ADQUISICIÓ DEL LLENGUATGE

27.12.2022
UAB
Adrià Ciurans Pons

Exercici 2: “Cultural influences on the developing semantic lexicon” (Journal of Child Language
(2018), 45, 1309–1336) Karla McGREGOR, Natalie MUNRO, Su Mei CHEN, Elise BAKER, and
Jacob OLESON

Aquest article recopila informació sobre l’experiment dut a terme per analitzar i conèixer les causes
externes del desenvolupament deL lèxic en nens de diferents comunitats. Aquests factors són
categoritzats com a culturals, com s’explica a la hipotesi.

Hipotesi:
El plantejament darrera aquest experiment sosté que els factors culturals implicats en l’adquisició
de lèxic són l’idioma parlat en cada comunitat, la herència cultural i la densitat de població. Els
infants seleccionats per l’experiment tenen entre cinc i set anys i provenen de diferents parts del
món, sent aquestes Taiwan, amb un total de 456 infants; Estats Units, amb 172; i finalment
Australia amb 197. Per ser més específic, el lèxic ha sigut categoritzat en diferent jerarquies, com
per exemple: menjar, animals, … es creu que la quantitat de vocabulari que conté cada nen es veurà
afectada per la localitat on viuen, el tipus de gastronomia, …

Metodologia:
El mètode seguit per extreure conclusions i resultats s’ha basat en demanar a cada nen que nombri
tants ítems possibles en diferents categories lèxiques, com per exemple el tipus de roba. Els infants
els hi és requerit parlar en la seva llengua materna, sent en el cas dels taiwanesos el taiwanès, en
anglès australià en el cas dels australians i l’anglès americà en el cas dels infants d’Estats Units.
L’objectiu principal és comparar les respostes de les cultures de cada país i l’objectiu secondari és
determinar si les similituds de respotes entre les diferents cultures canvia durant els dos primers
anys d’educació primaria. Com a excepció, s’han esclós les respostes desl infants d’Austràlia de 6
anys.
Cada nen ha sigut estudiat individualment en escoles o centres comunitaris. Els experiments queden
gravats en pistes auditives, demanant l’experimentador als infants que nombrin en 30 segons tantes
unitats lèxiques d’una categoria especifica com els hi sigui possible. Per exemple, l’experimentador
demana a un nen que nombri tantes parts del cos com li sigui possible, si aquest no es capaç de
donar el nom de cap part, l’experimentador l’ajudarà donant exemples, pistes o assenyalant alguna
part del cos. Les respostes dels infants han estat recollides en taules per ser analitzades e
interpretades amb més facilitat.
Per poder replicar aquest experiment, caldria seleccionar grups de nens de 3 paissos diferents
d’entre cinc i set anys per poder extreure conlusions i resultats similars, tot i així, cada país i cada
invididu és únic, per tant, els resultats podrien ser diferents i aleshores, impredectibles. Les
respostes erronees són categoritzades de dues maneres, la primera si l’infant nombra una unitat que
no sigui propia del camp lèxic, o de la segona si fan repeticions.

Resultats:
Es va observar que el factor que tenia un efecte més significatiu en les respostes, i per tant en els
resultats, és la edat dels nens. Els 367 nens de cinc anys que participaven a l’experiment amb cinc
anys van donar una mitja de 8.28 respostes correctes quan se'ls va demanar que nombressin tants
animals com els hi fos possible. Mentre que els 388 infants de set anys van donar una mitja de
12.37 respostes vàlides.
Els 10 animals més nombrats depenent de la cultura apareixen a la Taula 2. Als cinc anys, els 10
animals més nombrats eren mamífers a les tres cultures, sent el gat i el gos els animals que més es
van repetir. Tot i que Estats Units és un país amb zones predominades per l’agricultura i la
ramaderia, els animals de granja no van destacar especialment, havent-hi una mitja de 1 animal de
granja per resposta de nen americà, 3 per nen australià i 0 per nen taiwanès. No obstant això, als set
anys, a les respostes més comuns seguien predominant els mamífers, tot i que, començaba a
apareixer amb molta més frequencia i introduïnt-se a la llista de 10 animals més repetits el peix i
l’ocell per els infants d’Estats Units, el cocodril per els australians i la serp per els taiwanesos.
A la taula 3 i 4 apareix el animal que van dir en primer lloc els infants en les seves respostes i
aquests estan catgoritzats per cultures, mostrant que tant als cinc com als set anys, els nens
taiwanesos, australians i americans donaven com a primera resposta un animal mamífer, tot i que,
en porcentatges diferents.
La taula 5 expressa les respostes dels nens quan els hi van demanar que donessin exemples
d’animals propis de la seva cultura. Les dades ens diuen que els infants van tenir èxit donant
exemples d’animals propis de les seves cultures, és a dir, que no eren propis o que no habitaven en
les alrtes cultures, però aquests també van donar exemples d’animals presents en les 3
localitzacions.
A partir de la Taula 6, es deixa de preguntar els nens per animals i se’ls comença a preguntar per
menjar. La taula 6 mostra els 10 menjars més típics per cultura, sent aquests una barreja de fruita,
verdura, peix i carn tant als cinc com als set anys en les 3 cultures.
A la taula 7 i 8, apareixen les primeres respotes classificades per cultura. La informació es pot
interpretar com que la poma va ser la resposta més freqüent a les 3 cultures, però en aquest cas amb
només un 11% de respostes, tot i que els resultats també ens mostren diferències culturals ja que
una de les respostes més freqüents a Taiwàn va ser l’arròs, mentre que a Australia apareixia amb
més freqüencia la paraula xocolata i a Estats Units la pizza.
La taula 9 mostra el menjar més comú a cada cultura, tenin una similitud amb la Taula 5, però en
aquest cas havent-hi més diferenciació entre cultures, sobretot en el cas de Taiwàn.

Conclusions:
Els patrons d’enumeració d’animals i menjar dels nens d’entre cinc i set anys diferenciats per
l’idioma, el linatge cultural i la densitat de població mostren resultats molt similars a les tres
comunitats amb una possible flexibilitat de resultats. La diferència més notable de lèxic es va donar
en nombrar els menjars més típics, plasmant les diferències de les dietes d’orient i occident,
segurament degut a l’herència cultural. A les tres comunitats, els mamífers salvatges van ser les
respostes més freqüents, degut segurament a l’impacte de les xarxes i els mitjans de comunicació en
els infants a l’hora d’aprendre els noms dels animals. També es veu reflexat a les dades una
influència del signe zodiacal xinès en els nens taiwanesos en la seva estructura lèxica. No es creu de
rellevant importància la densitat de població ni el llenguatge en cap dels resultats, exceptuant que a
l’hora de nombrar menjar, els nens taiwanesos van donar més exemples a nivell general,
segurament degut a l’influència del mandarí. Per tant, es concluieix que els infants aprenen nou
vocabulari davant les oportunitats que els hi dona el llenguatge, els artefactes presents en el seu
habitat i la pràctica de la seva cultura, duta a terme en primera persona o a través dels mitjans de
comunicació.

Referències:
Journal of Child Language (2018), 45, 1309–1336