Diagnòstic Comunitari Centre Històric Lleida

DIAGNÒSTIC SOCIAL
COMUNITARI CENTRE HISTÒRIC
Lidia Cachón De La Rúa

Judit Gatnau Egea
Rosa Herrera Maderal
Iris Hidalgo Bret
Paloma Villada Marulanda
Grau en Treball Social
Intervenció comunitària
Curs 2021 – 2022
Ramón Manuel Julià Traveria
Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social
Universitat de Lleida
14 de gener del 2022
1
ÍNDEX
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ:...................................................................... 5
2. LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA: .................................................. 6
2.1 PLÀNOL DEL BARRI CENTRE HISTÒRIC: ................................................. 6
2.2 ESPAI FÍSIC: ....................................................................................................... 8
2.3 HISTÒRIA: ........................................................................................................... 8
2.4 TRANSPORT PÚBLIC: ................................................................................... 10
2.5 ZONES VERDES: ............................................................................................. 11
2.6 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL BARRI:................................................... 14
2.7 DAFO LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA: ................................. 16
3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ZONA: ..................................... 16
3.1 CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES: .............................................. 18
3.1.1 HABITANTS DEL BARRI: ....................................................................... 18
3.1.2 DADES DELS HABITANTS: ................................................................... 22
3.1.3 CARACTERÍSTIQUES SOCIOCULTURALS DELS VEÏNS: ............ 22
3.2 DAFO DEMOGRAIFA: .................................................................................... 24
4. URBANISME: ....................................................................................................... 25
4.1 CONSTRUCCIONS: ......................................................................................... 25
4.2 MOBILIARI URBÀ:........................................................................................... 26
4.3 PLACES: ............................................................................................................ 28
4.4 ACCESSIBILITAT I CONNECTIVITAT: ....................................................... 28
4.5 PROJECTES INNOVADORS: ........................................................................ 28
4.6 HABITATGES: .................................................................................................. 32
4.7 DAFO URBANISME: ....................................................................................... 37
5. COMERÇ: ............................................................................................................. 39
5.1 SECTORS PREDOMINANTS: ....................................................................... 41
5.2 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS: ............................................................. 42
2
5.3 CRISI DE LA COVID-19: ................................................................................. 44
5.4 DAFO COMERÇ: .............................................................................................. 45
6. SANITAT (CAP EIXAMPLE): ............................................................................ 46
6.1 DAFO SANITAT ................................................................................................ 46
7. ENTITATS SOCIALS: ........................................................................................ 47
7.1 ARRELS: ............................................................................................................ 47
7.2 PROSEC: ........................................................................................................... 48
7.3 LA PALMA: ....................................................................................................... 52
7.4 JERICÓ: ............................................................................................................. 53
7.5 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS JAUME I: .............................................................. 55
7.6 CASA DE FUSTA: ............................................................................................ 57
7.7 LLEIDA SOLIDÀRIA. MPDL: ......................................................................... 58
7.8 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS “AMICS DE LA PLAÇA ERETA”: .................. 60
7.9 ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA: ............................................................... 60
7.10 CÀRITAS DIOCESANA DE LLEIDA: ......................................................... 61
7.11 DAFO ENTITATS SOCIALS: ....................................................................... 62
8. EDUCACIÓ: ......................................................................................................... 63
8.1 LUDOTECA ....................................................................................................... 63
8.2 ESCOLA CERVANTES: .................................................................................. 64
8.3 ESCOLA BRESSOL: ....................................................................................... 65
8.4 ESCOLA JOAN XXIII: ..................................................................................... 69
8.5 DAFO EDUCACIÓ: .......................................................................................... 72
9. MITJANS DE COMUNICACIÓ: ........................................................................ 73
9.1 RÀDIO: ............................................................................................................... 73
9.2 DIARIS:............................................................................................................... 73
9.3 TELEVISIÓ: ....................................................................................................... 74
9.4 XARXES SOCIALS: ......................................................................................... 74
3
10. CULTURA: ............................................................................................................ 74
10.1 FESTES: .......................................................................................................... 74
10.2 GASTRONOMIA: ........................................................................................... 76
10.3 MUSEUS: ......................................................................................................... 77
10.4 FUNDACIÓ ORFEÓ LLEIDATÀ:................................................................. 78
11. RESULTATS DE L’ENQUESTA: ..................................................................... 79
11.1 GRÀFICS SOBRE LES DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES. ............... 79
11.2 GRÀFICS SOBRE L’ANÀLISI DEL BARRI. ............................................. 81
12. ANÀLISI DAFO GENERAL: ............................................................................... 89
13. CAME (PROPOSTES DE MILLORA): .............................................................. 91
13. 1 CAME LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA ............................... 92
13.2 CAME DEMOGRAFIA ................................................................................... 93
13.3 CAME URBANISME ...................................................................................... 94
13.4 CAME COMERÇ............................................................................................. 95
13.5 CAME SANITAT ............................................................................................. 95
13.6 CAME ENTITATS SOCIALS ........................................................................ 96
13.7 CAME EDUCACIÓ ......................................................................................... 97
13.8 CAME GENERAL: ......................................................................................... 98
14. CONCLUSIONS: ................................................................................................. 99
15. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES: .......................................................... 103
16. ANNEXOS .......................................................................................................... 108
16.1 NOTÍCIES SOBRE EL BARRI. .................................................................. 108
16.2 ENTREVISTES ............................................................................................. 114
16.3 QÜESTIONARI ............................................................................................. 117
4
1. INTRODUCCIÓ I JUSTIFICACIÓ:
Aquesta investigació respon a la demanda del professor Ramón Manuel Julià

Traveria per a l’assignatura d’intervenció comunitària corresponent al tercer
curs en el grau de Treball Social de la Universitat de Lleida, com a part de
procés avaluador de l’assignatura.
La present anàlisi ha estat realitzada de manera grupal per Lidia Cachón De
La Rúa, Judit Gatnau Egea, Rosa Herrera Maderal, Iris Hidalgo Bret i Paloma
Villada Marulanda.
El següent projecte d’estudi de barri s’ubica al barri del Centre Històric, de la
ciutat de Lleida.
Per aconseguir conèixer amb profunditat dit barri, s’ha observat, estudiat i
reflexionat sobre tota la informació que s’ha pogut obtenir mitjançant
entrevistes a entitats, comerços i associacions, qüestionaris, articles i
notícies. A través de tots aquests recursos, es considera que les dades
obtingudes compten amb una perspectiva realista, basada en el contrast de
diferents fons d’informació, que recolzen la veracitat dels resultats obtinguts
amb dades tant objectives com subjectives. Per mitjà d’aquestes dades
obtingudes, s’ha pogut definir les seves potencialitats i febleses, fortaleses i
debilitats del barri que s’analitzaran en aquesta investigació.
Aquells aspectes més importants que hem destacat en el següent estudi, han
estat: la localització i la ubicació de la zona, les característiques generals,
l’urbanisme, el comerç, la sanitat, els serveis socials, l’educació, els mitjans
de comunicació, la cultura, la presentació dels resultats de l’enquesta, l’anàlisi
DAFO general, el CAME.
En posterioritat a la prospecció dels aspectes importants remarcats amb
anterioritat, s'exhibeixen propostes de millora per tal de millorar les febleses
i debilitats, i potenciar les fortaleses i potencialitats.
Així doncs, les tècniques utilitzades per tal de dur a terme el treball de camp
s’han fixat de la següent manera: D’entrada, un reconeixement de la situació
geogràfica i demogràfica del barri. En segon lloc, visites al barri.
Seguidament, el coneixement de la zona amb informació subjectiva. A més a
més, fotografies que ens permeten la il·lustració dels elements més
5
importants. I finalment, visites que han facilitat la recollida d’una informació
objectiva.
La metodologia que s’ha seguit per a poder obtenir la informació i realitzar la
present examinació, ha estat: En primer lloc, es va concretar assistir al barri
tres dies a la setmana durant tres setmanes per fer els qüestionaris a la gent
resident. De la mateixa manera, durant aquestes tres setmanes es va
contactar amb diverses entitats i associacions per a poder establir entrevistes
generals i específiques. Tot seguit, i en veure les característiques del barri,
s’estableixen diversos retrobaments amb les membres del grup per a poder
recollir la informació obtinguda i realitzar el treball.
S’ha escollit aquest territori, ja que s’ha volgut conèixer la realitat social d’un
barri de la ciutat de Lleida molt estigmatitzat per la població. I que compta
amb una gran proporció de persones en situació de vulnerabilitat i exclusió
social. S’ha volgut analitzar quines són les conseqüències que han generat
aquestes problemàtiques per dur a terme propostes de millora que
expandeixin les potencialitats i fortaleses d’aquest.
2. LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA:
2.1 PLÀNOL DEL BARRI CENTRE HISTÒRIC:
S’ha de tenir en compte que el barri del Centre Històric està desglossat
en dues zones.
La zona 1- Districte Centre Històric Mercat del Pla, correspon a una
extensa zona del Centre Històric, al voltant de la Seu Vella, els límits de
la qual queden determinats pels carrers: Camp de Mart; Balmes; Rbla.
Aragó; Av. Catalunya; Av. Madrid; Av. Francesc Macià; Baixada de la
Trinitat. Mentre que la zona 2 correspon a una extensa zona del Centre
Històric, al voltant de la Seu Vella, els límits de la qual queden determinats
pels carrers: Baixada de la Trinitat; Av. del Segre; Príncep de Viana (fins
a Prat de la Riba; Valentí Almirall i Salmerón.
El present estudi s’ha basat en la zona 1 del Centre Històric,
concretament, en el seu nucli, ja que el territori és molt extens i s’ha volgut
investigar l’espai més cèntric del barri.
6
7
2.2 ESPAI FÍSIC:
El barri del Centre Històric ocupa una superfície total de 10.000 m 2. I es

troba en les coordenades 41°36′46″N 0°37′23″E.
2.3 HISTÒRIA:
L'origen del barri és el de la pròpia ciutat de Lleida, coincidint la zona

delimitada amb la ciutat primigènia. D'origen iber, el principal
desenvolupament de la zona es va donar en l'època romana. Després de
passar a mans àrabs es va edificar la mesquita, sobre la qual més
endavant es va construir la Seu Vella, la fita més significativa del casc,
que es troba en una situació privilegiada a la part alta del turó.
En aquesta zona de fortes pendents, per la seva accidentada topografia,
i delimitada per les seves muralles, es concentraven les principals
activitats comercials i administratives de la ciutat. La seva posició
estratègica i defensiva la va portar a ser una zona molt afectada per les
guerres i ocupacions, havent de reconstruir-se un gran nombre
d'habitatges que van ser devastats, en el moment de la Guerra del
Segadors, de la Guerra de Secessió i de la Guerra dels francesos. Sent
els carrers irregulars i estrets, els edificis, a excepció dels institucionals,
se situaven en parcel·les petites i van ser construïts amb materials de
baixa qualitat, principalment en els habitatges construïts abans de 1910
per famílies de pocs recursos, en carrers com Cavallers, La Palma, La
Tallada o Sant Martí.
A costa dels danys ocasionats per les guerres, la construcció en la segona
meitat del segle XIX de l'eixample va atreure a gran quantitat de població,
produint-se la primera gran onada d'abandó del casc. D'aquesta manera,
va anar desapareixent l'activitat residencial del casc, la qual cosa va
produir cada vegada una major degradació del barri. La pèrdua de
població i l'abandó dels habitatges va portar a instal·lar-se en aquesta
zona a persones de rendes baixes, a vegades en situació de marginalitat.
Amb el pas del temps es va veure que malgrat la gran quantitat de
monuments del barri, immersos en un procés de degradació a causa de
les escasses inversions, no es produeixen grans moviments de visitants
de la resta de la ciutat a la zona. Això va portar a plantejar en el Pla
8
General de 1995 la recuperació del turó de la Seu Vella introduint
equipaments i millorant la seva urbanització, convertint-ho en un parc
urbà. No obstant això, la falta de recursos va reduir l'actuació a la millora
de la Catedral i la ciutadella per part de la Generalitat. El procés de
degradació en el qual estava immers el barri va afectar també la
disminució de l'activitat comercial que caracteritzava el carrer Major.
L'any 2006 el Centre Històric, és inclòs en el Pla de Barris de la Generalitat
de Catalunya, que promou projectes de regeneració urbana en els barris
més desafavorits de Catalunya. Actualment és una zona relativament
decaiguda i amb molts edificis que es troben en mal estat de conservació.
No obstant això, s'estan projectant un gran nombre de nous habitatges,
com a part d'una campanya de renovació urbanística que no es troba
exempta de polèmica, ja que ha posat de manifest una situació
d'especulació immobiliària particularment greu per ser la zona amb la
concentració més alta d'immigrants, i principalment habitada per persones
de baix poder adquisitiu.
El centre històric és un dels centres històrics més extensos de Catalunya.
Aquesta superfície es correspon en bona mesura amb l'àrea definida per
les antigues muralles de la ciutat. Una zona que avui dia equivaldria a la
superfície delimitada pels carrers Portal de Sant Martí, Ronda de Sant
Martí, Balmes, Rambla d’Aragó, les avingudes de Catalunya, Blondel,
Madrid i Francesc Macià, la Rambla de Ferran, Príncep de Viana i Prat de
la Riba. D’aquest espai el present Projecte incidí en la part interior del
Centre Històric de Lleida, un espai que coincidia en bona mesura amb les
seccions censals.
9
2.4 TRANSPORT PÚBLIC:
Fotografia numero 1: Línies de la xarxa d’autobusos urbans de Lleida

Font: Lleida Marxa, 8 de setembre del 2014
Fotografia numero 2: Línia 11 del Centre Històric:

Font: ATM Lleida
10
El dia 8 de setembre del 2014, l’Ajuntament de Lleida va introduir en servei
la nova remodelació de la xarxa d’autobusos, en la qual es va crear una
nova línia, la L-11, que passa pel Centre Històric de la ciutat. Una línia
molt estudiada amb l’objectiu d’aconseguir la satisfacció per part dels
veïns del barri i dels usuaris.
Davant la poca rendibilitat que representava aquesta parada de la línia 11,
línia que passava pel Centre Històric de la ciutat, actualment no es troba
en funcionament.
Mitjançant informació subjectiva en els qüestionaris d’aquesta
investigació, s’ha observat que un 34% d'habitants que resideixen al
Centre Històric manifesten que hi ha una mala xarxa de transport públic
en el barri, ja que molts dels enquestats comenten que es troba a les
afores del barri i no els hi dona proximitat. Un 54% considera la xarxa de
transport regular. Mentre que el 12% restant, comenta que la xarxa és
bona i/o molt bona.
Els habitants del Centre Històric per accedir al transport públic han d'anar
als afores del barri, la parada més pròxima d'autocar és l'anomenada
"Hisenda", en aquesta hi passen 5 de les 11 línies que hi ha a la ciutat, tot
i que amb aquestes 5 el barri ja es comunica amb gran part de la ciutat.
Aquestes són la línia 1 d'interior que passa pel centre de Lleida, la línia 4
que comunica el barri de Pardinyes amb la Mariola, la 6 que va de la zona
de la Bordeta fins a l'hospital Arnau de Vilanova, la 7 que arriba des de
Magraners fins al Secà i finalment la línia 8 que passa pels territoris de
Balàfia, el Clot i Centre Ciutat. Així mateix, prop del barri hi ha la parada
de l'Estació d'Autobusos i en aquesta hi passen totes les línies de la ciutat.
2.5 ZONES VERDES:
Segons el portal a Internet de les Terres de Lleida, Lleida.com exposa en

un article del 21 de desembre del 2016, que el Centre Històric hauria de
tenir sis noves zones verdes en els següents dos anys. Així doncs, la
Paeria projecta enjardinar places i patis per “embellir el paisatge urbà” de
la zona en el marc d’un projecte de reforestació del Barri Antic, que té un
pressupost de 49.999,96 euros. El tinent d’alcalde responsable
11
d’Urbanisme, Fèlix Larrosa, va indicar que estaven previstes als carrers
Almasora, Sant Pau, Caldereries, Parc, la Parra i la plaça del Dipòsit, i va
detallar que majoritàriament es tractaria de zones verdes amb jardineres,
no amb plantació d’arbratge per les característiques de les àrees a
enjardinar, amb terra pavimentat. A més, va apuntar que confiaven que
alguns dels solars poguessin ser edificats més endavant, per la qual cosa
les zones verdes que adeqüin haurien de poder ser “reversibles”.
Com bé destaca el present article, l’habilitació de zones verdes és una de
les reclamacions dels veïns del Centre Històric i de la Plataforma del Pla
de l’Aigua. Els veïns i les entitats del barri van ser dispars, però molts van
coincidir en la necessitat que sigui un espai obert, viu i diàfan que convidi
tots els ciutadans al seu gaudi. Alguns van demanar, en aquest sentit, més
arbres i zones verdes en el nou espai, mentre que d’altres van proposar
traslladar la pista poliesportiva a una altra ubicació propera o mantenir-la
tancada tal com està.
Arran d’aquesta informació objectiva, s’ha volgut conèixer si aquest
projecte s’ha tirat endavant i hi ha tingut resultats favorables i èxit en el
barri. Pel que fa a les zones verdes, un 32% dels ciutadans residents
enquestats considera que hi ha una mala dotació de zones verdes en el
barri, mentre que un 47% ho troba regular. Així i tot, un 21% considera
una bona i molt bona dotació. Podem concloure doncs, que quasi bé la
meitat dels veïns enquestats segueixen tenint la necessitat de gaudir de
zones verdes ben dotades per a poder tenir en el barri un espai obert, i
que des del 2016 que es va llençar el projecte de crear zones verdes en
sis places i solars al Barri Antic des de l’Ajuntament de Lleida, els residents
segueixen reclamant espais verds.
Pel que fa als parcs per a infants, s’observa que únicament en la zona
estudiada es troben tres parcs: El parc del carrer del Sant Crist, el parc de
la plaça Panera i el parc de la plaça Sant Antoni Maria Claret. Cal
destacar, que els dos primers estan allunyats, és a dir, a les afores del
centre del barri. Mentre que el tercer, està al centre. De la mateixa manera,
aquests parcs són de mida reduïda i amb pocs elements de joc pels
infants.
12
Fotografia numero 3: Parc del Carrer del Sant Crist.
Font: Pròpia.
Fotografia numero 4: Parc de la Plaça Panera.

Font: Pròpia.
13
Fotografia numero 5: Plaça Sant Antoni Maria Claret.
Font: Pròpia.
2.6 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL BARRI:
El Centre Històric de Lleida, anomenat el Casc Antic, és una zona de la

part antiga de la ciutat de Lleida que està dividida en dos districtes.
Actualment, és una zona decaiguda i amb molts edificis que es troben en
mal estat de conservació, així doncs hem pogut visualitzar que hi ha poca
varietat d'establiments i diferents comerços que es troben en mal estat i
amb poca varietat de productes.
Per una altra banda, en aquest barri es percep un increment de
concentració d'immigrants, els quals resideixen en aquest i que consten
d’un baix poder adquisitiu.
En aquest barri hi predominen situacions conflictives i vandàliques que
fomenta la pèrdua d'habitants permanents al barri i l'impacte en els
comerços de proximitat, això succeeix a conseqüència de l'economia
submergida, del consum de drogues en el carrer i de la prostitució visible
al barri.
Molts dels edificis del barri s'han abatut durant els anys i envers els
establiments s'han traslladat a altres zones més cèntriques on hi ha un
augment de comercialització.
14
Així doncs, encara que l'Ajuntament ha intentat en vàries actuacions
instal·lar instal·lacions i establiments aquest barri, ja es troba estigmatitzat
i, per tant, la societat ja no vol acudir.
Els dèficits urbanístics del barri i les escasses inversions realitzades
durant la dictadura van condicionar la qualitat urbana de l’àrea. Les
posteriors inversions realitzades amb els Ajuntaments democràtics han
ajudat a reduir les deficiències, però el barri presentava encara importants
problemàtiques, com dèficit de zones verdes condicionades, degradació
de l’espai i les vies públiques, mal condicionament de les vies d’accés,
deficient amplada de determinades voreres o presència de determinades
barreres arquitectòniques. A aquesta situació s’hi afegeix altres aspectes
més subjectius, com la pèrdua de protagonisme d’uns eixos que havien
estat vertebradors del barri i de la ciutat (carrers Cavallers, la Palma, Sant
Martí, Ronda del Canyeret, etc.) i la sensació d’inseguretat ciutadana
percebuda per la ciutadania. A aquest fet cal afegir-hi l’enderroc de part
de les edificacions amb més mal estat del barri, efectuada al llarg de la
darrera dècada. Els baixos dels locals enderrocats concentraven un volum
important de locals buits. En la majoria de casos aquests espais no s’han
reedificat, fet que fa descendir el volum total de locals del barri.
Pel que fa als aspectes mediambientals, cal destacar, en primer terme, la
degradació i l’elevada presència de brutícia i deixalles en certs espais
públics. En segon terme, la feble consciència en matèria de recollida
selectiva i l’estalvi energètic.
15
2.7 DAFO LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA:
DEBILITATS AMENACES
• Difícil accessibilitat del transport • Zona conflictiva on predominen els
públic dins del barri. actes vandàlics, actes incívics,
• Manca de parcs infantils i zones prostitució, venda ambulant, entre
verdes. altres.
• Poc nombre de places i espais • Barri envellit i també dificultats per
verds que formen el barri que a l’aparcament
fomenten l’espai natural, llocs de • L’ambient del barri provoca que la
quedada i donen una major gent no vingui.
qualitat de vida. • Sensació d’inseguretat.
FORTALESES OPORTUNITATS
• Proximitat del barri. • Construcció de nous habitatges
• Barri cèntric a prop dels comerços. • Nou arbrat i enjardinat.
• Divisió del barri en dos districtes, • Renovació de les xarxes de
que afavoreix l’atenció social de serveis.
manera més completa. • Creació de noves places i parcs.
• Revitalització de la zona del
Mercat del Pla.
• La gran quantitat de museus,
espais per visitar i elements
educatius, és quelcom positiu a
explotar del barri.
3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ZONA:
El centre històric és una part molt important de la ciutat de Lleida. Aquest

popularment anomenat el Casc Antic, és una zona de la part antiga de la
ciutat, consta d’una àrea amb una superfície de 50,04 ha, i és un dels centres
històrics més extensos de Catalunya.
En aquesta hi ha una àrea coneguda per el nom de l’Eix Comercial, està
centrada al Carrer de San Antoni i el Carrer Major, que formen part d’una de
les principals vies de la ciutat.
16
El carrer Major es creua amb el carrer Cavallers, que acaba en el riu Segre
a la falda del turó de la Seu Vella. En el carrer Cavallers trobem el convent
del Roser i l’Oratori de la Verge dels Dolors.
En l’extrem més elevant del carrer Cavallers, trobem el museu de l’Aigua.
Pel que fa a l'edificació, és una zona relativament decaiguda i amb molts
edificis que es troben en un mal estat de conservació, està poc adaptada a la
mobilitat actual, es considera una de les zones de la Província de Lleida amb
més concentració d'immigrants i de persones amb baix poder adquisitiu.
Les edificacions més comunes i els habitatges han patit aquest deteriorament
a causa per al maltractament continu de les guerres que va haver-hi anys
enrere. De la postguerra endavant, el turó i el barri han estat separats de la
seva continuïtat tradicional i el procés d'estancament i d'aïllament s'ha
convertit en la seva realitat al barri, aquest va anant perdent cada vegada
més població.
A partir de l'any 2001 el nombre d'habitants creix d'una manera mai vista, a
causa de l'arribada de la població estrangera i de baixos recursos econòmics.
Aquesta nova població en aquell moment acudeix al centre històric en la
recerca de sòl i lloguer barats i, per tant, aquesta població veu el Centre
històric com un lloc per establir-se.
Fotografía numero 6: El centre històric dins de Lleida.

Font: Ajuntament de Lleida, Paeria.
17
3.1 CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES:
3.1.1 HABITANTS DEL BARRI:
La tendència del Centre Històric de Lleida en els anys posteriors al

2005 era un clar decreixement, tot passant de 6.507 habitants el 2005
a 6.145 l’any 2007. A partir d’aquell moment l’àrea recupera població
fins superar els 7.000 habitants els anys 2012 i 2013. A partir d’aquell
moment la tendència torna a ser decreixent, tot i que en els darrers
anys l’evolució s’ha estabilitzat al voltant dels 6.800 habitants.
EVOLUCIÓ DE LA POBLACIÓ DE LES SECCIONS CENSALS DEL

CENTRE HISTÒRIC DE LLEIDA (2005-2016)
Gràfic numero 1: Evolució de la població de les seccions censals del

centre històric de Lleida (2005-2016)
Font: Elaboració dades de l’INE (padró continu 2005-2015) i Ajuntament de
Lleida (padró 2016)
Si prenem com a punt de partida de l’evolució la situació l’any 2005

fins a l’any 2016, s’observa una situació del barri que continua
diferenciada de la tendència de Lleida i de Catalunya. Una situació que
es pot observar clarament en les dades referents a la població
depenent. La població depenent recull, en els casos lleidatà i català,
l’envelliment de la població. En el cas del Centre Històric de Lleida,
com es veurà en detall més endavant, el volum de població estrangera
18
present, arribada en els darrers anys en edat laboral, ha distorsionat
aquesta dada. Per contra, les dades de la població entre 15 i 64 anys
resident al centre històric, han tendit a confluir en els darrers anys.
EVOLUCIÓ DELS INDICADORS (ANY 2005)
Gràfic numero 2: Evolució dels indicadors demogràfics (any 2005)

Font: Elaboració de dades de l’INE (padró continu 2005-2015) i Ajuntament de
Lleida (padró 2016)
Així, el repunt que mostren alguns valors del barri sembla directament
relacionada amb les actuacions de la Llei de Barris. No s’ha de perdre
de vista que les primeres actuacions no es van començar a
desenvolupar fins l’any 2006 i que per tant, les seves repercussions no
es començarien a apreciar fins a l’any 2007. Un altre indicador
demogràfic que és important per entendre els canvis al barri és
l’arribada de població estrangera. La intensitat d’aquest fenomen
recomanava una anàlisi individual, que realitzem tot seguit.
19
EVOLUCIÓ DELS INDICADORS DEMOGRÀFICS DEL
PROGRAMA – POBLACIÓ ESTRANGERA (ANY 2005 = BASE
100)
Gràfic numero 3: Evolució dels indicadors demogràfics – població estrangera

(any 2005)
Font: Elaboració de dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya.
En nombres absoluts la població estrangera instal·lada al barri ha

augmentat. Ara bé, com mostra el gràfic, la intensitat de l’augment en
el Centre Històric ha estat menor que l’experimentada en el conjunt de
Catalunya i sobretot en la ciutat de Lleida. Destaca així mateix una
certa estabilització de les xifres del Centre Històric, en contrast amb el
descens més acusat de les dades catalanes i lleidatanes. Si s’aten a
les característiques demogràfiques d’aquest col·lectiu s’observa en
relació a l’estructura per edat i sexe que, en termes generals, es tracta
d’una població en edat laboral, que es podria associar a uns fluxos
migratoris de caire eminentment econòmic, amb predomini de la
població compresa en la franja d’edats dels 35 als 49 anys. Aquesta
idea es reforça si es té present que aquesta població es trobava als
inicis de la seva vida laboral en el moment del canvi de segle, coincidint
amb el màxim creixement econòmic espanyols. Una població que
hauria romàs en al barri. S’observa així mateix que en la majoria de
franges d’edat la població estrangera supera a la població local. Aquest
fet només s’inverteix en els grups de població de més edat (població
20
espanyola que ha viscut tota la vida al barri) i en aquells grups més
joves, fills d’aquests estrangers, però ja comptabilitzats com a
nacionals. Finalment, a nivell de distribució per sexes, existeix entre la
població espanyola certa proporció entre la població masculina i
femenina (50,4% i 49,6% respectivament). En canvi, entre la població
estrangera hi ha un clar predomini de la població masculina (63,2%),
especialment evident entre 35-39 o 40-44 anys. De la comparació que
en resulta entre les piràmides de la població autòctona i la dels
immigrants trobem una capçalera més voluminosa entre la població
local, fruït del procés d’envelliment de la població seguint la tendència
demogràfica estatal. La zona central de la piràmide és la que presenta
un conjunt més nombrós, especialment entre la població estrangera.
Per un altre costat, si ens fixem en la base de la piràmide es constata
la baixa natalitat dels darrers anys, que reverteix en uns grups d’edats
primerenques amb una minsa representació. Aquest comportament
negatiu de la natalitat s’ha redreçat darrerament gràcies a un major
índex de fecunditat entre la població estrangera.
PIRÀMIDE D’EDATS DE LA POBLACIÓ ESPANYOLS I

ESTRANGERA. CENTRE HISTÒRIC, 2016.
Gràfic numero 4: Piràmide d’edats de la població espanyols i estrangera. centre

històric, 2016.
21
Font: Elaboració de les dades del Padró Municipal d’Habitants, Ajuntament de
Lleida (1 de gener de 2016).
Finalment, com a dades més recents el Centre Històric l'any 2016

constava amb 11.207 habitants, dels quals 3.453 era població
immigrant.
3.1.2 DADES DELS HABITANTS:
En relació amb les dades exposades anteriorment d'aquest total de

població dels 11.207 habitants, és important tenir en compte, la
següent taula:
POBLACIÓ (2006) VALORS ABSOLUTS %
Població total 11.207
Població menor de 15 anys. 1.359 12,13
Població 15-64 anys. 7.738 69,05
Població> 64 anys. 2.110 18,83
Taxa de dependència. 44,83
Quadre numero 1: Població del 2006

Font: Gobierno de España. Ministerio de Fomento.
Per tant, l’índex d’estrangeria a l’any 2006 , en l’àrea d’estadística

vulnerable és de 30,81.
3.1.3 CARACTERÍSTIQUES SOCIOCULTURALS DELS VEÏNS:
En relació amb les característiques socioculturals dels veïns, és que

els habitants, han portat nou comerç a la zona, amb productes i
aliments del seu país de procedència.
La majoria de veïns, se solen reunir a la plaça del Dipòsit, on en aquest
es pot observar la venda d'objectes, i mercats deambulants.
22
No obstant això, molts dels habitants autòctons i que fa molts anys que
estan a la zona, no tenen quasi relació amb els habitants que formen
part del cor del Centre Històric.
La procedència de la major part dels estrangers d'aquest, sol ser
Magrebins, Senegalesos, i entre d'altres.
Seguidament, sobre la cultura, els habitants autòctons compten amb
Esglésies Catòliques com ara la de Sant Llorenç, o la de Sant Joan,
també hi ha una Església Evangèlica la qual acudeixen famílies, però
sol ser del barri de la Mariola.
Per tant, aquests en relació amb la socioculturalment no es compta
amb estructures o instal·lacions destinades a aquests.
23
3.2 DAFO DEMOGRAIFA:
DEBILITATS AMENACES
• Els habitants de la zona, • El fet que hi predomini
majoritàriament és gent gran que majoritàriament de gent immigrant
viu al barri de tota la vida, suposa la creació de prejudicis i
persones immigrants i gent de baix estereotips i afavoreix que la gent
nivell econòmic. de fora del barri no hi vulgui
• La població que predomina al barri accedir a la zona.
és gent immigrant per sobre de • En algunes zones del barri s’hi
l’autòctona. Amb la formació de desenvolupen activitats de venda
guetos que comporta la subdivisió ambulant de tèxtil i materials
dels habitants del barri. robats, tràfic, consum de drogues i
prostitució.
• Percentatge poc elevat de
població jove.
• La gran quantitat d’entitats socials
que provoca que durant el dia al
barri hi hagi molta gent que no és
d’aquest, i es concentra gran
població desafavorida i amb
condicions de vulnerabilitat.
• Davant l'arribada de població • Hi ha altres carrers que tenen una
immigrant, s'està afavorint al fet aparença més segura i que la
que hi hagi un augment del ciutadania fa servir de via de pas
percentatge de gent jove. per desplaçar-se de l’Eix
• Gran varietat cultural. Comercial a la part alta de Rambla
Aragó o a la inversa.
24
4. URBANISME:
4.1 CONSTRUCCIONS:
En relació amb les construccions, ja hem anomenat anteriorment que el barri ha

passat per diversos successos, que ha ocasionat que aquest barri en el seu
moment es trobi amb unes edificacions molt complexes i defectuoses.
Seguidament en la taula següent, es poden observar aquests fets:
ANY FET HISTÒRIC CONSEQÜÈNCIES PER EL CENTRE HISTÒRIC
1640 Guerra dels Segadors. Devastació de l’àrea. La reconstrucció dels edificis, a

causa de l’empobriment, es fa amb materials de baix
cost ( tova i canyissos)
1714 Guerra de Successió. Gran quantitat de morts. Ocupació militar de turó i

dels casalots de la zona. Reducció de l’àrea i
fraccionament de les propietats.
1808 Guerra del Francès. Estralls generalitzats al barri. Grans pèrdues

humanes i econòmiques. Reconstrucció amb
material barat, més partició de les propietats.
1860 Reemergència Recuperació urbanística i desenvolupament de

econòmica després de l’Eixample. Primera emigració de l’interior del barri
la guerra. cap a la perifèria i zona baixa del Centre històric.
1936 Guerra civil. Altre cop, desfeta urbanística i arquitectònica.

Reconstrucció i eixamplament de la ciutat.
1979 Nou Plantejament Expansió de la ciutat, decadència i deteriorament del

urbanístic. Centre Històric.
Quadre numero 2: Fets històrics i conseqüències pel barri.

Font : Pla de Barris
Actualment, l’estat de l’edificació és complicada, el sòl no és massa agraït per
edificar, tot això, tenint en compte els antecedents històrics abans esmentats.
Per tant, els aspectes negatius més importants de les edificacions, són les
parcel·les petites, el material de construcció dels edificis són deficients, poca
renovació de l’edificació, menys reforma i les elevades pendents.
25
Es visualitza una degradació en les edificacions on l’accessibilitat és més
dificultosa com ara l’entorn del carrer San Cristóbal, i Gairoles, com aspecte
positiu d’aquestes edificacions i que s’hauria de valorar són les mitgeres, que
s’hauria de fer actuacions dirigides a la supervisió d’aquestes per evitar risc
d’esfondrament.
El tipus d’edificacions què es visualitza en aquest barri, és de tres pisos més la
planta inferior, i la façana i escala al fons de solar, aquestes van estar construïdes
amb tova, pedra, forjats i jàsseres de fusta.
Per tant, les problemàtiques més comunes que s’observen en aquestes
edificacions són les fugues d’aigua, sigui bruta o neta, del mateix edifici o de la
xarxa pública, que ha anat degradant el pla de suport. A més a més, d’humitats
que solen provenir del subsoll i ascendeixen verticalment a conseqüència de la
porositat dels sòcols dels murs. Aquestes humitats, també són visibles en les
estructures de fusta, que provoquen deformacions, i podriments.
Aquestes problemàtiques, són més accentuades depenent si ens situem en la
perifèria o a l’interior del barri. En la perifèria, les edificacions són típiques de
nuclis antics, i a l’interior apareixen espais oberts i menys definits, això a causa
de l’espai físic i una topografia complexa.
En definitiva, les zones en pitjor estat es troben en l’Eix Comercial, sobretot, a la
Plaça Sant Joan, Carrer Cavallers, també és important tenir en compte els solars
que es troben en l’últim carrer abans anomenat, que no estan edificats i també
hi podem visualitzar al Carrer Talla, plaça del Dipòsit, aquests es troben en
aquestes circumstàncies per les operacions d’inspecció i control del barri i les
ordres d’esfondrament, dutes a terme per l’Ajuntament.
4.2 MOBILIARI URBÀ:
El barri es caracteritza per la seva accidentada topografia i pel seu traçat

irregular i costerut, amb carrers que canvien d’amples a estrets i poc
adaptats a la mobilitat actual. Al nord-est, se situa el turó de la Seu Vella,
que ocupa gran part de l'àmbit i determina el traçat dels carrers que
s'adapten al relleu de la seva falda fins a l'Avinguda de Catalunya.
Aquesta situació i els diferents fets històrics esdevinguts, han anat
configurant el centre de Lleida amb pendents elevades que dificulten
inicialment l'accessibilitat als habitatges, degradant-se amb més facilitat
aquelles zones de difícil accés.
26
Hi ha dèficit de zones verdes, degradació dels espais i vies públiques i un
mal condicionament de les vies d’accés amb voreres amb una deficient
amplada, presència de determinades barreres arquitectòniques i
deficiències en la senyalització pels vianants. A més a més, s’hi suma la
sensació d’inseguretat ciutadana percebuda pels habitants.
Es troben solars “rehabilitats” on manca un manteniment, higiene urbana
i dinamització d’activitats, (mobiliari en mal estat, jardineres en desús i
acumulació de deixalles i brutícia a terra), alguns solars són utilitzats com
a bany per les persones on fan les seves necessitats i consumeixen tòxics
en ells.
En algunes zones del barri, s’hi desenvolupen activitats de venda
ambulant de tèxtil i materials robats, tràfic, consum de drogues i
prostitució. Una d’aquestes zones és un dels solars que dóna accés a la
plaça de l’Ereta. Hi ha d’altres carrers que tenen una aparença més
segura i que la ciutadania fa servir de via de pas per desplaçar-se de l’Eix
Comercial a la part alta de Rambla Aragó o a la inversa, aquest és el carrer
de la Palma, el carrer Lluís Besa i carrer Ballester. Tot i això, en el carrer
la Palma els edificis tenen infraestructures antigues i el 40% dels locals
estan buits.
La zona que mostra més evidencies de desigualtat, exclusió i marginalitat
concentrada és la que pertany al nucli del Centre Històric (la part alta del
carrer Cavallers i els carrerons adjacents).
En els darrers anys, s’han dut millores urbanes, on han creat un pàrquing
de cotxes de 22 places, han limitat la velocitat a 30 km per hora i molts
dels carrers han quedat sense tràfic perquè no s’hi pot accedir amb el
cotxe, han eliminat barreres arquitectòniques millorant l’accessibilitat per
a persones amb mobilitat reduïda, han fet una ampliació de voreres en
alguns carrers i han pavimentat de nou diferents zones del barri, així
mateix, han fet una millora del clavegueram i de la xarxa de recollida
d’aigües pluvials, han instal·lat mobiliari urbà, nou enllumenat públic, nou
arbrat, enjardinat i una renovació de les xarxes de serveis on es van crear
noves places i parcs i se’n van renovar d’altres. Actualment, la zona del
mercat del pla es troba en procés de revitalització, intentant atreure a la
població de fora del barri, sobretot en caps de setmana.
27
4.3 PLACES:
Les places són de construcció bàsica, de paviment, amb pocs bancs,

sense gairebé zones verdes on en algunes hi ha alguna jardinera o arbres,
així com pocs containers en aquestes i acumulació de brossa.
4.4 ACCESSIBILITAT I CONNECTIVITAT:
Quant a l’accessibilitat, l'estat de la pavimentació és motiu de queixa

constant. L'amplària de les voreres i l'altura d'aquestes també necessiten
ser revisades, ja que no compleixen els requisits d'accessibilitat. Les
xarxes d'aigües netes i residuals són velles i de deficient material en
pràcticament tot el Centre Històric. En general, totes les xarxes de serveis,
(elèctrica, d'aigua, clavegueram ...) són obsoletes, desgastades i
necessiten ser renovades, ja que són motiu de fugides i filtracions. El
cable de banda ampla només arrova en la perifèria de l'àrea, ja que cap
operador ha volgut invertir mai. Els equipaments existents en el barri són
insuficients i els que existeixen no poden cobrir les necessitats de la
població a diferents nivells: assistencial, cultural, administratiu, social,
esportiu, etc.
Amb tot això, podem veure les àrees on l'accessibilitat rodada és difícil o
gairebé impossible.
Aquestes àrees es concentren en el traçat més antic del Centre Històric i
amb més pendent. La zona amb menys accessibilitat, és aquella al voltant
del carrer de Cavallers, l'àrea del Seminari, darrere de la Catedral, el
carrer de Sant Antoni, carrer de l'Argenteria i aquells carrers que
connecten la plaça de Sant Joan i la plaça de la Sal amb el Canyeret.
4.5 PROJECTES INNOVADORS:
En la notícia redactada per Xavier Palau Altarriba (2021), portaveu del

grup municipal popular a la Paeria, s’exposa el següent:
Es considera absolutament necessari un projecte de futur pel Centre
Històric. Fa temps que el Casc Antic de la ciutat de Lleida ha esdevingut
un entorn desfavorable i amb un pronòstic que no és gens favorable. Es
comenten idees innovadores, rehabilitacions, reformes integrals, i
28
desenvolupament d’activitats comercials i lúdiques, etc. però cap
d’aquestes s’acaben posant en pràctica i això no pot seguir així.
Es creu d’especial rellevància la implementació d’un conjunt de mesures
per recuperar-lo i dignificar-ho. Per tant, es tracta de prendre decisions en
benefici del barri, dels que hi viuen, dels que hi treballen, dels que hi
passegen i en resum pel conjunt de la Ciutat. També, cal posar fi al
vandalisme, venda i tràfic de substàncies estupefaents i d’altres actituds
incíviques al Centre Històric que produeixen una inseguretat a la
ciutadania.
Així doncs, el grup municipal popular van presentar una moció amb 17
propostes, un Pla Especial per recuperar el Centre històric. Aquesta
moció, es va aprovar per unanimitat i es creu que pot ser un bon punt de
partida per tal de construir un projecte comú i treballar tots plegats per
aconseguir objectius de bé comú. En base això, al Ple de l’estat de la
Ciutat es va allargar la mà al govern per aconseguir compromisos per
Lleida en aquest àmbit.
Entre els objectius d’aquest Pla, hi trobem la consolidació de la protecció
dels edificis i espais històrics, la facilitació de la recuperació de les
activitats econòmiques, la renaturalització i potenciació de la
infraestructura verda, la dinamització del turisme central, la revalorització
de l’espai públic i els equipaments, l’increment de la iniciativa i capacitat
de gestió pública-privada, i la consolidació de la qualitat de vida.
Tanmateix, cal aprovar un Pla Director de Serveis Socials consensuat, per
comptar amb un increment dels agents socials professionals que
intervindran. Que comporti una major presencia i coordinació policial als
carrers per la detecció de conductes delictives, compliment de les
ordenances municipals per evitar la venda ambulant, posar en
funcionament de forma immediata les càmeres de seguretat ja
instal·lades, revisar i millorar la il·luminació dels carrers, control
d’establiments existents i dels seus serveis prestats, higiene acurada de
la via pública, atenció especial a la gent gran que resideix des de fa molt
temps al Centre històric i viu amb un sentiment d’angoixa, i pot ser culpa
dels veïns que no es comporten de manera cívica, quantificar tots els
solars edificables i buscar una possible dinamització, instar a la creació
29
de la figura de màxim responsable/coordinador del Centre Històric. I
finalment, es busca la implicació en la revitalització, transformació i
recuperació del Casc Antic de Lleida, per tal de posar-lo al servei de les
persones i de la ciutat.
PLA DE CONNECTIVITAT
En una de les notícies de la Paeria de Lleida trobem que aquesta l’any
2017 licita el projecte per millorar la connectivitat del Centre Històric i el
Turó de la Seu Vella. Es tracta d’una actuació bàsica per
millorar l’accessibilitat per als vianants, ja que s’actua en els recorreguts
del carrer Monterrey i l’accés fins a la porta del Lleida, així com l’enllaç
amb el carrer Sant Martí. Alhora, s’adequa l’entorn del carrer Orfeó i
Monterrey en el seu tram final de connexió amb el parc de Santa Cecília,
així com la millora de les instal·lacions de drenatge, enllumenat i
telecomunicacions d’aquests carrers.
PLA CONVIU
En la notícia publicada al diari Territoris.cat “Arranca al Centre Històric de
Lleida el projecte conviu al barri” (2021), s’exposa que la Paeria de Lleida
posa en marxa el projecte “Conviu al Barri”, amb l’objectiu de promoure
el Centre Històric i millorar-ne la convivència. Així doncs, es porta a terme
a partir de dues línies de treball. En primer lloc, la creació d’uns circuits
saludables, i, en segon lloc, d’un equip de mediadors en clau intercultural.
S’ha col·laborat amb moltes entitats del barri amb l’objectiu de donar
visibilitat al Centre Històric de Lleida de forma positiva, per tal de promoure
els circuits saludables per la zona, així com la convivència entre veïns i
veïnes. Així doncs, quant als circuits saludables, ofereixen a la ciutadania
nous escenaris de passeig i gaudiment. Per promocionar-ho s’ha editat un
ventall que assenyala 4 rutes marcades amb codi QR i amb punts de
descans en determinades zones.
Tanmateix, el que es pretén fomentar en el projecte “Conviu al Barri” és el
següent: D’entrada, promoure hàbits de civisme. En segon lloc, orientar
les persones que no coneixen els recursos que tenen a la ciutat per
atendre les seves necessitats principals. Seguidament, fomentar
30
l'enteniment (idiomàtic) en totes aquelles matèries que no quedin clares
entre veïns per promoure la convivència. A continuació, promoure el
coneixement dels "circuits saludables" i distribució dels ventalls. En cinquè
lloc, Atraure persones als horts socials posats en marxa recentment a la
partida de Rufea, de la mà de l’Associació. Senegalesa. Tanmateix,
fomentar activitats col·lectives per motivar la participació de les persones
que ocupen l’espai públic: propostes esportives, gastronòmiques,
artístiques, activitats comunitàries conjuntes amb la resta d’entitats
implicades. En darrer lloc, promoure alguna activitat lúdico-festiva en el
marc de l’Obert del Centre Històric.
PROJECTE DE MENJADOR SOCIAL

Segons el documental exposat a Catalunya Ràdio anomenat “menjador
social reconvertit en el projecte de reinserció al Centre històric de Lleida”
(2021), s’exposa que fins que va començar la pandèmia l’espai on s’ubica
aquest projecte era un menjador social que servia 150 àpats diaris. Ara,
es redueixen els comensals per poder millorar l’atenció que reben i per
integrar millor el servei en el barri, el Centre Històric que acull molts
equipaments socials.
Ramón Niubó, president de la fundació Jericó comenta que una de les
preocupacions que hi havia al barri és que hi havia molta gent fent cues,
que intentaran reduir-les, minimitzar-les o deixar-les a zero. Pràcticament,
comenta que no es notarà que això sigui diferent d’un restaurant
qualsevol.
El projecte a banda de servir dinars, també prepararà una vintena de
carmanyoles diàries pels que no hi puguin anar, destinats a persones
sense llar o en situació d’exclusió. Comptarà amb una educadora social,
estarà obert a entitats i vol fer incidència en la sostenibilitat.
Oriol Berenguer, director del banc d’aliments a Lleida exposa que cal
lluitar contra malbaratament alimentari, i on més es produeix és a les llars.
Per tant, volen fer aquesta tasca educativa des d’aquest espai.
L’espurna de col·laboració entre els bancs dels aliment i la fundació Jericó
que gestiona el principal alberg de Lleida va sorgir amb el confinament
31
quan van percebre l’augment de persones que no tenien prou menjar, o
que no podien cuinar-lo o anar-lo a comprar.
PROJECTE INCORPORA:
El programa INCORPORA forma part de l’Obra Social de la Caixa i treballa
per a la inserció sociolaboral de col·lectius en risc d’exclusió social. És un
projecte d’àmbit estatal i compta amb una vintena de Delegacions
provincials. En el cas de Lleida, INCORPOTA la formen entitats de la
ciutat que comparteixen objectius amb el projecte, algunes ubicades al
Centre Històric, com són, PROSEC, Associació Antisida Lleida, ASPID,
ASPROS, Reintegra, entre altres.
4.6 HABITATGES:
Els habitatges del barri es componen de planta baixa i tres pisos amb una
façana de cinc metres i escala al fons. La primera planta sol ser de pedra
i els forjats i jàsseres de fusta. El Pla de Barris per a aquesta zona, destaca
la seva mala qualitat inicial i la situació dels habitatges adossats, amb
possibles problemes a les mitgeres, així mateix, molts edificis estan
construïts amb tova i canyissos que dificulten el manteniment adequat
dels habitatges.
Els problemes més habituals solen ser les instal·lacions, per l'alçada del
nivell freàtic o el mal estat de la xarxa, l'estructura vertical, que es veu
debilitada per les humitats, i l'horitzontal, que en ser de fusta es fa malbé
pel mateix motiu.
Hi ha carrers on es destaca el contrast entre edificis en bon estat, alguns
en venda i d’altres hàbitats, amb edificis tapiats, en mal estat estructural i
deshabitats, amb estructures deficients i en risc d’enderrocs espontanis.
L’escassa inversió́ en el manteniment dels espais construïts, així com la
baixa qualitat dels materials utilitzats en la seva construcció, han dificultat
el manteniment i la rehabilitació́ de les diverses construccions del centre
històric, és a dir, el mal estat de conservació de gran part del parc
immobiliari ha creat una situació que s’ha traduït en el progressiu descens
del nombre de veïns d’aquest espai, en una substitució de la població
32
resident i en la instal·lació de nous habitants amb rendes baixes en
habitatges on pràcticament no s’ha invertit en les darreres dècades.
Aquest procés d’envelliment i pèrdua de residents, va afectar inicialment
les àrees més centrals. Posteriorment, s’amplià a espais més perifèrics,
com el Carrer Major, Sant Antoni, Carme i Magdalena. Els comerços que
ocupaven els baixos comercials tendiren a emprar els pisos superiors de
magatzem. No hi ha en aquest cas substitució de la població autòctona
sinó, senzillament canvi d’usos en l’espai.
Aquesta degradació general de l'interior del barri ha comportat, en
definitiva, que sigui una de les zones de Lleida amb problemes més greus
en àrees com l’econòmica (falta d'ingressos suficients, poca activitat
econòmica), l'habitatge i la urbanització́ (degradació́ d’un parc ja deficient,
estructura insuficient, falta d'habitatges, falta de serveis i
subministraments, manca d’equipaments i infraestructures, etc.), de salut
(malalties cròniques, limitacions funcionals de gent gran, malalties d'alt
risc...) de treball (atur sense subsidi, treball submergit, poca qualificació...)
i problemes personals (gent sense família, alta rotació en el barri, falta
d'autonomia personal i conseqüent dependència, desorganització́
familiar...).
Els darrers anys es va fer una reparació de façanes interiors i exteriors
d’alguns blocs, reparació de teulades, així com la reurbanització de la
plaça interior dels edificis situats a la plaça grup del pla. D’altra banda,
s’han reforçat i arranjat les parets mitgeres. També, es van reconstruir un
total de 55 habitatges. Finalment, també s’ha anat produint l’enderroc
d’edificis puntuals on els solars acaben quedant deshabitats, en mal estat
i convertint-se en un focus de concentració de brutícia. En alguns
d’aquests solars hem observat barricades on hi trobem gent vivint-hi dins
d’aquests, tenint que saltar parets per endinsar-s’hi i convivint en unes
condicions infrahumanes, especialment a l’època d’hivern on el fred es
molt intens.
Així mateix, el barri disposa de diversos edificis d’habitatge social, un
pertany a ADICSA on conviuen persones autòctones i d’ètnia gitana.
33
Fotografia numero 7: Habitatge.
Font: Pròpia.

Font: Pròpia.
34
Font: Pròpia.
Fotografia numero 10: Solars.

Font: Pròpia.
35
Fotografia numero 11: Solars.
Font: Pròpia.
36
4.7 DAFO URBANISME:
DEBILITATS AMENACES
• Degradació i mal estat de • Falta de cura de les infraestructures
conservació dels habitatges. per part dels nouvinguts i de gent que
• Condicions de salubritat no resideix al barri.
desfavorables. • Població de la tercera edat en situació
d’aïllament per les mancances
d’habitabilitat.
• Existència de Pla de Barris. • Millores urbanes.
• Existència d’entitats socials i • Eliminació de barreres
associacions que lluiten per la millora arquitectòniques.
de la situació dels residents del barri. • Millora de l’accessibilitat per a
• Implicació de l’Ajuntament de Lleida persones amb mobilitat reduïda.
per contribuir en la millora del barri. • Ampliació de les voreres en alguns
carrers.
• Pavimentació de nou diferents zones.
• Millora del clavegueram i de la xarxa de
recollida d’aigües pluvials.
• Instal·lació de mobiliari urbà.
• Nou enllumenat públic.
• Reparació de façanes interiors i
exteriors de blocs. Reparació de
teulades.
• Reurbanització de les places interiors
dels edificis.
• Reconstrucció d’un total de 55
habitatges.
• Enderrocament d’edificis puntuals on
els solars acaben en mal estat i amb
conservació de brutícia.
• Edificis d’habitatge social.
37
Fotografia numero 12: Urbanisme.
Font: Pròpia.
Fotografia numero 13: Urbanisme.

Font: Pròpia.
38
5. COMERÇ:
En relació amb el comerç que s’observa, podem determinar que la seva

activitat és més accentuada depenent dels carrers que s’han observat.
No obstant això, és important tenir en compte que en els últims anys el
comerç del Centre Històric pateix conseqüències negatives a causa de la
degradació del barri, la pèrdua de població i la manca de clientela externa.
Aquelles botigues, que en el seu moment van ser una de les més importants
o més punteres, són substituïdes per botigues i comerços destinats per la
nova població immigrant, és a dir, botigues àrabs i locutoris.
Per tant, pel que fa als locals comercials, la situació, per una banda, en
referència a l’estudi Anàlisi de l’oferta comercial de la ciutat de Lleida.
Dimensionament global – Estudi quantitatiu, encarregat per l’Ajuntament de
Lleida presentat l’any 2016, es visualitza que el nombre de comerços tancats
a l’àrea del Pla de Barris (18,2 %) és inferior en percentatge al total de la
ciutat (22,1%).
A més a més, hem de tenir en compte que molts dels locals que concentraven
un volum important de locals buits, van ser enderrocats per les dolentes
condicions, en la majoria de casos aquests espais no s’han reedificat fet que
fa disminuir el volum total de locals del barri.
Com hem anomenat anteriorment la distribució dels comerços depèn de
l’àrea on es troben dins del barri. D’una banda, l’eix comercial de la ciutat, al
límit sud presenta quasi un 100% d’ocupació en relació amb els comerços.
Els espais del Carrer Ballester, Carrer Jaume I, i el Conqueridor presenten
un nombre rellevant de locals buits, de fet un 26% de locals buits es
concentren en aquests carrers.
D’altra banda, els carrers que es troben en el cor del Centre Històric com ara,
el carrer Cavallers i la Palma, presenten una millora progressiva en l’ocupació
dels espais locals.
En la imatge següent podem observar la delimitació dels locals oberts i
tancats del centre històric.
39
Fotografia numero 14: Locals oberts i locals tancats al Centre Històric.
Font: Geogrfaia i Ordenació del Territori. Promoció 2015, Universitat de Lleida.
Per tant, una de les problemàtiques més accentuades al barri és la pèrdua

d’activitat comercial, que a causa de l’edificació antiga, presenta una difícil
adaptació a les actuals necessitats comercials.
L’oferta comercial del barri és molt clara, la seva distribució es divideix en dos
sectors; la primera és la zona del barri més propera a l’eix comercial, que
presenta un dinamisme important, en relació amb, la majoria de baixos
comercials ocupats. En segon lloc, troben la resta de la Zona del Pla que
presenta una activitat escassa, els locals comercials d’aquesta zona solen
compartir les mateixes característiques, és a dir, locals petits regentats per
població d’origen extracomunitari.
Davant la problemàtica, de la gran quantitat de locals buits què es troben al barri,
s’inicia la promoció d’un Pla focalitzat en la zona central, per impulsar iniciatives
per facilitar el lloguer d’aquests locals. Per tant, es busquen possibles negocis
per intentar ocupar aquests espais, s’identifiquen 52 locals amb la finalitat de la
seva ocupació.
Arran d’aquestes iniciatives s’instal·la al barri un seguit de negocis com ara,
Bacio di CaffèCafeteria), Vilua (Moda).
40
5.1 SECTORS PREDOMINANTS:
En relació amb els comerços i les empreses que formen part del Centre
històric, veurem a quins sectors pertanyen aquestes.
En un estudi sociolaboral i empresarial encarat a l’Estudi sociolaboral,
formatiu i empresarial del Centre Històric de Lleida, Institut Municipal
d’ocupació Salvador Seguí, es visualitza que de les 45 empreses
escollides, els sectors que hi predominen són els següents:
Gràfic numero 4: Sectors predominants.

Font: Estudi sociolaboral, formatiu i empresarial del Centre Històric de Lleida
Institut Municipal d’ocupació Salvador Seguí.
Com podem observar en aquest gràfic, el sector que més representació

té és el que està dedicat a la venda al detall de productes. Altres sectors
amb presència al barri són la restauració, les empreses de comunicacions,
activitats afins i la construcció.
Les activitats que desencadenen aquestes empreses podrien ser les
següents; en el cas de les comunicacions ens referim als locutoris,
seguidament en el sector de construcció i activitats afins serien les
empreses dedicades a la gestió immobiliària, en tercer lloc, en el sector
de restauració i hoteleria es refereixen a la cuina de diferents orígens com
ara l’africana, i finalment en el comerç i venda al detall solen ser productes
alimentaris frescos, roba, calçat entre d’altres.
41
Finalment, cal esmentar com aquests sectors i empreses es distribueixen
al barri segons l’àrea en el Centre històric:
1.Carrer Cavallers, la Palma i Tallada: Agrupen el nombre més gran
d’empreses, anteriorment es concentrava gran part del comerç més
pròxim al barri com ara alimentari, però, que en l’actualitat amb l’arribada
de nouvinguts s’ha conservat aquesta lògica de transformació. No obstant
això, en el Carrer Cavallers i la Palma trobem un tipus d’empreses diferent
a causa de la proximitat a l’eix comercial.
2.Carrer Darrera Sant Martí: En aquests carrers es troben algunes
empreses destinades a activitats de serveis a altres empreses. Com ara
publicitat o comunicació.
3.Carrer Panera i Parc: Hi predominen alguns bars i pubs, a més a més,
s’han obert d’altres comerços regentats per persones d’ètnia gitana i
nouvinguts.
4.Carrer Boters i Companyia: És el carrer on més s’han obert nous
comerços adreçats a persones nouvingudes. Com ara botigues
d’alimentació, perruqueries africanes i locutoris.
5.2 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS:
Davant la qüestió de com ha evolucionat el barri de cara a la població,

comerç i seguretat se’ns exposa que negativament, ja que anteriorment
era un barri amb molt comerç, però el veïnat autòcton ha marxat cap a
altres llocs. S’ha de dir que actualment, arriba molta població immigrant i
algun d’ells treballen, però d’altres són mantinguts per Serveis Socials.
Quant a les oportunitats que es visualitzen en el barri, es manifesta que
en les eleccions tothom vol fer coses però que no s’acaben duent a terme
els projectes. Ja són vint anys sentint que es faran canvis que no es
produeixen, i es veien oportunitats però les promeses no es van realitzar.
Anys enrere hi havia cent comerços i avui dia d’avui solament deu.
Pel que fa a nivell d’habitants, en concret als llocs de procedència i
formació, se’ns posa de manifest que hi ha nouvinguts d’Àfrica i magrebins
amb una formació mínima i justa.
42
En el barri, trobem recursos socials sobretot, encara que també
concentrar tots els serveis socials aquí és dolent perquè és massa. La
tipologia de ciutadans que més i acudeixen són persones amb
problemàtica d’addiccions que no són del barri, nouvinguts (immigrants), i
de població autòctona resident al Centre Històric un percentatge molt baix
de població.
Des de la seva perspectiva considera que els recursos són suficients i que
estan bé, però no han de ser un projecte de vida per a les persones, sinó
que s’hauria de tractar d’empoderar a aquestes i que aquestes no
depenguin sempre de Serveis Socials.
Hi ha part de la població que necessiten molt i d’altres que no, o no tant.
A més, hi ha gent que pensa que són suficients aquests recursos i d’altres
que no. S’aclareix que hi ha usuaris que “tracten malament” als
professionals, ja que exigeixen molt. Doncs, normalment és la dona la que
demana perquè s’afirma que d’aquesta manera aconsegueixen més que
si demana l’home.
La situació econòmica de les persones que viuen al barri és mitja baixa,
tot i que més tirant cap a una situació baixa (en termes generals).
De cara a les problemàtiques més accentuades en les persones o famílies
del barri, s’exposa el fet de no tenir feina i dependre dels serveis. Que hi
hagi tants recursos pot provocar que molta gent depengui d’això. A més,
la ràtio de gent que busca treball al Centre Històric és molt alta, perquè
les persones que viuen aquí es van movent.
En el barri, es presenten moltes necessitats com ara centres assistencials,
línies de busos dins del barri, més il·luminació al carrer, més neteja, més
zones verdes i no tenen piscina ni pavelló. No obstant això, cal considerar
que hi ha molts pisos okupes, robatoris i hi ha disturbis i problemàtiques
al carrer.
També, ens aclareix que la situació del barri perjudica els comerciats del
barri i que fa que les vendes hagin baixat.
A continuació, se’ns comenta que no hi ha líder al barri o almenys ella no
el coneix. Aquesta manifesta que hi ha una persona però a nivell de tota
Lleida.
43
Finalment, quant als espais religiosos que es troben en el barri s’hi troben
les esglésies catòliques, l’església Filadèlfia (d’ètnia gitana), i no hi ha
presència de mesquita.
5.3 CRISI DE LA COVID-19:
AFECTACIÓ GENERAL DE LA COVID- 19 AL TERRITORI

Des de l'inici de la COVID-19 les pèrdues econòmiques en les activitats
comercials va suposar una davallada general que va afectar a tots els
comerços dels barris de Lleida.
A l'inici del març del 2020, es va impulsar l'estat d'alarma ocasionant que
pràcticament la meitat de l'oferta comercial al territori es van veure
obligades a tancar els seus punts de venda, així doncs, les activitats
comercials i els serveis han patit severament l'impacte econòmic a partir
de les mesures restrictives imposades que arran de la COVID-19 va
ocasionar un impacte que no ha estat homogeni, ni en el temps, ni per
àrees geogràfiques, ni per als diferents sectors d'activitat.
Generalment, aquesta tendència ha comportat el tancament definitiu dels
centres comercials amb un voltant del 15% d'aproximadament 80.000
empreses comercials catalanes.
A Conseqüència d'aquesta problemàtica, l'Ajuntament de Lleida va decidir
preparar un llistat de comerços i de productes de proximitat que oferien la
possibilitat de comprar a domicili davant l'actual situació d'emergència de
la COVID-19.
AFECTACIÓ DEL BARRI DEL CENTRE HISTÒRIC

Cristina Armengol, la presidenta de l'associació de veïns i comerciants del
centre històric de Lleida explica l’impacte de les noves restriccions del
govern als comerços i al veïnat de la ciutat, i com ha impactat la COVID-
19 al barri. Un dels aspectes que comenta és que posteriorment a la
pandèmia el barri del Centre Històric no travessava el millor moment, ja
que havien notat una disminució de la demanda al barri, i per aquest motiu,
un dels objectius que tenia l'associació era crear propostes de millora per
tal de fomentar el comerç. Arran de la situació de la COVID-19 es van
44
trobar amb una davallada important que va afectar directament als
comerciants a totes les propostes, a les restauracions i als comerços. Així
doncs, els bars i restaurants van passar a servir solament menjar a
domicili o per emportar.
5.4 DAFO COMERÇ:
DEBILITATS AMENACES
• En els últims anys el comerç del • Enderrocament de locals per les
Centre Històric pateix males condicions.
conseqüències negatives a causa • Disminució del volum total dels
de la degradació del barri, la locals del barri.
pèrdua de població i la manca de • Nombre rellevant de locals buits,
clientela externa. de fet un 26% de locals buits es
• Aquelles botigues que en el seu concentren en alguns carrers.
moment van ser una de les més • Pèrdua d’activitat comercial, a
importants o més punteres són causa d’una edificació antiga.
substituïdes per botigues i
comerços destinats per la nova
població immigrant.
• Difícil actuació a les actuals
necessitats comercials.
• Proximitat del barri a la zona de • Espai per crear comerços.
comerç més popular de la ciutat • Promoció d’un Pla focalitzat en la
que entra dins del mateix districte. zona central amb l’objectiu
• L’eix comercial del districte de la d’impulsar iniciatives per facilitar el
zona 1, al límit sud presenta quasi lloguer dels locals.
un 100% d’ocupació en relació • Amb iniciatives s’instal·la al barri
amb els comerços. un seguit de negocis.
• Millora progressiva en l’ocupació
dels espais locals en alguns
carrers.
45
6. SANITAT (CAP EIXAMPLE):
Amb relació a la sanitat, les persones del barri són ateses al Cap Eixample,
situat als afores del barri. La població, majoritàriament assisteix a les
revisions mèdiques i segueixen el tractament. Es menciona que la població
compta amb informació en l’àmbit de la salut i que abans de la pandèmia es
realitzaven intervencions comunitàries en l’àmbit de salut com per exemple
es creaven punts d’informació i xerrades. Com a oportunitats destaquen la
inclusió social del barri.
6.1 DAFO SANITAT
DEBILITATS AMENACES
• Hi ha molta població sense llar, per • S’han deixat de realitzar
tant no està empadronada en cap intervencions comunitàries.
barri i no pot ser visitada al CUAP,
han de ser visitats a urgències de
l’HUAV.
• Les persones assisteixen a les • La inclusió social que hi ha en el
revisions. barri.
• Les persones segueixen el • L’elevat grau d’informació que
tractament. disposen els habitants de la zona.
46
7. ENTITATS SOCIALS:
Pel que fa al Teixit associatiu del barri, segons el Registre Municipal d’entitats
de Lleida Participa de la Paeria, durant l’any 2019, la zona estudiada, és a dir
el Districte Centre Històric Mercat del Pla i adjacents, acull un total de 154
entitats que s’agrupen en diverses famílies segons la finalitat de l’activitat que
realitzen i el seu àmbit d’actuació. Disposa doncs de 4 Associacions de Veïns,
2 entitats d’Atenció social, 1 Casa Regional, 1 entitat de consum, 9 de
Cooperació i Drets Socials, 11 de Cultura General i 6 de Cultura Tradicional,
7 entitats de la Dona, 4 d’Ecologisme i defensa del medi ambient, 7
d’Educació, 8 d’Esports, 3 de Formació, Economia i Treball, 4 Fundacions,
12 associacions de Gent Gran, 15 associacions d’immigrants i 20 d’Infants
Adolescents i Joves, 6 entitats de Música, 3 d’Oci, Lleure i Animació, 7 entitats
Religioses, 10 de Salut, 1 Sindicat, entre altres.
7.1 ARRELS:
Des d’aquí els aliments els reparteixen en lots al seu servei de distribució
situat al barri de Cappont. El servei està pensat i distribuït com si es tractés
d’una botiga i les persones usuàries accedeixen amb un carro de la
compra i van agafant els productes de les estanteries acompanyades
d’una persona voluntària.
Pel que fa al perfil de persones que acudeixen al servei, se’ns esmenta
que les persones que venen són derivades majoritàriament des de Serveis
Socials i per Càritas. Tot i que una tercera part són usuaris propis nostres.
En aquest sentit, tenen moltes realitats diferents, famílies, persones soles
i persones en situació de carrer. Doncs, depenent de les necessitats tenen
un tipus de lot o un altre, adequant-se a la situació de cuina (poder cuinar
calent o no).
Així doncs, se’ns explica que ells no disposen de menjador social.
Quant a la cronificació que presenten les famílies que acudeixen al servei,
es destaca que algunes d’aquestes sí que presenten cronificació, però
majoritàriament qui té una major estabilitat en el servei solen ser persones
soles i amb més dificultat per una reinserció social plena.
47
Seguidament, ens esmenten que no disposen de les dades mesurades
sobre el percentatge de persones que acudeixen al servei del Centre
Històric. Això no obstant, disposen de l’adreça tot i que no ho tenen dividit
per barris.
Les persones que poden fer ús d’aquest servei són totes aquelles
persones que davant l’explotació del seu equip tècnic, detecten que tenen
alguna necessitat alimentària. Tot i això, sempre deriven a les persones
noves que arriben a Serveis Socials, per tal que des d’allà es pugui fer el
seguiment corresponent. Mentrestant, no tenen accés als Serveis Socials
municipals sí que els hi fan entrega de lots d’emergència.
Finalment, manifesten que intenten donar resposta a tothom, però davant
el creixent nombre de persones en situació de vulnerabilitat i disposar de
recursos limitats, el que fan és derivar les persones a altres recursos
segons necessitat, sobretot en cas que cap dels seus serveis pot resoldre.
Per aquest motiu, tenen molt contacte amb les altres entitats socials de la
ciutat, de la mateixa manera que acullen les seves derivacions. I, fan molt
de treball en xarxa.
7.2 PROSEC:
Una vegada realitzada l’entrevista, el senyor al qual vam entrevistar ens

va facilitar un document anomenat “programa d’actuacions associació
PROSEC (Promotora social), per tal que poguéssim ampliar la informació
del nostre diagnòstic.
Aquesta, és una associació civil sense ànim de lucre, independent de
qualsevol política o administrativa i amb una clara vocació de servei a
col·lectius en risc, d’exclusió social, preferentment dels sectors més
desfavorits. Doncs, creen i gestionen projectes dirigits a millorar les
possibilitats d’inserció sociolaboral, fomenten i potencien l’educació
formal, no forma i informal de col·lectius amb necessitats educatives per
millorar la seva integració social i cultural. I també, persegueixen la
promoció del bé comú, de manera especial i particularment entre la
infància i joventut del Centre Històric de la Ciutat de Lleida.
48
Així doncs, la missió d’aquesta és l’atenció a col·lectius vulnerables, en
especial de persones amb mancances i problemàtiques en l’àmbit social,
formatiu o laboral, que afavoreixi el benestar i la millora de la qualitat de
vida potenciant la seva autonomia i el desenvolupament de les persones.
Pel que fa als valors, cal destacar que a l’hora de realitzar les accions i els
projectes les persones que els desenvolupen han de tenir:
Servei a les persones, compromís i solidaritat, professionalitat, ètica i
transparència i respecte social, interculturalitat i civisme.
Per tal d’explicar-nos que és el que fan, ens han facilitat un organigrama
per poder entendre-ho i informar-nos d’una manera més visual i clara
perquè ho poguéssim seguir millor:
Esquema numero 1: Organigrama.

Font: PROSEC
Primerament, pel que fa a la secció educativa, se centra en l’educació

formal d’aquells col·lectius en risc d’exclusió.
- Pel que fa a la UEC PNO → Joves de 14-16 anys amb problemes
per seguir el ritme escolar (problemes d’assistència, actitud...) i que
49
els deriven a un centre on es fa l’atenció educativa amb un nivell
més baix i adaptat. No està situat al Centre històric, però si hi va
molta gent que hi resideix. Són de derivació externa.
- Noves oportunitats Garantia Juvenil → Joves que no estudien ni
treballen i se’ls faciliten orientacions i tutories amb formacions per
empoderar-los i els connecten directament a un lloc de treball. Hi
ha molta gent del Centre Històric.
En segon lloc, la secció d’integració social i famílies, centrat en infants i

famílies, que bàsicament es tracta de Centres oberts.
- SIS Companyia → Situat al centre històric.
- SIS Remolins → Situat al carrer democràcia.
- Projectes de beques escolars.
- Noves oportunitats Garantia General.
Anteriorment, la majoria d’usuaris que assistien eren d’ètnia gitana,
actualment hi ha molta més diversitat. En aquests recursos sols hi
assisteixen persones del Centre Històric.
Famílies molt vulnerables de cara a recursos materials, econòmic o de
serveis.
• El projecte caixa, no està al centre històric, però s’ha fet la
demanda perquè es porti a terme al Centre Històric.
En tercer lloc, la secció de participació:

- Pla de Desenvolupament Comunitari del Centre Històric →
Activitats i participació veïnal del Centre Històric. En l’actualitat,
està parada. Són activitats que es fan al barri (culturals i de lleure),
treballant amb les necessitats bàsiques. Com per exemple els
tallers de parentalitat positiva, acompanyar a la recollida d’aliments,
pràctica esportiva de persones grans, etc.
- Projecte de voluntariat.
- Programa Erasmus + → Acollir persones europees que fan
voluntariat al Centre Obert.
En quart lloc, la secció de Formació i Ocupació, la franja d’edat de població
que més assisteix són: de 18 a 24 anys i de 35 a 55 anys.
50
Per a persones aturades de llarga durada, per tant, col·lectius en situació
severa. Són programes que no són específics del Centre Històric, però sí
que hi ha una relació directa. Són de la caixa.
- Programa incorpora → Gestionen ofertes de feina i es busca a la
persona que encaixa amb el perfil del lloc de feina que hi ha ofert.
Són llocs de treball de nivells baixos, és a dir, no són grans
posicions. Es tracta de conèixer a la persona i fer la mediació amb
l’empresa.
- Programa reincorpora → Persones privades de llibertat (presó).
- Punts formatius incorpora → Es busca forma a les persones amb
la finalitat que es torni a incorporar al món laboral.
- Programes per a rendes mínimes → Orientació, empoderament,
habilitats i buscar l’ocupació laboral per persones derivades del
SOC.
Els problemes més freqüents de les persones que venen del barri:
Dels sis nivells de vulnerabilitat que hi ha, els més destacats entre la
població són el problema econòmic i laboral. Així com també, d’habitatge
insegur o inadequat i d’entorn social. Encara que ell ens manifesta i
recalca que el principal problema és el de la poca motivació i capacitació
de la persona per sortir i revertir la situació en la qual es troba.
Així doncs, el col·lectiu que més acudeix al servei són els joves i els infants
de cara a l’obligatorietat que tenen.
Actualment, són 890 persones d’atenció global, i 250 d’elles són joves,
amb bagatge d’immigrades, i també, persones d’ètnia gitana i persones
en situació d’exclusió social. Per tant, podem veure com és el col·lectiu
que més i acudeix.
De cara a l’entitat, les oportunitats és que hi ha molta feina i per tant poden
actuar més. Com a fortalesa, seria que porten molts anys i ja hi ha
confiança de la població cap a l’entitat. Com a debilitat, és que la zona
geogràfica no ajuda, les edificacions, els carrers, els recursos...
De cara al Centre Històric, com a debilitat serien els problemes més
habituals són les drogues, les malalties mentals, incivisme i els delictes.
Pel que fa a les amenaces, errors d’enfocament dels ajuntaments a l’hora
51
d’abordar i actuar al Centre Històric, ja que pensen actuacions i programes
a partir de períodes molt curts de temps. També, persones sense sostre,
temporers i no s’està a l’altura de les actuacions. Per tant, cal fer
actuacions a llarg termini (molt important). Doncs, pel que fa a les
oportunitats, és la diversitat cultural que hi ha al barri, però hi ha tantes
coses a sobre que costa molt aprofitar-ho, està molt ocult.
Finalment, se’ns exposa que per valorar l’impacte dels projectes i la

influència que tenen, estan en el procés d’acabar de valorar com fer-ho.
Això no obstant, hi ha seguiment dels processos amb canvis increïbles i
on es veu l’evolució claríssima de les persones.
7.3 LA PALMA:
Davant la qüestió de la precarietat laboral, aquesta continua sent una de

les problemàtiques que se segueix trobant al Centre Històric. Aquest, és
un barri degradat i amb baixos costos econòmics on s'aborda més part de
població del col·lectiu immigrant, majoritàriament adults. Així doncs, al
barri es troba amb un 19% d'habitants joves.
El perfil de famílies d'aquests joves és divers, ja que participen joves de
diferents cultures i nacionalitats. Tanmateix, hi ha un 26,1% de població
estrangera per cada 100 habitants a Lleida.
Tot seguit, es mostra que la situació acadèmica dels joves a escala de
Lleida són de 23.848 joves estudiants.
En l'estudi, es mostra un increment de joves immigrants durant els darrers
anys. D'aquests joves, un 11,6% fan estudis universitaris, un 30,3%
realitzen el batxillerat i cicles, un 31,5% fan l'ESO i un 23,3% no han
acabat aquesta.
Davant aquesta qüestió, es mostren diferents oportunitats al barri per part
dels joves que volen finalitzar els estudis.
Per una banda, és dur a terme una llei per regular els joves no
acompanyats, i s'ajuda a facilitar el procés per obtenir la documentació
reglada i dur a terme els estudis.
52
D’altra banda, tenen l'oportunitat d'acudir a diferents entitats i
associacions del barri com ara: el departament de joventut, l'escola de
velles arts, la casa de fusta.
Tenint en compte les amenaces, es comenta que el fet de viure en un barri
ja segregat i sense activitats per a joves com a tal, ocasiona que els joves
passin més temps als carrers de manera irresponsable.
D'aquesta manera la Palma, ubicada al Centre Històric, ofereix diverses
activitats per a tots els joves dels diferents barris. Aquestes activitats i
propostes, estan organitzades pel departament de Joventut de
L'Ajuntament de Lleida, i les associacions juvenils o grups de joves.
Les activitats són gratuïtes, llevat que s'indiqui el contrari, així i tot,
demanen fer inscripció prèvia. Algunes de les activitats que ofereix l'entitat
són: els clubs de joves, matinals street art, ser youtuber, Premonitors/es
de lleure i premonitors/es esportiu, breaking, capoeira, futbollnet,
formacions per crear un Curriculum Vitae creatiu, xerrades sobre la salut
i benestar sexual entre altres.
Per concloure l'entrevista, cal fer esment que molts dels joves del Centre
Històric executen activitats esportives al riu, ja que al barri no disposen de
pistes esportives, de pavelló ni tampoc de piscines municipals.
7.4 JERICÓ:
Jericó ofereix diferents serveis. Compta amb un menjador social

comunitari i sostenible el qual hi poden acudir aquelles famílies o persones
que es troben en risc d'exclusió social i/o no compten amb suficients
recursos. Al menjador social sol pot acudir persones majors de divuit anys,
en el cas, que en el nucli familiar hi hagi menors, se'ls hi dóna aquests
àpats, però amb tapers. El menjador social en aquest temps de pandèmia,
també ofereix a partir del banc d'aliments portar a les llars els àpats a
aquelles famílies confinades. També, hem de tenir en compte que moltes
de les famílies o persones que acudeixen a aquest, són derivats per
serveis socials, d'entitats, o acudeixen directament.
Cal tenir present, que Jericó també compta amb la residència, i que
aquesta té una capacitat de 75 places, actualment estan cobertes 55.
53
Els requisits per a poder accedir en aquesta, és de la mateixa manera que
per accedir al menjador social, sostenible i comunitari, moltes de les
persones són derivades de serveis socials, i d'altres venen per compte
propi. En arribar a la residència, se'ls hi fa una valoració i un pla
individualitzat, per tenir en compte quines són les necessitats de la
persona, i així estipular el temps necessari que aquesta persona haurà
d'estar a la residència. En aquesta no hi ha un temps mínim o màxim de
durada.
Les persones que acudeixen a aquests serveis, com s'ha exposat
anteriorment, són persones que es troben en risc d'exclusió social, sense
sostre i sense llar.
La finalitat en cas de la residència, és a partir de tallers, formació, i suport,
que aquestes persones o famílies, no necessitin per sempre aquest
servei, i així, evitar la cronificació de la seva situació i de les seves
necessitats. No obstant això, hi ha moltes famílies o persones que marxen
del servei i en un període de temps han de tornar a aquest.
En referència a les persones que acudeixen als serveis, hi ha un gran
percentatge de persones del Centre Històric, però és així per què les
persones sense llar i sense sostre en trobar-se en aquesta situació no
estan empadronades, en cap lloc, i per tant, per a poder acudir al servei
s'han d'empadronar a la Paeria, lloc que forma part del Centre Històric, i
per aquest motiu se'ls hi designa que formen part del Centre Històric.
La residència Jericó i el menjador social, davant les necessitats que
presenten les persones que acudeixen, se'ls hi ofereix cobrir les seves
necessitats bàsiques, altres recursos com ara Perruqueria, Bugaderia,
tallers d'Idioma, treballs manuals, a més a més, es du a terme activitats
comunitàries que tots els barris poden formar part, i així fer una intervenció
comunitària, entre els residents de Jericó i la població d'altres barris. Es
destaca que la població del Centre Històric, davant les activitats que Jericó
són els que menys formen part, però persones del barri de Cappont i
Pardinyes, acudeixen a aquestes activitats.
En relació amb el barri, s'exposa que les necessitats que presenta és que
hi ha una gran cronificació de les famílies i un augment de la seva situació
de risc i exclusió social. A més a més, per part de molta població autòctona
54
que viu al barri, es reben queixes que aquesta situació és degut a
l'excessiva presència de serveis socials i entitats destinades a la millora
de la població del barri. Però aquesta no és la problemàtica, aquests
serveis actuen en aquest perquè hi ha necessitat i han de ser-hi. Per evitar
aquesta cronificació s'hauria de crear més activitats al centre històric,
destinades tant a la població del Centre Històric com d'altres barris, i que
hi hagi millores en les edificacions, i lluminositat d'aquest.
Finalment, en temps de pandèmia a la residència no hi ha un augment de
persones al servei, a causa que la mobilització de serveis socials havia
parat.
Tanmateix, en el moment que s'estabilitza una mica la situació, augmenta
la demanda de places a la residència i al menjador social.
Finalment, en aquesta taula podem visualitzar quin percentatge de
persones en relació amb la seva procedència formen part d'aquest servei:
PROCEDÈNCIA PERCENTATGE
Espanya. 30%
Marroc. 23%
Senegal. 13%
Colombia. 4%
Quadre numero 3: Percentatge persones en relació a la procedència.

Font: JERICÓ
7.5 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS JAUME I:
Per començar, pel que fa a la seguretat, es menciona que el barri ha

evolucionat cap a pitjor, ja que hi ha molta brutícia i sensació d’inseguretat,
sobretot durant la nit. La gent autòctona del barri ha marxat, que molt del
comerç i espais han tancat, com el Mercat del Pla. Així mateix, en els seus
voltants s’hi desenvolupa un mercat ambulant de tèxtils i elements que es
recalca que molts d’ells són robats. Així doncs, hi ha prostitució en
55
diverses zones del barri i que molts dels bars es troben en condicions
deplorables i es consumeix droga en aquests.
S’exposa que hi ha oportunitats, i que la Seu Vella, així com la gran
quantitat de museus, espais per visitar i elements educatius, és quelcom
positiu a explotar del barri.
Respecte a necessitats, el barri està molt deixat i requereix una actuació
per part de l’Ajuntament de Lleida, on aquest s’ha d’involucrar, es fan
xerrades i alguna actuació, però aquestes no responen a les necessitats
del territori. Des de l’associació es menciona que “Lleida és la claveguera
de Barcelona”, menciona que des del govern central Català, Lleida està
molt deixada, així com que des de l’Ajuntament de Lleida s’han
d’involucrar.
Els habitants de la zona, majoritàriament és gent gran que viu al barri de
tota la vida, persones immigrants i gent de baix nivell econòmic. D’altra
banda, a causa de la gran quantitat d’entitats socials com l’alberg, el
menjador social, l’espai de consum de drogues segur, entre d’altres,
durant el dia al barri hi ha molta gent que no és d’aquest, i la gent gran no
es veu en aquest perquè passen per carrers “segurs”.
Les associacions que fa molts anys que es troben en el barri, tenen molt
pes per les persones autòctones, i així mateix, no es coneix cap líder a
escala pública dins d’aquest.
La situació econòmica de les persones que viuen al barri és baixa, són
persones amb pocs recursos, amb necessitats especials i molta
problemàtica social. Es menciona que les persones autòctones de la zona
han marxat en quant han pogut, i així mateix, hi ha molta gent gran que
no marxa perquè té la llar pagada i no tenen prou diners per a marxar. Les
problemàtiques més accentuades són la pobresa, la brutícia i la
inseguretat ciutadana.
En l’àmbit de recursos, trobem que per a la gent gran hi ha un Centre de
Dia als afores, i també, recalca que hi ha molts recursos per a persones
en situació de vulnerabilitat, risc o exclusió social. Es destaca que aquests
no són suficients, de fet per les persones autòctones del barri no hi ha
recursos de qualitat.
56
Les persones enfront de les institucions i recursos actuen bé, aquestes
quan visiten aquests espais és perquè necessiten aquests. Es menciona
que amb els serveis socials en moltes ocasions els habitants surten
enfadats, perquè no se’ls hi pot donar o no se’ls ofereix el que esperaven.
Quant a espais religiosos hi ha l’església de Sant Martí, la de Sant Llorenç
i l’evangèlica, en aquests espais es fa missa, però es menciona que en
l’àmbit social no es fan actuacions.
Finalment, des de l’associació es fan diversos tallers com per exemple el
de costura, hi ha l’escola de grallers, i col·laboren amb entitats del barri i
amb associacions Lleidatanes com l’associació contra el càncer, també
ajuden en el moment d’organitzar festes importants del barri i de la ciutat
(festa major, festa major barris, Aplec, festes en dates especials com
carnaval, Nadal, etc.), concloent l’associació recalca que anteriorment es
feien moltes més coses, però que han anat perdent la il·lusió fins a tal punt
que estan pensant a tancar.
7.6 CASA DE FUSTA:
Segons l’Ajuntament de Lleida, la casa de Fusta del Centre Històric, es va

dur a terme en 2017. Es tracta d'un espai municipal de Coworking adreçat
als emprenedors de diferents professions, aquests estan vinculats al món
de la creativitat i el disseny.
Aquest espai compartit, situat al carrer Cavallers numero 51, té com a
objectiu promoure la creació de sinergies entre els emprenedors del món
de la creació, la comunicació i la gestió sociocultural i de la mateixa
manera potenciar la comunicació, la formació, la visibilitat dels i les
professionals, permetre als empresaris tenir la seva taula i ordinador,
atendre als clients i treballar en contacte amb altres professionals com
ells.
Per una banda, Àngel ros, exposa que els preus del lloguer per accedir-
hi, són entre 40 i 90 euros al mes, "són absolutament assequibles, perquè
el que interessa és que els joves creïn les seves empreses, els seus propis
llocs de treball", així doncs comenta que la iniciativa forma part també de
l'aposta de l'Ajuntament de Lleida per millorar el seu Barri Antic.
57
Larrosa, destaca que la Casa de Fusta s'emmarca dins el Pla de
dinamització del Centre Històric que impulsa l'equip de govern de la
Paeria, que té l'objectiu de transformar, dinamitzar i promoure la interacció
del barri amb la resta de la ciutat. "Aquest nou espai creatiu ha de fer xarxa
amb la resta de projectes que s'estan duent a terme al barri",
Per concloure, cal fer esment que la Casa de Fusta ofereix espais de
treball individual, una zona polivalent on es podran desenvolupar activitats
diverses -formacions, presentacions, tallers, exposicions, workshops, sala
de reunions, terrassa exterior coberta, espai office i serveis, entre altres.
La superfície construïda de l'actuació és de 314 m² amb una superfície útil
de 250 m² que es distribueixen amb un espai únic de treball de 160 m²,
una àrea exterior útil coberta de 70 m², una àrea administrativa i serveis.
7.7 LLEIDA SOLIDÀRIA. MPDL:
Segons un estudi sociolaboral, formatiu i empresarial del Centre Històric

de l’Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí (2010) s’exposa un
seguit d’informació sobre l’entitat:
Lleida Solidària – MPDL és una associació no governamental creada a la
ciutat de Lleida l’any 1992. Aquesta entitat treballa amb projectes d’acció
social, cooperació al desenvolupament i ajuda humanitària.
Quant als àmbits d’actuació, aquesta treballa en àmbits de formació, com
ara la lingüística, la informàtica, el coneixement de l’entorn, el repàs
escolar, entre altres, i la inserció laboral que ho realitzen des de projectes
de sensibilització social i desenvolupant projectes de cooperació
internacional adreçats a països africans.
L’entitat estructura projectes a partir de les sessions que la conformen.
D’entrada, des de l’àrea de cooperació internacional es realitzen projectes
adreçats a països empobrits, bàsicament sobre salut i formació. En segon
lloc, des de l’àrea de sensibilització es realitzen xerrades a centres de
primària i secundària per tal de donar a conèixer la realitat de la població
immigrada i combatre els estereotips i prejudicis que els solen
acompanyar. I finalment, l’àrea d’immigració que efectua projectes
d’intervenció integral en l’acollida i atenció a persones immigrades, que
58
inclou projectes formatius, atenció jurídica, educació sexual, conductes
per a la prevenció de la violència contra les dones, entre altres.
En referència al perfil dels usuaris que acudeixen, la majoria conforma la
població immigrada, majoritàriament formada per homes. Moltes
d’aquestes persones ateses són habitants del Centre Històric.
Quant a la formació, l’entitat realitza cursos com són els següents:
Primerament, l’acollida lingüística on realitzen classes de català i castell,
que van des de l’alfabetització fins a nivells alts. Seguidament, la
informàtica on s’aplica l’alfabetització i nivell dels usuaris, alguns cops
adaptat a les necessitats d’aquests. En tercer lloc, el coneixement de
l’entorn, que és un curs realitzat per dues formadores que presenten els
aspectes bàsics per al desenvolupament personal de persones
nouvingudes en termes com ara salut, drets laborals, socials, la ciutat,
entre altres. I en darrer lloc, el reforç escolar adreçat a alumnes tant de
primària com de secundària, bàsicament en matèria de llengua catalana.
Aquesta entitat, realitza gran part dels seus projectes a través del
voluntariat. Malgrat això, hi ha projectes en què requereix contractar
treballadors. S’afirma que sovint costa trobar persones disposades a
acceptar les condicions laborals ofertes per l’entitat.
En relació a l’àmbit laboral, cal destacar que Lleida Solidària – MPDL
forma part de la xarxa INCORPORA. A banda d’aquest fet, l’entitat també
realitza Itineraris Personals d’Inserció (IPI).
Així doncs, és de mera importància destacar que el nombre d’insercions
laborals és baix, amb contractes marcats per una forta temporalitat.
D’aquesta manera, els sectors que registren més insercions són
l’agricultura, en casos com la campanya de fruita i el servei domèstic, com
ara la neteja de cases. De la mateixa manera, entre els factors que
s’apunten com a causes d’aquesta baixa inseribilitat es troba la conjuntura
econòmica actual i alguns prejudicis en la contractació de persones
immigrades.
En darrer lloc, respecte de les interaccions, l’entitat realitza projectes
comuns amb el Consell Comarcal del Segrià, finançament a través del
Departament de Treball, suport per part de la Diputació de Lleida i l’entitat
INCORPORA.
59
7.8 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS “AMICS DE LA PLAÇA ERETA”:
Segons el mateix estudi anteriorment exposat, s’expressa que aquesta

entitat centra els seus esforços a distendre activitats de caràcter cultural.
Pel que fa a la formació, compten amb alguns cursos no
professionalitzadors, destinats al lleure i a la creació d’espais relacionals
entre socis i sòcies. Concretament, cursos de cuina, tai chi o tall i
confecció. Cal tenir en compte, que l’associació té una relació directa amb
les institucions públiques (ús d’infraestructures, finançament, activitats
coorganitzades, etc.). No obstant això, encara que hi ha la presència de
gent jove, la mitjana d’edat dels socis i sòcies d’aquesta entitat està al
voltant dels seixanta anys.
7.9 ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA:
Segons el portal disponible de l’associació Antisida de Lleida, es propugna

que aquesta és una organització no governamental que treballa en el
camp de la Sida. Els objectius de l’entitat són els següents:
En primer lloc, fomentar la informació, la prevenció, el suport al malalt, la
defensa de la imatge i de la dignitat com a persona dels portadors del virus
HIV i dels malalts de la Sida. En segon lloc, promoure l’intercanvi, la
reflexió, la investigació i treball conjunt com la col·laboració amb altres
entitats amb els mateixos interessos per tal de millorar els supòsits abans
esmentats. En tercer lloc, promoure programes de prevenció, de
sensibilització i conscienciació dirigits a la societat i en especial a
col·lectius com dones, adolescents, treballadors/es sexuals i població
immigrada. En quart lloc, promoure la posada en funcionament de
recursos per sonar cobertura a les necessitats socials del col·lectiu de
persones afectades pel VIH/SIDA que no estiguin resoltes pel sistema
públic d’atenció sanitària i social. Per últim, promoure la realització
d’activitats i programes relacionats amb les finalitats d’aquesta associació
en l’àmbit de la cooperació internacional i per al desenvolupament.
Finalitzant, cal considerar que està situat en el Centre Històric, però l’àmbit
d’actuació és la província de Lleida.
60
7.10 CÀRITAS DIOCESANA DE LLEIDA:
Segons el portal a Internet que té Càritas Diocesana de Lleida es pot

exposar el següent:
Càritas és l’acció caritativa de l’Església Catòlica, que té l’objectiu de
promoure, orientar i coordinar l’acció social i caritativa de la Diòcesi de
Lleida, amb la finalitat d’ajudar la promoció humana i el desenvolupament
integral de les persones.
Càritas assumeix un triple compromís en la seva acció social: informar i
sensibilitzar l’opinió pública de les situacions de vulnerabilitat; conèixer i
denunciar les causes i les conseqüències d’un sistema social que genera
pobresa, i col·laborar en el canvi social.
Totes les tasques de voluntariat tenen l’element comú de millorar la vida
de les persones per construir un món millor. El voluntariat és la
responsabilitat d’assumir un compromís amb bona voluntat, humilitat,
respecte i il·lusió.
El consell Diocesà de Càritas Diocesana de Lleida és un òrgan decisori i
està compost pel president, membres de la permanent, representants de
les Càritas Parroquials i dels diferents programes Diocesans.
Càritas Diocesana de Lleida compta amb un organigrama format per
diversos agents i òrgans de decisió, responsables de les diferents àrees i
programes que es duen a terme des de l’entitat.
En referència als programes que realitzen, l’acció de tots aquests es basa
en la dignificació de les persones i en la potenciació de les seves
capacitats individuals. La nostra actuació és solidària perquè entenem la
solidaritat com la implicació incondicional amb les persones que
necessiten suport.
D’entrada, l’àrea d’acció social realitza per una banda, programes d’Acció
Directa adreçats a gent gran, acollida social, CECAS i fet migratori. I
d’altra banda, programes d’Inclusió adreçats a Habitatges, temporers i
assentaments i Laboral FJRIR. Tot seguit, en l’àrea de desenvolupament
institucional realitzen projectes de voluntariat, animació de la Càritas
Parroquials i formació. I finalment, en l’àrea de sensibilització realitzen
projectes adreçats a joves en valors, comunicació i comerç just.
61
7.11 DAFO ENTITATS SOCIALS:
DEBILITATS AMENACES
• Majoria de serveis • Els projectes, els programes i les
assistencialistes. accions es duen a curt termini, que
• Prejudicis des de la visió de les provoquen que no hi hagi un canvi
persones no residents del barri a llarg termini.
enfront a la visió de les persones • Noves necessitats de la població.
que resideixen. • Elevat nombre d’usuaris cap a
• Creixement del nombre de entitats socials per demanar
persones amb situació de ajuda.
vulnerabilitat. • Problemàtiques arrelades a la
• Escassetat de recursos. zona.
• Es fan actuacions dins del barri • Grans diferències culturals.
però fins que l’ajuntament no • Concentració d’un gran nombre de
s’involucri, aquestes no necessitats en una mateixa zona.
respondran a les necessitats.
• Coordinació entre entitats de • Implicació de la comunitat per a
serveis i ajudes de la ciutat. canvis positius en el barri.
• Bastants prestacions i ajudes • Millora de la situació personal i
vinculades a necessitats molt social dels residents.
diverses. • Suport de les entitats per a la
• Presència de moltes entitats millora de la qualitat de vida dels
socials dins del barri. individus del barri i també de
• Persegueixen la promoció del bé l’entorn.
comú. • Implicació de diverses entitats de
• Afavorir el benestar i la millora de caire privat i públic.
la qualitat de vida potenciant la • Treball en xarxa.
seva autonomia i el
desenvolupament de les persones.
• Evitar la cronificació i la situació de
necessitat de les persones.
62
8. EDUCACIÓ:
8.1 LUDOTECA
Hi ha diferents ludoteques a la ciutat de Lleida i pots anar a la que vulguis.

Així doncs, a l’hora de fer el carnet sí que saben de la zona que ets, però
a l’anar a la ludoteca no ho miren. Al noi i la noia als quals vam entrevistar
ens comenten que l’ideal és anar variant de ludoteca per conèixer
diferents realitats.
En aquesta en concret, d’infants del Centre Històric n’hi ha pocs, ja que
com la majoria són famílies desestructurades i desfavorides prioritzen els
recursos més de caire assistencial que la ludoteca. Des d’aquí, es fan
activitats amb altres entitats i intenten que les famílies vinguin per iniciativa
pròpia més que des de Serveis Socials.
Els infants que acudeixen del centre històric no tenen cap tipus de
problema i dificultat a l’hora de relacionar-se amb els altres infants d’altres
zones de la ciutat.
Així doncs, les famílies que venen del Centre Històric vénen derivades
directament de recursos des de Serveis Socials.
Se’ns informa que fins als quatre anys els infants han de venir
acompanyats amb els adults. Doncs, es tracta d’un recurs educatiu i no
assistencial, treballen amb el joc.
Pel que fa a la relació entre els pares i el professorat és molt bona, i
predominant les famílies estructurades del barri.
Quant a les oportunitats:
• Hi ha bastants recursos i s’hi dediquen molts esforços i també
programes oberts. A la ludoteca és tractat igual a totes les famílies.
• No hi ha una major part de famílies d’immigrants.
Quant a les amenaces:
• És la ludoteca que menys influència té, pot ser pels estereotips i
estigmes cap al barri i, per tant, les famílies es tiren endarrere.
• La realitat present al barri no és bona per als infants.
• Barri envellit i també dificultats per a l’aparcament, per tant, són
diversos factors que provoquen que la gent no vingui.
• L’ambient del barri provoca que la gent no vingui.
63
8.2 ESCOLA CERVANTES:
Des de l’escola Cervantes se’ns informa que tenen moltes famílies del
Centre Històric que acudeixen a classe amb regularitat, però també hi ha
famílies que els seus fills i filles van a l’escola a centres de fora del barri.
Cal tenir en compte que el nivell d’absentisme havia baixat bastant, però
amb la pandèmia va tornar a augmentar. Un dels objectius del centre amb
el projecte de direcció i com a equip docent és assolir un índex baix
d’absentisme per part de l’alumnat.
Pel que fa al rendiment acadèmic dels alumnes que vénen del Centre
Històric se’ns comenta que tenen mancances que des del centre intenten
minimitzar i fer un pas a l’ESO el més acompanyat possible. També es fan
les adaptacions curriculars que són necessàries per a adequar els
continguts curriculars a les necessitats individuals de cada alumne.
Aquest aspecte el cuiden molt, tenint en compte, que som una escola de
màxima complexitat.
Seguint, en aquest hi ha infants amb necessitats a nivell personal
emocional i educatiu. L’escola treballa com a referent dels nens i nenes
del centre històric i cal fer un coordinat treball d’equip per poder
minimitzar-les i superar-les. S’estableixen mecanismes i protocols per tal
de cobrir aquestes necessitats, i així, tothom pot tenir beques de menjador
i de material escolar.
En les beques i prestacions relacionades amb l’àmbit escolar, se’n fa
arriba que tot l’alumnat, quasi el 100%, té beca de menjador i ajudes
d’altres plans d’actuació per no pagar sortides escolars ni excursions.
Quant a la interrelació entre els alumnes es menciona que sovint hi ha
conflictes entre els alumnes, malgrat ser la majoria d’ells família o tenen
llaços familiars. L’escola estableix mecanismes per fer prevenció de
conflictes i fer-ne una òptima resolució d’ells mateixos.
Els alumnes del centre sovint sí que participen en les activitats
proposades des de l’escola, preferentment si és en horari escolar.
64
En l’actualitat, la relació i el clima entre pares i professors és prou bona,
creant-se un ambient de confiança i intercanvi d’informació molt profitós,
honest, i sempre buscant el bé dels alumnes.
Seguint, fora d’horari escolar, intenten no fer activitats, donat que hi ha
famílies que porten els nens i nenes a l’escola, però, viuen fora del barri:
Mariola, Secà de Sant Pere, Balàfia...
Tot seguit, es posa de manifest que més que fracàs escolar el que hi ha
és abandonament prematur dels estudis i la no continuïtat a l’ESO, i que
les famílies que acudeixen a l’aula solen ser famílies amb necessitats
socials greus i problemes a nivell laboral i econòmic. Són famílies
desestructurades i amb mancances a molts nivells, usuàries dels serveis
socials a les que cal atendre amb molts aspectes.
Davant la qüestió del perquè la gent va al Joan XXIII i si aquesta qüestió
afavoreix al barri o va en contra, se’ns diu que la matrícula viva és un
fenomen que canvia d’un dia per un altre i és molt canviant. De la mateixa
manera que hi ha famílies que porten als nens i nenes al nostre centre i
viuen fora del barri, hi ha famílies que viuen al barri i els infants acudeixen
al seu centre de referència com potser Joan XXIII o Pràctiques I.
Finalment, com a oportunitats és el fet de viure en un barri molt viu i que
està situat al centre de la ciutat, mentre que les amenaces principals són
estar en un barri on els serveis i la qualitat de vida està per sota del nivell
mitjà de la ciutat de Lleida.
8.3 ESCOLA BRESSOL:
Després d’haver realitzat l’entrevista amb la directora de l’escola bressol

del Centre Històric, se’ns va comunicar que els infants inscrits acudeixen
al centre habitualment, i en el cas que algun infant no assisteixi a l’aula es
truca a les famílies per saber el motiu de l’absència d’aquell dia. Així
doncs, si un infant no es presenta al centre durant dos mesos, se’l dona
de baixa a l’ofici i d’aquesta manera la plaça pot quedar lliure per un altre
infant.
Pel que fa a les necessitats que més destaquen entre els infants, se’ns
aclareix que les més visibles són l’enfortiment i les habilitats quant a
65
l’adquisició dels hàbits i el bon ús dels objectes i/o altres coses, i que, per
tant, s’han de treballar per anar-ho consolidant. A més, se’ns posa en
èmfasi que davant de la situació d’un alumne que per exemple no juga,
no es diverteix o li costa fer les tasques diàries es parla amb la psicòloga
del centre i es fa una derivació a l’EAP.
Seguint, la interrelació entre els infants és relativament bona i l’escola
bressol és un lloc on els infants aprenen a socialitzar i a fomentar el
respecte, ja que hem de considerar que és un dels primers espais de
socialització.
Així i tot, se’ns va facilitar un mapa en què la zona rosa fa referència al
centre històric i l’escola bressol està situada en el punt vermell encerclat
.
Fotografia numero 15: Zona escola bressol.

Font: Escola Bressol.
Des d’aquí se’ns presenta que la majoria de famílies que porten els seus
infants al centre són residents de la zona.
Seguint, podem observar en la taula següent que en l’escola bressol hi ha
interculturalitat entre els alumnes:
66
ORIGEN FAMILIAR DE L’ALUMNAT:
Espanyola Espanyols 30’5% (encara que ens
11 va indicar que la xifra havia reduït.)
Marroquina
Argelina
Nigèriana
Senegal 13 Continent Africà 36%
Gambia
Guinea
Bolívia
Hondures
Equador
Brasil
República Dominicana
Venezuela 12 Continent centre i Sud-Amèrica
Perú
Colombia
Georgia 2 Països de l’Est
Ucraïna
Famílies desfavorides 4B
econòmicament. D’aquestes 18 2 Becades i la resta sense ser B
12 són mares solteres. perquè per llei no en poden haver
més de 4. Però serien B les 18.
Quadre numero 3: Origen familiar de l’alumnat.

Des de l’escola bressol, es faciliten fins a sis beques de menjador les quals
s’ofereixen des de Serveis Socials a aquelles famílies més vulnerables i
no des de la mateixa escola bressol. Així doncs, les famílies paguen en
funció dels ingressos de la renda mínima. Hi ha preus per famílies amb
excepcions que poden optar per una bonificació econòmica.
Tot seguit, en el següent gràfic podem observar les tarifes mensuals
segons la renda calculada corresponent a la unitat familiar:
67
Renda Menor Entre Entre Entre Entre Entre Entre Entre Entre Major
familiar o igual AiB BiC CiD DiE EiF FiG GiH HiL que I
aA
Tarifa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10
Horari 23 € 46 € 69 € 92 € 110 € 128 € 146 € 164 € 182 € 200 €
complert
Horari 16,10 € 32,20€ 48,30€ 64,40€ 77 € 89,60 € 102,20€ 114,80€ 127,40€ 140 €
intensiu
Quadre numero 3: Renda de les unitats familiars.

Hi ha dos aspectes que no són bonificables. Aquests són els drets de

matrícula per alumne (55 euros), i el material escolar (35 euros). Així i tot,
compten amb bonificacions i exempcions com:
1) 50% sobre el preu de tram de tarifa que correspon a les famílies
en cas que siguin famílies nombroses o monoparentals.
2) 10% del preu del tram de tarifa que correspon a la família, en
alguna de les situacions següents:
• Famílies amb infants amb certificat de reconeixement de
discapacitats igual o superior al 33%.
• Famílies que a l’inici de curs escolar tindran matriculats dos
fills/es a les escoles bressol municipal.
• Famílies que tinguin un infant en acolliment.
3) 15% del preu del tram de tarifa que correspon a la família, en
alguna de les situacions següents:
• Famílies amb infants amb certificat de reconeixement de
discapacitats igual o superior al 65%.
• Famílies que a l’inici del curs escolar tindran matriculats tres
fills/es a les escoles bressol municipals.
4) Gaudiran d’una bonificació del 95% els fills/es de dones que es
trobin en situació de violència de gènere.
68
Cal tenir en compte que les bonificacions dels apartats 2 i 3 no seran
acumulatives.
Tenir present que sí que hi ha propostes d’activitats per a les famílies i
els infants i que aquestes hi participen.
- Des de l’escola bressol s’ofereix el servei de la Ludoteca que està en
el mateix establiment i si no la pública o bé la biblioteca.
- Un projecte anomenat “Marraco” dirigit a aquelles famílies més
vulnerables. Vinculat i dirigit des de Serveis Socials.
- La creació d’un grup de pares i mares als quals els costa el més bàsic
(fer les inscripcions per exemple). A aquestes famílies les deriven al
casal de la dona i venen des del CEDIAP i els expliquen una mica el
que poden fer. També com reconduir en el/la nen/a, les seves
emocions, els hàbits, etc.
Pel que fa a la relació que hi ha entre famílies i professors/es s’exposa

que a nivell d’escola hi ha L’AMPA que ajuden a organitzar les festes
populars. A més, hi ha una primera acollida al juliol, una entrevista a l’inici
de curs, tutories, si és necessari en algun cas derivar al personal de
psicologia, una reunió a l’octubre, xerrades i converses a l’entrada i sortida
dels infants a l’escola.
Cal dir que les famílies tenen iniciativa per portar als infants al centre, i
finalment, quant a les oportunitats del centre, des d’aquest es tracta de
treballar els hàbits, l’idioma, el costum alimentari més occidental, les
rutines, etc.
8.4 ESCOLA JOAN XXIII:
Des de l’escola Joan XXIII, se’ns comunica que tenen molt poc
absentisme escolar i que no noten cap diferència entre l’alumnat que ve
del Centre Històric amb la resta d’alumnat. Per tant, sí que acudeixen de
manera regular a l’escola.
Així mateix, el rendiment dels alumnes que vénen del Centre Històric és
estàndard. Alguns tenen més dificultat i d’altres no en tenen tantes, però
no troben diferències entre els del Centre Històric i el que no ho són.
69
Això no obstant, les necessitats que predominen en els infants, és el fet
de buscar un lloc on puguin fer reforç escolar, ja que algunes de les
famílies no els poden ajudar en les tasques escolars. Tanmateix, la
majoria d’aquests infants són beneficiaris de la beca de menjador a
l’escola.
Pel que fa a la interrelació entre els alumnes, s’exposa que en l’escola hi
ha molta diversitat cultural i d’origen i que en general la relació entre tots
els alumnes és bona, encara que sempre hi ha algun conflicte entre ells,
però no són especialment alumnes que viuen en el Centre Històric.
De la mateixa manera, quant a la participació de les activitats proposades
per l’escola, no hi ha diferències entre els infants del Centre Històric que
els que resideixen en altres zones. Normalment, sí que participen en les
activitats de l’escola, i sobretot si no són amb un cost econòmic o cost
econòmic reduït.
Seguint, la relació entre pares i professors és bona, tot i que amb algunes
famílies costa que hi hagi una relació fluida i que entenguin la tasca
escolar.
De cara a les activitats extraescolars, des de l’escola intenten que els
preus siguin molt assequibles, amb subvencions de l’Ajuntament,
d’Educació... per tal de facilitar a les famílies que els seus infants puguin
participar-hi. Alguns alumnes en fan i d’altres no. I també, algunes que
des del centre consideren que els aniria bé de realitzar els van a darrere
perquè les facin.
Considerant el fracàs escolar, se’ns comenta que tots els alumnes acaben
sisè, alguns amb contingut assolits i d’altres amb adaptacions curriculars.
No obstant això, no ens poden dir si acaben l’escolaritat obligatòria.
Davant la qüestió del perquè alumnes del Centre Històric van a l’escola
Joan XXIII, no en saben la resposta. Pot ser que alguns no els hi agradi
anar a l’escola del barri, d’altres potser al principi vivien a prop i després
s’han canviat de domicili. Doncs, el fet que vinguin famílies del Centre
Històric creuen que ni ens afavoreix ni ens perjudica, ja que són una
escola que acull molta diversitat i els alumnes que tenen són diversos i
vénen des de diferents llocs.
70
A continuació, no es pot generalitzar, però si que hi ha famílies que tenen
problemes d’habitatge, de treball, d’idioma, etc.
Finalment, de cara a les oportunitats i amenaces que consideren que
tenen els infants del barri del Centre Històric:
OPORTUNITATS: les que l’escola i altres entitats els hi poden oferir. A
l’escola intentem que estiguin a gust, que es respectin entre ells és
essencial i que aprenguin tot el que les seves possibilitats els hi permetin
tot emprant totes les eines que tenim al nostre abast.
AMENACES: Són els ambients que puguin observar al barri, el que puguin
rebre les imputs que esforçar-se a l’escola i a la vida no és necessari ni
útil, que puguin patir situacions derivades de la pobresa...
71
8.5 DAFO EDUCACIÓ:
DEBILITATS AMENACES
• Poc centres a la zona i dirigits als • Poca interrelació entre centres públics i
infants. privats.
• Manca de centres d’educació • Presència d’un gran nombre d’absentisme
secundària i de formació superior. escolar per parts dels infants.
• Nombre elevat d’alumnes amb • Segregació ètnica en els centres.
necessitats educatives especials. • Interrelació entre alumnes és conflictiva.
• Centres amb estigmatització degut a la • Abandonament prematur dels estudis i no
visibilitat que té la gent no resident del continuïtat a l’ESO.
barri sobre aquest. • Famílies amb necessitats socials greus i
• Infants que presenten necessitats a problemes a nivell laboral i econòmic.
nivell personal emocional i educatiu. • Famílies desestructurades i amb
• Les famílies que vénen del Centre mancances a molts nivells.
Històric venen derivades directament • Pel que fa a la ludoteca, és la que menys
de recursos des de Serveis Socials. influència té, pot ser pels estereotips i
estigmes cap al barri i, per tant, les famílies
es tiren endarrere.
• La realitat present al barri no és bona per als
infants.
• Bona coordinació dels centres • Oferta d’activitats de lleure i reforç escolar
escolars amb les entitats més des de l’àmbit privat i públic.
importants. • Es fan adaptacions curriculars que són
• Places públiques adaptades a la necessàries per adequar els continguts
situació de cada família. curriculars a les necessitats individuals de
• Relació entre famílies i centre positiva cada alumne.
quant a la confiança i intercanvi • Els centres estableixen mecanismes per fer
d’informació. prevenció de conflictes i fer-ne una òptima
resolució d’ells mateixos.
• Quant a la ludoteca, hi ha bastants recursos
i s’hi dediquen molts esforços i també
programes oberts.
72
9. MITJANS DE COMUNICACIÓ:
Actualment, els mitjans de comunicació és una eina essencial que ens ajuda
a conèixer, aprendre i relacionar-nos amb el món, així doncs ens condueix a
una societat més globalitzada i informada.
Lleida és una de les províncies més petites d'aquesta comunitat, així doncs
trobem mitjans de comunicació convencionals, com ara la ràdio, televisió i
premsa escrita i no convencionals, com seria internet i publicitat exterior,
cadascun d'ells té una presència diferent sense dependre del seu territori. Els
mitjans de comunicació no convencionals tenen en l'actualitat una gran
importància, abundància i constància; no obstant això, els convencionals
segueixen molt presents. Ara, vivim en una societat sobrecarregada
d'informació, on internet encara no ha aconseguit el nivell de credibilitat que
ens aporten els mitjans de comunicació convencionals.
Per una banda, la província de Lleida, trobem més varietat de periòdics, sigui
en versió digital o escrita, on figuren: Diari Segre, Diari el Matí, Lleida.com,
Lleida Diari, Col·legi de Periodistes de Catalunya, El Punt Avui, El Mundo, El
País, El Periódico i La Vanguardia. En segona part, la ràdio té presència en
Catalunya Ràdio, Cadena SER, Ràdio Nacional i Cadena Cope.
Finalment, la televisió es compon de Lleida Televisió, TV3 - Televisió de
Catalunya i TVE - Televisió Espanyola.
9.1 RÀDIO:
Davant la qüestió de la ràdio, a la província de Lleida, aquest és un mitjà

de comunicació que va més enllà de les funcions bàsiques d'informar,
entretenir i persuadir. La província de Lleida compta amb més de vint
emissores.
9.2 DIARIS:
Finalment, la premsa, és un conjunt de publicacions impreses que es

diferencien per la seva periodicitat.
Els quatre periòdics que tenen més repercussió a la província catalana de
Lleida són: El Segre, La Vanguardia i El Periódico. Aquests són els que
visibilitzen més notícies de la província i els que més visites tenen, tant de
73
manera digital com en la compra de periòdics de manera tradicional (en
paper).
9.3 TELEVISIÓ:
Envers la televisió, aquesta no solament emet canals de televisió

espanyoles i catalanes, sinó que també compta amb xarxes de televisió
enfocades a cobrir notícies de la província. La província de Lleida compta
amb Lleida TV, TV3 i TVE.
9.4 XARXES SOCIALS:
Per concloure, a la província de Lleida comptem amb mitjans de

comunicació a partir de les xarxes, en aquest cas La veu de Lleida, un
mitjà de comunicació que informa d’esdeveniments diaris de la ciutat de
Lleida de tots els barris.
10. CULTURA:
10.1 FESTES:
Les festes i celebracions marquen i puntuen el pas de l'any. N'hi ha que

són de caràcter més aviat íntim, personal o familiar, però n'hi ha d'altres
que ens posen en relació amb una comunitat de celebrants més gran.
D'aquestes, algunes són celebrades arreu, i d'altres són els que donen
idiosincràsia i identitat com a comunitat. Pel que fa a la ciutat es realitza
la Festa Major, on molts lleidatans i lleidatanes formen part d'aquesta, el
Centre Històric és un lloc consolidat, on la gent va per gaudir dels
concerts musicals o altres accions, com la Mostra de Cervesa Artesana.
A més a més, el Centre Històric forma part en l'espectable dels correfocs,
des dels més petits, amb les colles infantils dels Diables de Lleida i dels
Diables de l'Espluga de Francolí, han obert la veda a l'espectacle
d'espurnes, focs i fum, del Centre Històric fins a la plaça de Sant
Francesc.
La fi de la festa major arriba amb el gran castell de focs al marge
esquerre del riu Segre. Ha anat a càrrec de la pirotècnia Valenciana, que
74
han omplert de sons i formes de llum i colors el cel de la ciutat. Les
darreres ballades dels Gegants de Lleida i la salutació del Marraco han
posat punt final a una festa major, que té el relleu el pròxim cap de
setmana amb la Festa de Moros i Cristians i altres activitats del programa
festiu.
Per un altre costat, al centre històric es duen a terme diferents fires i
festes com ara, la Fira d'artistes com una oportunitat de donar suport a
les activitats del Centre Històric i als i les artistes de Lleida, organitzada
per Associació d'Empresaris i Comerciants del Centre Històric de Lleida.
Al desembre es fa un mercat d'artistes a la Plaça Ereta, a més a més, al
centre històric de Lleida es prepara per celebrar la 5a edició de l'Obert
Centre Històric, el programa que omple d'activitat cultural el cor de la
ciutat del 19 al 21 de setembre. En aquesta edició compta amb la
implicació de 67 entitats i associacions de la ciutat i que omplirà
d'activitat 50 espais diferents del barri antic de Lleida.
Enguany, la inauguració de l'obert es farà a la Plaça Cervantes, amb la

primera activitat que es fa a l'Obert Centre Històric que serà una ludoteca
al carrer. Tot seguit es farà el bateig de la plaça dels Armats de la Sang,
per continuar amb el concert inaugural al Mercat del Pla. Al vespre els
castellers obriran les portes al públic i faran un assaig popular, mentre que
al Centre d'Art La Panera fan el sopar de comiat de solters d'en Ramon
Berenguer i Peronella d'Aragó, que també comptarà amb un espectacle
de màgia familiar.
Al setembre, té lloc la Fira de la Il·lusió al carrer Cavallers, un taller de
murals al pati Obert, jocs de fusta tradicionals del Pla de desenvolupament
comunitari, el concert del Cor de Joves de l'Orfeó Lleidatà i, per als més
petits, els castellers de Lleida portaran a la plaça Sant Llorenç el grup
d'animació "Encara Farem Salat”. Es duu a terme un espectacle de
rumbes i garrotin organitzat per la Fecoll. L’ Obert també ofereix la
possibilitat d’explorar el Dipòsit de l’aigua a les fosques, i una desfilada de
moda dels comerços del Centre Històric i la revetlla del Centre Històric.
Durant el diumenge també hi haurà la trobada d’intercanvi de plaques de
cava, la Trobada de Gegants del Centre Històric, la passejada dels
75
vehicles històrics pel cor de la ciutat, el vermut torero, la cantada
d’havaneres i el final d’activitats amb un concert dins del cicle Concòrdia
a la Seu Vella.
Al Centre Històric trobem la Casa dels gegants que parteix de la voluntat

de crear un espai on reunir la col·lecció de la comparseria festiva
municipal i d'obrir-lo, també, als altres grups, comparses, elements i
motius festius que configuren la cultura tradicional i popular de la ciutat
de Lleida, amb una especial incidència en la Festa Major, de tal manera
que hi siguin representats igualment.
Finalment, destacar que en el barri s’hi troba un bar musical o pub

anomenat Gresca.
10.2 GASTRONOMIA:
La gastronomia que es visualitza al Centre Històric, és la mateixa que es

comparteix a Lleida, es gaudeix de productes de proximitat i qualitat com
ara les fruites, caragols, carn a la brasa, embotits, oli d'oliva, vi, entre
d'altres.
L'horta de Lleida nodreix de verdures i hortalisses, i plats protagonistes a

Lleida, a més a més, de la carn de granja o de corral, i sobretot, per al
porc. Cal destacar que Lleida és la primera àrea de producció pecuària de
Catalunya. El vi i l'oli de Lleida són productes de primera qualitat
reconeguts a escala mundial. Lleida forma part de la ruta del vi de Lleida
que promociona i potencia el turisme enològic sostenible i de qualitat en
les terres de Lleida.
Per una altra banda, Lleida és la cuina del caragol, acompanyat per allioli
o vinagreta. La festa gastronòmica de l'Aplec del caragol es duu a terme
a finals de maig. Dels obradors de les pastisseries lleidatanes surten uns
dels productes més típics, com ara la coca de recapte, un tipus de pa
cruixent cobert d'escalivada, tonyina, bacallà i cuinada al forn.
76
Durant tot l'any també podem trobar els "Granados", uns dolços d'ametlla
que porten el nom del reconegut músic de Lleida, Enric Granados i els
bombons en forma de caragol..
No obstant això, hem de tenir en compte que al Centre Històric hi ha un
gran percentatge per persones immigrants, els quals compten amb bars,
tendes i carnisseries destinades al fet que puguin gaudir i adquirir
d'aliments procedents del seu país natiu. A nivell de bars un dels mes
freqüentats per persones immigrants es el bar Quatre cantons, bar la
Bodega, i bar el Barri, aquests es troben al cor del barri. D'altra banda,
també trobem en aquest algun que d’altre bar i restaurants molt reconegut
que ofereixen plats típics de la gastronomia lleidatana com ara; el Seller
del Roser, l’Iruña, Casa Pepe, bar Gramatica i la Vermuteria Lo Carricló.
10.3 MUSEUS:
En el Centre Històric s’hi troben força museus, cosa que genera atracció
turística, ja que la població dels altres barris visiti aquest, afavoreix la
cultura, l’aprenentatge, l’educació i la motivació, oferint una visió del
passat, pressent i futur del territori.
El Museu de Lleida Diocesà i Comarcal, és un museu d’art i història amb
prop de 1.000 objectes exposats. L’objectiu d’aquest, és tenir col·leccions
de la zona (l’antiga diòcesis i la religió històrica a la plana de Lleida), així
com ser un centre de promoció i de posada en valor dels fenòmens
patrimonials d’aquest territori.
L’Antic convent del Roser, és un claustre històric i el seu origen data del
S.XVII, d’estil barroc auster del nucli antic de Lleida, posteriorment va ser
utilitzat per fer de seu de les Facultats de Dret i Llengües de la UdL, el
Museu d’Art Jaume Morera i finalment l’Escola Municipal de Belles Arts
de Lleida, entre d’altres, així com va ser catalogat com a Element d’Interès
Històric Artístic i Arquitectònic i es va destinar a ser el Museu de l’antic
convent del Roser, per finalitzar el 2017 essent un hotel.
Centre d’Art La Panera, és un museu d’art i història contemporani, on la
seva programació posa l’accent en pràctiques que desafien l’acte de ser
exposades i de ser patrimonialitzades, és a dir relacionen el camp de l’art
77
amb altres disciplines, i eduquen a través d’exposicions molt visuals i
dinàmiques.
Dipòsit del Pla de l’Aigua, és el centre d’interpretació d’aigua potable. Va
ser construït el 1784. Aquest també va ser primer dipòsit d’aigües potables
de la ciutat de Lleida, era subterrani i s’omplia de l’aigua provinent del
canal de Pinyana.
Jardins de la Cuirassa, exposició pública en un espai reformat i recuperant
l’antic barri Jueu de la Lleida Medieval, aquest barri va arribar a esdevenir
una de les comunitats jueves més importants, dotant a la ciutat d’un ric
llegat intel·lectual.
Galeria Espai Cavallers, és una galeria d’art contemporani, inaugurada
el 2004. Aquesta representa la producció artística de més de 50 artistes,
les obres d’art dels quals han anat configurant la identitat de la Galeria.
10.4 FUNDACIÓ ORFEÓ LLEIDATÀ:
És una entitat cultural creada l’any 1861 sorgida de la creació del Cor de
l’Orfeó Lleidatà. En aquesta entitat es desenvolupa una activitat cultural,
educativa i social tant en la seva seu com arreu de la ciutat.
Els seus eixos principals són la promoció del cant coral, l’ensenyament
musical i la promoció del lleure educatiu, la difusió i promoció de la música,
així com la inclusió, cohesió i el treball en xarxa a través de projectes
socials.
Tenen diversos equipaments arrelats a la ciutat i al territori, la seu social i
l’auditori ubicats al Centre Històric, així com una casa de colònies a Tírvia
(Pallars Sobirà).
Desenvolupen diversos projectes i actes, com un concurs de bandes
emergents i concerts. Així mateix, fa vint anys que desenvolupant
projectes i accions socials, utilitzant la música com a eina d’inclusió i
cohesió social, treballant per l’equitat i la igualtat d’oportunitats de totes
les persones i col·lectius. Treballa amb xarxa amb: Creu Roja, Allem,
Aspid, Aspros, Shalom, Sant Joan de Déu, l’alberg municipal de Lleida, la
fundació Arrels, el centre d’Art la Panera, Prosec, l’escola Cervantes, Joan
XXIII, entre d’altres, aquests projectes són el projecte de música
78
comunitària al centre històric amb la seva pròpia coral, i el projecte de
creació musical per persones amb discapacitat i malaltia mental.
Finalment, fan servir la música com a eina de desenvolupament durant el
llarg de la vida, trencant barreres i prejudicis, utilitzant aquesta com a eina
terapèutica que millora la salut i qualitat de vida. Treballant amb col·lectius
diversos com: infants d’escoles d’alta complexitat, joves i adults amb
discapacitat intel·lectual, física, malaltia mental, i en risc d’exclusió social,
finalment amb els professionals i usuaris sanitaris, així com els
professionals d’entitats socials i assistencials. En aquestes es realitzen
tallers de realització musical per a persones amb discapacitat psíquica i
salut mental, tallers de percussió i batucada per infants d’escoles d’alta
complexitat, tallers de musicoteràpia per a persones amb discapacitats,
personal i pacients sanitaris i joves en risc d’exclusió, i per acabar un taller
de combo modern per a persones amb malaltia mental.
11. RESULTATS DE L’ENQUESTA:
11.1 GRÀFICS SOBRE LES DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES.
Gràfic 1.Gènere
Gràfic 2.Edat
79
Gràfic 3. Ciutat o país de naixement
Un 24% de la població prové del sud d’Àfrica, el 23% d’enquestats del Marroc,
un 22% d’Espanya i finalment el 26% restant són persones sud-americanes, o
de l’Europa de l’est.
Gràfic 4. Situació laboral
Cal recalcar que un 48% dels enquestats es troben en situació no activa

laboralment, una taxa d’atur molt elevada. Així mateix, de les 51 persones que
es troben actives, el 37% esmenten que les condicions laborals en què es troben
no són favorables.
Gràfic 5. Estudis
En aquest gràfic observem que gairebé la meitat (43%) de les 47 persones que
mencionen tenir estudis secundaris són joves d’entre 18 a 20 anys. Així mateix,
la majoria (66%) dels 28 enquestats que no compten amb estudis són homes.
80
11.2 GRÀFICS SOBRE L’ANÀLISI DEL BARRI.
Gràfic 6. ¿Com valora vostè l’actuació del govern actual de la ciutat on

resideix?
El col·lectiu que es mostra més satisfet amb les gestions del govern actual (57%)
són dones majors de 31 anys. Així com la població més descontenta (65%) són
els joves d’entre 18 a 30 anys.
Gràfic 7. ¿En el seu barri, s’executen activitats entorn de l’enfortiment de la
comunitat?
Gràfic 7.1. En el cas de resposta afirmativa en la pregunta anterior. ¿Aquestes

activitats a qui van dirigides?
81
Gràfic 7.2. ¿Quin grau d’implicació té amb les organitzacions veïnals?
La franja d’edat més implicada en les activitats d’enfortiment, (67%) de les 65

que han respost que tenen alguna implicació són les persones d’entre 21 a 40
anys.
D’altra banda, un 77% dels enquestats esmenta que no es realitzen
manifestacions per demanar millores pel barri.
Gràfic 8. ¿Hi ha espais de trobament pel jovent?
Els espais de quedada són parcs, places, pistes esportives i el carrer en general.
Així com un 56% menciona que no hi ha suficients serveis i recursos per la
joventut i que no es cobreixen les necessitats d’aquests.
82
Gràfic 9. ¿Pensa que en el barri hi ha problemàtiques de salut que poden
afectar a la població en general?
Un 56% dels enquestats pensa que hi ha problemàtiques de salut que poden

afectar a la població general en el barri. Es recalca que en aquest s’hi troben
fonts d’aigua potable, però que no hi ha banys públics, així mateix un 53%
menciona que coneix o ha patit problemes generats per la presència de plagues
d’animals.
Gràfic 9.1. ¿Pensa que les persones segueixen els protocols Covid-19 en el
barri?
83
Gràfic 10. ¿Quina percepció té sobre el barri?
A continuació, es va preguntar que com creuen que es visualitza el barri des de

l’exterior, és a dir les persones que no hi viuen; Ens va sorprendre que un 66%
opina que exteriorment es té una percepció dolenta, en canvi, en la primera
qüestió sols un 19% creu que és un mal barri. Per finalitzar remarquem que
solament un 1% té una percepció molt bona sobre el territori, així com un 40%
pensa que en els pròxims anys el barri empitjorarà.
Gràfic 10.1. ¿Quines problemàtiques succeeixen en el barri?
Gràfic 11. ¿Com considera la xarxa de transport públic del barri?
84
En aquest apartat es valora la xarxa de comunicació amb el barri, un 88% dels
enquestats diuen que aquesta és dolenta o regular. Un 64% menciona que el
barri no està prou comunicat amb la resta de la ciutat i que s’hauria de millorar
en aquest sentit, així com es recalca que no hi ha existència de carrils bici en el
territori, i pel que fa a places de pàrquing s’esmenta que aquestes són
insuficients i en moltes ocasions no troben lloc on aparcar.
Gràfic 12. Dels següents tipus de neteja, assenyali els que es donen en el seu
barri.
En l’àmbit de la neteja viaria, es mostra que un 43% dels enquestats es troba

satisfet amb la neteja que es fa al barri, recalquen que aquesta es realitza
diàriament. Tot i això, la població menciona que hi ha problemes generats per
l’acumulació de brossa i un 45% creu que aquests són entre moderats i greus.
Gràfic 13. Dels següents tipus de zones assenyala quines es donen en el seu
barri.
Volem posar en relleu que un 79% valora la dotació de zones verdes com a
regular o dolenta. Així com la majoria dels joves d’entre 21 i 30 anys (74%)
mencionen estar insatisfets amb les infraestructures del barri.
85
Gràfic 14. ¿Està satisfet amb la il·luminació del barri?
En l’àmbit de degradació urbana observem que gairebé la meitat de la població

no està contenta amb la il·luminació, un 86% esmenta que hi ha zones fosques
en el barri, i un 60% diu que hi ha cablejat penjant de les façanes.
Gràfic 14.1. En general, ¿està el barri dotat dels suficients equipaments?
El col·lectiu menys satisfet (57%) dels 64 que consideren que el barri no està
dotat de suficients equipaments són joves d’entre 21 i 30 anys, així com la
població més satisfeta (41%) dels 31 que consideren estar satisfets amb els
equipaments són de dones majors de 30 anys.
Gràfic 15. ¿Creu que les condicions d’habitatge del barri són adequades i que,
per tant, ofereixen unes condicions de vida bones?
86
S’observa que un 61% de la mostra poblacional afirma que les condicions de
vivenda no són adequades, aquesta resposta es reafirma quan en la següent
pregunta el 42% respon que considera que l’estat del seu habitatge és dolent.
D’aquest 42%, el 71% considera que les carències de la seva llar són les
humitats i la falta d’ascensor, així com un 29% esmenta la falta d’aigua potable i
llum. Cal recalcar, que un 59% dels enquestats menciona que hi ha existència
de pisos okupa en el barri.
Gràfic 16. En temes sanitaris, com valora la dotació de centres de salut.
Gràfic 17. En temes escolars com valora la dotació de serveis educatius

actualment.
En els instituts, la valoració és molt similar, la població esmenta que no hi ha una

dotació favorable a escala educativa. D’altra banda, el barri compta amb
biblioteca i ludoteca, cosa que és valorada pels habitants de manera positiva on
un 49% es mostren satisfets amb aquestes.
87
Gràfic 18. Sobre els centres cívics, com valora la dotació.
Tot i que en general la valoració sobre els centres cívics és favorable, el 54%
dels enquestats menciona que no hi ha suficients recursos en el barri per a les
persones desfavorides i un 66% esmenta haver acudit a serveis socials. Així
mateix, el col·lectiu que més hi ha anat són homes majors d’entre 31 i 50 anys.
Gràfic 19. Sobre les instal·lacions assistencials per a la 3a edat, com valora la
dotació.
En el barri ens ha costat trobar persones grans, és a dir majors de 60 anys, per
això entenem que el 74% de respostes esmentin que la dotació assistencial per
la 3a edat és inexistent.
Gràfic 20. ¿Creu necessari potenciar el comerç de proximitat per millorar el

barri?
88
Un 67% dels enquestats valora l’actual comerç com a dolent o molt dolent, es
menciona que no hi ha varietat de tendes i negocis, així com no hi ha varietat de
productes.
Gràfic 21. Com valora la seguretat del barri.
Tot i que un 84% menciona una forta presencia policial en el barri, es mostra que
un 72% de la nostra poblacional, valora la seguretat del barri com a nefasta, un
60% recalca que hi ha freqüents actes vandàlics, un 51% esmenta baralles
constants entre veïns, un 72% es queixa de sorolls desagradables i un 66%
anomena que hi ha una situació constant on les persones es troben bevent pel
carrer.
D’altra banda, el 60% dels 28 enquestats que es mostren segurs en el barri, són
homes joves d’entre 18 a 30 anys.
12. ANÀLISI DAFO GENERAL:
El DAFO General s’ha realitzat per a poder fer una anàlisi per tal de detectar les
característiques del barri, amb debilitats i fortaleses, i la seva situació externa
amb amenaces i oportunitats.
La tècnica DAFO facilita el posicionament i la presa de decisions respecte a
l’estratègia o estratègies a seguir, ja que ens ajuda a comprendre les
circumstàncies que envolten els fets i fenòmens socials.
Permet reflexionar al voltant d’informacions rellevants sobre aspectes febles i
forts que té un territori o col·lectiu. Aquells que obstaculitzen i/o enforteixen la
consecució d’objectius. Factors amenaçadors que poden aparèixer en un futur
previsible i oportunitats que s’observen o detecten i que poden facilitar la
consecució dels objectius.
89
Pel que fa a les debilitats i les amenaces són circumstàncies que constitueixen
factors de risc. Mentre que les fortaleses i les oportunitats són circumstàncies
que constitueixen factors d’èxit.
Les debilitats i les fortaleses són circumstàncies internes en acte i corresponen
a una autodiagnosis de la situació pròpia del col·lectiu o grup o a un diagnòstic
de situacions o problemàtiques que afecten al col·lectiu.
Les amenaces i les oportunitats, en canvi, són circumstàncies externes i
corresponen a judicis de valor sobre condicionants o situacions que afecten o
poden afectar el funcionament i interessos del col·lectiu/grup o col·lectivitat en
qüestió i en tot cas es refereix a fets o fenòmens que poden arribar a succeir, a
concretar-se, essent de moment potencials. Seria descriure i analitzar allò que
seria desitjable que passés o allò que no seria desitjable que passés.
DEBILITATS AMENACES
• Escassetat de tasca comercial per l’ocupació de • Poc nombre de vianants de la resta de la ciutat
locals. pel barri. La població de fora del barri evita
• Les ajudes no arriben a cobrir plenament les passar per la zona.
necessitats de les persones amb situació de • Estigmatització de poca activitat comercial i
vulnerabilitat i risc social. activitats per a fer dins del barri.
• Les iniciatives més nombroses són de caire públic. • Mala gestió d’activitats pels col·lectius del
• Deixadesa dels edificis que genera dificultats de barri. Poca efectivitat.
rehabilitació, degut a l’estat deficient de les • Desconeixement de la zona.
infraestructures per manca de conservació, • Necessitats molt diferents dins del Centre
manteniment per part dels residents i inacció de Històric.
l’Ajuntament de Lleida. • Economia submergida. Tràfic i consum de
• Edificis buits i inactius. drogues, prostitució.
• Poca disponibilitat de locals per a l’activitat • Actes incívics, vandalisme i delinqüència.
comercial. • Creació de guetos.
• Baixa densitat de vianants de la ciutat pels carrers • Pisos d’okupes.
del barri. • Empitjorament de l’estat de conservació del
• Manca d’associacionisme empresarial. barri.
• Estigmatització per la concentració d’immigrants • Recursos econòmics baixos dels residents que
que acudeixen a les entitats socials del barri. hi viuen.
• Reticència d’empresaris i líders d’associacions. • Poques oportunitats laborals.
• Difícil accés a la zona pel que fa al transport públic. • Nivells d’estudis baixos.
90
• Escassa dinamització d’iniciatives, accions i • Estatus de llocs de treball de classe baixa.
activitats. • Marginació.
• Solars buits.
• Manca de zones verdes, pavellons i piscines
municipals.
• Manca d’oportunitats socials, laborals,
econòmiques i comercials.
• Desigualtats i exclusió social.
• Mala gestió del civisme.
• Molta disponibilitat de locals per a lloguar. • Patrimoni cultural.
• Molt bona localització en la ciutat. • Treball en xarxa.
• Treball en xarxa i acció conjunta de diverses entitats • Actuacions en matèria urbanística.
del barri i de fora d’aquest. • Augment d’iniciatives, accions i activitats en
• Novetat d’iniciatives. l’interior de la zona.
• Turisme per l’oferta de cultural i gastronòmica del • Oferta d’espais per a la dinamització
barri. d’activitats socioculturals a associacions
• Diversitat social i cultural de la zona. juvenils del barri i de la ciutat.
• Col·laboració entre veïns. • Oferta d’espais per a la dinamització
• Lloguers més accessibles degut al preu lloguer. d’activitats comercials a associacions de
comerciants, joves emprenedors.
• Increment de l’activitat turística a la ciutat.
• Oci i cultura.
13. CAME (PROPOSTES DE MILLORA):
L’anàlisi CAME és una eina estratègica per corregir les debilitats, afrontar les
amenaces, mantenir les fortaleses i explotar les oportunitats. Per realitzar
aquesta estratègia, és necessari tenir uns objectius clars i concisos. Així
mateix, tracta de proposar la implementació de les següents accions:
D’entrada, corregir, suposa eliminar les febleses o almenys, prendre les
mesures necessàries que siguin a la nostra mà per a no haver d'enfrontar-
nos a elles i no tornin a influir en el desenvolupament del pla de negoci. En
segon lloc, afrontar les amenaces, això és evitar que les mateixes amenaces
vagin un pas més, convertint-se en febleses. Seguidament, mantenir les
91
fortaleses, igual que eliminem les amenaces, mantindrem les fortaleses fent
que tot el positiu que pugui influir en el negoci es quedi amb nosaltres. Com
a resultat tindrem un avantatge competitiu. En darrer lloc, explotar
oportunitats, això va en relació amb el punt anterior en el sentit que permet
crear estratègies i planificar accions per a convertir-les en fortaleses.
13. 1 CAME LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA
CORREGIR DEBILITATS AFRONTAR AMENACES

• Augment del nombre de línies • Major presència de control policial
d’autobús que passen pels entorns en el barri per a evitar la zona
més pròxims del barri. conflictiva i crear més seguretat.
• Reincorporació de la línia 11. • Creació de pàrquings en espais
• Aprofitar espais buits del barri i buits.
realitzar una inversió per a la • Remodelació de les vies d’alguns
remodelació d’espais verds i parcs carrers.
infantils.
• Incorporació de places al barri.
MANTENIR FORTALESES EXPLOTAR OPORTUNITATS
• Donar visibilitat a la zona a través • Construir nous habitatges
de festes, paradetes, enllumenat. • Nou arbrat i enjardinat.
• Renovar de les xarxes de serveis.
• Crear de noves places i parcs.
• Revitalitzar de la zona del Mercat
del Pla.
• Potenciar a gran quantitat de
museus, espais per visitar i
elements educatius, és quelcom
positiu a explotar del barri.
92
13.2 CAME DEMOGRAFIA

• Iniciatives destinades • Creació de programes que
majoritàriament al col·lectiu de expliquin informació cultural,
joves per afavorir l’arribada gastronòmica, de patrimoni del
d’aquests. barri, entre altres, per a produir un
• Projecte comunitari en el qual coneixement objectiu de la zona
participin tots els residents del per a la població.
barri. • Documentals que exposin les
oportunitats del barri per a reduir l’
estigmatització d’aquest.
• Predominança dels residents del
barri pel que fa a les entitats
socials.
• Ampliació dels espais de les
entitats socials més demandades.
• Activitats on es donin a conèixer • Afavorir la seguretat a altres
les diversitats culturals que hi ha. carrers del barri per a potenciar el
moviment peatonal.
93
13.3 CAME URBANISME

• Remodelació dels habitatges en • Conscienciació a la gent
mal estat de conservació. nouvinguda que encara sigui un
• Neteja més profunda, com ara barri “deixat”, no s’ha d’empitjorar.
neteja de clavegueres. • Activitats per a la tercera edat.
• Avaluació i renovació del Pla de • Eliminació de barreres
Barris. arquitectòniques.
• Ampliació dels espais de les • Millores urbanes.
entitats socials. • Millora d’accessibilitat per a
persones amb mobilitat reduïda.
• Ampliació de voreres en alguns
carrers.
• Pavimentació de zones noves.
• Millora del clavegueram i de la xarxa
de recollida d’aigües pluvials.
• Instal·lació de mobiliari urbà.
• Nou enllumenat públic.
• Reparació de façanes interiors i
exteriors de blocs.
• Reparació de teulades.
• Reurbanització de les places
interiors dels edificis.
• Reconstrucció d’un total de 55
habitatges.
• Enderrocament d’edificis puntuals
on els solars acaben quedant
deshabitats, en mal estat i amb
conservació de brutícia.
• Edificis d’habitatge social.
94
13.4 CAME COMERÇ

• Potenciar el comerç. • Reformar locals antics.
• Creació d’activitat comercial. • Augmentar el nombre de locals del
• Creació de comerços barri.
d’alimentació autòctona. • Creació de locals distribuïts per tot
el Centre Històric.
• Donar visibilitat al barri. • Aprofitar els espais buits.
• Potenciar l’Obert del Centre • Tirar endavant el pla focalitzat en
Històric, que es perllongues en un la zona central amb l’objectiu
període de temps més ampli. d’impulsar iniciatives per facilitar el
lloguer dels locals.
• Tirar endavant iniciatives d’activitat
comercial.
13.5 CAME SANITAT

• Que sigui un sistema universal i • Retornar a realitzar intervencions
tothom pugui accedir al CUAP comunitàries, punts d’informació i
estigui o no empadronat al barri. xerrades al barri.
• Seguir incentivant a les persones • Treballar la salut a través de la
a que segueixin les indicacions del inclusió social del barri.
seu metge de capçalera. • Fomentar el boca a boca
d’informació entre habitants.
95
13.6 CAME ENTITATS SOCIALS

• Serveis assistencialistes que • Actuacions de llarga durada.
passin a ser serveis d’atenció • Actualització de recursos, ajudes i
centrada en la persona, per tal prestacions per abordar totes les
d’empoderar-la i que pugui revertir necessitats presents.
la situació mitjançant les seves
capacitats.
• Ampliació de recursos. Que no
només estiguin destinats a
població en situació de
vulnerabilitat.
• Major implicació de l’Ajuntament.
• Mantenir la coordinació i treball en • Motivar la implicació a la
xarxa de les entitats de dins del comunitat.
barri com les de fora. • Suport de les entitats socials als
• Actualització de recursos i residents del barri.
necessitats del barri. • Treball en xarxa.
• Ampliació d’espais de les entitats
socials del barri.
• Perseguir el bé comú.
• Afavorir el benestar social i qualitat
de vida dels residents.
96
13.7 CAME EDUCACIÓ

• Incorporació de centres escolars • Augmentar la interrelació entre
per als infants. centres públics i privats.
• Creació de centres d'educació • Programes d’incentivació sobre
secundària i de formació superior, l’absentisme destinats a les
ja que, no n'hi ha cap. famílies.
• Oferir una atenció més • Donar més atenció i control als
individualitzada a la situació i infants.
necessitat de cada alumne. • Proporcionar comunicació entre el
professorat i l’alumnat.
• Mantenir la coordinació entre els • Oferta d’activitats de lleure i reforç
dos agents (escola i entitats) per a escolar des de l’àmbit privat i
realitzar un seguiment de l’infant. públic.
• Incorporació de places públiques • Adaptacions curriculars
que atenguin les necessitats de • Establiment de mecanismes per
cada infant. fer prevenció de conflictes.
• Mantenir la comunicació i la bona • Programes oberts.
relació entre famílies i centre.
97
13.8 CAME GENERAL:

• Millora de la comunicació i la connexió del centre • Fomentar la intervenció comunitària als carrers
històric amb els altres. del barri per identificar les problemàtiques
• Corregir les barreres arquitectòniques. entre els residents i trobar solucions per
• Remolejar i millorar les edificacions en mal estat. aquestes situacions.
• Aconseguir visibilitzar sobre la gran diferència de la • Procedir un projecte destinat a tota la població
situació social i econòmica dels habitants del barri de Lleida per enderrocar l’estigmatització del
en relació amb altres de Lleida. centre històric.
• Ampliació de recursos d’oci i temps lliure per als • Creació de recursos i programes que
joves. predomini l’arribada de nous habitants joves al
barri.

• Preservar la importància de la xarxa associativa. • Aprofitar els programes, serveis i projectes que
• Conservar la idea que el centre històric forma part les entitats ofereixen a la població amb certa
d’una gran història de Lleida. cercania al barri.
• Treure profit que la majoria de locals buits es
troben molt a prop dels eix comercial i
d’aquesta manera impulsar a la població del
barri i de la ciutat acudir aquests.
98
14. CONCLUSIONS:
Per a concloure aquest diagnòstic comunitari, primerament volem fer èmfasis

en les diferents necessitats visualitzades al barri del centre històric, que són
el resultat de les diferents entrevistes i qüestionaris realitzades a la població,
i a les entitats, associacions i fundacions a les quals ens hem dirigit.
Davant aquesta qüestió ens vam trobar davant de dues realitats o doble
perspectiva molt diferenciat.
Per una banda, ens trobem amb una part de la població majoritàriament
autòctona del barri o del país, amb opinions de fermesa, indignació, i
sofriment on ens expressen que el barri ha canviat a pitjor, des del moment
que s'instauren alguns serveis destinats a millorar les condicions de vida de
les persones vulnerables i en situació de risc o exclusió, així com l'arribada
de famílies immigrants al Centre Històric arran dels preus baixos dels
habitatges. Així, doncs, manifesten que s'ha creat una cronificació de les
famílies sobretot d'origen immigrant, i que la seva situació s'ha tornat cada
vegada més dependent als serveis socials.
D'altra banda, ens trobem amb una altra part de la població amb una opinió
totalment aliena a aquesta, volen millorar les seves condicions de vida, però
a la vegada expressen conformisme davant les necessitats del barri, i que
aquest no anirà a millor.
Les necessitats que identifiquem en l'àmbit de localització i ubicació del barri,
és la difícil accessibilitat del transport públic dins del barri i això comporta un
problema de connexió i comunicació amb les altres zones de la ciutat. Com
a barri no compta amb suficients zones verdes, parcs infantils i zones
d'aparcament, no es fomenta l'espai natural i zones de quedada per als veïns
per promocionar una millor qualitat de vida. A més a més, en els carrers del
barri succeeixen diferents actes vandàlics, actes incívics, i treball sexual, fets,
que origina que tant la població que viu al centre històric, com població de la
ciutat, no vulgui accedir al cor del barri per inseguretat.
En relació amb la demografia, al Centre Històric hi predomina població
immigrant amb baix recursos econòmics i amb situació de risc social i
exclusió, els quals se'ls hi atribueix molts prejudicis i estereotips que s'haurien
de treballar, aquesta població es troba per sobre la població de gent gran
99
autòctona que fa molts anys que viu al barri, per tant, no s'observa quasi gent
jove en aquest.
Les edificacions es troben en mal estat i envellides, falta de conservació en
les infraestructures i en els habitatges. La població del centre històric viuen
amb manques d'habitabilitat.
Una altra necessitat observada és la manca de centres dirigits als infants, a
més a més, no hi ha cap centre educatiu de secundària i de formació superior,
d'altra banda, és important tenir en compte que l'escola que hi ha al barri
presenta una gran estigmatització a causa de la visibilitat que té la gent no
resident del barri sobre aquest. En l'àmbit educatiu es defineix un alt
percentatge d'absentisme per part dels infants i menors del barri, a més a
més, per part dels joves hi ha abandonament dels estudis, hi predomina una
interrelació conflictiva entre els alumnes.
Per tant, visualitzem moltes necessitats en relació amb les famílies que
formen part del barri, i que els recursos que se'ls hi atribueix no són suficients
per sortir d'aquesta cronificació de risc i exclusió social. Així i tot, és rellevant
tenir en compte que alguna part de la població es posicionen en un
pensament que les associacions, fundacions i entitats presenten ajudes i un
suport assistencialista que origina que les famílies no es puguin sortir per si
mateixes de les situacions vulnerables i això comporta una dependència als
serveis socials i així un augment de la demanda dels serveis i recursos, no
obstant això, arribem a la conclusió que molts habitants del barri acudeixen a
aquests recursos per satisfer les seves necessitats bàsiques, però no volen
formar part en tallers i activitats que se'ls hi ofereix per al seu
desenvolupament i integració comunitària.
D'altra banda, l'estat de conservació del barri, va ser un dels punts que més
ens va sobtar, per què, tot i que s'han dut a terme diferents Projectes i Plans
de barri al centre històric, tot ha tornat al mateix punt.
Seguidament, l'evolució del comerç ha sigut bastant important, perquè a
causa de la degradació del barri, la pèrdua de població i la manca de clientela
per part de població de Lleida, hi ha hagut un gran tancament de locals i
comerços. Anys enrere, un dels carrers més freqüentats per la població
lleidatana era el Carrer Cavallers, que es troba molt a prop de l'Eix comercial,
aquest comptava anteriorment amb una mitjana de seixanta comerços,
100
actualment sol queden deu que segueixen treballant, comerciants manifesten
que la població no vol passar per aquest carrer per evitar problemes i per
inseguretat que es viu al Centre Històric.
També ens agradaria destacar els punts forts i les oportunitats que s'observa
en el barri, en relació amb la localització i ubicació del barri, es troba bastant
cèntric i a prop de l'eix comercial, durant els últims anys s'han donat peu a
projectes perquè la població que no sigui del barri acudeixi en aquest, com
ara l'obertura del Mercat del Pla. Així mateix, aquest compta amb museus i
espais significatius per visitar, que és quelcom positiu per apropar a la
població cap aquest.
El Centre Històric també presenta un gran nombre de locals per a lloguer, i
que són més accessibles gràcies al preu.
En relació amb la demografia, com a oportunitat arran de l'arribada de
població immigrant es considera que hi ha una gran varietat cultural.
Un altre aspecte a considerar com a fortalesa és que tot i que s'observa
moltes famílies amb situació de risc i exclusió social, hi ha una existència
amplia d'entitats socials i associacions que lluiten per la millora d'aquestes
famílies, aquestes presenten coordinació i treball en xarxa. Per un altre
costat, de cara al comerç és una oportunitat que hi hagi locals per crear nous
comerços amb iniciativa d'instal·lar un seguit de negocis.
Finalment, com a punt fort en l'àmbit educatiu tot i que s'identifica absentisme
en els menors i joves del centre històric hi ha una molt bona coordinació dels
centres escolars amb les entitats més importants del barri amb la finalitat de
poder identificar més problemàtiques dins de la família i oferir suport i
recursos per pal·liar.
Cal esmentar durant la pandèmia COVID-19, que hi ha hagut moltes pèrdues
econòmiques i moltes famílies han accentuat la seva situació de risc i exclusió
social al barri, arran d'això el barri no ha travessat el millor moment, sobretot,
amb el tancament de comerços, es va accentuar que al Centre Històric hi
hagués una davallada en tots els aspectes. Cal destacar, que moltes famílies
vulnerables que es trobaven en confinament van rebre l'ajuda del banc
d'aliments, on se'ls proporcionava els aliments a domicili. Observem que no
va haver-hi un augment de suport i ajudes cap a les famílies per part dels
serveis, a causa, que la mobilització entre serveis es va parar. Per tant, els
101
serveis socials van veure la gravetat de la qüestió quan la situació es va
estabilitzar i, per tant, la mobilització d'ajudes, i de demanda de recursos, es
va posar en marxa i es van tornar a iniciar els desnonaments.
Per anar concloent, una de les dificultats que ens hem trobat a l'hora de dur
a terme el diagnòstic del barri, va ser l'escassa i poc concisa informació sobre
aquest en la xarxa.
Així com, fent autocrítica davant aquesta investigació, inicialment a l'hora
d'acudir al barri i poder observar no ens vam fixar amb precisió, i no vam tenir
en compte els espais, zones importants d'aquest fet que va desencadenar
que vam haver d'acudir novament. Un altre aspecte a destacar és a l'hora de
dur a terme els qüestionaris i que aquests siguin contestats per la població,
vam decidir imprimir-los, fet que ens va endarrerir feina, per què ens hauria
agilitzat fer-ho de forma digital com ara amb els nostres propis telèfons
mòbils.
Com a introspecció grupal sobre aquest diagnòstic del Centre Històric, és la
gran quantitat de coses que hem après d'un barri molt a prop de nosaltres i
que mai ens hem parat a observar, a més a més, tan a prop hem pogut
observar famílies que presenten necessitats i que no tenim en compte com si
fos una altra realitat i que tots hauríem de tenir present.
102
15. REFERÈNCIES BIBLIOGRÀFIQUES:
Ajuntament de Lleida (13 de Febrer de 2012). Consell Territorial Zona 1: Centre

Històric. Ajuntament de Lleida.
https://www.paeria.es/processosparticipatius/pdf/consell_territorial/centre
_historic.pdf
Ajuntament de Lleida. Dipòsit del Pla de l’Aigua. Cultura. La Paeria.

https://cultura.paeria.cat/museus-i-patrimoni/museu-de-
laigua/museu/diposit-del-pla-de-laigua/diposit-del-pla-de-l2019aigua
Ajuntament de Lleida (12 de Maig de 2019). F. Larrosa “Ha estat una festa
major extraordinària per l’alta participació, la convivència i la qualitat del
programa”.NotícieslaPaeria.
https://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticies.asp?Detall=True&IdNoticia
=32036
Ajuntament de Lleida. Festes i cultura popular. La Paeria.

https://www.festeslleida.cat/festes-1
Ajuntament de Lleida. Informació general. La Paeria.

https://www.paeria.cat/cas/informacio-general.asp
Ajuntament de Lleida (10 d’Abril de 2017). La Paeria licita el projecte per millorar
la connectivitat del Centre Històric i el Turo de la Seu Vella.
NotícieslaPaeria.
https://www.paeria.es/cat/ajuntament/noticiesplens.asp?Detall=True&IdN
oticia=27847&Dia=-1&Mes=-1&Any=2017&IdDepartament=-
1&TextCerca=&Consulta=False&PaginaAnterior=/cat/ajuntament/noticies
plens.asp
Anònim (04 d’Agost de 2021). Arrenca al Centre Històric de Lleida el projecte

“Conviu al Barri”. Territoris.cat
https://www.territoris.cat/articulo/lleida/arrenca-centre-historic-
lleida/20210804112001075646.html
Anònim (2020) Demografia de Lleida. Foro-Ciudad.com

https://www.foro-ciudad.com/lleida/lleida/habitantes.html#Localidades
103
Anònim (29 de Juny del 2021). Menjador social reconvertit en projecte de
reinserció al Centre Històric de Lleida. Catalunyaaldia.
https://www.ccma.cat/catradio/alacarta/catalunya-al-dia/menjador-social-
reconvertit-en-projecte-de-reinsercio-al-centre-historic-de-
lleida/audio/1105834/
Anònim (21 de Desembre del 2016). Projecte per crear zones verdes en sis
places i solars del barri antic. Lleida.com
https://www.lleida.com/noticia/projecte-crear-zones-verdes-en-sis-places-
i-solars-del-barri-antic
Anònim (08 d’Abril de 2021). Veïns del Centre Històric farts de l’incompliment
de les normes covid. Teleponent.
https://www.teleponent.cat/veins-del-centre-historic-de-lleida-preocupats-
per-lincompliment-de-les-normes-covid/
Associació PROSEC (2018). Programa d’actuacions: Associació PROSEC

(promotora social). 1-17
Autoritat Territorial de la Mobilitat de l’Àrea de Lleida (2020). Línia 11, Centre

Històric – Pardinyes. [Fotografia mapa recorregut]. ATM Lleida
http://www.atmlleida.cat/horaris/11
Centre d’Art la Panera. Presentació. El centre. La panera.

http://www.lapanera.cat/ca/programes-publics/la-saleta-de-la-panera-1#
Cerezuela, A. (2015). Dinàmica i estructura comercial al cor del Centre Històric

de Lleida. [Treball Final de Grau]. Universitat de Lleida.
https://repositori.udl.cat/bitstream/handle/10459.1/57031/acerezuelas.pdf
?sequence=1
D’aleph (2010). Pla local d’habitatge de Lleida. Ajuntament de Lleida.

https://www.paeria.es/fitxers/tauler/2010/137/PLH-
Lleida.pdf%20part1.pdf
104
Espai Cavallers. Inici. Espai Cavallers.
https://www.espaicavallers.com/es/
Felix, L. (08 d’Octubre 2017). El nuevo parador de Lleida ocupa el antiguo

convento del Roser y en la Iglesia estarà el restaurante l’Aplec. Revista
gastronomia i turisme.
https://revistagastronomiaiturisme.com/2017/10/08/el-nuevo-parador-de-
lleida-ocupa-el-antiguo-convento-del-roser-y-en-la-iglesia-esta-el-
restaurante-laplec/
Fundació Antisida de Lleida. Inici. Entitat. Fundació Antisida de Lleida.

https://www.coordinadora-ongd-lleida.cat/entitats/associacio-antisida-de-
lleida/
Fundació Orfeó Lleidatà (2021). Fundació. Qui som? Fundació Orfeó Lleidatà.
https://www.orfeolleidata.cat/equipaments/
Gabriel, R. (11 de Setembre de 2014). El Centre Històric de Lleida comença a

sortir del pou. El Periodico.
https://www.elperiodico.com/es/sociedad/20140911/el-centro-historico-
de-lleida-empieza-a-salir-del-pozo-3513177
Galiana, P. (2021). Què es un anàlisis CAME i com es fa. IEBS DigitalSchool.

https://www.iebschool.com/blog/que-es-un-analisis-came-y-como-se-
hace-marketing-digital/
Govern d’Espanya (2010). Anàlisis urbanístic de Barris Vulnerables d’Espanya

25120 – Lleida. Govern d’Espanya, Ministeri de Foment. Universitat
Politècnica Madrid.
http://habitat.aq.upm.es/bbvv/municipios/25120.pdf
Institut Municipal d’Ocupació Salvador Seguí. Estudi sociolaboral, formatiu i

empresarial del Centre Històric de Lleida. La Paeria.
file:///C:/Users/hp/Downloads/Estudi%20centre%20historic.pdf
105
La vila de Lleida (2019). Línies de la xarxa d’autobusos urbans de Lleida.
[Fotografia mapa]. La vila de Lleida.
http://www.laviladelleida.cat/wp-
content/uploads/2015/06/mapaBusLleida.pdf
Llimós, A. (14 de Març de 2021). ¿Qui vendria a viure al centro històric de Lleida?
Diari Ara.
https://es.ara.cat/sociedad/vendria-vivir-centro-historico-
lleida_130_3900133.html
López, C. (08 d’Abril de 2014). Àngel Ros reconeix que el Centre Històric de
Lleida “mai serà un barri familiar” usual. La Vanguardia.
https://www.lavanguardia.com/local/lleida/20140408/54405551480/ros-
centro-historico-lleida-barrio-familiar.html
Macià, J. (2017). Memòria final del projecte d’intervenció integral al centre

històric de Lleida. Empresa Municipal d’Urbanisme. Universitat de Lleida.
file:///C:/Users/hp/Downloads/Avaluaci%C3%B3%20Final%20pla%20de
%20barris%20centre%20historic.pdf
Museu de Lleida Diocesà i Comarcal. El museu. Museu de Lleida.

http://museudelleida.cat/el-museu/
Navarro, A. (2015). Anàlisis Urbanístic i Social del Centre Històric de Lleida.

[Treball Final de Grau]. Escola Tècnica Superior d’Enginyeria de Camins,
Canals i Ports, Universitat Politècnica de Catalunya.
https://upcommons.upc.edu/bitstream/handle/2117/79162/TFG_Alba_Na
varro_Casanova.pdf?sequence=1&isAllowed=y
Palau, X. (14 de Juliol de 2021). Pla per recuperar el Centre Històric.

TotLleida.cat
https://totlleida.cat/pla-per-recuperar-el-centre-historic/
Revuelta, E. (24 de Desembre de 2015). El Centre Històric de Lleida lluita contra

l’estigma. Lleida.com
https://www.lleida.com/noticia/projecte-crear-zones-verdes-en-sis-places-
i-solars-del-barri-antic
106
Sentis, P et al. (30 de Maig de 2020). Els medis de comunicació de Lleida.
NotíciesdeLleida.udl
http://www.noticiesdelleida.udl.cat/pdflink/ca/0a5b9cb5-cb31-11e5-aebf-
7fb253176922/Los-medios-de-comunicacion-en-Lleida-Los-medios-de-
comunicacion-en-Lleida.pdf
Serra, G. i Olmo, M. (2020). Radiografia centre històric.

file:///C:/Users/hp/Downloads/Radigroafia%20centre%20historic.pdf
Surt de casa. Fires i festes. 5è Obert del Centre Històric. Surtdecasa.cat

https://surtdecasa.cat/ponent/agenda/5e-obert-centre-historic
Turisme de Lleida. Gastronomia de Lleida. Ajuntament de Lleida.

https://www.turismedelleida.cat/es/comer/gastronomia
Turisme de Lleida. Mercat d’artistes a la Plaça l’Ereta. Ajuntament de Lleida.

https://www.turismedelleida.cat/ca/agenda/mercat-dartistes-a-la-placa-
lereta
Urbanisme (21 de Setembre 2018). Lleida dóna la benvinguda als Jardins de la

Ciurassa amb una crida a la pau i la concòrdia entre cultures. La Paeria.
https://urbanisme.paeria.cat/paisatge-i-patrimoni/noticies/lleida-dona-la-
benvinguda-als-jardins-de-la-cuirassa-amb-una-crida-a-la-pau-i-la-
concordia-entre-cultures
Visa, L. (05 de Juliol de 2011). El Centre Històric de Lleida, un polvorí. El País.

https://elpais.com/diario/2011/07/05/catalunya/1309828044_850215.html
107
16. ANNEXOS
16.1 NOTÍCIES SOBRE EL BARRI.
Llimós (2021), exposa que la gran part de població que viu al centre històric són
famílies immigrants amb situacions de vulnerabilitat. La degradació de les
edificacions genera que el lloguer d'aquests siguin baixos i, per tant, totes
aquelles persones que no poden pagar un lloguer elevat, acudeixen al Centre
Històric fins al punt que un 40% dels habitants del barri rebin algun tipus d'atenció
per part dels serveis socials. A més a més, el tancament de comerços ha generat
que el flux de persones que transiten pels carrers del centre històric sigui molt
menor, aquest fet i que situacions com ara la venda de drogues i serveis sexuals
en els carrers del barri, té com a conseqüència que gran part de la població
lleidatana o d'altres optin com a últim lloc d'habitatge aquest.
108
Gabriel (2014), afirma que les complicacions de la situació urbanística i social
del Centre Històric s'ha anat transformant, tot i que queda molt per fer. Davant
l'obertura del Mercat del Pla, es visualitza més gent pels carrers del barri, i es
creu que ha anat canviant la dolenta imatge que els ciutadans tenien d'aquest.
Tot i això, s'ha de tenir clar que situació de venda de drogues i serveis sexuals
segueixen sent presents.
109
López (2014), destaca que davant l'obertura del Mercat del Pla ha generat que
al barri hi hagi més presencia de ciutadans que abans mai per por havien acudit
en aquest, no obstant això, l'alcalde exposa que el centre històric mai serà un
barri apte per la vida de les famílies com els altres.
110
Visa (2011), destaca que el clima al barri és fràgil, des del 2006 les
administracions locals i l'autonòmica han invertit 16,8 milions d'euros per revertir
la seva dinàmica social. Tot i això, la violència hi és i en deriven conflictes,
segons veïns els problemes que suporten sol tenen solució policial: la detenció
dels delinqüents i l'expulsió de les persones en situació il·legal.
111
Anònim (2016), exposa que el Centre Històric tindrà sis noves zones verdes en
els pròxims dos anys, es projecta enjardinar places i patis per embellir el paisatge
urbà, en el marc d'un projecte de reforestació del Barri Antic.
112
Teleponent (2021), destaca que l'Associació de Veïns Jaume I exigeixen a
responsables com la Guàrdia Urbana i dels Mossos d'Esquadra per exigir que
facin complir les normatives Covid-19, a les persones que s'apleguen entorn
d'aquesta plaça, com ara l'ús de mascareta i el distanciament social.
113
16.2 ENTREVISTES
ENTREVISTA GENERAL:
• Associació de veïns Jaume I
• Prosec
• Ass. Veïns i Comerciants Centre Històric
• Ereta (ajuntament) o ABSS (serveis socials)
ENTREVISTA ESPECIALITZADA:
• CUAP EIXAMPLE
• Escola Cervantes
• Escola Joan XXIII
• Escola bressol
• Ludoteca
• Arrels
• Jericó - Menjador social
• La palma
Pel que fa a l’entrevista general hem realitzat les següents qüestions→

1. Com creus que ha evolucionat el barri de cara a la població, comerç,
seguretat?
2. Ha sigut positiu aquest canvi en aquest?
3. Quines oportunitats visualitzes en el barri?
4. A nivell d’habitants, què en saps sobre la formació, llocs de procedència que
predomina?
5. Quins recursos ens trobem al barri? Quina tipologia de ciutadans són els que
més hi assisteixen?
6. Creus que aquests recursos són suficients? Que en penses sobre aquests?
7. De quina manera actuen les persones (actitud) de cara a les institucions del
barri?
8. Quina és la situació econòmica de les persones que viuen al barri?
9. Quines creus que són les problemàtiques més accentuades en les persones
o famílies del barri?
10. Quines necessitats creus que té el barri?
11. Hi ha algun líder a nivell públic dins del barri?
12. Quins espais religiosos es troben en el barri i tenen contribució a la vida local
d’aquest?
114
13. Quins punts de trobada hi ha al barri? En quines hores és habitual trobar-hi
més gent?
14. Com es la convivència al barri?
15. Com es difonen les informacions al barri?
16. Quin tipus de família predomina? (monoparental, tradicional...)
17. Quin col·lectiu de persones predomina més al barri (joves, gent gran, dones..)
18. El col·lectiu de joves formen part d’activitats realitzades per les diferents
entitats en el seu temps d’oci?
19. Quines amenaces creus que predomina més al barri?
ENTREVISTA AL PERSONAL SANITARI:

1. Quin centre sanitari visiten majoritàriament les persones del barri?
2. Quines malalties predominen més en els habitants del barri.
3. La població compta amb informació en l’àmbit de salut?
4. Les persones assisteixen a les revisions mèdiques pertinents?
5. Es fan intervencions comunitàries a nivell de salut?
6. Segueixen el tractament?
7. És fàcil l’accés a la salut pública del barri?
8. És fàcil l’accés a medicaments i tractaments hospitalaris?
9. Quines oportunitats i amenaces creus que tenen les persones del barri?
ENTREVISTA AL PROFESSIONAL ESCOLAR:

1. Les persones del centre històric acudeixen a l’aula habitualment?
2. Quin és el rendiment acadèmic dels alumnes que venen del centre històric.
3. Quines necessitats predominen en els infants?
4. Son beneficiaris d’alguna prestació i/o ajuda relacionada amb l’àmbit
escolar? (Beca, menjador escolar...)
5. Hi ha interrelació entre alumnes?
6. Participen en les activitats proposades per l’escola?
7. Quina relació hi ha entre pares i professors?
8. Participen en activitats extraescolars?
9. Hi ha fracàs escolar?
10. Per què la gent va al Joan XXIII? Afavoreix al barri o va en contra? (Per què
això provoca que la gent acabi marxant).
11. Tipus de famílies que acudeixen a l’aula. (Amb multi problemàtiques).
12. Quines oportunitats i amenaces creus que tenen els infants del barri?
115
ENTREVISTA A LA PALMA
1. En quina situació es troben els joves, en quant a l’atur i la precarietat laboral?
Hi ha sortides professionals en la zona?
2. Que fan els joves en el seu temps lliure?
3. Quin perfil de families formen part aquests joves?
4. Hi ha consum de substàncies psicoactives en els joves?
5. Quines oportunitats i amenaces creus que tenen els joves del barri?
6. Els joves participen en activitats per afavorir el barri en el seu temps d’oci?
7. Quines necessitats més accentuades presenten els joves?
8. Quines demandes han exterioritzat els joves de cara al seu barri?
9. Quina és la situació acadèmica dels joves?
ENTREVISTA EXCLUSIÓ:
1. Com es distribueixen els aliments?
2. Quin perfil de persones acudeixen al servei?
3. Com destineu els aliments als menors que formen part de famílies que
acudeixen al menjador social?
4. Les famílies que acudeixen al servei presenten una cronificació en aquest?
5. Quin percentatge de persones que acudeixen al servei són del centre
històric?
6. Quin perfil de persones poden fer ús d’aquest servei?
7. Quines necessitats presenten aquestes persones que no podeu fer front des
del vostre recurs?
8. Quines necessitats creieu que presenta el barri?
9. Quins requisits són necessaris per accedir al vostre recurs?
10. Ha augmentat el percentatge de persones que acudeixen en aquest serveis
durant els darrers anys? (Pandèmia)
116
16.3 QÜESTIONARI
Introducción: Somos un grupo de cinco alumnas del grado de Trabajo

Social de la Universidad de Lleida. Estamos realizando un estudio sobre
el barrio del Centro Histórico. A continuación, realizaremos unas
cuestiones para poder analizar diferentes aspectos sobre este.
Agradecemos vuestra colaboración.
Acepto participar en la investigación, entendiendo que mis datos

serán tratados de manera confidencial y exclusivamente con
finalidad académica.
Preguntas de perfil:
Género:
 Hombre
 Mujer
 Otros
Edad:
 De 18 a 20
 De 21 a 30
 De 31 a 40
 De 41 a 50
 De 51 a 60
 Más de 60
Ciudad/país de nacimiento:
Vive en el barrio:
 Sí
 No
117
Tiene hijos/hijas:
 Sí
 No
Situación laboral:
 Activo a tiempo completo
 Activo a tiempo parcial
 Trabajo sin contrato
 No activo
 ERTE
 Busco empleo
En qué ámbito (específica)
Nivel de estudios
 Sin estudios
 Primaria
 Secundaria (ESO)
 Bachillerato
 Ciclo Mediano
 Ciclo Superior
 Universidad
 Postgrado o doctorado
¿Cómo valora usted la actuación del gobierno actual de la ciudad dónde

reside? (1 es muy poco satisfecho y 4 muy satisfecho)
Preguntes para el diagnóstico:

1.Valora en una puntuación de 1 a 4, donde 1 es nada satisfecho y 4 muy
satisfecho
1.1 ¿Está usted satisfecho con la oferta cultural en su barrio?
118
1.2 Valora la información cultural de la ciudad en tu barrio
1.3 Valora el estado de las instalaciones deportivas en tu barrio.
1.4 ¿Ha realizado el Ayuntamiento algún evento deportivo o de ocio en tu

barrio en el último año?
1.5 Grado de satisfacción con la información de los servicios municipales

en su barrio.
2. ¿En su barrio, se realizan actividades en torno al fortalecimiento de la

comunidad?
2.1 ¿En caso de respuesta afirmativa en la pregunta anterior, estas

actividades a quién van dirigidas? (Se puede escoger más de una opción)
 Niños/niñas
 Jóvenes
 Adultos
 Personas mayores
 Personas con problemática social
3. ¿Qué grado de implicación tienes con las organizaciones vecinales?

 Ninguno
 Alguno
 Frecuente
 Constante
119
3.1 ¿Qué organizaciones, y sindicatos conoce?
 Comisión Obrera Nacional de Cataluña (CCOO)
 Unión General de trabajadores de Cataluña (UGT)
 Empresarios y Comerciantes del Tabaco (ECOT)
 Central Sindical Independiente y de Funcionarios (CSIF)
 Ninguno
3.2 ¿Se realizan manifestaciones colectivas (entre los ciudadanos del

barrio), para pedir mejoras en este?
4. ¿Hay lugares de encuentro para jóvenes?
4.1 ¿Cuáles? (Escribe)
4.2 ¿Cree que hay servicios y recursos para los jóvenes?
4.3 ¿Cree que en estos servicios y recursos se cubren las necesidades de

los jóvenes?
5. ¿Existen baños públicos en el barrio?
5.1 ¿Existen fuentes de agua potable en el barrio?
120
5.2 ¿Conoces o has sufrido problemas generados por la presencia de
colonias o animales o plagas de roedores, insectos u otros animales?
5.3 ¿Piensa que en el barrio hay problemas de salud que pueden afectar a
la población en general?
5.4 ¿Piensa que las personas siguen los protocolos de la COVID-19 en el

barrio?
6. Qué percepción tienes del barrio?

 Mala.
 Regular.
 Normal.
 Buena.
 Muy buena.
6.1 ¿Cómo crees que ven el barrio las personas que no viven en él?
 Como un mal barrio.
 Como un barrio pero con expectativas de mejora.
 Como un barrio igual que el resto de la ciudad.
 Como un buen barrio.
 Como el mejor barrio para vivir.
6.2 Pensando en los últimos años, crees que el barrio...

 Empeorará.
 Empeorará sin perder lo conseguido.
 Seguirá exactamente igual.
 Mejorará.
 Mejorará y se conseguirán cubrir todas las necesidades.
121
7. ¿Qué problemáticas aquejan a su barrio?
 Violencia familiar.
 Drogas.
 Tráfico.
 Delincuencia.
 Alcoholismo.
 Falta de autoridades.
 Falta de actividades.
 Otro (especifique)
8. ¿El barrio está suficientemente comunicado y con buenos accesos?

 No.
 Debería mejorar en este aspecto.
 Es normal / suficiente.
 Está bien comunicado.
 Muy bien y casi es imposible mejorar.
8.1 ¿Cómo consideras la red de Transporte Público en el Barrio?

 Mala
 Regular
 Normal
 Buena
 Muy buena
8.2 ¿En el caso que existan, ¿Como consideras la actual red de carriles
bici por el Barrio?
 Mala
 Regular
 Normal
 Buena
 Muy buena
122
8.3 En cuanto al coche privado las plazas de parquin en el Barrio son…
 Insuficientes, al final aparco lejos de mi vivienda.
 Insuficientes, aunque al final logro aparcar cerca de mi vivienda.
 Suficientes, aunque a determinadas horas hay problemas.
 Suficientes.
 No tengo problemas, tengo garaje privado.
9. Valora del 1 (nada satisfecho) y 4 (muy satisfecho), la limpieza del barrio:
9.1 ¿De estos tipos de limpieza señala cuales se dan en tu barrio?
9.2 En la limpieza manual, ¿cada cuánto tiempo pasa el empleado de la

limpieza? A diario u Otras (especificar tiempo)
9.3 En caso de que haya problemas generados por la acumulación de

basura, suciedad o escombros, ¿qué tan graves son?
 Nada graves
 Poco graves
 Moderados
 Graves
 Muy graves
123
10. Con relación a las Zonas Verdes, ¿Cómo ves la dotación en el Barrio?
 Mala.
 Regular.
 Normal/Suficiente.
 Buena.
 Muy buena.
10.1 ¿De estos tipos de zonas señala cuales se dan en tu barrio?
11. Valora en Si o No las siguientes cuestiones:

11.1 ¿Estás satisfecho/a con la iluminación del barrio?
11.2 ¿Existen zonas oscuras en el barrio?
11.3 ¿Hay farolas rotas?
124
11.4 ¿Se encuentran cables colgando en las fachadas?
11.5 En general, ¿Está el barrio dotado de los suficientes equipamientos?
11.6 ¿Cómo valoras la calidad de las infraestructuras del barrio (calles,

zonas peatonales, plazas)?
 Mala.
 Regular.
 Normal.
 Buena.
 Muy buena.
12. ¿Cree que las condiciones de vivienda del barrio son adecuadas y que
por lo tanto ofrecen unas condiciones de vida buenas?
12.1 ¿Conoce que haya existencia de pisos de Okupas en el barrio?
12.2 ¿Cómo valoras la calidad del estado de los solares del barrio?
 Mala
 Regular
 Normal
 Buena
12.3 Del 1 al 4 siendo 1 muy malo y 4 muy bueno… ¿Cómo considera el

estado de su hogar?
125
12.4 ¿Qué carencias considera que tiene su hogar?
 Humedad
 Falta de ascensor
 Agua potable
 Luz
 Otros
13. En temas sanitarios, ¿Cómo valoras la dotación de centros de salud?

 Mala.
 Regular.
 Buena.
 Muy buena.
14. ¿Cómo valoras la dotación de servicios actuales educativos?

 Mala.
 Regular.
 Normal/Suficiente.
 Buena.
 Muy buena.
14.1 Y en cuanto a institutos, ¿qué valoración tienes?

 Mala.
 Regular.
 Buena.
 Muy buena.
15. Sobre los Centros Cívicos, ¿Cómo valoras la dotación?

 Mala.
 Regular.
 Buena.
 Muy buena.
126
16. ¿Y en relación con las bibliotecas?
 Mala.
 Regular.
 Buena.
 Muy buena.
17. Sobre instalaciones asistenciales para la 3a edad, ¿Cómo valoras la

dotación?
 Mala.
 Regular.
 Buena.
 Muy buena
18. ¿Del 1 (malo) al 4 (bueno) cómo valoras el comercio actual del barrio?
18.1 ¿Y la variedad de tiendas y negocios locales?
18.2 ¿Y la variedad de productos y servicios ofrecidos?
18.3 ¿Cree necesario potenciar el comercio de proximidad para mejorar el

barrio?
19. Puntúa del 1 (poco) al 4 (mucho):

19.1 ¿Cómo valoras la seguridad del barrio?
127
19.2 Frecuencias de actos vandálicos en el barrio.
19.3 Frecuencias de peleas entre vecinos.
19.4 Frecuencias de ruidos molestos. (música coches, etc.)
19.5 Frecuencias de reuniones bebiendo en la calle.
19.6 Valora la seguridad en su barrio.
19.7 Valora la presencia policial en el barrio.
20. En el caso que sea una persona activa laboralmente…¿Las

condiciones laborales en el ámbito en el cual se encuentra, son favorables?
21. ¿Qué oportunidades y amenazas cree que tiene el barrio?
128
129

Diagnòstic Comunitari Centre Històric Lleida

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Diagnòstic Comunitari Centre Històric Lleida

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

DIAGNÒSTIC SOCIAL

COMUNITARI CENTRE HISTÒRIC

Lidia Cachón De La Rúa

Grau en Treball Social

Curs 2021 – 2022

Ramón Manuel Julià Traveria

Facultat d’Educació, Psicologia i Treball Social

14 de gener del 2022

2. LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA: .................................................. 6

2.1 PLÀNOL DEL BARRI CENTRE HISTÒRIC: ................................................. 6

2.2 ESPAI FÍSIC: ....................................................................................................... 8

2.3 HISTÒRIA: ........................................................................................................... 8

2.4 TRANSPORT PÚBLIC: ................................................................................... 10

2.5 ZONES VERDES: ............................................................................................. 11

2.6 ESTAT DE CONSERVACIÓ DEL BARRI:................................................... 14

2.7 DAFO LOCALITZACIÓ I UBICACIÓ DE LA ZONA: ................................. 16

3. CARACTERÍSTIQUES GENERALS DE LA ZONA: ..................................... 16

3.1 CARACTERÍSTIQUES DEMOGRÀFIQUES: .............................................. 18

3.1.1 HABITANTS DEL BARRI: ....................................................................... 18

3.1.2 DADES DELS HABITANTS: ................................................................... 22

3.1.3 CARACTERÍSTIQUES SOCIOCULTURALS DELS VEÏNS: ............ 22

3.2 DAFO DEMOGRAIFA: .................................................................................... 24

4.1 CONSTRUCCIONS: ......................................................................................... 25

4.2 MOBILIARI URBÀ:........................................................................................... 26

4.3 PLACES: ............................................................................................................ 28

4.4 ACCESSIBILITAT I CONNECTIVITAT: ....................................................... 28

4.5 PROJECTES INNOVADORS: ........................................................................ 28

4.6 HABITATGES: .................................................................................................. 32

4.7 DAFO URBANISME: ....................................................................................... 37

5.1 SECTORS PREDOMINANTS: ....................................................................... 41

5.2 ASSOCIACIÓ DE COMERCIANTS: ............................................................. 42

5.4 DAFO COMERÇ: .............................................................................................. 45

6. SANITAT (CAP EIXAMPLE): ............................................................................ 46

6.1 DAFO SANITAT ................................................................................................ 46

7. ENTITATS SOCIALS: ........................................................................................ 47

7.1 ARRELS: ............................................................................................................ 47

7.2 PROSEC: ........................................................................................................... 48

7.3 LA PALMA: ....................................................................................................... 52

7.4 JERICÓ: ............................................................................................................. 53

7.5 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS JAUME I: .............................................................. 55

7.6 CASA DE FUSTA: ............................................................................................ 57

7.7 LLEIDA SOLIDÀRIA. MPDL: ......................................................................... 58

7.8 ASSOCIACIÓ DE VEÏNS “AMICS DE LA PLAÇA ERETA”: .................. 60

7.9 ASSOCIACIÓ ANTISIDA LLEIDA: ............................................................... 60

7.10 CÀRITAS DIOCESANA DE LLEIDA: ......................................................... 61

7.11 DAFO ENTITATS SOCIALS: ....................................................................... 62

8.1 LUDOTECA ....................................................................................................... 63

8.2 ESCOLA CERVANTES: .................................................................................. 64

8.3 ESCOLA BRESSOL: ....................................................................................... 65

8.4 ESCOLA JOAN XXIII: ..................................................................................... 69

8.5 DAFO EDUCACIÓ: .......................................................................................... 72

9. MITJANS DE COMUNICACIÓ: ........................................................................ 73

9.1 RÀDIO: ............................................................................................................... 73

9.3 TELEVISIÓ: ....................................................................................................... 74

9.4 XARXES SOCIALS: ......................................................................................... 74

10.1 FESTES: .......................................................................................................... 74

10.2 GASTRONOMIA: ........................................................................................... 76

10.3 MUSEUS: ......................................................................................................... 77

10.4 FUNDACIÓ ORFEÓ LLEIDATÀ:................................................................. 78

11. RESULTATS DE L’ENQUESTA: ..................................................................... 79

11.1 GRÀFICS SOBRE LES DADES SOCIODEMOGRÀFIQUES. ............... 79

11.2 GRÀFICS SOBRE L’ANÀLISI DEL BARRI. ............................................. 81

12. ANÀLISI DAFO GENERAL: ............................................................................... 89