BIOLOGÌA DEL COMPORTAMENT

TEMA 5. SNC II

v Telencèfal

- Estructura en volum + gran

- Estructura + diferenciada dels altres mamífers
- Ha augmentat molt en volum i aspecte extern ( molt + replegament, que la resta de
mamífers)
- Hemisferis: major part de SG es troba a l’escorça major, part de neurones a la part més
externa.
- A més a més d’aquesta escorça de SG es troba a l’escorça aquestes masses de SG la
trobarem a l’interior.

* La més diferencial dels mamífers, han augmentat a volum.

Þ Solcs: Replegaments a la superfície de l’escorça.
Þ Cissures : Si solc es molt gran / profund, s’anomenarà cissura.
Þ Circumval·lacions: Franges de substància grisa visibles externament.
Þ Lòbuls: definir-les per 3 cissures
1. Cisura central o rolando
2. Cisura lateral o silvi
3. Parietoocipital ( té molt sentit quan agafen l’encèfal i l’obrim per la mitat).
(tres de les cissures principals del nostres hemisferis cerebrals)
Més allà dels quatre lòbuls, hi ha dos lòbuls més (són lòbuls no visibles externament)

1. Lòbul insula (La trobem a la profunditat al fons, se ha se separar la

part superior i inferior per poder veure).

- Processament de la informació gustativa, multisensorial i

processament emocional.
- Traducció senyals sensorials en emocions bàsiques: gana, fàstic...
- L’insula destaca es ajuntar aquestes dos funcions
Ex: quan un gos fa una olor i es ens desperta fàstic, això es
l’insula.

2. Lòbul límbic

- Funció integrada amb les altres estructures del sistema límbic.

- Participa en processos de memòria i emocions, entre altres.
- Podem seguir parlant de escorça

v Nuclis subcorticals

Sistema Límbic

- Inclou: cossos mamil·lars, fòrnix, hipocamp i amígdala. (Alguns autors també hi

inclouen el lòbul límbic, hipotàlem, ínsula, ...)
- Motivació, emoció, aprenentatge i memòria.

* Les estructures assenyalades son les més

importants.

(Estan a la profunditat dels hemisferis cerebrals)

Hipocamp i amígdala

Þ Hipocamp: Fonamental en memòria declarativa i memòria

espacial. (dintre del lòbul temporal, rodejada de substància
blanca).

- Si hem de posar una etiquetà al hipocamp es memòria (es la

que destaca més)

- Memòria declarativa (dates, noms, fets, batalles, xifres...) tot

això es memòria declarativa.

- Memòria espacial (mapes mentals).

- L’hipocamp augmenta amb els anys i amb la quantitat de informació que guardem.
Ex: els taxistes tenen el hipocamp més gran.

l’ hipocamp té forma de cavallet de mar.

Þ Amígdala: Control emocions i motivacions (Ex: por o agressivitat). Treball íntim amb
l'hipotàlem. Aquí parlem de emoció.

- Estructura que dispara estímuls emocionals ( por, ràbia, etc) estímul agressiu.
Ganglis Basals

- Putamen, es la part més externa (lateral).

- Caudat, es troba just sota dels ventricles (laterals).
- Control motor: supressió de moviments involuntaris,
iniciació i terminació dels moviments, automatització
dels aprenentatges motors...
- Funcions cognitives: e.g. processament de recompenses i presa de decisions.
- Afectació en Parkinson i Huntington (i TOC).

Þ Tàlem (part central per on esta

senyalat el tercer ventricle, més o
menys).

Þ Ínsula ( part de amdues externs

on hi ha com unes grietas marcats).

Nuclis subcortical
v Tipus d’escorça cerebral

L’escorça cerebral (neoescorça) s’organitza en 6 capes caracteritzades per tipus i densitats

cel·lulars diferents.

La citoarquitectura de les diferents regions de l’escorça cerebral reflecteix diferències

funcionals. Exemple: escorça sensorial, capa IV desenvolupada; escorça motora, capa V
desenvolupada.
Àrees de Brodmann

L’anatomista alemany K. Brodmann (1868-1918) va

desenvolupar un mapa del cervell basat en les
diferències en l’arquitectura cel·lular de diverses parts
de l’escorça, les quals va numerar de l’1 a la 52.

Si mirem l’escorça d’altres mamífers veiem que la major part són àrees sensorials i motores,
en canvi en l’escorça humà nomes representen una petita part (ja que tenim més àrees
d’associació ( que fa humà els humans?) Àrees d’associació també tenen àrees d’associació,
no tan grans en volum.

Neoescorça inicialment consistia en:

Þ Àrees sensorials primàries

- Parietal, temporal, occipital i ínsula.

- Reben informació del tàlem (exc. olfacte).
- Representació topogràfica: representació a l'escorça de la superfície corporal, el món
extern o el rang de freqüències audibles. Distorsionats segons importància funcional.

3 tipus principals:

- Somestèsica: tacte, dolor, temperatura, pressió... (BA 1, 2, 3 → circ. postcentral).

- Visual (BA 17 → occipital).
- Auditiva (BA 41, 42 → temporal).
Þ Àrees sensorials secundàries

- = sensorial de nivell superior.

- Unimodal.
- Properes a les primàries.
- Elaboració de la informació procedent del
tàlem o de l'àrea primària corresponent a
un nivell de percepció més complex
(gnòsies).

Ex: Puc identificar qualsevol cosa ( home o

arbre) con tant sol ver-ho. “ home que confon
a la seva dona amb un barret.

Ex: algunes persones son capaços de

identificar que algú les parla por el seu ton de veu per al moment de ver-ho no on capaços.

Þ Àrees motores

Lòbul frontal davant cissura central. Dividides en:

- Àrea motora primària: elabora ordres per les motoneurones. (es l’escorça motora
primària)

- Àrees premotores (premotora + motora suplementària): instrueixen l'àrea primària

organitzant les seqüències de moviments.

Þ Àrees d'associació.

- Integren més d’una modalitat sensorial (reben de diferents àrees sensorials

d’associació).
- Planifiquen moviments.
- Funcions cognitives superiors (llenguatge, escriptura, pensament abstracte, formació
idees i raonaments complexos, etc.).
Fibres de connexió

Þ Comissures o fibres “dreta-esquerra ”.

- cos callós i
- comissures anterior i posterior

Þ Fibres de projecció o “dalt-baix”.

- corona radiata i càpsula interna.

Þ Fibres d’associació o “davant-darrera”.

- curtes (connecten girus).

- llargues (uncinat i arquejat)