ALTRES LLENGÜES ENS CAPTIVEN.

Unitat 5
LA LITERATURA DE L'EDAT MODERNA.
FETS I CIRCUMSTÀNCIES
FETS I CIRCUMSTÀNCIES
o Edat Moderna: des de la caiguda de Constantinoble
(1453) fins a la Revolució Francesa (1789).
o 3 gran moviments: Renaixement (amb l'Humanisme), el
barroc i el neoclassicisme (amb la Il·lustració).
o El català continuà mantenint-se com a llengua de la
població, però la literatura en català va minvant. Ha de
competir amb el llatí como a llengua de cultura i cada
vegada més amb el castellà com a llengua que
anirà substituint-lo en l'expressió literària i erudita.
FETS I CIRCUMSTÀNCIES
• Circumstàncies que van afavorir l'adopció del castellà
o L'establiment de la cort dels Áustria a Castella
o El fet que la virreina de València, Germana de Foix, difusora de
les arts, reforce el castellà com a llengua de prestigi.
o Decrets de Nova Planta (1707-1716): es deroguen els Furs de la
Corona d'Aragó, que se subordinarà a les lleis castellanes i el
castellà com a llengua de l'administració.
o La imprenta: el mercat en castellà té més lectors.
o Els escriptors adopten models esètics de la literatura castellana,
amb textos bilingües.
NOVES PERSPECTIVES DEL
RENAIXEMENT
•L'artista del Renaixement és un humanista
culte, avesat a la ciència, la poesia I l'art, que vol
trencar amb el passat medieval i connectar amb
el món clàssic grecollatí.
•L'ésser humà esdevé el centre de l'univers:
passem d'una visió teocentrista a una visió
antropocentrista, i es pensa que la humanitat es
lliure per a interpretar el món.
•Itàlia és el bressol del coneixement. S'hi
desenvolupen totes les arts.
 LA LITERATURA DEL
RENAIXEMENT
•En la Corona d'Aragó els escriptors encara barretgen
la tradició literària anterior amb els canvis
renaisentistes.
•POESIA
• Alguns autors imiten la tradició medieval, la literatura satírica o
l'Ausiàs Marc.
• Altres imiten la lírica popular, com Joan Timoneda (València (ca.
1518-1583), qui aconseguí fer conviure la tradició medieval amb
el tractament formal renaixentista en el seu cançoner Flor
d'enamorats, amb poemes en valencià i castellà
• Altres renoven la mètrica clàssica a través dels models
renaixentistes, com Pere Serafí (?, 1505-Barcelona, 1567), poeta,
músic, pintor. En la sua poesia en català i castellà tracta el
patiment amorós que inicià Petrarca amb gran diversitat de
gèneres i temes
 LA LITERATURA DEL RENAIXEMENT
•PROSA
• Cristòfol Despuig (1510-1574): Los col·loquis
de la insigne ciutat de Tortosa.
• Obra que planteja a mode de diàleg posicions
diverses que conviuen i contrasten.
• No es publicà en el moment per por de l'autor a la
Inquisició, per les posicions que hi manifesta contra
la jerarquia eclesiàstica.
• El punt de vista crític amb l'Església, el joc de
perspectives dels personatges i el seu interés polític
el situen en els corrents humanistes.
• Hi fa un repàs crític de la situació social de la
Corona d'Aragó i constata el procés de
castellanització social.
 LA LITERATURA DEL
RENAIXEMENT
•TEATRE
• Les obres teatrals pretenen fotografiar en to de
burla o de farsa la vida de la cort.
• La vesita de Joan Ferrandis d'Heredia (1480 -
1549) és una obra en valencià, castellà i portu
gués que reflexa també el procés de
castellanització de la noblesa valenciana
LA CRISI I ELS CONTRASTOS
DEL BARROC
•Com a reacció a la Reforma protestant de
Luter afavorida pel pensament humanista,
l'Església catòlica inicia la Contrareforma.
•Junt amb el Concili de Trento i la Inquisició
prenent les regnes, les monarquies
autoritàries enforteixen les seus polítiques.
LA CRISI I ELS CONTRASTOS
DEL BARROC
•El barroc sorgirà com a nou corrent
estètic que permetrà posar èmfasi en la
religió, en l’autoritat, en la riquesa i en el
poder per a imposar-se a la ciència o als
corrents religiosos dissidents i retornar al
dogma.
•L’art esdevindrà enginyós, dens, exuberant,
fragmentat, contrastat. L’actitud serà
pessimista i obsessiva en temes com ara el
pas del temps, l’allunyament de la realitat a
través de la fantasia o el desengany.
LA LITERATURA DEL BARROC
•S'abandonen els referents medievals i
renaixentistes I s'abraça la literatura
castellana amb l'ús alternatiu del
castellà i del català.
LA LITERATURA DEL BARROC
•En poesia podem destacar Francesc Vicent
Garcia, el rector de Vallfogona (Tortosa,
1579 - Vallfogona de Riucorb, 1623), que
farà servir la burla amb intel·ligència
subtilesa, conreant la poesia barroca
artificiosa i elegant, amb metàfores
abstractes, hipèrbatons, jocs de paraules i
antìtesis marcades. També deixa romanços
amb sàtires duríssimes i composicions populars
obscenes, grolleres o escatològiques.
LA LITERATURA DEL BARROC
•Francesc Fontanella (al voltant de
1622-1685), assimilà també els
recursos del barroc castellà amb
sonets reeixits i sensibles i tècniques
teatrals (Tragicomèdia pastoral d'amor,
firmesa i porfia) pròximes a autors
com ara Calderón.
LES LLUMS ESMORTIDES DE LA
IL·LUSTRACIÓ
•Tindrem el segle de les llums a França i un corrent
optimista, la Il·lustració, recorrent la resta de Europa
•Contrast amb el barroc: la raó esdevé de nou l'única eina
pera créixer i evolucionar.
•Justícia, igualtat, llibertat, fraternitat. Es torna a creure
en l'ésser humà i en la ciència.
•Encara que amb producció en castellà, destaquen els
valencians Gregori Maians o Antoni Josep Cavanilles com
equivalents als francesos Diderot o Rousseau.
•El corrent artístic del neoclassicisme anirà de la ma amb
la Il·lustració, abandontant els excessos del barroc i
tornatn a l'austeritat prèvia i als estils i temes clàssics
grecollatins.
LES LLUMS ESMORTIDES DE LA
IL·LUSTRACIÓ
•Derogació dels Furs.
•Prohibició de l'ús del català en
l'administració, l'educació i la
predicació.
•S'inicia el procés de substitució
lingúística que arriba a l'actualitat.
•Sorgiran les apologies de la llengua
valenciana.
LA LITERATURA NEOCLÀSSICA
•Neoclassicisme: corrent literari vinculat a la
Il·lustració, que s'inspira en l'antiguitat
crecoromana i vol eliminar els excessos, del
barroc.
•El menorquí Joan Ramis amb la seua obra de
teatre Lucrècia, en català, de caràcter tràgic i
centrada en la tirania dels governants i la
necessitat de buscar la llibertat, n'és un bon
exemple.
LA LITERATURA POPULAR
•Cançons de Joan Timoneda o Pere Serafí,
basades en refranys.
•Obres escatològiques i obscenes basades en
textos populars de Francesc Vicent Garcia.
•Francesc Mulet (Sant Mateu, 1624 -
València, 1675) continua la tradició poètica
popular a l'estil del rector de Vallfogona (El
tractat del pet).
LA LITERATURA POPULAR
•Literatura de canya i cordell (continuadora de la
satírica medieval), amb col·loquis. Impresos en
forma de fulls volants que es venien pel carrer i
mostraven la quotidianitat social, política i cultural
de la vida valenciana.
•Rondalla de Rondalles de Lluís Galiana (Ontinyent,
1740-1771), arreplega històries i dites.
•Els col·loquis de Carles Ros (València, 1703-
1773).
•També cançons, cobles, nadales, gojos i romanços.
EN RESUM
MOLTES GRÀCIES
Ana Menargues