UNITAT 5

CIRCUITS DE CORRENT
CONTINU EXERCICIS RESOLTS
(1ª PART)

Continguts

5.1 Naturalesa del corrent elèctric

∙ Càrregues elèctriques
∙ El corrent elèctric
∙ Propietats elèctriques dels materials

5.3 El circuit elèctric

∙ Sistemes elèctrics
∙ Magnituds elèctriques

5.4 Circuits de corrent continu

∙ Comportament dels receptor: Llei d’Ohm generalitzada en un circuit amb forces electromotrius i receptors ∙
Connexió de receptors: Circuit en sèrie, Circuits en paral·lel i Circuits mixtos
∙ Connexió de generadors: Connexió en sèrie, Connexió en paral·lel, Connexió en sèrie-paral·lel ∙
Resistències

5.5 Lleis de Kirchhoff

∙ Enunciats de les lleis de Kirchhoff

∙ Aparells termoelèctrics

1
EXERCICI 5.1
Resolució:
 A. Calcula la quantitat d’electricitat que ha passat per un circuit elèctric si hi ha circulat un
corrent de 2 durant 2 hores.

B. Calcula la intensitat del corrent que correspon al desplaçament d’una càrrega de 6,24 ·
1016 electrons durant 10 segons.

C. Calcula la tensió a què està connectat un circuit elèctric que ofereix una resistència de
20 Ω si hi circula un corrent de 5 A.

D. Quina és la intensitat d’un circuit elèctric que està sotmès a una ddp de 100 V si té una
conductància de 0,1 S?

E. Calcula l’energia elèctrica que consumeix el circuit de l’activitat anterior si funciona

durant 5 hores.

F. Quina potència desenvolupa un circuit que té una resistència de 5 Ω connectat a una

tensió de 220 V?

G. Calcula la resistència d’un circuit que desenvolupa una potència de 800 W quan hi
circula un corrent de 4 A.

2
EXERCICI 5.2
La placa de característiques d’una estufa elèctrica ens indica P = 2,2 kW i V = 220 V. Calcula:

a) la intensitat del corrent.

b) la resistència del circuit.
c) l’energia elèctrica que consumirà durant un mes si funciona durant 5 hores diàries

Resolució:

EXERCICI 5.3
Disposem d’una pila de ε = 9 V i r =
0,2 Ω. Si no te
nim en compte la resistència dels
conductors (R’ =
0), calcula:
A. La intensitat que passa pel
circuit i la tensió
en borns (Vb) del generador
quan alimenta
una resistència R = 670 Ω.
B. El mateix quan R = 2 Ω.

Resolució:

3
EXERCICI 5.4
Un generador de ε = 12 V i r = 0,5 Ω ens
proporciona un corrent de 1,25 A quan
alimenta un motor de r’ = 4,8 Ω . Si la
resistència dels conductors és R’ = 0,25
Ω, calcula:

A. La fcem que desenvolupa el motor.

B. La tensió en borns del generador
VG.
C. La tensió en borns del motor VM.
D. La cdt VC en els conductors.

Resolució:

EXERCICI 5.5
Un generador real en un circuit obert presenta una tensió en els borns de 2,5 V. Quan s’hi
connecta una resistència externa, la tensió als extrems del generador passa a ser de 2,2 V i la
intensitat del circuit, d’1 A. Calcula:

A. La força electromotriu del generador.

B. La seva resistència interna.
C. El valor òhmic de la resistència externa.
D. El rendiment elèctric del generador.

4
Resolució:
 5

EXERCICI 5.6
A partir del circuit de la figura calcula la
tensió, la intensitat i la potència elèctrica
en cadascuna de les resistències
següents:

Resolució:
Es tracta d’un circuit en sèrie, i per aquest
motiu, la intensitat en totes les
resistències és la mateixa.
Per calcular aquesta intensitat, obtenim la resistència equivalent del circuit i després apliquem
la llei d’Ohm.

RT = R1 + R2 + R3 = 1kΩ + 10kΩ + 15kΩ = 26kΩ

Apliquem la llei d’Ohm per calcular la tensió en cada resistència:

Fixem-nos que la suma de totes les resistències parcials és igual a la tensió produïda pel
generador.

V1 + V2 + V3 = 0,385 + 3,85 + 5,77 = 10 V

Per calcular la potència elèctrica de cada resistència, fem el producte del voltatge per la
intensitat que recorre el circuit:

P1 = V1 · IT = 0,385 V · 385 · 10–6 A = 0,148 · 10–3 W = 0,148 mW

P2 = V2 · IT = 3,85 V · 385 · 10–6 A = 1,48 · 10–3 W = 1,48 mW
P3 = V3 · IT = 0,5,77 V · 385 · 10–6 A = 2,22 · 10–3 W = 2,22 mW

Fixem-nos també que la suma de les potències parcials és igual a la potència total
proporcionada pel generador. Les petites diferències són degudes a l’arrodoniment dels
decimals.

6
EXERCICI 5.7
A partir del circuit de la figura, calcula el voltatge de R1, la intensitat de R2 i la potència de R3.
Resolució:
Les tres resistències estan en
paral·lel amb el generador i, per
aquest motiu, tindran la mateixa
tensió, és a dir, 21 V.

Calculem la intensitat que circula per R2 aplicant la llei d’Ohm:

Per calcular la potència dissipada per la resistència R3 apliquem la fórmula que la relaciona
amb el quadrat de la tensió:

EXERCICI 5.8
Calcula la tensió que proporciona el
generador de corrent continu i la potència
que dissipen totes les resistències del
circuit de la figura si sabem que la intensitat
que circula per R3 és de 10 mA.

Resolució:
És molt important adonar-se que totes les
resistències estan en paral·lel, i no només
R2 i R3 com pot semblar d’entrada.
A més, també estan en paral·lel amb el
generador, i per aquest motiu la tensió de
tots els elements del circuit és la mateixa.
Això és degut al fet que tant el generador com les resistències estan connectades entre els
nusos A i B.
Aplicant la llei d’Ohm a R3 obtenim la tensió V3:

V3 = R3·I3 = 103 Ω · 10·10-3 A = 10 V

La tensió del generador i de totes les resistències del circuit és de 10 V. Per trobar la potència
dissipada per les tres resistències hem de conèixer primer les intensitats a R1 i R2:

Ara es pot calcular directament la potència de cadascuna de les resistències multiplicant el

seu voltatge per la intensitat que hi circula:

7
EXERCICI 5.9
Calcula els valors de la tensió, la
intensitat i la potència per a totes
les resistències del circuit de la
figura següent:

Resolució:
Es tracta d’un circuit en T per la
disposició de les resistències. Analitzant el circuit observem
que la resistència R2 està en paral·lel amb la R3; totes dues es poden substituir per Req:

La resistència R1 està en sèrie amb Req, fet que fa que puguem calcular la resistència
equivalent de totes dues (que és la resistència equivalent del circuit) de la manera següent:

Coneixent RT, podem calcular la intensitat total del circuit aplicant la llei

d’Ohm:

En aquest circuit, R1 està en sèrie amb el generador i per això tindran la mateixa
intensitat. Apliquem la llei d’Ohm per calcular-ne la tensió:

R1 i R2 formen un circuit tancat amb el generador i, per tant, podem calcular la tensió amb una
resta i la intensitat, aplicant la llei d’Ohm:

En darrer lloc, com que R3 està en paral·lel amb R2, tenen la mateixa tensió, i la intensitat la
calculem aplicant la llei d’Ohm:
 8

Finalment calculem la potència de les tres resistències efectuant el producte de la tensió per la
intensitat:

EXERCICI 5.10
Calcula el valor de RX que farà que el circuit equivalent
total de la figura tingui una RT de 150 Ω.

Resolució:
R2 i R3 estan en paral·lel. Podem trobar la seva
resistència equivalent Req1:
Calculem Req2, la resistència equivalent de Req1 en sèrie amb
R1:

Calculem Req3, la resistència equivalent de R4 i Rx:

Req2 i Req3 estan en paral·lel. De l’expressió de la resistència total del circuit RT, podem calcular
el valor de Req3 per substituir-lo en l’equació anterior:

Finalment, coneixent aquest

valor, podem calcular Rx:

EXERCICI 5.11
Disposem de tres resistències R1 = 20 Ω, R2 = 40 Ω i R3 = 60 Ω , connectades primer en
sèrie i després en paral·lel, en un circuit de 12 V. Dibuixa’n l’esquema i calcula en cada cas:

a) La resistència equivalent del circuit.

b) La intensitat del circuit.
c) La tensió en els borns de cada resistència.
d) La potència total i les parcials del circuit.

Resolució:

10

EXERCICI 5.12
En el circuit de la figura següent,
calcula la resistència equivalent, la
potència total i les potències parcials
que desenvolupa cada resistència.
Resolució:
ATENCIÓ: Hi ha un error i s’han
 invertit els corrents I1 i I3

11
EXERCICI 5.13
Quina resistència s’haurà de connectar en paral·lel al circuit de l’activitat anterior perquè el
circuit desenvolupi una potència de 1200 W?

Resolució:

EXERCICI 5.14
Quina resistència hauries de connectar i com l’hauries de connectar, al circuit de l’activitat 21
perquè hi circuli un corrent de 5 A?
Resolució:

EXERCICI 5.15
Calcula el corrent, la caiguda de tensió i la potència
dissipada a cadascuna de les resistències del circuit
següent:

Resolució:

12
EXERCICI 5.16
Calcula el corrent, la caiguda de tensió i la potència
dissipada a cadascuna de les resistències del circuit
següent:

Resolució:

13
EXERCICI 5.17
Calcula el corrent, la caiguda de tensió i la potència
dissipada a cadascuna de les resistències del circuit
següent:

Resolució:

14
 15
EXERCICI 5.18
Calcula el corrent, la caiguda de tensió i la potència dissipada a cadascuna de les
resistències del circuit següent:
Resolució:
 16

EXERCICI 5.19
Disposem de tres generadors de 2,5 V i 0,3 Ω.
Calcula el generador equivalent d’aquests tres generadors quan s’agrupen en sèrie i quan
s’agrupen en paral·lel.

Resolució
La força electromotriu i la resistència equivalent de l’agrupació en sèrie és la suma de les
diferents forces electromotrius i resistències internes.
Si s’agrupen en paral·lel, com que els tres generadors són iguals, s’obté un generador
equivalent de la mateixa força electromotriu, però amb una resistència interna més petita:

17
EXERCICI 5.20
Es connecta una resistència de 5 Ω en paral·lel amb una altra de 20 Ω als borns de cada
agrupació de generadors de l’exercici anterior.
Calcula la intensitat total i la intensitat que circula per cada resistència.

Resolució
Els receptors externs són les dues resistències en paral·lel, fet que fa que la tensió en
cadascuna coincideixi amb la tensió de la resistència equivalent.
Mitjançant la llei d’Ohm trobem la intensitat que circula per cadascuna.
La resistència equivalent de l’agrupació en paral·lel de les dues resistències

és:
Aquesta resistència equivalent (Req) està en sèrie amb la resistència interna (rT) del generador
equivalent, amb la qual cosa la resistència total (RT) del circuit és:
RT = rT + Req

Distingim dos casos:

a) Agrupació sèrie de generadors:
 b) Agrupació paral·lel de generadors:

1
8
EXERCICI 5.21
Disposem de diversos generadors de 3 V i 0,2 Ω de resistència interna. Calcula el nombre de
generadors que es necessiten perquè, en connectar-hi una resistència de 14 Ω, hi circuli una
intensitat d’1 A.

Resolució
No té sentit connectar els generadors en paral·lel, perquè la intensitat que es genera
minimitzant la resistència interna per a un voltatge de 3 V és inferior a la intensitat desitjada
d’1 A.
Per comprovar-ho, suposem primer que es minimitza tant com sigui possible rT mitjançant
molts generadors en paral·lel: rT ≈ 0

Aleshores, la tensió aplicada a la resistència R = 14 Ω seria de 3 V i la seva intensitat, massa

petita:

Si, en canvi, s’utilitza només un generador, la intensitat val:

També és massa petita.

Per tant, qualsevol agrupació en paral·lel donaria un valor d’intensitat comprès entre els dos
anteriors.
De tot això en deduïm que els generadors s’han de connectar en sèrie per obtenir una força
electromotriu més gran i aconseguir, d’aquesta manera, que circuli la intensitat esperada. En
aquest cas, si connectem en sèrie n generadors iguals, obtenim un generador equivalent:

εT = ε ·n = 3n V
rT = r ·n = 0,2 ·n Ω

La força electromotriu del generador equivalent s’ha de repartir entre la resistència externa i la
resistència interna equivalent. Així, l’equació de tensions del circuit esdevé:

εT = ε· n = 3n V
3 ·n = 14 ·1 + 0,2 ·n ·1 = 14 + 0,2 ·n

Aïllem n de l’equació anterior i obtenim el nombre de generadors: n = 5 generadors

EXERCICI 5.22
Disposem de 12 piles iguals de característiques ε= 1,5 V i r=0,3 Ω per alimentar una càrrega
de 100 mA. Dibuixa’n l’esquema i calcula en cada cas les característiques del generador
equivalent i la tensió als seus borns, si les connectem:

a) En sèrie.
b) En paral·lel.
c) En acoblament mixt, amb 3 branques en paral·lel de 4 piles a cada branca.

19
20
EXERCICI 5.23
Escriu l’equació de les intensitats en
cada nus i l’equació de les tensions
a les malles del circuit de figura,
considerant el mateix sentit ja definit
per a les intensitats i el sentit de les
agulles del rellotge com el sentit de
referència per a les malles.

Resolució
L’equació de les intensitats en cada
nus s’obté d’aplicar la llei dels nusos
a A i B. En realitat, es tracta de la
mateixa equació.

Nus A: I1 = I2 + I3

Nus B: I2 + I3 = I1

Les equacions de les tensions s’obtenen d’aplicar la llei de malles a cada malla del
circuit.

EXERCICI 5.24
I3
Calcula les intensitats assenyalades i la potència que
desenvolupa aplicant les lleis de Kirchhoff.

Resolució:

21
EXERCICI 5.25
Calcula les intensitats assenyalades i la potència
que desenvolupa aplicant les lleis de Kirchhoff.

22

EXERCICI 5.26
Calcula les intensitats assenyalades i la potència que
desenvolupa aplicant les lleis de Kirchhoff.
23
24
25