Eva Rodriguez

Eva Serrano
Claudia
Hanse

INTRO
La revolució russa
La Revolució Russa de 1917 fou un procés polític que culminà el mateix any amb
l'establiment d'una república que substituí el sistema tsarista anterior i que porta a
l'establiment de la Unió Soviètica.
Va començar al febrer de 1917, amb l'abdicació del tsar Nicolau II, que va ser
reemplaçat per un govern provisional encapçalat pel socialista moderat Alejandro
Kerensky.

Causes
★ Causes politiques, socials i economiques
★ Descontent acumulat contra el seu governant
★ Aparició dels primers partits politics
★ Nova forma de protesta: huelga
★ El congres del partit sociodemocrata rus
★ La guerra ruso japonesa
★ manifestacions
★ primera guerra mundial
★ la influencia de rasputín

La Russia d’aquella època

El 1894 el tsar Nicolás II va prendre el poder de Rusia. LA classe obrera vivia en
situacions de pobresa i gana mentres que la classe alta no. La lluita en contra de les
injustícies del govern i l’escassetat d'aliments van causar la revolució de 1905, que
va donar lloc a la revolució russa

revolució de 1905
El 9 de gener de 1905 dia conegut com a «Diumenge Sagnant», hi va haver una
marxa pacífica de protesta d'obrers a Sant Petersburg. L'objectiu de la marxa era
lliurar al tsar una petició de millores laborals, i la formaven famílies treballadores
senceres. Anava encapçalada per un sacerdot, el clergue Gueorgui Gapón i no
responia a cap consigna política: era fonamentalment obrera i camperola, fins al
punt que nombrosos obrers avançaven portant icones religioses i creus, sense
armes.
La manifestació va ser salvatgement esclafada per soldats d'infanteria i tropes
cosaques, apostats davant del Palau d'Hivern, que van disparar successives
descàrregues de fuselleria contra la multitud desarmada i després van perseguir per
carrers i avingudes els supervivents, disparant durant hores, cobrant-se un nombre
de víctimes que encara avui es discuteix; els diaris del moment van parlar d'almenys
2000 morts, entre homes, dones i nens, més un nombre imprecís de ferits. El tsar
Nicolau II, mentrestant, no es trobava a la ciutat; l'havia abandonat tement per la
seguretat. Quan es van difondre les notícies de la sagnant repressió política a la
capital, es va generar una onada de protestes a tota Rússia

Revolució de febrer
L'entrada dels russos al conflicte bèl·lic va donar lloc a una economia caòtica,
marcada pel racionament, la fam i la pobresa en àmplies capes de la societat. I és
que, la recluta de pagesos per combatre al front va deixar el sector agrícola sense
mà d'obra per treballar la terra. Tot això va provocar un desproveïment que va
resultar devastador per a la població.
Per part seva, el tsar Nicolau II s'oposava a qualsevol tipus de reforma, per la qual
cosa la presa de decisions es concentrava en mans del propi tsar, de l'emperadriu i
del seu conseller Rasputín.
A causa d’aixo la gent va sortir a protestar contra el règim tsarista.
Com a resultat Nicolas II va abdicar. Així doncs, un govern provisional encapçalat
per Gueorgui Lvov, va acabar governant el país

Revolució octubre
La revolució d'octubre de 1917 va ser la segona fase de la revolució russa de 1917.
En aquesta segona fase els bolxevics (dirigits per Vladimir Lenin) van aconseguir el
poder, acabant amb la república que havia estat implantada al febrer. A partir de
l'octubre del 1917 es formaria un nou govern inèdit en la història de la humanitat, de
tipus comunista. La revolució d'octubre, també anomenada Gran Revolució
Socialista d'Octubre, va començar el 25 d'octubre del 1917
La fi del govern provisional acabaria donant pas a un nou executiu dirigit per Lenin i
amb Trotski i Stalin com a ministres. Amb els bolxevics al poder, Rússia va acabar
sortint de la Primera Guerra Mundial, alhora que es confiscaven terres sense
compensació a la noblesa i es procedia al seu repartiment.

La guerra civil russa

Va ser un conflicte armat entre els Roig (Bolxevics) i els blancs (antiBolxevics)
Els blancs van rebre el suport de nacionalistes ucraïnesos, cosacs, atamans turcs i
per tropes estrangeres enviades pel Japó, els Estats Units, la Gran Bretanya,
França, Txecoslovàquia i altres països europeus.
Causes
★ La presa del poder pels bolxevics, que van enderrocar el govern provisional
rus a l'octubre de 1917.
★ L'oposició de forces nacionalistes, sectors conservadors i promonàrquics, a
les reformes dutes a terme pel govern bolxevic.
★ El suport de diversos països als blancs
Fases
El conflicte civil, que es va desenvolupar en 3 fronts simultanis (Est, Sud i
Nord-oest), es pot dividir en 3 fases:
 - Fase inicial (1917-18)
es va iniciar amb l'aixecament dels cosacs de la regió del Do, al sud; al que
després es van sumar grups antibolxevics de Sibèria. Aquests van ser
recolzats per una força d'intervenció multinacional que va desembarcar a
Vladivostok. A poc a poc van anar formant-se governs conservadors i
nacionalistes a diverses ciutats de Rússia. Al setembre de 1918, tots els
governs antibolxevics van integrar un Govern provisional; no obstant al
novembre, l'almirall Kolchak va encapçalar un cop d'Estat després del qual es
va autoproclamar governant suprem de Rússia.
- Fase intermitja(1919-20)
caracteritzada per la lluita aferrissada entre els blancs, que van avançar cap a
Petrograd i Moscou; i l'Exèrcit Rojo creat per Trotski, que va aconseguir
detenir-los. Kolchak va intentar fugir, però va ser detingut i executat pels
bolxevics. El baró de Wrangel va reunir les tropes blanques supervivents i es
va fortificar a Crimea, on va resistir els embats de l'Exèrcit Roig fins a finals
del 1920, quan va fugir a Istanbul.
- Fase final (1921-23)
després de la derrota dels blancs, la força d'intervenció internacional va
evacuar Rússia. La principal resistència contra els bolxevics va provenir
llavors dels marins de la fortalesa naval de Kronstadt (febrer-març de 1921) i
de rebel·lions de camperols que s'oposaven a la col·lectivització agrícola. Les
principals van ser les de Tambod (agost de 1920-juny de 1922) i la de Yakutia
(setembre de 1921-juny de 1923), durant la qual els bolxevics van ocupar els
ports de Vladivostok i Ayán, últims focus de resistència contrarevolucionaris.
Conseqüències
★ Derrota moviment blanc
★ Triomf del govern de Bolitxe
★ La repressió per part dels bolxevics dels moviments independistes
★ La independència de Polònia, Finlàndia, Estònia, Lituània i Letònia
★ Les detencions, assassinats i trasllats forçats a Sibèria de familiars i
simpatitzants del Moviment Blanc.
★ La confiscació dels béns de l'Església ortodoxa russa, que va donar suport al
Moviment Blanc.
★ Consolidació de l'exèrcit roig
★ Mort de 9 milions de persones
★ L'exili d'aproximadament un milió de russos que van escapar de la guerra, la
fam i les persecucions polítiques.
★ Estancament de l’economia