Facultat de Psicologia

Grau en Psicologia

ETOLOGIA I EVOLUCIÓ DE LA CONDUCTA

CONDUCTA AGONISTA EN BETTA SPLENDENS

PRÀCTICA
ÍNDEX

1. Objectius.

2. Material.

3. Procediment.

4. Exercici.

5. Lectura: Morfologia, conducta i ecologia de Betta splendens.

6. Lectura: Etograma parcial de la conducta agonista en Betta splendens.

7. Material gràfic: Exemplars de Betta splendens i Colissa lalia.

8. Material gràfic: Estructures anatòmiques de Betta splendens mascle.

9. Material: Full de registre.

2/11
1. OBJECTIUS

• Conèixer els fonaments de la conducta agonista i territorial en la família Belontiidae.

• Descripció i reconeixement de determinades característiques morfològiques associades a la
conducta agonista en peixos.
• Avaluar la resposta agressiva de Betta splendens a un estímul signe.

2. MATERIAL

• Vídeos de les 4 condicions experimentals:

a) mascle_mascle.mp4 (dos mascles de B. splendens en els tancs 2 i 3).

b) mascle_colisa.mp4 (dos mascles, un de la espècie B. splendens en el tanc 3 i l'altre de

l'espècie Colisa lalia en el tanc 2).

c) mascle_femella.mp4 (dos individus de B. splendens; al tanc 2 hi ha la femella, al tanc 3 el

mascle).

d) mascle_mirall.mp4 (un mascle de B. splendens i la seva conducta davant el mirall, tanc

3).

• Lectures:

a) Morfologia, conducta i ecologia de Betta splendens.

b) Etograma parcial de la conducta agonista en Betta splendens.

• Material gràfic:

a) Exemplars de Betta splendens i Colissa lalia.

b) Estructures anatòmiques de Betta splendens mascle.

• Full de registre (cal portar-lo imprès).

3/11
3. PROCEDIMENT

• Llegir: Morfologia, conducta i ecologia de Betta splendens i Etograma parcial de la

conducta agonista en Betta splendens.

• Observar el material gràfic: Exemplars de Betta splendens i Colissa lalia; i Estructures

anatòmiques de Betta splendens mascle.

• Registrar la freqüència de les conductes agonistes descrites a l' Etograma parcial de la

conducta agonista en Betta splendens de l'individu focal durant 3 minuts. Per a la conducta
erecció opercular (OPE) es registrarà també la durada.

Individu focal:

a) Condició mascle - mascle: Tanc 2 i 3

b) Condició macle - Colisa: Tanc 3

c) Condició mascle - femella: Tanc 3

d) Condició mascle - mirall: Tanc 3

Cada vegada que s'observi alguna de les conductes agonistes es registrarà al full.

Per al registre de la durada de la conducta erecció opercular s'iniciarà el cronòmetre quan

l’individu focal inici la conducta i s’aturarà quan acabi (d'aquesta manera es registrarà
quants segons dura cada erecció opercular).

• Respondre les preguntes de l’exercici.

4. EXERCICI

Respondre les següents preguntes a partir del registre efectuat en les diferents condicions
experimentals.

1. Com es quantifica el nivell d'agressivitat?

2. Les interaccions entre B. splendens mascles no presenten el mateix nivell d'agressivitat que
les interaccions mascle-femella.

a) En quin estímul signe (mascle o femella) s'observa major nivell d'agressivitat?

b) Quins avantatges té la ritualització de la conducta agressiva en comparació amb l'agressió

directa?

3. En relació a l'agressivitat interespecífica (mascle Colisa) versus intraespecífica, (mascle

Betta), B. splendens mostra el mateix patró fix de conducta davant dels dos estímuls signe?

a) Davant d'un coespecífic del mateix sexe.

4/11
 b) Davant d'un individu d'una altra espècie.

4. Segons les observacions efectuades, B. splendens té la capacitat de reconèixer la seva imatge

davant d'un mirall? Per què?

5/11
5. LECTURA: Morfologia, conducta i ecologia de Betta splendens.

Els membres de la família Belontiidae, a la qual pertany Betta splendens, són interessants per la
seva anatomia i fisiologia com també per la seva conducta. La morfologia d’aquesta espècie es
caracteritza per un cos allargat amb els laterals del cos plans. El dimorfisme sexual és molt
accentuat, els mascles presenten una aleta caudal quasi circular i unes aletes abdominals en
forma de sabre. En canvi, les femelles no presenten aletes desenvolupades. En la natura, el
color dels mascles és marró-vermellós, amb iridescències verdes i blaves amb punts de color
vermell, verd o blau. El color de les femelles és més apagat (Rainboth, 1996).

Habiten arrossars amb fons fangosos i pobres en oxigen del sud-est de l’Índia, Tailàndia,
Vietnam i la península de Malàisia. Durant el període reproductor, els mascles fabriquen un niu
de bombolles amb la seva saliva on la femella hi diposita els ous. Les femelles trien al millor
company en funció de la territorialitat del mascle. Acabada la fresa, el mascle fa fora la femella
i cuida la descendència, a la qual defensa de manera molt agressiva.

Per tant, la conducta agressiva és una de les principals conductes que és interessant estudiar en
aquesta espècie. Molts investigadors han treballat sobre diversos estímuls que condueixen als
mascles B. splendens a mostrar conducta agressiva (per exemple, Johnson & Johnson, 1973;
Robertson & Sale, 1975; Bronstein, 1981).

Referències:
Bronstein, P.M. (1981). Commitments to aggression and nest sites in male Betta splendens. Journal of
Comparative and Physiological Psychology, 95, 436-449.

Johnson, R.N. & Johnson L.D. (1973). Intra and interspecific social and aggressive behaviour in the Siamese
fighting fish, Betta splendens. Animal Behaviour, 21(4), 665-672.

Rainboth, W.J. (1996). Fishes of the Cambodian Mekong. FAO Species Identification Field Guide for Fishery
Purposes. FAO, Rome, pp. 265.

Robertson, C.M. & Sale, P.F. (1975). Sexual discrimination in the Siamese fighting fish (Betta splendens Regan).
Behaviour, 54(1-2), 1-25.

6/11
6. LECTURA: Etograma parcial de la conducta agonista en Betta splendens.

• Mossegada (MOS): l’individu obre la boca i mossega o dóna un cop al vidre amb la boca
oberta, dirigint-se preferentment cap a les brànquies o les aletes de l’oponent.

• Erecció opercular (OPE): increment sobtat de la distància entre el marge posterior de

l’opercle i el cos de l’animal. Durant aquesta erecció és freqüent observar la membrana de
color fosc, que sobresurt per sota dels opercles.

• Extensió de les aletes (ALET): l’individu desplega total o parcialment les aletes verticals
(dorsal, caudal, anal i pèlvica). L’aleta dorsal és, normalment, l’última en desplegar-se.

• Aproximació (APROX): l’individu gira el cos vers l’estímul i neda cap a ell.
L’aproximació pot anar acompanyada d’erecció opercular i extensió de les aletes.

• Cop de cua (CUA): l’individu mou la cua repetidament cap a l’estímul. El cop de cua és un
moviment ràpid (0,2-0,3 segons) i es distingeix d’altres moviments per l’amplitud.

• Ascensió cap a la superfície (ASC): l’individu neda cap a la superfície i agafa una glopada
d’aire. Tot i que aquesta conducta no actua com a senyal agressiva, es pot utilitzar com a tal,
ja que la seva freqüència augmenta en presència d’un altre mascle.

• Exhibició frontal (FRO): l’individu s’orienta frontalment respecte l’estímul fins a

posicionar-se directament davant d’ell. Les aletes pèlviques es troben generalment recollides
cap al ventre.

• Exhibició lateral (LAT): l’individu es posiciona al costat de l’estímul o en paral·lel. L’aleta

pèlvica més propera a l’estímul es troba desplegada cap a ell, en canvi l’altra està
parcialment o total plegada. Els individus baten enèrgicament les aletes pectorals i/o
bescanvien cops de cua.

7/11
7. MATERIAL GRÀFIC: Exemplars de Betta splendens i Colissa lalia.

Exemplar mascle de Betta splendens 1.

Exemplar femella de Betta splendens 2.

1
© 2008 jc des plaines, CC BY-NC-ND 2.0
2
© 2011 Bernard Ladenthin, CC BY-SA 3.0

8/11
 Figura 3. Exemplar mascle de Colisa lalia 3.

Figura 4. Exemplar femella de Colisa lalia 4.

3
Imatge de domini públic.
4
© 2006 André Karwath, CC BY-SA 2.5

9/11
8. MATERIAL GRÀFIC: Estructures anatòmiques de Betta splendens
mascle.5

erecció opercular (fletxa blava)

5
Imatges de domini públic.

10/11
 9. MATERIAL: Full de registre.

mascle - mascle mascle - Colisa mascle - femella mascle - mirall

tanc 2 tanc 3 tanc 3 tanc 3 tanc 3

MOR

ALET

APROX

CUA

ASC

FRO

LAT

OPE
(freqüència)

OPE
(durada
en segons)

11/11