Ciència de l’Administració Karen Florez Cruz

Activitat I
Curs 2022-2023

ACTIVITAT I:
Aquesta activitat es fonamenta en el comentari de text de l’article doctrinal “Indicadores de
transparencia y buen gobierno de las webs municipales españolas”, redactat per Juan Luis
Manfredi Sánchez. Aquest, ha sigut escollit en base a la relació de la tesi del treball sobre la
transprencia de les administracions publiques dins del ambit municipal de les comarques de
Girona, amb el motiu que un dels procediments per la metodologia de la invetsigació es
l’estudi i recull de dades dels portals de transaprencia de les pagines web dels ajuntaments de
els muncipis escollits (Girona, Salt, San Gregori, Celra i Sarria de Ter).

L’autor es un conegut catedratic de la Universitat de Castilla i la Mancha que ha dirigit

investigacions en molts ambits, i, una de elles l’anteriorment mecionada en 2017, que, tot i
haver passat anys es pot obtenir un coneixement incial sobre la materia en qüestió.

Como metodologia, l’autor va voler analitzar les webs dels Municipis de les Societats
Autònomes, concretament de 2.930 municipis espanyols, avaluant els recursos i pràctiques
mitjançant indicadors que permetin veure la comunicació pública local i el nivell de
transparència de la gestió que realitzen les entitats. També realitza un estudi qualitatiu de la
informació proporcionada en aquests llocs web de l'administració governamental per extreure
una conclsuió.

La tesi que segueix, com es menciona en l’article és “La proporció d'informació pública
disponible en els llocs web de les ciutats és baixa”, i, estableix que la informació, la
transparència i la rendició de comptes es mantenen en un procés continu d'optimització.

Els criteris per a l'elaboració i copilació d'indicadors són els següents: la informació ha de ser
pública i accessible, on s’ha establit 41 indicadors bàsics que s'ordenen en 4 eixos
informatius; El primer són perfils de representants polítics, informació sobre les seves
carreres i activitats professionals. El segon conjunt respon a l'administració dels recursos
col·lectius a través dels organismes corresponents. El tercer punt avalua les comunicacions i
la informació pública.

1
Ciència de l’Administració Karen Florez Cruz
Activitat I
Curs 2022-2023

A la tesi es preenta un mapa d’una representació gràfica dels resultats, la identificació dels
elements permet als visitants veure un registre complet del municipi que es pot obtenir. La
informació inclou recomptes de residents, puntajes, mètriques en excés i informació del full
d'avaluació i l’obertura de l'arxiu permet als lectors o administradors del govern local
identificar les seves falles, corregir errors o implementar informes parcials. Els mapes, així
mateix, permeteixen situar dades d'acord amb uns certs criteris finals, com a municipis, rangs
de població, ciutats capitals, sexe de l'alcalde, partits polítics, etc.
Per exemple, en aquetsa doctrina es detalla que en la porció de població de 20.001-50.000,
l'alcalde compleix el 48,51%, mentre que les dones es mantenen en el 45,81%. En el grup
50.001-100.000, els homes van complir el 65,69% de l'indicador, mentre que les dones van
aconseguir el 58,73%. Per sobre dels 100.000 habitants podem trobar que les dones (74,39%)
superen als homes (73,93).
Una altra variable en el mapa són els partits polítics que es maneja com un indicador parcial.
El partit conegut (conservador), que lidera en 216 municipis, compleix en mitjana el 51,54%
de l'indicador. El PSC (Socialistes Catalans) governa en 26 ciutats amb un 86,77% de
compliment, i CiU (Demòcrata-Cristians) aconsegueix el 76,03%. No obstant això, Esquerra
Unida (esquerra tradicional) es manté en un 45,99% de mitjana en els 7 municipis que
gestiona.la variable grandària de la població sembla important per a la nostra anàlisi. Les
ciutats entre 20.001 i 50.000 ofereixen pitjors resultats que els que s'entenen en els trams
entre 50.001 i 100.000 habitants. Al mateix temps, van sorgir resultats superiors a les ciutats
de més de 100.000 habitants, que van obtenir indicadors d'acompliment superiors en totes les
millors franges.

Els resultats dels municipis tenen una protecció contra el desenllustrament, en conseqüència,
els llocs web dels municipis han estat modificats, millorats o redissenyats d'acord amb una
sèrie de criteris d'informació pública i participació ciutadana. Aquesta protecció inicial
explica que les comunitats amb millor acompliment es troben entre les comunitats que han
estat en el pla durant 2 anys o més.

Amb article he compres la idea de l’autor que he arribat a estar d’acord amb ell, ja que la Llei
de Transparenica és un dels primers reptes als quals s'enfronten els nous òrgans municipals, ja
que ense un mínim d'informació no és possible informar de manera consistent la política

2
Ciència de l’Administració Karen Florez Cruz
Activitat I
Curs 2022-2023

local, desenvolupar productes i serveis periodístics, o renovar l'interès dels ciutadans per la
política local.

Un article d’un estudi qualitatiu de les dades pot proporcionar pistes sobre les llacunes
d'informació. Si la majoria no publica projectes de govern, projectes d'acció del govern local
o projectes estratègics com recursos, processos i valors del govern electe, és lògic que la
informació sobre eines per a la gestió col·lectiva dels recursos i la col·laboració sigui escassa.
També la publicació d’aquets projectes disminuiex la incertesa de la comunitat perquè
estableixen compromisos, terminis i recursos per escrit i l’absència d’aquesta és senyal
d'improvisació o falta d'organització en l'administració. Per exemple, si no coneixem el
projecte, no tenim possibilitat d'avaluar el pressupost, és a dir, sense arxius estratègics, com
es qüestionaria als ciutadans actius?, sense informació, el capital social municipal valdria
menys i la planificació parcial semblaria més important.
No obstant això, aquesta recerca reflecteix que les dades sobre aquesta mena de planificació
no són concloents. Aquetsa crítica es basa en el fet que aquesta informació parcial no és
costosa per als ciutadans si no està associada a un projecte d'acció general. Els indicadors
requereixen una informació pública mínima i poden millorar-se significativament des del seu
marc. Aquesta selecció obre noves vies de recerca, com la valoració qualitativa de la
informació disponible.

- Bibliografia: Manfredi Sánchez, Juan Luis (2017): “Indicadores de transparencia y buen

gobierno de las webs municipales españolas”, en Estudios sobre el Mensaje Periodístico
23 (1), 477-488.
https://revistas.ucm.es/index.php/ESMP/article/view/55608/50466