Variables
Ubicació geogràfica
Forma de govern
Ideologia del govern anterior
(indiqueu nom del cap d’Estat,
partit, ubicació ideològica)
Desencadenant més destacable
de les mobilitzacions socials
Resposta del govern a les
protestes (diàleg, ús de la
força?)
Resultats de les eleccions
presidencials post-protestes
(continuïtat o canvi de color
polític?)
Colòmbia
Amèrica del Sur
República unitaria, Estat social
i democràtic de Dret
El cap d’Estat es Ivan Duque
del partit Centro Democrático,
neoliberal
Va ser la presentació del
projecte de Reforma Tributaria
anomenada Llei de Solidaritat
Sostenible, per part del govern
del president d’Ivan Duque.
Aquest projecte de llei buscava
augmentar els impostos per
recaudar fons i pagar el deute
public, pero incluia mesures
que afectaven negativament a
la classe mitjana i els sectors
més pobres de la societat
colombiana.
Forta i violenta repressió per
part de la policia, l’ESMAD,
amb l’ús de forces exessives
com gas lacrimogen, bales de
goma, granades, etc .
El govern va declarar tocs de
queda i desplaçament de
l'exèrcit als carrers.
Degut la situació viscuda a
l’estat de Colombia, es va
sentir la necessitat d’un canvi
de govern que es va aconseguir
en les eleccions de 2022 amb la
victòria de Gustavo Petro del
partit Colombia Humana,
progressista.
Xile
Amèrica del Sur
República democràtica
(constitucional).
El cap d’Estat del govern
anterior era Sebastián Piñera.
Formava part del partit
anomenat “Independiente”.
Té una ideología liberal,
progresista i de centre-dreta
El metro va ser l'escenari del
primer capítol de les protestes
massives del 2019, que van
marcar el començament d'un
nou rumb a la història de Xile.
Va obrir pas a la redacció d'una
nova Constitució del país.
Piñera va declarar l'Estat
d'emergència al país, alhora
que el toc de queda. Fins i tot
havia fet enrere l'alça en els
preus en el sistema de transport
que havien detonat el malestar
a la societat xilena.
Es va donar un gir a l’esquerra
i centreesquerra que després es
veuria reiterat amb l’elecció de
Gabriel Boric, un ex líder
estudiantil, com a president.
 Origen i context de la
Constitució vigent (any de
promulgació, durant règim
democràtic o dictatorial, fruit
d’una assemblea nacional
constituent?)
SISTEMES POLÍTICS COMPARATS
PRÀCTICA 1
Karen Ainhoa Florez Cruz
Jihane El Yakoubi El Yakoubi
Hi ha vigent la Constitució de
1991, va ser elaborada i
aprobada en un context de
transició cap a la democràcia
després d'un període de
violència i conflicte. És fruit
d’una assemblea constitucional
que van finalitzar la seva
funció el 4 de Juliol de 1991
amb la redacció de la Carta
Magna.
Estableix una separació de
poders i mecanismes de control
i equilibri.
Durant un règim dictatorial de
Augusto Pinochet.
La constitució va ser fruit de la
Comissió Ortúzar (1973).
L’any 2019, com a
conseqüència de les massives
manifestacions ciutadanes es
va anunciar un acord polític per
generar una eventual nova
Constitució; això va implicar
un plebiscit d'entrada. Com a
conseqüència els ciutadans van
decidir aprobar una nova Carta
Magna que substituiria aquest
text.

És el mètode de la diferencia, ja que té en comú el motiu econòmic de canvi, un per la Reforma Tributaria i Xile la
pujada de preus de bitllet de transit. La diferència és el resultat del fenomen estudiat, ja que Colombia aconsegueix
fer no aprobar la Reforma Tributaria i a Xile no s’arriba a acceptar la Nova Constitució.