- Quina importància té el medievalisme en l’obra Llibre de meravelles de

Vicent Andrés Estellés?

Cal dir que Estellés va treballar i va llegir molt els clàssics literaris valencians i per
aquest motiu, els inclou en la seua obra com a epígrafs; 16 dels quals corresponen a
Ausiàs March, autor del segle d’Or valencià.
El medievalisme en l’obra d’Estellés és absolut per diverses raons. Per exemple el títol
que actualment analitzem remet a una obra de Llull que també s’anomena així. A més,
té un poema anomenat Cant de Vicent que és una copia del Cant de Ramon Llull (autor
del segle XIV). A més, Jaume Roig (autor del segle XV) té una obra anomenada Espill
o llibre de les dones i dins de l’obra Llibre de meravelles, hi ha un poema que
s’anomena de la mateixa manera.
- Quins referents o elements de la realitat trobem (persones, noms de lloc,
esdeveniments, objectes…) en aquesta obra? Tenen relació amb el marc
espaciotemporal general de l’obra (època i espais)?

Teoria i practica de la flor natural:

- Elements de la religiositat: Epístola de Sant Pau, Sant Ramon Nonat, la rosa de
Jericó.
- En aquest poema, trobem el díctic espacial “ací” que fa referència a la ciutat de
València.
No escric èglogues:
- Lloc principal: València i a la vegada nombra altres indrets propis de València
com és l’Albereda, Gandia o Paterna.
- Autor de la literatura espanyola del segle XVI: Francisco de la Torre
- Autors de la nostra literatura medieval (segle XV-segle d’or valencià): Ausiàs
March
- Les baranes de riu: fa referència al riu Túria
Demà serà una cançó:
- Festivitat valenciana: Sant Josep
- Lloc principal: València i altres indrets com ara l’Albereda. A més, nombra les
granotes del riu i nosaltres ho interpretem com que fa referència al riu Túria.
Els amants:
 - Rimas de Bécquer: obra important de la literatura espanyola del segle XVIII
(recurs d’intertextualitat); Les Estances de Riba:
- Jo i tu: elements díctics personals
- López Pico: personatge
- Petrarca: humanista italià del segle XV
L’estampeta:
- Sagrament de la religió: Comunió
- Garcilaso: autor propi de la literatura espanyola del segle XVI
- Referent locatiu: Bétera
- Nombra noms de cinemes que es troben en la ciutat de València
- Súnion: temple grec en ruïnes

Cant de Vicent:
- Element de la religiositat: Resurrecció de la Carn
- Topònim: València i cita també carrers propis d’aquesta ciutat i el barri de
Benimaclet
- Altres topònims: Alboraia i Burjassot (lloc de naixement de V.A Estellés)
- Torres de Serrans: monument emblemàtic de la ciutat de València
- Gentilici (valencians)- idioma (sabem que fa referència al valencià) i ciutat de
València.
Temps:
- Topònims: Paterna, Godella, Alqueria del pi, sèquia de Tormo
- Barris de la ciutat de València
- Expressió pròpia valenciana: per l’amor de Déu
- Estil musical/gènere musical: la carioca
- Element de la religiositat: Parenostre, Bíblia
- Element de la cultura espanyola: guitarra
Ací:
- el poema comença amb un díctic espacial, “ací” que en aquest cas fa referència a
la casa on va viure Ausiàs March
- llocs de la ciutat de València
- Ausiàs March: autor propi del segle XV
 - Tirant lo Blanc: referent literari propi del segle XV. Obra de Joanot Martorell
- Pintor Jacomart
Per exemple:
- Els anys de la postguerra: referent temporal
- Pa, medicines i amor: elements clau que es necessitaven en la dura postguerra
- Fam: conseqüència de la guerra i postguerra
Assumiràs la veu d’un poble:
- Cita el poble amb voluntat social, col·lectiva, com se sent en aquell moment la
societat. La veu poètica s’identifica plenament amb la del poble
- El silenci: conseqüència ferma de la postguerra
- És un poema d’art menor junt al poema Un entre tants
- Temàtica social: El fragment mostra que l’autor supera el silenci del context
històric i utilitza la seua literatura per a defensar una qüestió social, com es veu
en els versos: «No tot serà, però, silenci. / Car diràs la paraula justa, /la diràs en
el moment just».
- Es dirigeix a un tu que forma part d’eixe poble, un habitant d’un poble x, per
això la veu poètica (el jo) i el poble (el tu) se situen al mateix nivell.
- Aquest poema és un cant d’esperança, una esperança per poder eixir d’eixa
situació tan dramàtica de la guerra i de la postguerra.

- En quin (sub) gènere, model o corrent situaries aquesta obra? Explica les
característiques bàsiques del (sub) gènere, model o corrent.
Encabim aquesta obra dins del realisme compromés, el qual té la finalitat de donar
testimoni, mostrar solidaritat i no tant de denunciar la guerra civil sinó que l’obra
Llibre de meravelles té la finalitat de mostrar l’entorn immediat (la dura postguerra a
València) al llarg de l’obra. Dit d’una altra manera, Estellés pretenia reflectir la realitat
social de l’època a través de la literatura des d’una posició compromesa ja que parteix
de la realitat concreta del seu temps i en molts casos, la seua obra esdevé un retrat
poderós de la comarca de l’Horta i sobretot de la ciutat de València.

- Quines característiques generals presenta la poesia en el context

d’escriptura de l’obra?
A finals dels 40 i principis dels 50 es pot observar la tendència d’arrel simbolista (ús
preferent de metàfores i imatges a partir de la tradició del segle XIX) encapçalada per
Carles Riba, qui es va convertir en un punt de referència per als escriptors més joves. Al
llarg dels 50, es manté la poesia simbolista encara que comencen a arribar noves
influències com ara l’existencialisme o les propostes experimentals dirigides per Joan
Brossa. A partir dels anys 60, la poesia incorporarà cada vegada més característiques de
realisme, una poesia compromesa políticament i amb voluntat social.

- Quins altres autors i autores destaquen en el context d’escriptura de l’obra

dins de la poesia? Mínim 2 autors/es. Aporta algunes dades sobre
l’escriptura (títols destacats i /o característiques bàsiques) d’aquests altres
autors o autores.
Miquel Martí i Pol amb l’obra La fàbrica
Gabriel Ferrater amb l’obra Les dones i els dies
Dins del realisme podem esmentar Salvador Espriu i l’obra La pell de brau, una poesia
de temàtica cívica i la poesia de Pere Quart, Vacances pagades. Aquestes últimes son
obres compromeses políticament i amb una voluntat d’incidència social. Cal esmentar
també L’antologia Poesia catalana del segle xx  publicada el 1963, de Joaquim Molas i
Josep Maria Castellet.
Cal remarcar que en aquest context s’explica l’interés despertat per la Nova Cançó, un
moviment que va ser utilitzat per escriptors i polítics per a arribar a un públic més
ampli.
- Situa aquesta obra en la trajectòria de l’autor/a (etapes o blocs) i digues
algunes característiques de l’etapa o bloc.
Vicent Andrés Estellés comença l’escriptura de Llibre de meravelles als anys 56-58 i
serà el 1968-69 quan acabarà l’escriptura d’aquest. Per tant, l’etapa en la qual Estellés
comença a escriure Llibre de meravelles és “de les tenebres a les meravelles” on passa
de la poesia postsimbolista al realisme compromés i al neorealisme pel que fa al cinema
i al periodisme. Aquesta etapa (de les tenebres a les meravelles) es caracteritza per la
quotidianitat temàtica, pels referents de l’entorn immediat, per la incorporació del
registre col·loquial a la seua obra, per la presència dels clàssics medievals i per la
relació amb autors com Carles Riba i Salvador Espriu.
 - Quina temàtica pròpia de l'obra es veu en aquest fragment? Quines altres
temàtiques són característiques del Llibre de Meravelles?

«Ací»

El tema del poema és l’evocació́ d’Ausiàs March, un dels grans referents de la nostra
cultura, a partir d’una passejada per la ciutat de València amb la seua parella: «Ací
estigué la casa on visqué Ausiàs March». El seu passeig per la ciutat, per Beniarjó o per
Gandia va paral·lel al record del nostre gran poeta i d’algunes de les vivències,
històriques o hipotètiques, que marcaren la seua vida.

«Assumiràs la veu d’un poble»

El tema del poema és l’atribució al poeta del paper de portaveu cultural del seu poble i
encarregat de recuperar la dignitat col·lectiva de valencians i valencianes. Amb el
desdoblament del jo poètic, aquest s’adreça a un tu que protagonitza tot el poema
(«assumiràs», «Tu seràs», «patiràs», «et seguirà», «diràs») i que identifiquem clarament
amb l’autor. Caldrà assumir la responsabilitat de la defensa, de la lluita per a salvar els
vençuts i fer servir les eines pròpies del poeta en funció dels interessos de la
col·lectivitat, el poble, tal com indica en el títol.

«Cant de Vicent»

El tema del poema és la impossibilitat de fer un cant a València, la seua ciutat. El cant a
la ciutat, que ell ha dit que sent com a seua, acaba esdevenint un cant a si mateix com a
individu, com ho testimonia el títol que li posa al poema: «Cant de Vicent». El jo poètic
del poema es converteix en la viva representació de la ciutat. Hi ha una identificació
plena.

«Demà serà una cançó»

El tema del poema és el record de l’amor, un amor carnal, sexual, que apareix
explícitament en el vers tretzé: «mentre féieu l’amor en aquella terrassa»; i també en
altres moments del poema: «la carn fresca i suau/ per on les teues mans i els teus besos
anaven». En Estellés l’amor, unes vegades espiritual, altres carnal, es presenta sempre
de manera planera i terrenal, com en aquest poema, quan explica les trobades amb la
persona estimada al cinema, a l’Albereda o al riu. Per al poeta, l’amor és la força bàsica
que mou les persones i és l’essència del goig, de la passió de viure malgrat les
circumstàncies adverses. Per això, trobem els amants del poema gaudint en plena festa
de la ciutat de València, absolutament identificats amb l’excitació que el foc representa.

«Els amants»

El tema del poema és l’amor apassionat i salvatge que perviu en el temps. El missatge
del poeta és directe i vitalista. «Els amants» que donen títol al poema sempre s’han
estimat «bruscament». Ara no ho poden fer tan sovint, «no estan en l’edat», però a
vegades torna «l’enyorança amarga de la terra» i el rampell amorós ressorgeix i el
retorna a l’èxtasi. L’amor educat, romàntic, protocol·lari, si es vol, no està fet per a
aquests dos grans amadors.

«L’estampeta»

El tema del poema és la duresa de la vida de postguerra, especialment per als vençuts i
per als més vulnerables. El poema és un quadre, una estampeta, com el títol indica, que
reuneix els principals factors que caracteritzen la postguerra valenciana. La composició
adopta la forma de crònica, on es relaten els sofriments particulars («el dol sobre el teu
cos») i col·lectius («Trista, trista València, quina amarga postguerra!») imposats pel
franquisme.

«No escric èglogues»

El tema del poema és el record de la sensualitat d’una jove i del desig que li provocava.
El passat s’identifica amb la felicitat, real o inventada, «Dolçament les recorde». El que
resta en el present és el record, «I jo t’evoque dreta sobre les teues cames», perquè el
present ja no és gojós, «Inútilment recórrec València», i el jo poètic no troba allò que
tant cobejava. El poeta confessa la tendresa i la intensitat d’unes vivències presents en la
seua memòria.

«Per exemple»

El tema del poema és la caracterització dels anys de postguerra. En aquest context
amarg, sord i feroç, de cauteles i fam, sols l’amor apareix com a element transgressor
(«Eren temps de postguerra. S’imposava l’amor»), que ajudava a superar un dia a dia
marcat per la repressió, enfront d’una realitat oficial que la dictadura intentava imposar.

«Temps»

El tema del poema és el contrast entre l’existència anterior a la guerra i la posterior.
Una guitarra amarga i profunda servirà a l’autor com a eix conductor i vertebrador de
tot el poema. Amb ella comença i acaba el text, però també sonarà enmig del relat cru i
contundent de la vida dura i complicada a la qual estaven condemnats els congèneres
del poeta.

«Un entre tants com esperen i callen»

El tema del poema és l’assumpció del jo poètic de la seua pertinença a una
col·lectivitat. Escriurà des del poble, i no únicament per al poble, com faran altres
poetes del corrent realista. Estellés procedeix del carrer, forma part de la gent, n’és part
indestriable, n’és «un entre tants». Aquesta frase, òbviament associada a una idea que té
el poeta sobre ell mateix, es convertirà en un leitmotiv al llarg de la secció, ja que la
recupera en altres tres poemes.

- Analitza la mètrica d’aquest fragment. És aquesta la mètrica dominant en

Llibre de Meravelles? Hi ha altres formes mètriques en els poemes
seleccionats d’aquest llibre? Raona la resposta.

«Assumiràs la veu d’un poble»

El poema està format per quaranta-tres versos octosíl·labs. Aquests versos se solien
emprar en la poesia narrativa, i en l’edat mitjana eren la base per a les noves rimades i la
codolada. En la resta del poemari l’autor sol optar per altres tipus de versos, molt
generalment l’alexandrí, de dotze síl·labes. No hi ha rima entre si, però sí que segueixen
pautes sil·làbiques repetides. Es denominen versos blancs.

«Un entre tants com esperen i callen»

Pel que fa a la mètrica, el poema està format per 21 versos. Alternen els decasíl·labs
amb cesura a la quarta síl·laba (4 + 6) i els tetrasíl·labs. Aquests últims sempre
corresponen a la mateixa frase «un entre tants», que també es correspon amb el primer
hemistiqui de tots els versos de deu síl·labes. La rima és la repetició de sons al final dels
versos per a remarcar estèticament el final del vers, i organitza les formes estròfiques.
Ací trobem repeticions constants de la frase que hem esmentat («un entre tants») en els
versos 2, 4, 6, 7, 9, 11, 13, 14, 16, 18, 20 i 21. Els versos decasíl·labs s’agrupen de tres
en tres, amb una rima consonant, és a dir, amb coincidència dels sons vocàlics i
consonàntics a partir de l’última síl·laba accentuada: callen-treballen- badallen,
gemeguen-s’ofeguen-preguen, callen-tallen-callen.

Aquest poema no s’estructura en cap estrofa definida, però hi trobem unes pautes
organitzatives que ens ajuden a explicar més coherentment el seu significat. Podem
distribuir els versos en tres grups, formats cada un per set versos. Es repeteix la mateixa
organització: tres decasíl·labs i quatre tetrasíl·labs (10-4-10-4-10- 4-4).

1) En quin context històric i cultural se situa l’escriptura d’aquesta obra?