RESSENYA DEL LLIBRE ELS GIRA-SOLS CECS.

En l’any 2004, Alberto Méndez, publicà en la editorial Anagrama el seu primer i únic llibre, un
treball articulat en quatre relats on es dibuixa la imatge decadent, trista i absurda d’un país
que, mig moribund, tracta de lidiar estrepitosament amb les conseqüències que la violència ha
portat a tots els aspectes de la vida quotidiana. El llibre té 160 pàgines i porta com a títol Els
gira-sols cecs. La contextualització d’aquest llibre recau en l’època de la postguerra espanyola.
El país va quedar desfet i, econòmicament, sumit en la més profunda pobresa. La falta
d’abastiment i la forta repressió encara va durar fins als anys 60 i, mentrestant, la vida
continuava a espentes i redolons.

Les quatre històries que recull l’obra parlen sobre l’absurd de la guerra. No hi ha una voluntat
ferma en les decisions que es tomen i, sembla que tots facen les coses a la babalà, moguts
únicament per una inèrcia que, en la majoria dels casos, està capitanejada per la por i la
introspecció més solitària.

Personalment, pense que Alberto Méndez vol reflectir una situació horrorosa on ningú gana i
tots perden ja que encara que no sàpiguen per què o per a qui lluiten, continuen amb la dansa
de la mort, com els gira-sols cecs que giren sense estímul i sense adonar-se cap a on miren.