CONCEPTES BÀSICS SOBRE LLENGUA I GRAMÀTICA

Què és i on és el llenguatge?
— Tots els éssers humans tenen l'especificitat del llenguatge
— El llenguatge és una capacitat mental específica dels éssers humans
— Totes les llengües o idiomes tenen un lèxic i una gramàtica que canvien en el temps
— Totes les llengües són creatives; els límits a la creativitat són les regles gramaticals
— El coneixement gramatical és inconscient: "la gramàtica de la pròpia llengua és l'única
assignatura que es coneix abans d'anar a l'escola" (Ramon Solsona)
— Totes les gramàtiques són equivalents: no existeixen llengües primitives o poc
desenvolupades; no existeixen llengües pobres o més simples que altres; no existeixen
llengües més difícils d'aprendre que altres

Competència lingüística
— Conjunt de capacitats que té el parlant d'una llengua que li permeten parlar-la amb
fluïdesa, entendre-la i discernir què hi pertany i què li és aliè
— Actuació: l'ús que es fa d'aquest coneixement lingüístic. La competència lingüística
no depèn de l'ús que se'n faci
— La competència lingüística és la gramàtica interioritzada (mental) que té tot parlant
d'una llengua
— Gramatical: que segueix les restriccions de la llengua:
La Maria toca el violí, en sap molt
— Agramatical: que no pertany a la llengua o dialecte:
La Maria toca el violí, *sap molt
— La gramaticalitat de certes construccions pot variar segons els dialectes:
Vols venir amb jo? / Vols venir amb mi?
Enguany no es collirà gaires pomes / Enguany no es colliran gaires pomes

Llengua i dialecte
— La llengua és una abstracció. La llengua inclou totes les variants que comparteixen un
gran nombre de característiques (unes més que altres): variants dialectals o diatòpiques
vs. registres o variants diastràtiques

Gramàtica prescriptiva (o normativa)

— Conjunt d'aspectes lingüístics sancionats per l'autoritat corresponent (l'IEC per al
català, la RAE per al castellà).
— La gramàtica normativa dona instruccions sobre com s'han d'utilitzar –oralment o per
escrit– un conjunt d'aspectes lingüístics considerats correctes o rebutjables de la llengua.

Llengua estàndard
— Diferències entre estàndard oral i estàndard escrit i entre registre i normativa
— Bibiloni: Model lingüístic destinat a servir de referència bàsica als membres d'una
comunitat lingüística en totes o algunes de les seves actuacions comunicatives
— DIEC: Varietat lingüística que, per un procés espontani o dirigit, ha assolit un alt grau
d'anivellament, de codificació, de confluència i d'acceptació en què es tendeix a eliminar
al màxim les diferències dialectals i que utilitzen normalment, en diversos registres i
nivells, els membres d'una comunitat
Llengua catalana
— Es parteix de la base que els estudiants d'aquesta assignatura són competents en llengua
catalana (en alguna de les seves varietats dialectals) i, per tant, coneixen el lèxic i dominen
intuïtivament les restriccions gramaticals de la llengua
—L'objecte d'estudi de l'assignatura és l'anàlisi descriptiva d'aquesta competència
lingüística, és a dir, l'anàlisi de l'estructura i dels processos lingüístics i les seves
limitacions (fonològics, morfològics, sintàctics i semàntics)
— L'anàlisi lingüística requereix cert esforç: els fets observats (pronunciació, mots,
frases) i els que no es poden produir s'han d'utilitzar per inferir els mecanismes
responsables dels fets que s'observen. Aquesta anàlisi és l'única que pot explicar què és
la llengua i com està representada en la ment

La capacitat de parlar una llengua (o competència lingüística) es basa en el coneixement

del lexicó (idiosincràtic) i de les regles de la gramàtica (de conseqüències predictibles).