CARTA A L´INMORTALITAT

Cada cop que penso en la mort dels meus progenitors , no reparo amb lo que els hi
queda , i poguer complaure´ls i dur-los finalment dintre meu i dins del meu cor , si no
que contemplo la meva devallada del mantell que em cobreix , per ara , d´aixopluc i
caliu , que en hortes baixes meves , fan com si en disculpesin , com si perdonesin , el
meu malbaratar el temps , covard jo , de no volguer fer front i on s´enganxen
frecuentment els llençols , com volguen dir , perque lluita re HV si no se viure .......pero
aixó , no es cert del tot , perque una llum o una llumeta , on em dona una mica de claror
, em fa veure dins meu , que aquesta excusa , si aquesta excusa no val per a tot , podría ,
ara , que encara els tinc aquí axirivir-me amb el seu ajut i recercant amb un métode de
treball , contínuo i persistent conquerir el meu fruit , conquerir el meu amor i respecte
per ells , pero aquí , al expresar-me , de veritat , no he tingut en conte , algúns aspectes
contradictoris de la meva ánima malalta , doncs no peca de continuïtat i de
perseverancia i menys que es possi deures a realitzar , em coneg bé i sapiguent-ho ,no se
si puc abarcar molt , perque d´abarcar es tracte per anar endavant i ni tant sols ho se fer
per mí , el principal interesat , que recercant la permivisitat d´ells m´adormo en els meus
llorers , que es com un estirar i arronsar ; haig de fer perque no faig i si faig no en sabré
o em quedaré a menys de la meitat ; tot per una por , tot per una displicencia , no podré
demostrar mai , si pot relluir quelcom dintre meu : valor i enteresa .

Es com si donés per enterrats als pares , es com si fos negra nit , on el udol del llob ,
retallat per una lluna sinistra envoltés el meu mon d´absoluta desconfiança i quedés
catapultat al vespre dels meus días . ¿ Que será d´aquesta petita llibertat que goso
encara? . ¿ Quin altre podré reactivar i soc capás de fer-ho tot sol ? ¿ Quin es el origen
del meu aturament i retirada , la por o la comoditat ? . ¿i sent per cas una por , em será
mes dificil o més facil que no siga , simplement una comoditat ? . En el subtracte , no
crec que sigui una comoditat , tot esta envocallat de por , encara que la pàtina mes
transparent estigui vestida de comoditat , per un seguint anar fent i no matar-s´hi , pero
lo intrínsec es la minisvalua que corseque i rosega el ánima

Per aixó , els veuré partir sense que jo hi pugui fer res i deixi dins meu una pàtina d
´agror i dolor , sapiguent d´abant mà , que no he fet mai res per a mí i res per ningú,
doncs no m´ha sigut posible per el meu caracter terco i gandul , on el meus fonaments
fallan i jo no vull possar remei perque se que seran uns remeis d´un infeliç malat . Ojalá
un día me n´adongui conte d´aixó i reaccioni a temps i fruiexi de joia , perque hagi
sigut inteligent i valent !