Havien d’organitzar imperis globals, la complexitat dels

quals, ultrapassa qualsevol experiència passada. Dues

foren les vies: 1- la senyorial tradicional, representada per
Castella; la 2na- la burgesa pactista, representada per
Holanda i Anglaterra. La 1ª absolutista, senyorial i
religiosa, que rebutjà i perseguí idees i persones
modernes . L’altra, forçada a compartir el poder i, per
això mateix, més oberta als canvis socials i culturals
representades per la burgesia urbana.

Fruit d’aquests canvis, al llarg de segle XVIII, el sistema

tradicional començà a col·lapsar davant la presencia d’un
model d’organització social alternatiu, el capitalisme
liberal – processos revolucionaris de les colònies angleses
i, fonamentalment, de la Revolució francesa de 1789.
Els viatges empírics realitzats cap a America i Africa
comporten ser el motor de tota la historia feudal, els seus
canvis i transformacions... ja que fan que es tingui una
visió global mes acertada. Tothom vol anar cap a Asia per
fer-se ric, ja que es un imperi el qual en el comerç un es
pot beneficiar; encara que socialment no sigui acceptat el
pensament de que: el mes important es tenir poder i
riquesa ja es pot veure com hi existeix un competència
entre monarquies/països/ terres pel monopoli (tant
riquesa com terres) el qual en aquest moment el te
Castella. Això comporta que altres països com Holanda i
Anglaterra (encara que Anglaterra es copiés de Holanda)
a buscar vies alternatives per fer-se amb les vies
comercials cap a Asia i així fer-se mes ric. Aquestes vies
alternatives de creixement econòmic de la burgesia
comportaran un canvi en la forma d’organització
d’aquestes societats i una revolució política única a
Europa canviant la societat tradicional, aquests canvis es
basen en potenciar els sectors primari i secundari
(augmentar la producció d’espècie per així fer
manufactures i poder comerciar amb elles) més
endavant, Holanda crearà la banca i la borsa (encara que
la banca ja la van inventar els italians). Aquesta innovació
va permetre que rics i pobres es poguessin enriquir sense
haver de perdre-ho tot, la burgesia es va enriquir molt ja
que era qui controlava aquest comerç i havia produït el
creixement econòmic de la població encara que el rei era
qui tenia el poder sobre l’economia (sense haver fet res ja
que el comerç es cosa de la chusma). La burgesia té
poder, un poder que limita i depèn al rei en segons quines
funcions, més tard la burgesia entrarà a les
corts/parlaments; això fa que es prengui mes consciencia
del poder del les corts i que el rei les consulti i no passi
d’elles olímpicament i pugi les rendes i tributs quan li doni
la gana. Encara que sembla que la situació per als
burgesos i el poble hagi millorat no a tots els llocs la
situació és la mateixa, Holanda va seguir aquest patró
encara que va tenir la guerra dels 80 anys, Anglaterra va
fer el mateix però arribant al punt de tallar el cap al seu
rei per la seva poca indisposició a governar (feia el que
volia i el poble sofrí les conseqüències) (guerra civil,
parlament contra Carles I ,etc.), no obstant tot el que
estava passant políticament a Europa hi havia d’altres
com Castella que seguia la via tradicional (absolutista) on
tot el poder queia sobre les espatlles del rei i es mantenia
el tipus d’organització que s’havia consolidat amb el
temps. Els canvis polítics (lleis, dret i codis jurídics) van fer
que es potenciés més el creixement econòmic de la
burgesia amb cada vegada més poder.
Socialment es pot veure com la població canvi els seu
pensament. Això passa principalment quan sorgeix la
reforma protestant, quan una multitud critica i reclama a
l’església cristiana catòlica tot allò que fa malament, on el
luxe es exagerat, que ara l’església era dels rics i no dels
pobres (feien notar a la seva doctrina la diferencia entre
classes, potenciaven la desigualtat). La cultura també va
canviar, va passar de ser un cultura conservadora i
religiosa on tot era considerat pecat a una en la qual el
consum, els diners, els drets e interessos individuals i la
llibertat (econòmica) ho eren tot.