Resposta discussió 6/10/22:

1. Per què penses que la voluntat d'expressar en música les emocions i sentiment
que dicta el text porta a Monteverdi a 'trencar' algunes de les normes del
contrapunt establertes en el moment del Renaixement de la seva època?

Al llarg del segle XVI es produeixen diferents canvis que culminen amb Monteverdi. El
problema amb el contrapunt renaixentista és que es perd claredat del text per sobre del
moviment de les veus. Tot i que l'estil de Palestrina ja s'allunyava d'un contrapunt exagerat
(raons per les quals al Concili de Trento es considerat el salvador de la música), a la segona
meitat del segle XVI es desenvolupa, sobretot a través dels madrigals, una polifonia molt
formal i força normativa. Monteverdi es cria amb aquest estil i hi participa a la joventut,
però també ens trobem en un context històric estimulant, la culminació del Renaixament i
amb l'antropocentrisme i la revolució científica com a claus d'un canvi cultural important.
Sota aquest context cal fer prevaldre el text sobre la música, i es per això que Monteverdi i
alguns contemporanis adopten un nou estil, la seconda prattica, amb molta més llibertat
que l'estil precedent, i que podem observar tant en els seus motets (les veus estan més
unificades al voltant d'una melodia) o en la nounata òpera i el stilo rappresentativo (estil on
el text es declamat amb música per no perdre'n el significat).

Milella, F. (2022). La revolución de Claudio Monteverdi - Música en México. Retrieved 9 October

2022, from https://musicaenmexico.com.mx/la-revolucion-de-claudio-monteverdi/ç
Stile rappresentativo - Wikipedia. (2022). Retrieved 9 October 2022, from
https://en.wikipedia.org/wiki/Stile_rappresentativo
Bukofzer, M. (1947). The music in the baroque era: From Monteverdi to Bach (pp. 17-30).

Resposta discussió 20/10/22:

1. Escolta la peça Cruda Amarilli en les audicions proposades i respon a les

preguntes en forma de comentari:
a. Intenta identificar on Artusi va veure problemes de contrapunt. Explica-
ho:

Podem identificar diversos problemes segons les normes del contrapunt. Veiem que ja
des dels primers compassos Monteverdi fa ús d’acords de setena i novena, al principi
ben resolts ja que les dissonàncies estan preparades, però aviat ens trobem amb
acords d’aquest tipus de forma abrupte (cc. 13, 36...). En concret, el segon vers de
madrigal, que duu per lletra “d’amar ahi lasso! Amaramente insegni;” es presenta
realment confús, amb moltes dissonàncies que no resolen i un contrast rítmic entre
figures curtes i ràpides contrastades amb notes llargues o l’aparició del tritó al compàs
21.

b. Segons la teva escolta, quina diferència o diferències d’interpretació de

les dissonàncies proposen ambdues audicions?

Deixant de banda la diferència de tonalitats, l’elecció de tempo del segon vídeo permet
escoltar més nítidament l’harmonia i en conseqüència tots aquests elements
dissonants i erronis, sempre segons Artusi. Per a mi, aquesta elecció o per contra, la
d’usar un tempo més ràpid no busca tan camuflar aquests elements, sinó la
importància que se’n dona. Mentre que el primer vídeo potser els tracta amb un
caràcter més decoratiu, el segon vídeo sembla remarcar el fet que algunes d’aquestes
dissonàncies no tenen la preparació o resolució esperada; és a dir, les innovacions de
Monteverdi s’emfatitzen per remarcar el contrast de l’obra amb estils anteriors. Tot i
això, no sabem si aquesta era la intenció del compositor.

Resposta 17/11:

Tot i que trobo molt admirable l'objectiu de Danny Koo no estic d'acord amb la seva
visió. Com comenten els meus companys, molta música de Bach té una funció molt
concreta i tot i que hi ha molta música que té un caràcter més accessible, recordem
que Bach composava cada setmana una cantata durant la seva estada a Leipzig com a
Thomaskantor, per a ser cantada pel cor i escoltada pels filigresos, i en conseqüència el
poble, molta de la seva música estava destinada a les corts i les èlits del moment. En
tots dos casos trobem exemples de música que no té un caràcter universal. Tot i que,
certament, l'obra de Bach conté elements d'una profunditat espiritual innegable,
romantitzar l'universalitat de la seva música sota una aparents trets d'humanitat és per
a mi una mica banal. La música de Bach funciona precisament per tots els elements
que la conformen, per la impecable rigurositat, per l’harmonia, per la conducció de
veus i no per una aparent qualitat d’universal (i sense entrar en el debat de com
definim universal…)