Entre el bosque y el prado verde,

cruza una nube gris y negra,

en el caserío un pastor sucede,
y el viento sopla en la sierra.

El pastor cuida sus ovejas,

en un prado lleno de luz,
y la nube sigue su senda,
entre el cielo y la cruz.

El sol se oculta en el poderío,

y el bosque se torna oscuro,
el pastor regresa al caserío,
y el viento sopla con sus conjuros.

Así es la vida en la sierra,

entre la nube y el pastor,
en un paisaje lleno de guerra,
y un horizonte lleno de amor.

Assaonat per la vida,

sense temps per a la mamada,
cardant la meva solitud
i el meu dolor amb cada glopada.
Vomitant la meva ànima
amb el licor més barat,
al·lucinant amb la meva ombra
i la meva vida passada.

Revolver en mà,
buscant la sortida,
amb uns pits plens de tristesa
i una dona que em va fer feliç.

Però la pudor de la meva suor,

i la satisfacció del meu ego,
no em deixen seguir endavant,
ni veure el camí més clar.

Així que segueixo caminant,

amb el dolor com a company,
esperant trobar la llum al final,
o almenys un somriure enmig de la tempesta.

Dolor, destrucció, Armageddon que s'acosta,

la llum del sol es desvaneix i es desfà en foscor,
un tret al cap, una massa encefàlica que s'obre pas,
una barreja d'horror i por que creix sense control.

Suor, liquids, cossos a l'atzar,

nu al carrer major, sense cap temor,
follar com si no hi hagués un demà,
amb milers de pits que omplen l'aire amb fervor.

La mort s'acosta, la dissolució és inevitable,

l'oblit és la meva única opció,
però encara lluito per sobreviure,
enmig d'un món que sembla estar en plena destrucció.

Rigidesa i immobilitat,

són les normes que governen aquesta ciutat,

una erecció de poder que amaga el descontrol,

i un fastic que envaeix el cor i l'ànima plena d'angoixa.

Els ulls, sempre atents,

observen en silenci tots els excessos,
mentre un bolet maternal els protegeix
del malson que s'amaga en l'auge dels carrers.

La foscor és la reina que domina la nit,

i el fill de puta que es mou a la seva ombra,
busca desesperat una explosió que el redimeixi,
però només troba dolor i misèria.

Així és aquesta terra de contrastos,

on el brut realisme és el rei indiscutible,
i els ulls, a mig camí entre la llum i la foscor,
intenten entendre l'inexplicable en una vida plena de contradiccions.