TEMA 5.

TÈCNIQUES EXPERIENCIALS

TÈCNIQUES DE TREBALL EMOCIONAL: FONAMENTS

Es molt difícil deixar de ser autèntic, hi ha unes funcions socials que hem de complir en tot moment.
Acceptació incondicional es que el que es dona es dona, que el pacient hagi fet alguna cosa bé o
malament no es jutja.

Reformulació operativa dels enfocaments de:

• Rogers  la teràpia centrada en el client, centrat en autenticitat, acceptació incondicional i

empatia (Gestalt del cor) no utilitza la confrontació

• Perls  la teràpia Gestalt, molt directiu, gloria falta a la seva autenticitat, li fa ser dèbil, no
pot satisfer les seves necessitats degut les construccions internes que no li permeten. Les
emocions son aquí i ara. Els pensaments son histories que estan al teu cap, el que es
important es l’emoció. Busca potenciar l’emoció per tal de que el pacient no pensi

Perls es confrontatiu, utilitza una Gestalt (de les entranyes), un model per interpretar el que
sorgeix entre les persones, el self es compartit per totes les persones, es un jo comú. S’intenta
arribar a l’estètica

Es important contactar amb l’emoció, de vegades el treball a nivell conductual no es suficient i

es requereix treballar amb les emocions. Volem un canvi en les emocions de la persona, que el
pacient senti que el terapeuta li accepta.

Es fonamenta en les ciències cognitives i les teories actuals de l'emoció. Segons aquestes
dades, l'individu organitza la informació en esquemes que guien el processament.

- Esquemes  estructures o mòduls mentals no conscients que interaccionen amb la

informació entrant per determinar allò que es percep i s'experimenta, organitzen les nostres
experiències i les nostres respostes i canvien acomodant-se a la nova experiència.

Els esquemes, un cop activats, dirigeixen automàticament l'atenció, proporcionen una

estructura per organitzar la informació, combinen la informació genèrica i específica, i són
elements actius en la recuperació i l'edició de material de la memòria. A més, es defensa que
les emocions són essencials per aprendre la totalitat del funcionament humà. Aquests autors
articulen la seva teoria entorn del concepte d'esquema emocional que són estructures de
síntesi interna que processen de manera preconscient varietat de fonts d'informació cognitiva,
afectiva i sensorial que ens proporcionen el nostre sentit personal de significat.

Els esquemes emocionals en última instància inclouen la representació de la situació viscuda.

Els desenvolupaments de la ciència cognitiva i de la teoria de l'emoció indiquen que la persona
té capacitat de fer 2 tipus globals i complexos de processament de la informació o generació
de significats:

• Processament cognitiu-conceptual (deliberat i volitiu)  suposa un processament

seqüencial, proposicional i opera per mitjà del raonament causal i el pensament analític.
Relació de conceptes semàntics

• Processament emocional i vivencial (automàtic i involuntari) consisteix en la simbolització

de la consciència d’una experiència sentida amb un significat emocional preconceptual o
implícit.
La ruptura de la coordinació entre aquests dos tipus de processament poden generar la
disfunció.

La disfunció sorgeix quan:

• Els valors apresos de com caldria (significats conceptuals) dominen, contradiuen, anul·len,
distorsionen o ignoren l'experiència emocional i les necessitats pròpies, la persona no pot
funcionar d'una manera integrada i pot sorgir la disfunció.

La dependència crònica del processament conceptual produeix disfunció perquè la persona

perd completament el contacte amb la pròpia experiència. El sistema conceptual es basa en
conjunts de regles, valors i ideals apresos de com hauria de ser.

• Aprenentatges o experiències traumàtiques articulen la construcció d'esquemes no

adaptatius: la persona no accepta les emocions i les necessitats primàries.  si l’esquema és
disfuncional la conducta i l’experiència de l’individu seran disfuncionals.

Si puc connectar amb les meves emocions podré identificar les meves necessitats i ser
conscients de qui sóc. Quan no puc connectar amb les meves emocions es produeix una
disfunció. Deixem de sentir les nostres emocions primàries i necessitats.

ELS OBJECTIUS, LES ESTRATEGIES I EL PROCÉS TERAPEUTIC

L’objectiu és aconseguir que els clients:

• Accedir als esquemes emocionals.

• Simbolitzin la seva experiència de manera més adequada.

• Tornin a processar experiències rellevants per als esquemes disfuncionals.

Aquest processament emocional genera la reorganització de les velles estructures

esquemàtiques i la creació de nous esquemes. És a dir, permet canviar els complexos
components cognitiu, afectiu, sensorial, motivacional i d’acció relacional dels esquemes
emocionals.

El tractament té 3 aspectes bàsics: (1) principis de tractament, (2) modes de resposta (cosa
que fa el terapeuta) i (3) tasques terapèutiques del client

1.PRINCIPIS DEL TRACTAMENT

• Principis per facilitar la relació (són prioritaris)

- Harmonia empàtica  contactar i harmonitzar empàticament amb l'experiència interna del

client (concepte d'empatia de Rogers).

- Vincle terapèutic  comunicar l'empatia tenint en compte els principis de Rogers de

consideració positiva incondicional i congruència.

- Col·laboració en la tasca (implicació del client en objectius i tasques)  l'harmonia

terapèutica i el vincle terapèutic permeten establir les “condicions de seguretat” que necessita
el client per intentar activitats terapèutiques noves i inusuals.

o Compromís i implicació de client i terapeuta en els objectius immediats i a llarg termini

del tractament.
 o Motivar i capacitar els clients perquè s'impliquin en les activitats de la teràpia:
• Tasca global per experimentar i explorar els sentiments.
• Involucrar-se en les activitats terapèutiques específiques.

• Principis de la tasca  facilitar el treball terapèutic sobre tasques específiques:

- Processament experiencial o vivencial (no conceptual) del que s'ha abordat a la sessió 
facilitar els processos òptims i diferencials del client. La teràpia és el procés d’activar i facilitar
la reorganització dels esquemes emocionals del client. Per aconseguir el canvi, els esquemes
emocionals han de ser activats a la teràpia. perquè els esquemes rellevants s'activin el client
ha d'experimentar, d'una manera emocional, allò que està comunicant verbalment a la
sessió. La teràpia ha de promoure la reexperimentació d'un moment particular concret per
evocar tots els elements de l'experiència real

Hi ha quatre tipus:

o Focalitzar l’atenció  és conduir la focalització sistemàtica de l’atenció del pacient per

modificar el contingut de la consciència; això us permet adonar-se de nous elements i
per tant, processar-los. El canvi de focus d'atenció genera una nova percepció de la
situació, un significat emocional nou i, per tant, produeix canvis en l'experiència i la
conducta.
o Cerca vivencial  el client ha de dirigir deliberadament l'energia atencional cap a
l'interior per accedir a la pròpia experiència. Això permet contactar amb esquemes
emocionals que no eren conscients, simbolitza l'experiència, la processa i reorganitza;
de manera que construeix una nova visió de si mateix al món.
o Expressió activa  de les reaccions emocionals per descobrir i apropiar-se dels seus
propis sentiments. (tècnica cadira buida)
o Contacte interpersonal  la relació amb el terapeuta pot facilitar noves experiències
que rebaten velles creences o aprenentatges erronis sobre les dificultats o perills de
ser amb els altres.

- Creixement/elecció  fomentar el creixement i l'autodeterminació del pacient.

- conclusió de la tasca  facilitar la conclusió de les tasques terapèutiques específiques (el

terapeuta ha d'ajudar el client a seguir la seqüència natural de passos que componen cada
tasca, evitant que s'encalli i facilitant-li el moviment cap al següent pas).

2. MODES DE RESPOSTA DEL TERAPEUTA PER APLICAR ELS TRACTAMENTS (EXPERIENCIAL)

És el que fa el terapeuta per materialitzar els principis del tractament. 3 tipus: essencials,
addicionals i amodals (aquests darrers molt excepcionals)

1) ESSENCIALS  són els més congruents amb els principis del tractament i els més usats.

- Comprensió empàtica: resposta intenta comunicar la comprensió dels sentiments del client:

 Reflexos empàtics (reflex de sentiments): “Pensar en això li causa molt dolor”.

Comprendre l'emoció de la persona en aquell moment.
 Respostes de seguiment (petits signes de comprensió porpularitzats per Rogers que
permeten al client continuar parlant): “Ja veig”, “Entenc”, “Sí”.
- Exploració empàtica: dirigit a comunicar comprensió i a més ajudar el client a entrar en la
seva experiència de manera més intensa o aprofundir en aspectes; és a dir, encoratjar
l'exploració del client.

 Reflexos exploratoris: Comunica temptativament una comprensió parcial en

procés. “Em fa la impressió que et vas sentir defraudada en sentir-li dir això”.
 Preguntes exploratòries: Dirigides a encoratjar el client a explorar l'experiència.
“Que està sentint ara?”
 Conjectura empàtica (reflex i pregunta): Endevinar el que el client pot estar
sentint, però que encara no ha verbalitzat. Com que són especulatives es poden
generar de forma reflex – pregunta per encoratjar el client a comprovar-la. “Em
sembla que se sent molt trist és així realment?”

- Direcció del procés: Dirigir el procés per facilitar al client l’exploració i resolució del
problema. de manera poc directiva els esquemes emocionals.

 Suggeriments d'atenció: dirigeixen el client a atendre alguns aspectes de la seva

experiència actual. “Tracta de quedar-te una mica més amb aquest sentiment”.
 Suggeriments d'acció: faciliteu l'experiència productiva del client dirigint-lo a
realitzar accions específiques a la sessió. Ex.: expressar emocions a una persona
imaginària.
 Tasques per a casa de presa de consciència: Es demana al client que es fixi quan i
com experimenta certes coses. Ex.: "durant la setmana seria útil que t'adonessis de
com i quan et fas... a tu mateix".
- Presència vivencial per fomentar l'enllaç. Terapeuta maneja adequadament les respostes no
verbals i vocals. Quins objectius seran els nostres generant l’espai de seguretat de la persona
que li permeti identificar les seves emocions.

2) ADDICIONALS

- Ensenyament vivencial: Donar informació sobre el tractament o el procés experiencial. Es fan

servir en 2 contextos específics:

1) En explicar els fonaments del tractament o presentar una nova tasca terapèutica al
client.
2) Quan es presenta algun problema a l'aliança terapèutica.

- Observació del procés: Prendre consciència d’aspectes no esmentats de la pròpia

experiència. Ex:“estàs recargolant les teves mans en aquest moment”.

- Autorrevelacions: es fan servir per potenciar la relació terapèutica mantenint una actitud
d'autenticitat i transparència. Hi ha 2 tipus:

1) Revelació del procés: el terapeuta comparteix les seves reaccions, intencions o

limitacions immediates aquí i ara a la sessió.
2) Revelacions personals: el terapeuta comparteix informació personal de la vida
privada. Poc freqüents. Només es fan servir per facilitar la tasca del client o per
recolzar l'enllaç terapèutic.
3) AMODALS (no experiencial)

- Interpretacions, consells, oferir solucions. Usats excepcionalment, nomes en situacions

especials critiques (Ex.: si hi ha tendències suïcides).

3. TASQUES TERAPÈUTIQUES DEL CLIENT

Per aplicar una tasca cal:

1) Detectar els esquemes emocionals disfuncionals que guien l'experiència a partir dels
indicadors del procés psicològic en què es troba el client a cada moment (diagnòstic del
procés).

2) Proposar la tasca concreta (cadira buida, enfocament, diàleg de les dues cadires…)

3) Conduir el client, a través de la seqüència de passos que requereix la realització de cada

tècnica fins a assolir la resolució del problema.

INDICADOR TAREA lo que proponemos para

resolverlo
Reacción problemática inesperada o exagerada, Despliegue evocador sistemático: reexperimentar la
hay una discrepancia entre la reacción real y las situación antes de que se desencadenara esa
expectativas reacción, haciendo que exprese sus sentimientos
Sensaciones poco claras: el cliente hace Enfoque experiencial  focalización de Gendlin:
referencia a una experiencia interna concreta proceso de 6 pasos en que el terapeuta hace al cliente
que le cuesta de expresar, no saben bien que les explorar y explicitar su sensación detalle a detalle
pasa
Escisión autoevaluadora: una afirmación del Diálogo de las 2 sillas: se define en cada silla una de
cliente donde dos aspectos de sí mismo en las dos partes y pide al cliente que se vaya sentando
oposición alternativamente mientras desarrolla el dialogo
Escisión autointerruptoras: una parte del cliente Representación en 2 sillas: el cliente adopta el rol de
bloquea o controla su expresión emocional la persona controlada y luego de quien está siendo
controlado
Asuntos no resueltos: manifestación de un La silla vacía: el cliente expresa sentimientos o
sentimiento no resuelto con una persona necesidades no resueltas con la persona que debe
significativa imaginar en la silla vacía
Vulnerabilidad ante terapeuta o emociones: la Afirmación empática y de aceptación: comprensión
persona experimenta intensa emoción negativa y de la experiencia del cliente, el terapeuta debe
se siente vulnerable transmitir aceptación hacia el

EL TREBALL EN LA CADIRA BUIDA I ASPECTES NO RESOLTS

Una de les formes en què els organismes tracten amb situacions i experiències emocionals
negatives és bloquejant l'expressió dels sentiments i les necessitats de què emergeixen. Les
necessitats no satisfetes i la situació es codifiquen en la memòria i romanen com a «assumptes
no resolts» que interfereixen sovint amb la seva habilitat per respondre i adaptar-se a les
situacions actuals.

La part que no integres posar-la a la cadira buida i afrontar-lo

Quan l'objectiu de la necessitat no se satisfà queda insatisfacció, que s'acompanya de queixes.
El ressentiment constitueix la més comuna i una de les manifestacions més importants
d'assumptes no resolts.

Tècnica útil quan hi ha parts de la vida de la persona que no estan integrades (escissions), es
busca satisfer la necessitat

¿Que em de canviar? La dificultat del procés subjacent

Els sentiments no expressats, activats en la situació, romanen a la memòria emocional

esquemàtica i poden ser fàcilment reevocats. Només les experiències traumàtiques o molt
excel·lents o instàncies repetides de similars frustracions pot ser que arribin a ser
estructurades i emmagatzemades com a esquemes emocionals.

Els sentiments que queden en acabar una relació, produeixen una relació inacabada. El que cal
és concloure la relació emocionalment i internament i deixar-se anar i separar-se. Una altra
mena d'experiència no resolta sorgeix en situacions traumàtiques, la pèrdua o l'abús per part
d'un altre significatiu produeix el tipus d'experiència més angoixant i impactant. Aquests
sentiments es codifiquen a la memòria i posteriorment tornen com a imatges, pensaments i
sentiments intrusos, com per exemple aspectes de l'estrès posttraumàtic.

Com que la situació traumàtica està inacabada en aspectes importants, es gasta considerable
energia a impedir-ne la reactivació en situacions presents relacionades. Així, els assumptes no
resolts suposen el no alliberament de la tensió, l’emmagatzematge en la memòria del succés i
les interrupcions d’expressió com a maneres de tractar amb la dificultat.

Els indicis a la situació present activen els records emocionals esquemàtics de la situació no
resolta. L'esquema activat governa la consciència present i genera les respostes expressives i
emocionals associades així com les interrupcions d'aquestes respostes.

OPORTUNITATS PER LA INTERVENCIÓ: INDICADORS ASSUMPTES NO RESOLTS

Els assumptes no resolts emergeixen a mesura que els clients parlen durant la teràpia de les
seves anteriors relacions i experiències a la vida. L'indicador d'un assumpte no resolt sobre
persones significatives conté els següents elements:

1) Sentiment persistent no resolt, com a dolor o ressentiment.

2) Aquest sentiment està relacionat amb un altre de significatiu que ha estat important.

3) Els sentiments actualment no experimentats.

4) Sentiments incomplets i hi ha signes d’expressió interrompuda o restringida.

Els ressentiments i el dolor són els signes més comuns de sentiments no resolts, així la tristesa
com la resignació, la desesperança, l'anhel i tristesa.

El supòsit bàsic de la intervenció és aconseguir que la persona expressi sentiments no resolts

a l'altre significatiu en una cadira buida, que conduirà a l'activació i la consumació de
l'expressió d'afecte cap a l'altre, prèviament restringida. Això ajuda a resoldre o reestructurar
els assumptes pendents a la relació, que en general porten a l'acceptació de la relació tal com
era.

La intervenció suposa l’activació de l’emoció i l’expressió fins a la conclusió del que estava
prèviament restringit. Aquest procés d'expressió intensa condueix a l'alleujament i la
recuperació. La feina d'aquest tipus a la cadira buida facilita que el client atengui i porti a la
consciència nova informació i els significats associats amb antigues experiències emocionals. A
més, el diàleg ofereix una oportunitat per a la reorganització esquemàtica basada en
l'emergència de noves visions recíproques del mateix i de l'altre. Perquè passi un canvi
emocional, cal accedir als esquemes rellevants, expressant i reconeixent els propis sentiments i
necessitats.

Finalment, la resolució en aquest procés es dóna de dues maneres. En primer lloc, hi ha un

canvi en els esquemes relacionat amb el mateix que suposa l'afirmació pròpia i inclou
separar-se de l'altre. En segon lloc, es produeix un canvi en els esquemes relacionats amb
l’altre, suposa arribar a veure l’altre amb una nova llum, per mitjà de la comprensió.

• En aquest tipus d'intervenció, el terapeuta dóna instruccions al client perquè imagini la

presència de l'altre i descrigui detalls importants de la seva aparença i formes de comportar-
se. Aquesta representació imaginària es fa servir per estimular la resposta emocional.

• El primer pas en aquest procés suposa que el client expressi els seus sentiments no resolts.
En aquest moment, el client es canvia de cadira i representa l'altre negatiu, captant les
característiques problemàtiques del comportament i la manera de ser.

• En el pas següent en el diàleg a la cadira, el client és ell mateix i es dóna la mobilització i

l'expressió de la necessitat no satisfeta associada a l'emoció. Ara el client expressa les
necessitats sentides a l'altre imaginat. Un dels aspectes de la resolució que encara no ha estat
completament recollit és que sovint els clients confronten una creença disfuncional sobre les
seves necessitats o la situació en què les necessitats es van veure frustrades (ex violació en què
l'home diu que era el que es mereixia, la clienta comporta aquesta creença però quan reviu
l'experiència diu «Jo no volia això, ni vaig fer res per merèixer-ho, ets tu el culpable».)

• A l'etapa següent al diàleg suposa un canvi en la representació de l'altre significatiu a la

cadira buida. L'esquema de l'altre canvia una d'aquestes dues maneres: l'altre prèviament
negatiu canvia un ésser més positiu; o l'altre dominant arriba a ser més feble i és percebut
d'acord amb els seus errors interns.

• El pas final en el diàleg és l'experiència de resolució per part del client en la forma
d'autoafirmació i autodeclaració i/o en la forma de perdó o comprensió més gran de l'altre,
sense que això impliqui necessàriament que toleri les seves accions.

Els processos decisius de resolució en aquesta tasca semblen ser:

1) La intensa activació emocional i la conclusió de l’expressió emocional acompanyada

per la mobilització de la necessitat.
2) El canvi en la representació interna de l’altre

La intervenció suposa animar el client a entaular un diàleg amb un altre de significatiu

imaginat o entrar de nou en la situació traumàtica. Això suposa promoure expressions
intensificades i mobilitzar i fer vàlides les necessitats prèviament no satisfetes. La tasca del
terapeuta és estimular l'expressió de l'emoció no expressada.

Es fomenta l'expressió deliberada del sentiment i s'utilitzen experiments graduats per ajudar al
client a intensificar l'expressió del sentiment. El terapeuta ha de dividir la seva actuació entre
dirigir el client a expressar-se activament i ajudar-lo a atendre la seva experiència. També ha
d'estar atent a la manera com s'impedeix l'expressió.

Els dos mètodes principals de bloqueig de l’expressió d’assumptes no resolts són:

1) Les autoavaluacions o les «deuries» contra l'expressió.

2) Les autointerrupcions que suposen un bloqueig muscular automàtic més gran de l'expressió.

Hi ha dues circumstàncies en les quals la resolució d’escissions autointerruptores té prioritat

sobre la conclusió d’assumptes no resolts. La primera és quan el bloqueig de l’expressió suposa
una interrupció automàtica de l’experiència; la segona és quan la persona està desconnectada
des del principi, incapaç d’experimentar.

Un objectiu secundari important de la teràpia és l'activació de l'expressió. Això es fa,

mantenint el client a la cadira del mateix i treballant amb l'activació de l'expressió i l'afirmació
de la necessitat. Un cop fet això, se li demana al client que torni a interpretar el paper de l'altre
significatiu, per mesurar la resposta de l'altre. Si la posició de l'altre no ha canviat, cal
continuar treballant amb l'expressió. Si l'altre canvia la seva posició, aleshores es facilita el
diàleg entre tots dos.

El treball terapèutic suposa activar l'emoció fins a assolir la intensitat que correspon al grau en
què s'ha sentit i fer que l'expressió s'orienti cap a l'objectiu correcte. El treball terapèutic es
pot dividir en tres fases principals: activació, expressió i conclusió, més etapes de pre i
postdiàleg.

PREDIÀLEG

El terapeuta comença amb dos passos previs imprescindibles:

- Establir la col·laboració: se suggereix l'assumpte no resolt com a tema de treball i s'obté

l'acord amb el client per treballar-hi.

- Estructurar l’experiment: El terapeuta suggereix un diàleg, vorera una cadira i convida el

client a començar el diàleg.

ACTIVACIÓ

- Evocar la presència sentida de l’altre significatiu: Usant la modalitat sensorial preferida pel
client, es donen suggeriments per evocar la presència de l’altre significatiu.

- Establir contacte entre si mateix i l'altre significatiu: Es donen instruccions al client perquè
reaccioni davant de la presència imaginada de l'altre, mitjançant afirmacions a l'altre a la
cadira buida. Se li demana al client que respongui a l'altre i li expressi què està experimentant.

- Facilitar la presa de responsabilitat: Perquè el client desisteixi de llançar acusacions a l'altre i

per ajudar a identificar-se i acceptar l'experiència.
- Accedir als sentiments inicials del client en resposta a l'altre significatiu: El terapeuta ajuda
a centrar-se al seu interior, cerca la queixa autèntica, sovint dolor o ressentiment no
diferenciats.

- Facilitar la representació de l’altre significatiu i intensificar el valor d’estímul de l’altre:

Intensificació de les expressions figurades, negatives verbals i no verbals de l’altre a través de
la repetició, l’exageració i la representació.

- Evocar un esdeveniment recordat de manera particular o un record episòdic: Record d'una

situació dolorosa i inacabada, el terapeuta a reintroduir-s'hi i evocar-la al present.

EXPRESSIÓ

El terapeuta facilita la diferenciació i l'expressió de l'emoció del client en relació amb l'altre.

- Diferenciar els sentiments cap a l'altre significatiu: Atenció del client cap a microsenyals
emocionals en si mateixos o senyals expressius d'evitació o interrupció.

- Fomentar l'expressió completa de l'emoció primària/adaptativa diferenciada a l'altre

significatiu per mitjà d'experiments graduats d'expressió: S'afavoreix l'expressió completa de
l'emoció inacabada, començant poc i donant pas a accions cada cop més àmplies i completes.
Durant el procés cal centrar-se en les expressions emergents perquè siguin espontànies.

- Ajudar el client a mantenir un equilibri entre l’expressió i el contacte amb el referent

intern. El terapeuta dóna instruccions concretes al client perquè digui a l'altre imaginat què és
el que necessitava de l'altre

CONCLUSIÓ

El terapeuta dóna suport i fomenta la renúncia d'expectatives no satisfetes amb relació a

l'altre.

- Suports a la representació positiva emergent de l’altre. El terapeuta demana al client que

representi l'altre a la cadira buida. Es recolza l’emergència d’una representació diferent de
l’altre, més positiva o dominant.

- Suports a la nova comprensió emergent de l’altre i a la relació amb ell. Aquest pas pot
suposar donar suport a l'oferiment de perdó, potser seguit d'una expressió d'estimació. D’altra
banda, l’acceptació pot suposar la determinació de no perdonar. En qualsevol cas, la resolució
de la relació suposa que el client renunciï a qualsevol expectativa no satisfeta en relació amb
l'altre.

- Donar poder al client: Si el client no pot renunciar a l'expectativa, se li pregunta què podria
fer per aconseguir satisfer-la.

- Contacte proper i apropiat a l'altre: S'avalua fins a quin punt el client ha acabat l'expressió de
necessitat i ha renunciat a les expectatives, i si es podria beneficiar de més feina de diàleg.
Aquest pas suposa ajudar a acomiadar-se de l'altre de manera adequada.

POSDIÀLEG

- Crear significat/perspectiva: Ajudar el client a integrar aquesta nova experiència de si mateix

i de l'altre significatiu en la seva experiència a la vida real.