TEMA 3: APLICACIONS DE L’APRENENTATGE EN

LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA

1. ADQUISICIÓ D’AVERSIONS EN LA QUIMIOTERÀPIA

1.1. Nàusees i vòmits anticipats en la quimioteràpia
- Bernstain va mostrar que pacients amb càncer tractats amb quimioteràpia
desenvolupaven aversions als aliments consumits abans dels tractaments

Si generen aversió als aliments, aquests s’evitaran en el futur i això provocarà que
redueixin el rang d’aliments.

Si es condiciona el context pacients poden arribar a abandonar el tractament.

1.2. Condicionament d’aversions al context

- Actualment se sap que els estímuls del context també podem associar-se amb els
efectes de la quimioteràpia i provocar nàusees i vòmits anticipats
- Best, Brown i Sowell van demostrar l’adquisició d’aversions al context en rates.

Si A EI AB EI

Bloqueig

En el grup experimental es consumeix + sucrosa

En el control, evitaven consumir sucrosa.

En l’exp 2, hi havien 2 grups, s’elimina l’aigua. Consum sucrosa molt baix en context B per tant
B no ha sigut capaç de bloquejar consum sucrosa.
 1.3. Inhibició latent com a prevenció del condicionament d’aversions al context
- La preexposició al context mostrava un retard en l’adquisició de l’aversió condicionada
a ell.

Fase 2. Condicionament al context (bloqueig). El grup experimental consumeix molt poc, el

context no ha sigut capaç de bloquejar l’aversió a la sucrosa. El context no era nou, havia estat
exposat prèviament. L’exposició provocava un retard en l’adquisició d’aversió.

Un altre
procediment
per intentar
evitar les
aversions
eclipsament
AB aparellat amb EI, el que observarem es que A o B tindran associació + feble. La presencia
d’un segon estímul condicionat eclipsa l’altre estímul, impedint que l’associació sigui prou
forta.

Treballen amb infants. 2 grups: eclipsament més i eclipsament menys. Els infants reben 3 cicles
de quimio. En els 2 primers (A i B) en el grup eclipsament, abans i després de la quimio se’ls
permet consumir unes substàncies que son intenses en sabor (sabor nou) i se suposa que
quedaran associades amb els vòmits.

En el grup de no eclipsament, es dona una substancia no destacada.

Els pacients, abans de la quimio, el grup que ha estat sota la condició de eclipsament no
mostra nàusees, mentre que 2 en el grup de no eclipsament si que les mostra.

1.4. Efectes sumatoris de l’eclipsament i la inhibició condicionada

X: estímul crític. Els que reben Y no estan sent preexposats a l’estímul crític.

El grup control mostra menys consum de X, el d’eclipsament una mica més, el de inhibició més
y el que mostra més é sel que haria passat per una inhibició latent i un eclipsament.
Els dos fenòmens tindrien un efecte sumatori. Per tant, per intentar evitar el condicionament
caldria que el context fos familiar i que hi hagi algun altre estímul que pugi eclipsar l’aliment o
el context.

2. APLICACIÓ 2: PROTEGIR EL BESTIAR DELS DEPREDADORS

Deixen trossos de carn d’ovella que porta clorur de liti per tal que els llops se’ls mengin això
provoca que els animals tinguin vòmits i associïn olor de l’ovella amb aquestes reaccions de
malaltia.

3. ADQUISICIÓ DE PREFERÈNCIES GUSTATIVES EN EL TRASTORN DE

L’ESPECTRE AUTISTA (TEA)
3.1. Augment del gust per les verdures mitjançant l’aprenentatge del sabor en
nens
Els nens van ordenar els sabors del que + al que – li agradaven. Els experimentadors
van utilitzar els sabors que quedaven en 3r i 4t lloc.
A la meitat de la mostra, l’aliment que quedava en 3r lloc se’ls dona amb una peita quantitat
de sucre. A l’altre meitat es fa amb el 4t sabor.

Després ho fan sense afegir part dolça i els tornen a ordenar. En aquesta segona ordenació,
l’estímul que no ha anat amb sucre manté la seva posició però el que si ha anat aparellat amb
el sucre, els sabors han augmentat la posició. Aquest aparellament amb el dolç ha millorat la
seva referència  aprenentatge sabor-sabor.

3.2. Dificultats per alimentar-se en infants amb autisme

- En nens amb autisme s’observen amb freqüència patrons dietètics rígids i repetitius, i
poden ser els responsables del desequilibri de nutrients.
o Preferència pel mateix aliment, limitant la gamma d'aliments consumits i,
posteriorment, conduint a deficiències de nutrients a llarg termini.
o Els nens amb autisme acostumen a triar el mateix aliment a cada àpat i a
menjar-los amb el mateix cobert; a més, poden requerir la mateixa
presentació dels aliments al plat o poden preferir una forma líquida o una
consistència suau, com el puré o el suc de fruita.
 - La manca d'interacció amb els companys dificulta l'aprenentatge d'hàbits alimentaris
adequats, com l'ús correcte dels coberts o la capacitat de menjar de manera
autònoma.
- Els pares de nens amb autisme sovint adopten dietes que exclouen determinats
aliments, sense cap consell d'especialistes, sinó simplement basant-se en la informació
que es troba a les pàgines web. Aquest enfocament augmenta encara més els riscos
associats a una alimentació inadequada, augmentant la probabilitat que els nens amb
autisme esdevinguin deficients en nutrients.
- Els problemes d'alimentació dels nens amb TEA s'han associat amb problemes de
conducta a l'hora dels àpats (per exemple, agressivitat, rebequeries, llençar menjar)

3.3. Estratègies per incrementar la varietat d’aliments

- Les intervencions per a la selectivitat alimentària s’ha centrat a fer que els nens amb
TEA tastin o mengin repetidament una petita quantitat d’un aliment nou.
- Com que els nens amb TEA sovint es neguen a tastar aliments nois, s’han incorporat
diverses formes d'extinció a les intervencions per abordar aquest comportament de
rebuig.
o La no retirada de la cullera, fins que el nen permet que la cullera entri a la
boca.
o El criteri de sortida, en què el nen ha de menjar una quantitat específica
d'aliment, sovint només un tast.
- Kern i Marder van comparar la presentació simultània i el reforç (seqüencial), retardat
en el tractament de la selectivitat alimentària en un nen de 7 anys amb TEA.
- Ambdós procediments van produir un augment de l’acceptació dels aliments no
preferits; tanmateix, la presentació simultània va provocar un augment més ràpid i un
augment global + gran de l’acceptació.
- Probablement hi ha diversos factors que poden influir en l’èxit de la presentació
simultània en relació amb la presentació seqüencial.
- Si el nou aliment no s'amaga en la presentació simultània, les quantitats dels aliments
nous i preferits presentats poden tenir un paper important en l'acceptació de la
presentació simultània

Si l’aliment preferit pot ocultar els aliments nous o no preferits, això pot augmentar la
probabilitat que es consumeixin.

MODEL TEÒRIC: L’AFARTAMENT COMPULSIU DESDE LA PERSPECTIVA DE L’APRENENTATGE

ASSOCIATIU

- Definició: es refereix a un consum exagerat de menjar en un període curt de temps,

durant el qual la persona sent una pèrdua de control (APA, 1994)
- Característiques:
o Abans de la conducta s’experimenta un desig irresistible de menjar
o Durant la conducta es consumeix menjar “prohibit”, normalment menjar ric en
calories
o Després de la conducta apareixen sentiments de culpabilitat, disgust amb un
mateix i depressió
- Anàlisi conductual
 o Antecedents: què activa el desig de menjar?
o Conducta: per què es menja amb preferència aliments rics en calories?
o Conseqüències: perquè malgrat sentiments

 UN MODEL D’APRENENTATGE DE LA CONDUCTA D’AFARTAMENT

COMPULSIU
- Jansen ha proposat un model de la conducta d’afartament compulsiu basat en el
condicionament clàssic.
- El model interpreta la conducta d’afartament compulsiu com una conducta adictiva
- Durant el condicionament hi ha estímuls abans de menjar (olors, sabors, contextos...)
que inicialment series neutres però que molts estan presents en cadascun dels àpats
que fem. El menjar (EI) provoca respostes fisiològiques (RI). A mesura que es fa
aparellament d’estímuls neutres amb incondicionats acaben apareixent les respostes
condicionades (RC) que poden ser similars a les RI però després hi ha respostes
compensatòries.
- Després del condicionament, els EC provocaran els RC que actuarien com a detonadors
de la conducta de menjar

- Weingarten va presentar repetidament a unes rates un brunzit i una llum durant 8

minuts (EC+). Durant els últims 30 segons de l’EC+, es va presentar menjar.
- També es va presentar un to però sense menjar (EC–). •Després del condicionament es
va observar que la presentació de l’EC+ desencadenava la conducta de consum però
l’EC– no la desencadenava.
- Birch, Mcphee, Sullivan & Johnson van trobar que uns nens iniciaven un àpat més
aviat en un context en el qual ja havien menjar prèviament, respecte a un altre context
en el qual mai havien tingut accés al menjar.
EXPERIMENT

Subjectes: 32 rates femella Long Evans de 90 dies d’edat

E: experimental

C: control

Quan es pinso, hi ha diferencies, quan hi ha element de baixa densitat no hi ha diferències. En

el grup control, el d’alta densitat, consumia per sota que el de baixa densitat.

DISCUSSIÓ

- Els resultats mostren un condicionament al context

- Aquest condicionament, no obstant això, depèn de la densitat calòrica dels aliments
utilitzats com a EIS.
- El fet que només es condicioni el menjar d’alta densitat calòrica pot deure’s a què els
aliments amb una alta densitat calòrica siguin més salients, això és:
o Produeixen una major RI;
o Produeixen una major preferència
- Si els grups en els quals s’ha utilitzat les farinetes reflecteixen l’absència de
condicionament, llavors es poden preveure dues conseqüències:
o Un condicionament excitador en el qual el context A prediu menjar i
incrementa la probabilitat d’iniciar un àpat
o Un condicionament inhibidor en el qual el context B prediu l’absència de
menjar i disminueix la probabilitat

DISCUSSIÓ GENERAL

- La conducta d’afartament compulsiu pot estar desencadenada per claus contextuals

condicionades a la ingestió d’aliments
- Degut a què els aliments d’alta densitat semblen condicionar-se millor, això portaria a
què els pacients mengessin aliments amb alta concentració de nutrients, els quals
solen ser els aliments “prohibits”.
- Es possible que les claus contextuals anticipessin un període llarg sense menjar.
 - Aquest aprenentatge podria ser el responsable de la major quantitat consumida en el
context de condicionament, així com de la ingesta inclús quan les rates estaven
saciades.
- Wright, Fawcett y Crow van trobar que els bebès de 8 setmanes de vida feien el seu
àpat + abundant a primera hora del matí, just després del dejuni de la nit. No obstant
això, cap als 6 mesos d’edat, els bebès prenien l’àpat + gran a final del dia, just abans
del dejuni de la nit.
- Aquestes dades suggereixen que si bé en un inicio la grandària de l’àpat pot deure’s a
una reacció a l’estat de privació, amb el desenvolupament els bebès poden aprendre a
ajustar la grandària de l’àpat anticipant el temps que transcorrerà fins el proper àpat.
- A més a més, Bulik, Sullivan, Carter y Joyce (1996) van trobar que el 80,5% de les dones
va indicar que l’inici de la restricció de menjar va precedir als afartaments.
- Les persones poden iniciar la seva restricció de menjar per perdre pes, el que porta a
introduir períodes més llargs entre àpats.
- Si els àpats se realitzen sistemàticament en un entorn o a una hora (p.e., quan la
persona arriba a casa després del treball), llavors aquestes claus podrien associar-se
amb les respostes fisiològiques que produeixen el desig de menjar, i també amb el
llarg període de dejuni.

Ampliació del model d’aprenentatge sobre la conducta d’afartament compulsiu

Consideracions finals

- Les dades aquí presentades donen suport al paper del condicionament i de la densitat
energètica del menjar en la resposta de menjar.
- El condicionament inhibidor i l'anticipació de períodes de dejuni són propostes que
han ser contrastades directament.
- L’adequació dels processos d’aprenentatge a la conducta d’afartament compulsiu no
descarta la participació d’altres processos.
- Un model animal de la conducta d’afartament compulsiu només ens serveix per
explorar nous aspectes que d’una altra manera podrien ser difícils de detectar
- Igual que un context en el que sempre es troba menjar pot esdevenir un context
excitador que potencia la conducta de menjar Pot un context en el que mai es troba
menjar, convertir-se en inhibidor de la resposta de menjar?
- La presència de claus inhibidores (O−) en un context excitador (B+) potencia la ingestió
d’aliment.
- La presència de claus neutres (On) en un context excitador no semblen tenir cap
efecte.