Trastorns d’ansietat

Què es l’ansietat?

L’ansietat és una emoció molt comuna, es una resposta emocional, normal i adaptativa i la
simptomatologia d’aquest trastorn es molt variada. No es patològica en si mateixa, serveix per
estar alerta el nostre organisme davant la presència de estímuls externs i interns; la funció
evolutiva és preparar l'organisme per a les dues respostes possibles: AFRONTAMENT I FUGIDA

Sensació subjectiva de malestar, por, incomoditat que té repercussions a nivell corporal

(activació) cognitiu (Atenció, presa de decisions) i comportamental (Irritabilitat)

Es considera que en els TA les reaccions d'ansietat poden arribar a nivells excessivament alts o
poden ser poc adaptatius en determinades situacions.

YERKES-DOBSON: CORBA NORMAL DE L’ANSIETAT

Es problemàtica quan s’arriba al punt òptim d’ansietat i el rendiment comença a disminuir

Sistema de triple resposta de l’ansietat(LANG)

Dins de l’ansietat hi ha aspectes cognitius, a nivell fisiològic i a nivell motor-conductual

-Subjectiu-cognitiu

Reacció de preocupació, por o pànic, alarma, inquietud, aprensió, inseguretat, falta de

concentració. estat emocional desagradable diferent de la ira o tristesa i similar a la por.
Element central, necessari perquè tingui rellevància clínica.

-Fisiològic-somàtic

Increment en la taxa cardíaca, sudoració, increment en la tensió arterial, sensació d'ofec i

opressió al pit, marejos, vòmits, defecacions o miccions involuntàries, sequedat de boca a
causa de excessiva activació de l'SNA.

-Motor-conductual
Reacció d'evitació i escapament. Agitació o inhibició motora, manca de coordinació, tremolors,
tics (reposades observables)

Fraccionament o dissociació de la resposta: els tres sistemes de resposta no s’activen per igual
en tots els subjectes aplicació diferencial de tècniques terapèutiques

No totes les psicopatologies van acompanyades de símptomes repartits en aquests subgrups.

Hi ha psicopatologies que predominarà un tipus de simptomatologies o altres afectant en el
diagnòstic i tractament.

Simptomatologia ansiosa:

Cognitiva/ afectiva: Expectació (alerta) ,Preocupació ,Sensació de perill (Fantasies

tràgiques) ,Sensació de confusió del jo ,Por ,Trastorns de atenció i memòria

Conductual: irritabilitat, Astènia ,Alteracions de la alimentació, Alteracions de la son

Tipologies d’ansietat
L’ansietat pot ser de diversos tipus

-reactiva vs nuclear; reactiva esta condicionada a un succés que ens preocupa a futur
predisposant a l’organisme a un canvi, nuclear es el símptoma central

-flotant vs situacional, flotant vol dir que experimentem ansietat però no som capaços
d’associar a una situació determinada, en canvi la situacional si

-tret vs estat, com a tret es que es respon de forma ansiosa normalment i com a estat es tracta
d’una situació puntual

-somatitzada: ansietat produïda per factors fisiològics

-anticipadora: ansietat pensant en l’enfrontament d’una situació en el futur

-primaria vs secundaria, si es el nucli del problema o no

L’ansietat es un símptoma poc específic, ja que es troba gairebé en tots els trastorns mentals

Ansietat en diferents quadres

Es presenta en altres trastorns, quan hi ha ansietat hi ha altre trastorn i apareix molt unida a la
depressió

Ansietat vs angoixa

Habitualment s’utilitzen com a sinònims però no es el mateix

ANGOIXA (símptomes fisiològics) Predominen símptomes físics: opressió, esglai ,

manifestada somàticament

ANSIETAT (símptomes cognitius) Predominen símptomes mentals: sobresalt, preocupació,

aprensió, manifestada cognitivament

Ansietat normal vs patologica

ANSIETAT NORMAL: Més lleugera, tolerada, controlable , funció adaptativa, poc somatitzada

ANSIETAT PATOLÒGICA: Més profunda, persistent o recurrent , deteriorament psicosocial i

fisiològic, més somatitzada

Distinció entre por, ansietat i fòbia

Barlow defensa la diferenciació:

POR: Resposta d'activació afectiva a un perill PRESENT, identificable, R d'evitació (E extern) 

Origen biològic, automàtica i primitiva

ANSIETAT / aprensió ansiosa: Resposta cognitiva, principalment a un perill FUTUR (ansietat

anticipatòria), amenaça inespecífica, no R clara  Combinació difusa d'emocions

FÒBIA: Tipus de por que compleix les caract. propostes per Marks (1969):  Són
desproporcionats  Provoquen evitació  Són irracionals  Provoquen malestar o patiment 
Superen el possible control voluntari

ANSIETAT: PREVALENÇA molt elevada

El símptoma d'ansietat és el que més freqüentment apareix en les alteracions psicològiques.

Símptoma secundari en altres síndromes i símptoma principal en els trastorns d'ansietat.

Es calcula que un 15% de la població patirà algun trastorn de ansietat en la seva vida i que el
25% dels pacients que acudeixen a consulta mèdica presenten una simptomatologia ansiosa.

Motiu de consulta més freqüent en la pràctica clínica

Les dades de prevalença varien segons el trastorn

ANSIETAT: COMORBILITAT
Comorbiditat: dos trastorns es presenten a l’hora

Elevada comorbiditat dels trastorns d’ansietat

Un TA té moltes possibilitats de presentar un altre TA

Però no major vulnerabilitat per presentar qualsevol altre TM

Excepció del trastorn de depressió

Ansietat i Depressió: Molt alta concurrència

Model tripartit d'ansietat-depressió (Clark i Watson, 1991)

Hiper-activació fisiològica: palpitacions, tremolors, tensió muscular, hipervigilància

Alt afecte negatiu: malestar, tristesa, irritabilitat, por, culpa ...

Baix Afecte Positiu: anhedonia, apatia, pèrdua d'interès ...

ANSIETAT: FACTORS INSTAURACIÓ / MANTENIMENT

FACTORS INSTAURACIÓ

 Experiència aversiva directa: a partir d’una experiència molt negativa

 Transmissió d'informació ex. Transmissió de la por del pare al fill
 Experiències vicàries ex. Atac al meu germà i desenvolupo una fòbia
 Pors evolutius no habituats ex. Por que al llarg de l’evolució tenien un avantatge
 Factors de vulnerabilitat neurobiològica

FACTORS DE MANTENIMENT

 Conductes persistents d'evitació o fugida mantingudes per reforç negatiu

 Impossibilitat d'habituació o extinció de la resposta condicionada
 Exposicions breus seguides de fugida
 Reforç positiu de les respostes de por
 Factors de vulnerabilitat neurobiològica

CLASSIFICACIÓ DELS TRASTORNS D'ANSIETAT SEGONS EL DSM 5

Trastorns d'ansietat

1. Trastorn d'ansietat per separació

2. Mutisme selectiu

3. Fòbia específica

4. Fòbia social

5. Trastorn de pànic

6. Agorafòbia

7. Trastorn d'ansietat generalitzada

8. Trastorn d'ansietat a causa de malaltia mèdica

9. Trastorn d'ansietat induït per substàncies

10. Trastorn d'ansietat no especificat

Parlarem de psicopatologia quan la persona desenvolupa una por exagerada, comença a

fer canvis en la seva vida amb la por de tornar a tenir una altre crisis

CONCEPTES PREVIS: CRISI D'ANGOIXA (ATAC DE PÀNIC)

Aparició sobtada de símptomes d'aprensió, por paorós o terror, acompanyats

habitualment de sensació de mort imminent. Durant aquestes crisis també apareixen
símptomes somàtics com a falta d'alè, palpitacions, opressió o malestar toràcic, sensació
d'ennuegament o asfíxia i por a «tornar-se boig »o perdre el control.

Característiques clíniques

En nens apareixen menys símptomes cognitius

La durada mitjana d'un atac de pànic, des del moment de la seva principi a fi sol ser d'uns
20-30 minuts. el pacient queda esgotat després de la crisi, però no són perilloses

Molt comuns en pacients amb TP, i fins i tot en població no clínica

Es genera por anticipatori a patir una nova crisi

Crisis de pànic: son sobtades i predominen els símptomes somàtics

CRISI D'ANGOIXA: TIPUS (KLEIN I KLEIN)

-INESPERADES (No assenyalades)

-No relacionades amb estímuls situacionals

-No s'associen a un desencadenant, sense cap motiu aparent

-SITUACIONALS (Assenyalades)
Apareixen després de l'exposició o com anticipació a un estímul o desencadenant
ambiental.

Pròpies de les fòbies

-PREDISPOSADES SITUACIONALMENT

Se solen associar a estímuls senyal, però poden també aparèixer en la seva absència.

Trastorns d'angoixa amb agorafòbia, TAG i TEPT.

TRASTORN DE PÀNIC

Es caracteritza per crisis d'angoixa o pànic recidivant (al menys 2) i inesperades que causen
un estat de permanent preocupació al pacient (durant mínim un mes).

Por anticipatori:

 Inquietud davant la possibilitat de tenir més crisi

 Preocupació per les conseqüències de les crisis
 Canvi significatiu en la conducta relacionada amb les crisi

De vegades, la por anticipatòria s'associa a determinat E. el que dóna comorbiditat amb

l'agorafòbia

TRASTORN DE PÀNIC

Inici: entre adolescència i els 35 anys. Infreqüent a partir dels 45. Doble de dones que
homes

Curs: habitualment crònic

Pronòstic: si no es complica, molt favorable

Comorbiditat: 40-80% agorafòbia i trastorn depressiu major. Abús substàncies i alcohol

(intent controlar crisi)

Epidemiologia:

Prevalença de l'TP: entre el 2 i el 3%

El 30% de la població adulta ha patit una crisi d'angoixa en algun moment de la seva vida

Diagnòstic diferencial:

MODEL etiològic COGNITIU-CONDUCTUAL

Cinc pilars:

1. El condicionament interoceptiu Pavlov (resposta condicionada davant estímuls interns)

2. La interpretació catastròfica de les sensacions corporals

3. L'extrema sensibilitat a l'ansietat (resposta de por)

4. Expectatives negatives i creences de incontrolabilitat

5. Biaixos en el processament de la informació (interpreten els estímul ambigus com

amenaçadors)

TRACTAMENT

-Tractament farmacològic: antidepressius, benzodiazepines

-Tractaments cognitiu-conductuals: relaxació i control respiratori

AGORAFÒBIA

Aparició d'ansietat o comportament d'evitació en llocs o situacions on escapar pot

resultar difícil (o compromès), o bé on sigui impossible trobar ajuda en el cas que aparegui
en aquest moment una crisi de angoixa o símptomes similars a l'angoixa

-Ansietat anticipatòria, por a la por

-Les situacions s'eviten o es resisteixen a costa de gran malestar o bé es necessita estar

acompanyat per afrontar-les

-Gran variabilitat de situacions evitades

-Diagnòstic diferencial: fòbia social, fòbia específica

Presència d'ansietat, por, tendència a l'evitació i símptomes similars a l'angoixa en un

individu amb o sense antecedents de crisi de pànic inesperades, per una exposició real o
imaginària a una àmplia gamma de situacions que tenen en comú l’espacialitat.

Per exemple, l'individu pot tenir por de sortir de casa per por de marejar-se, desmaiar i no
trobar ajuda de ningú un cop a terra

Inici:

Final adolescència fins a 20-30 anys

La seva aparició s'ha associat a presentar TAS en la infància

Prevalença:

Alta prevalença en població general i baixa prevalença en població clínica

5 vegades més dones que homes

SITUACIONS típicament AGORAFÓBICAS

El estar sol dins o fora de casa

Estar en llocs concorreguts, en general

Especialment, estar en teatres, restaurants, centres comercials, i esglésies

Estar en espais tancats (per exemple, ascensors, túnels)

Viatjar en transport públics (autobusos, trens, avions)

Conduir en autopistes

Estar en un pont

Fer cua

Estar assegut en una cadira d'un dentista o de la perruqueria

MODELS EXPLICATIUS

Predisponents - precipitants - factors de manteniment

➢ Predisponents

Vulnerabilitat biològica i / o psicològica a reacció exagerada davant un succés estressant

(EE) - (RI)

Models d'aprenentatge social: models de dependència, sobreprotecció.

Atenció focalitzada en les seves pròpies sensacions somàtiques per detectar qualsevol
perill intern. davant algun canvi vegetatiu, apareixeria ansietat més ràpidament i dispararia
el pànic.

Correlació amb Trastorn d'Ansietat per Separació en la infància

➢ precipitants

Condicionament clàssic a

 Situacions similars (EC) en què es va produir l'atac i generalització d'estímuls

(cinema, centre comercial, qualsevol lloc fora de casa)
 Estímuls Interoceptius (EC) similars als símptomes de 01:00 atac. Activitats diàries
interoceptives que eviten les persones amb agorafòbia.

Aprenentatge vicari (no necessari condicionament directe)

Situacions estressants properes en el temps

➢ Factors de manteniment

Conductes d'evitació: Reforçament negatiu de la conducta d'escapament

Incubació de l'ansietat: Exposició a estímuls temuts amb una durada breu i por intensa

ACTIVITATS DIÀRIES interoceptives QUE EVITEN ELS PACIENTS AMB AGORAFÒBIA

  Pujar corrent trams d'escales
 Caminar a l'exterior amb una calor intensa
 habitacions, automòbils calents i amb aire viciat
 Caminar a l'exterior amb clima molt fred
 Aeròbics
 Aixecar objectes pesats
 Ballar
 Relacions sexuals
 Veure pel·lícules de terror
 Involucrar-se en debats acalorats
 Entrar a una sauna
 L'excursionisme
 Beure cafè o altres begudes amb cafeïna
 Aixecar-se de sobte després d'estar assegut
 Enutjar-se

TRACTAMENT

Tècniques d'exposició gradual

Prevenció de resposta d'escapament

Relaxació / respiració

Jerarquia de menys a més

Tipus

 En imaginació (DS)
 En viu

Tractament per al control del pànic

Exposició a les sensacions interoceptives que provoquen els atacs de pànic

S'acompanya de teràpia cognitiva per modificar percepció de perillositat d'aquests atacs

TRASTORN D'ANSIETAT GENERALITZADA

Es caracteritza per la presència d'ansietat i preocupacions de caràcter excessiu i persistent

durant al menys 6 mesos.

Les preocupacions se centren en una àmplia gamma d'esdeveniments i situacions, per

exemple:

 Responsabilitats laborals, temes econòmics, la salut de la seva família, els petits

fracassos dels seus fills i els problemes de caràcter menor (p. ex., les feines
domèstiques, la reparació de l'automòbil o el arribar tard a les reunions)

Són permanents, intenses, pertorbadores i duradores, apareixent a sovint en absència de

factors desencadenants
Les preocupacions són difícils de controlar i interfereixen típica i significativament en l'activitat
general de l'individu. Més que el contingut de la preocupació, el que diferencia les persones
amb TAG és la manca de control (Borkovec)

4 grans grups de símptomes:

-Somàtics (tensió motora)

-hiperactivació vegetativa

-Expectació aprensiva

-Vigilància i alerta

EPIDEMIOLOGIA I CURS
Epidemiologia:
Es considera el trastorn d'ansietat més freqüent en població general (fins al 4%) però la
prevalença en les clíniques és força baix
Produeix interferència en la vida del subjecte però no de forma rotunda
Prevalença: 5% (2/3 són dones)
Patró familiar: l'ansietat com a tret familiar
Inici: al voltant dels 20 anys
Curs:
30-50% dels subjectes recorden ser ansiosos des de la infància
Inici en la segona infància o a partir dels 18 anys
El curs és de caràcter crònic, però fluctuant, amb freqüents agreujaments coincidint amb
períodes d'estrès
Almenys el 80% presenta un altre diagnòstic addicional
Comorbiditat:
trastorns de l'estat d'ànim (p. Ex. Trastorn depressiu major o trastorn distímic)
altres trastorns d'ansietat (p. Ex. Trastorn d'angoixa, fòbia social, fòbia específica)
trastorns relacionats amb substàncies (p. Ex. Dependència o abús d'alcohol o sedants,
hipnòtics o ansiolítics).
Trastorns associats a l'estrès (p. Ex. Síndrome de còlon irritable, mals de cap)

DIAGNÒSTIC DIFERENCIAL
Trastorn d'ansietat a causa de condició mèdica (hipertiroïdisme) o induït per substàncies
Ansietat no patològica → Preocupacions de TAG
 Són difícils de controlar i interfereixen en l'activitat general del pacient
  Són més permanents, intenses, pertorbadores i duradores (sense desencadenant
aparent)
 S'acompanyen de símptomes físics
No ha de diagnosticar-TAG si l'ansietat es dóna en el marc dels següents trastorns:
 T. de pànic (ansietat per la possibilitat de presentar una crisi d' angoixa)
 Fòbia social (ansietat per passar-ho malament en públic)
 TOC (ansietat per contaminar o contreure una malaltia)
 Anorèxia (engreixar)
 Hipocondria (ansietat per patir una malaltia greu)
 Trastorns afectius
 Trastorns psicòtics (ansietat relacionada amb la idees delirants o experiències inusuals)

MODELS EXPLICATIUS DEL TAG

Models biològics

 Influeixen sobre la reactivitat davant de situacions estressants

Models psicològics

Processament esbiaixat de la informació:

 Biaix cognitiu en la percepció del perill potencial dels esdeveniments quotidians

 La informació ambigua es percep com a amenaçadora
 Sentiment de incontrolabilitat → incrementa sensació d'ansietat i desemparament
 Intolerància a la incertesa

TRACTAMENT DEL TAG

Farmacològic

 Benzodiazepines
 Problemes: tolerància i dependència

Cognitiu-conductual:

 Reestructuració cognitiva
 Tècniques de relaxació
 Entrenament en resolució de problemes, maneig de el temps, etc.

TRASTORN DE PÀNIC: CRITERIS DEL DSM-5 (I)

A. Atacs de pànic recurrents i inesperats. Un atac de pànic és un increment abrupte de por

intensa o intens malestar que aconsegueix el seu bec en minuts i durant el qual quatre (o més)
dels següents símptomes ocorren:
(1) palpitacions, sacsejades de cor o elevació de la freqüència cardíaca

(2) sudoració

(3) tremolors o sacsejades

(4) sensació d'ofec o falta d'alè

(5) sensació d'ennuegar-se

(6) opressió o malestar toràcic

(7) nàusees o molèsties abdominals

(8) inestabilitat, mareig o desmai

(9) calfreds o sufocacions

(10) parestèsies (sensació d'entumiment o formigueig)

(11) desrealització (sensació d'irrealitat) o despersonalització (estar separat d'un mateix)

(12) por a perdre el control o tornar-se boig

(13) por a morir

Nota: Símptomes específics de la cultura (e.g. tinnitus / acúfens, mal de coll, mal de cap, plors i
crits incontrolables) no han de comptabilitzar-se com un dels 4 símptomes requerits.

B. Almenys un dels atacs s'ha seguit d'un mes (o més) d'un o tots dos dels següents
símptomes:
1) Preocupació persistent de patir nous atacs o de les seves conseqüències (ex. perdre el
control, patir un infart, tornar-se boig)
(2) Un significatiu canvi no adaptatiu en la seva conducta en relació als atacs (ex. conductes
destinades a evitar haver atacs de pànic com evitar fer exercici o les situacions poc familiars)

C. El trastorn no pot atribuir-se als efectes fisiològics d'una substància (ex. abús de substàncies
o medicació) o a una altra condició mèdica (ex. hipertiroïdisme, trastorns cardiovasculars)

D. El trastorn no s'explica millor per un altre trastorn mental (ex. L'atac de pànic no passa
només en resposta a situacions socials temudes, com passa en el trastorn d'ansietat social; en
resposta a objectes fòbics o situacions específiques, com passa en la fòbia específica; a
resposta a obsessions, com passa en el TOC; en resposta a records d'esdeveniments
traumàtics, com ocorre en el TEPT; o en resposta a la separació de figures d'afecció, com
ocorre en el trastorn d'ansietat per separació).
AGORAFÒBIA (I)
A. Por o ansietat intensa en relació a dos (o més) de les següents cinc situacions:
1. Fer servir el transport públic (ex. Automòbils, autobusos, trens, vaixells, avions)
2. Estar en espais oberts (ex. Aparcaments, mercats, ponts)
3. Estar en espais tancats (ex. Botigues, teatres, cinemes)
4. Estar fent cua o en una multitud
5. Estar sol fora de casa
B. L'individu té por o evita aquestes situacions perquè pensa que escapar pot ser difícil o que
l'ajuda no estigui disponible en el cas que apareguin símptomes similars als de l'atac de pànic o
altres símptomes incapacitants o enutjosos (ex. Por de caure en la vellesa, por a la
incontinència)
C. Les situacions agorafóbicas gairebé sempre provoquen por o ansietat
D. Les situacions agorafóbicas són evitades activament, requereixen la presència d'un
acompanyant o s'afronten amb intens por i ansietat.

E. La por o ansietat és desproporcionat a el perill real que implica la situació agorafóbica i al

context sociocultural

F. La por, ansietat o evitació és persistent, sol durar 6 mesos o més

G. La por, ansietat o evitació causa malestar clínicament significatiu o dificultats de

funcionament en l'àmbit social, ocupacional i altres importants àrees.

H. Si una altra condició mèdica (ex. Malaltia de Parkinson, malaltia intestinal inflamatòria, etc.)
està present, la por, ansietat o evitació són clarament excessius

I. La por, l'ansietat o l'evitació no s'expliquen millor per la presència d'un altre trastorn mental,
per exemple, els símptomes no limiten a la fòbia específica de tipus situacional; no es limiten a
situacions socials (com en el trastorn d'ansietat social); i no estan exclusivament relacionat
amb obsessions (com en el TOC), la percepció de defecte en l'aparença física (com en el
trastorn dismòrfic corporal, records d'esdeveniments traumàtics (com en el TEPT), o por a la
separació (com en el trastorn d'ansietat per separació)

Nota: L'agorafòbia es diagnostica amb independència de la presència d'un trastorn de pànic. Si

un individu compleix els criteris diagnòstics per al trastorn d'angoixa (panic disorder) i per
l'agorafòbia, s'han de fer tots dos diagnòstics

TRASTORN D'ANSIETAT GENERALITZADA SEGONS EL DSM-5 (I)

A. Ansietat i preocupació excessiva (expectantica aprensiva), que passa cada dia durant al
menys 6 mesos, sobre diversos esdeveniments o activitats (com l'acompliment laboral o
escolar)
B. L'individu experimenta dificultats en controlar la preocupació.

C. L'ansietat i preocupació estan associats amb tres (o més) dels següents símptomes (amb al
menys algun símptoma que hagi estat presenta més dies que absent durant els passats 6
mesos)

(colon irritable i tensió alta)

1. Fatiga o sentir-se al límit

2. Sentir fatigat fàcilment

3. Dificultats de concentració o quedar la ment en blanc

4. Irritabilitat

5. Tensió muscular , un dels símptomes més comuns per estar constantment alerta

6. Trastorns de la son (dificultat en agafar el son, o son no reparador) Nota: en nens només es
requereix un ítem.

D. L'ansietat, la preocupació o els símptomes físics causen malestar clínicament significatiu o

dificultats en el funcionament social, ocupacional o altres àrees importants.

E. El trastorn no pot atribuir-se als efectes físics d'una substància (Ex. Abús de substàncies,
medicació) o a una altra condició mèdica (ex. Hipertiroïdisme).

F. El trastorn no s'explica millor per un altre trastorn mental (ex. Ansietat o preocupació per
tenir un atac de pànic en el trastorn d'angoixa; per ser avaluat pels altres negativament en el
trastorn d'ansietat social; per contaminar o altres obsessions en el TOC; per separar-se de les
figures d'afecció en el trastorn d'ansietat per separació; pel record d'esdeveniments traumàtics
en el TEPT; per guanyar pes en l'anorèxia nerviosa; per queixes somàtiques en el trastorn de
símptomes somàtics; per percebre defectes en l'aparença física al trastorn dismòrfic corporal;
per tenir una malaltia seriosa en el "Illness anxiety" (antiga hipocondria); o pel contingut de
creences delirants en l'esquizofrènia o trastorn delirant).

ALTRES TA AL DSM-5

Trastorn d'ansietat per separació

Por o ansietat intensa davant la separació de les figures d'afecció en un grau que és inapropiat
donat el moment de desenvolupament en què es troba l'individu. Hi ha un por o ansietat
persistent que pugui ocórrer algun mal a les figures d'afecció o algun esdeveniment que porti a
la separació d'aquestes figures.

Mutisme selectiu

Es caracteritza per la incapacitat de parlar en situacions socials en què s'espera que es parli
(ex. L'escola) fins i tot encara que el individu parli en altres situacions. aquesta incapacitat de
parlar té conseqüències en l'acompliment escolar i ocupacional de l' individu, o interfereix en
la comunicació social normal.

Trastorn d'ansietat a causa de malaltia mèdica

Es caracteritza per símptomes prominents d'ansietat que es consideren secundaris als efectes
fisiològics directes d'una malaltia subjacent.
Trastorn d'ansietat induït per substàncies

Es caracteritza per símptomes prominents d'ansietat que es consideren secundaris als efectes
fisiològics directes d'una droga, fàrmac o tòxic.

Trastorn d'ansietat no especificat

Aquells trastorns que es caracteritzen per ansietat o evitació fòbica prominents, que no
reuneixen els criteris diagnòstics dels trastorns d'ansietat específics ja esmentats (bé
símptomes d'ansietat sobre els quals es disposa d'una informació inadequada o contradictòria)