En Un Terrat La Bella Flora Un Dia EXPOSICIÓ Catàleg Institut Gabriel Ferrater

En un terrat la bella Flora un dia
Una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia

A càrrec d’estudiants de Batxillerat d’Arts plàstiques i escèniques
00/10 Abril Vidiella Mallafrè (1 BAT E)
01/10 Paula Batalla Roig (1 BAT E)
02/10 Santiago José Bossio Granados (1 BAT E)
03/10 Milana Schickle (1 BAT F)
04/10 Nina Domènech Rembelska (1 BAT F)
05/10 Carla Perales García (1 BAT F)
06/10 Yesmi Lizeth Acosta Sandres ( 1 BAT F)
07/10 Irene-Yi Orti Abadias (1 BAT F)
08/10 Alba Merchán Traveria (1 BAT F)
09/10 Ester Pérez del Cerro (1 BAT F)
10/10 Ariadne Bonanken Mamani (1 BAT F)
Coordinació: Biel Ferrer Puig, professor de Llengua Catalana i Literatura
Any Rector de Vallfogona
Departament de Llengua Catalana i Literatura

Institut Gabriel Ferrater de Reus
Biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater de Reus, del 25 de maig al 14 de juny de 2023

Inauguració: 25 de maig, 11:00 h
Cafeteria La Mulasseta del Centre d’Amics de Reus, del 15 de juny al 15 de juliol de 2023
Inauguració: 15 de juny, 20:00 h, amb Josep Pedrals, poeta i comissari de l’Any Rector de Vallfogona
En un terrat la bella Flora un dia Una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia.
Presentació
Deu cares i una veu per a Flora, bella dama: catalana i barroca, mítica i moderna, mística i eròtica.
00 El poema. «A una ‘hermosa’ dama de cabell negre que es pentinava en un terrat ab una pinta de
marfil» és un dels sonets més llegits de Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona, el poeta més
important del Barroc català. En prenem el quart vers per a intitular aquesta exposició.
01 Les circumstàncies del poema. Quan, l’any 1969, el professor i escriptor Roberto Ruberto
preguntava, en una entrevista, a Gabriel Ferrater «¿com expliques la ruptura entre la literatura medieval
i la contemporània? Una literatura que havia donat un Llull i un Ausiàs March, i després, durant uns
quants segles, ja no produeix res. ¿Com ho expliques?», Ferrater contestava: «Bé, no sé per on
començar. Sobre el misteri de la interrupció de la literatura catalana no puc dir res, perquè és realment
un misteri». Avui ja tenim prou literatura científica (Jordi Bilbeny, Pere Coll...) per a poder afirmar que
Garcia i molts altres autors catalans van ser víctimes de la inquisició i de la censura d’Estat d’ençà del
segle XV, que va impedir la publicació de molts llibres en llengua catalana o que va obligar a traduir-los al
castellà, com Llàtzer de Tormos (Lazarillo de Tormes), i fins i tot en va canviar l’autoria: de Galceran de
Cardona per Garcilaso de la Vega, de Francesc Vicenç Garcia per Francisco López de Úbeda. De Garcia, se
n’ha salvat La Armonia del Parnàs (1703).
02 Les paraules del poeta i la música i els dibuixos dels estudiants. Deu més un estudiants de Batxillerat
d’Arts plàstiques i escèniques han volgut il·lustrar o musicar el poema (sense servir-se dels interessants
programes d’Intel·ligència Artificial com el ChatGPT): n’hi ha una que ha optat per musicar-lo i altres dos
que han decidit dibuixar a partir d’uns altres versos de Garcia. L’experiment demostra a bastament que
lletres, músiques i imatges no només són compatibles, sinó fonts complementàries de creació en el camí
de l’actualització de la tradició. I també per a desmentir el tòpic que una imatge val més que mil
paraules, que situa la iconografia al cim del coneixement: les paraules i els dibuixos es necessiten
recíprocament i les unes sense les altres pateixen fam i set car necessitem explicar-nos a nosaltres
mateixos i als altres el que veiem i ens cal imaginar el que llegim.
03 La vida de Garcia. Francesc Vicent Garcia va néixer a Saragossa el 22 de gener de 1579, però va viure la
major part de la infantesa a Tortosa. Va ser rector de Vallfogona de Riucorb (Conca de Barberà) des de
1607 fins a la seva mort en aquesta localitat el 2 de setembre de 1623 (per això enguany commemorem
els 400 anys del seu traspàs mitjançant l’Any Rector de Vallfogona). Se l’anomena tant pel nom de pila
(Francesc Vicent Garcia) com pel nom habitual (Vicent Garcia), com pel nom de ploma i ofici (Rector de
Vallfogona).
04 L’obra de Garcia. Certament, per la qualitat de la seva obra i per la popularitat que va assolir, dins la
història de la literatura catalana, és el poeta més important entre Ausiàs March i Jacint Verdaguer. La de
Garcia és una època de renovació per a la poesia en català, resultat de l’adopció de l’estètica barroca.
Encara que és un poeta barroc, i presenta molts trets de la llengua del seu temps, el seu estil reflecteix
sovint el llenguatge popular i s’allunya volgudament del cultisme d’autors coetanis com Góngora. La de
Garcia és una obra majoritàriament satírica, però també, en una ínfima part, religiosa, mística. Els temes
més recurrents són l’amor, l’erotisme, el goig de viure, la cultura popular i l’actualitat social i política del
seu temps. Fins al segle XIX, el Rector va ser un personatge prestigiós i popular. Durant la segona meitat
del segle, amb el sorgiment de la Renaixença, la persona, l’obra i el mite es van confonent en una idea
cada vegada més confosa. Això fa que passi a ser un autor menystingut i, finalment, oblidat. L’objectiu
de l’Any Rector de Vallfogona és donar a conèixer els textos, la biografia i l’anecdotari del Rector, per tal
que, al llarg de 2023, el públic català pugui conèixer millor les diferents facetes del personatge i fer-se’l
seu mitjançant aquest web i les xarxes socials:
https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2023/anyrectordevallfogona/inici/index.html
https://www.instagram.com/anyrector/
05 Les dones i els dies. El poema «El distret» de Gabriel Ferrater», salvat de la rigorosa foguera de Sant
Joan a què el savi de Reus va sotmetre els tres llibres de l’obra poètica pròpia a Les dones i els dies
(1968), té semblances amb el poema de Garcia. En tots dos hi ha la sensualitat, l’erotisme, però en el de
Ferrater també s’hi llegeix una subtil crítica a les ideologies, que impedeixen de pensar més i d’adonar-
se de la realitat concreta i complexa, del correlat objectiu, a partir de la qual rumiar, crear, per a gosar
poder ser lliures: ‘Segur que avui hi havia núvols, / i no he mirat enlaire. Tot el dia / que veig cares i
pedres i les soques dels arbres, / i les portes per on surten les cares i tornen a entrar. / Mirava de prop,
no m’aixecava de terra. / Ara se m’ha fet fosc, i no he vist els núvols. / Que demà me’n recordi. L’altre dia
/ vaig mirar enlaire, i enllà de la barana / d’un terrat, una noia que s’havia / rentat el cap, amb una
tovallola / damunt les espatlles, s’anava passant, / una vegada i deu i vint, la pinta pels cabells. / Els
braços em van semblar branques d’un arbre molt alt. / Eren les quatre de la tarda, i feia vent.’
06 La bella Flora i els cànons estètics. La bella Flora respon a un cànon nou, propi del Barroc, de la
bellesa femenina, si el comparem amb el que se’n tenia al Renaixement. Si bé al segle XVI era valorada la
dona amb llarga cabellera rossa, front ample i clar, ulls clars i mirada serena, llavis vermells i pell clara.
com es pot observar, per exemple, al quadre «Dona pentinant-se» de Giovanni Bellini (1515), al XVII hom
admira la dona de cabells bruns i de pell blanca, el contrast extrem propi del Barroc. Els cànons de
bellesa canvien i això també es pot observar en els dibuixos dels estudiants per tal com presenten
dones ben diferents. Avui, l’eclecticisme s’hi imposa, en la dona, i la diversitat de fesomies, d’estètiques i
de formes reivindiquen llibertat a l’hora de ser, de vestir-se, de mostrar-se, de presentar-se i de viure la
vida.
07 El tòpic literari i el mite. El poema es basa en el tòpic literari del descriptio puellae (tòpic literari en
què es descriu una noia idealitzant-la a través de la lloança de la seva bellesa física i fent esment dels
seus cabells, els ulls, la pell, la boca, el coll, les mans, etc., generalment en ordre descendent). El nom de
la dama, Flora, és literari, mític, i pertany a una divinitat de la mitologia grega (Cloris), que presidia tots
els jardins de flors i es caracteritzava per tenir el cabell molt llarg.
08 El sonet. Format per dues estrofes de quatre versos i dues estrofes de tres versos, tots decasíl·labs
amb rima consonant.
09 La llengua. El català original del poema conté castellanismes evidents en el lèxic (hermosa* per
«bonica», «bella» o «formosa»; tregües* per «treves»...). La raó és que a partir del segle XVI el castellà
comença a introduir-se a la societat catalana per raons polítiques (pressió inquisitorial, censura de la
Monarquia de la unió dinàstica contrària als catalans...), com denuncia Cristòfor Despuig a Los Col·oquis
de la insigne ciutat de Tortosa.
10 L’exposició presencial i la virtual Aquesta exposició és presencial, però també virtual:

https://www.instagram.com/insgabrielferrater/
Biel Ferrer Puig, filòleg i professor de Llengua Catalana i Literatura a l’institut Gabriel Ferrater de Reus
A una ‘hermosa’ dama de cabell negre, que es pentinava en un terrat ab una pinta de marfil
Ab una pinta de marfil polia

los cabells de finíssima atzabeja,
a qui los d’or més fi tenen enveja,
4 en un terrat la bella Flora un dia.
Entre ells, la pura neu se descobria

del coll, que ab son contrari més campeja,
i, com la mà com lo marfil blanqueja,
8 pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava

lo dolç combat que ab extremada gràcia
aquestos dos contraris mantenien
12 que el cor enamorat se m’alterava,

i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre’ls treves ganes me prenien.
Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona
El poeta descriu la visió d’una dama de cabells negres, a qui anomena Flora, pentinant-se en un terrat amb una
pinta d’ivori. El contrast entre el negre dels cabells i el blanc de la pinta i de la pell és comparat hiperbòlicament a
una lluita aferrissada. El tema és tòpic en el Barroc, i altres exemples n’han estat trets a col·lació per Joaquim
Molas (1976). Però Garcia el que vol és parodiar-lo. Aquesta és la intenció, ens sembla, del tractament hiperbòlic
del tema i de l’exageració que representa la gran desgràcia del vers 13. D’altra banda, notem com, després de tres
versos de dicció harmoniosa i elegant, apareix la dissonància brusca i desagradable del terrat, amb què el poeta
trenca l’atmosfera idíl·lica creada. Hi ha més elements situats enfront de la convenció petrarquista de la poesia
amorosa: el cànon poètic de bellesa femenina preferia les dames de cabells daurats; aquí, desmentint la
convenció, Flora és exalçada enfront de les rosses. D’altra banda, tot i dir-se Flora, el poeta no la situa en un
entorn bucòlic –com seria d’esperar– sinó en un més prosaic i quotidià terrat. És, en tot cas, un dels poemes més
coneguts de Vicent Garcia, imitat (per Bartomeu Rosselló-Pòrcel, a Imitació del foc), parodiat (per Martinabàs, a
Perversions) i abundosament comentat (Molas 1976, Vidal 1993, Piludu 1996, Alegret 2007, Muntané 2007,
Valsalobre 2012, Bargalló 2013). Per a Riquer, representa «un dels més alts graus d’elegància atesos per la poesia de
Vicent Garcia» (1964: 628), i Joan Perucho el considerava «un dels sonets més magnífics de tota la poesia catalana»
(2000).
-------------------------------------------
4 Els quatre primers versos constitueixen un hipèrbaton, i no trobem el subjecte de l’oració (Flora) fins al vers 4.
6 campeja: ‘destaca’.
7 L’al·literació del so [m] i el paral·lelisme sintàctic en l’expressió com la mà com lo marfil reforcen formalment la confluència
entre la mà i el vori de la pinta expressada a nivell semàntic.
8 A primer cop d’ull notem com pareixia no concorda amb el subjecte plural (pinta i mà), però aquesta opció podria ser
voluntat del poeta per reforçar encara més la semblança o identitat dels dos elements.
10 dolç combat: oxímoron.
13 El poeta ironitza sobre les conseqüències d’una confrontació tan extrema.
14 prendre’ls ... prenien: «la presència, en el vers final d’un sonet, de dues formes d’un mateix verb [...] és un tret retòric prou
freqüent en la poesia en llengües vulgars durant el segle xvi i la primeria del xvii» (veg. Alegret 2007: 509-520). | prendre’ls
treves: posar pau.
Font: https://cultura.gencat.cat/ca/temes/commemoracions/2023/anyrectordevallfogona/obra/antologia-poetica/
En un terrat la bella Flora un dia Una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia.
Deu cares + una veu = onze estudiants de Batxillerat d’Arts plàstiques i escèniques:

En un terrat la bella Flora un dia Una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia

Institut Gabriel Ferrater curs 2022 - 2023
Aquest sonet em sembla trist ja que el poeta vol conèixer la bella dama, però no ho fa,
simplement la contempla. És per això que he triat la següent seqüència d’acords: A (la), E (mi),
D (re), Dm (re menor). Penso que aquests acords li donen un to trist i melancòlic a la cançó. La
melodia se’m va acudir tocant la roda amb la guitarra, i vaig fer uns ajustaments a la lletra per
tal que encaixés tot correctament. Els canvis més significatius que he fet del text original són
repetir el sintagma “lo dolç combat” dues vegades, i al final, per concloure la cançó, hi he afegit
una frase meva: “A una ‘hermosa’ dama de cabell negre, això jo li dedico”. Això ho he fet per
tal que totes les estrofes siguin de quatre frases, i no en quedin dues de només tres. Els acords,
amb les frases i la melodia, els he estructurats de la següent manera:
Versió cantada per Abril Vidiella Mallafrè Versió original de Francesc Vicenç Garcia
Ab una pinta de (A) Ab una pinta de marfil polia
marfil polia sos cabells (E) los cabells de finíssima atzabeja,
de finíssima atzabeja (D)
a qui los d’or més fi tenen enveja,
A qui los d’or més fi tenen enveja, en un terrat, la bella Flo (Dm)
en un terrat la bella Flora un dia.
ra, un dia. Entre ells, la pura neu (A)

Entre ells, la pura neu se descobria
se descobria del coll que, ab son contrari, més campeja (E)
i, com la mà com lo marfil blanqueja, (D) del coll, que ab son contrari més campeja,
pinta i mà de una peça pareixia. (Dm) i, com la mà com lo marfil blanqueja,
pinta i mà d’una peça pareixia.
Jo, de lluny, tan atònit contemplava (A)

Jo, de lluny, tan atònit contemplava
lo dolç combat, lo dolç combat (E)
lo dolç combat que ab extremada gràcia
que ab extremada gràcia (D)
aquestos dos contraris manteni-i-i-i-i-i-en, (Dm) aquestos dos contraris mantenien
que lo cor, enamorat, se m'alterava (A) que el cor enamorat se m’alterava,

i, temerós, d’alguna gran desgràcia, (E)
i, temerós d’alguna gran desgràcia,
de prendre'ls tregües ganes venien. (D)
A una hermosa dama de cabell negre això jo li dedico (Dm) de prendre’ls tregües ganes me prenien.
Aquesta cançó, l’he musicat molt ràpidament, en uns quinze minuts, i m’ha semblat molt
divertit i interessant adaptar un text del segle disset. En conclusió, crec que m’ha quedat un
resultat final prou bo.
Institut Gabriel Ferrater curs 2022 - 2023
Vegeu-ne el vídeo aquí: https://www.instagram.com/insgabrielferrater/


Institut Gabriel Ferrater de Reus Curs 2022 - 2023
Vaig triar aquest poema ja que vaig pensar que tenia un significat bonic ja que és
d’amor i perquè em va semblar fàcil a l’hora il·lustrar-lo. He seguit la descripció de
la noia segons el poema i he dibuixat a una noia amb el cabell fosc, pell clara,
pentinant-se en un terrat amb una pinta de marfil.

He volgut il·lustrar aquest poema a causa de la seva senzillesa i expressivitat. Ho

he fet tot al llapis i ho he remarcat tot amb retolador negre. Ho he fet amb el meu
estil de dibuix.

Vaig pintar una dona que es pentina els cabells negres brillants amb pell llisa i
blanca perquè aquest poema de Francesc Vicenç Garcia ens parla d'una bella
dama que es patinava en un terrat amb una pinta de marfil.
Només he pintat el cap de la dona perquè em semblava el més destacat del

poema, ja que ha dedica set versos a la descripció d'ella.
Ho vaig pintar en un full gran perquè el dibuix i la composició de tota la feina

ressalti més i tingui més força ja que vaig decidir pintar-ho amb llapis. Aquesta
tècnica no ressalta gaire pel fet que és a escala de grisos (blanc i negre) però la
vaig triar perquè em resultava la més adequada pel fet que vaig poder pintar la
pell més impecable i neta, just això és el que ens vol dir o transmetre l'autor dient
que la pell de la dama és com el marfil: llisa, blanca i brillant.
Em vaig esforçar molt pintant molts reflexos en el cabell de la dona, ja que

Francesc Vicenç Garcia la descriu en aquest poema així:
Sos cabells de finíssima atzabeja

A qui los de or més fi tenen enveja
Em va semblar una bona idea escriure tot el poema al costat en retolador negre
pel
fet que tingui més contrast.
Vaig triar retolador perquè no taca, això fa que tot sembli i, de fet, és més net.

Vaig decidir fer el dibuix en blanc i negre i amb detalls a llapis ja que aquesta
tècnica em transmet molta calma. El dibuix busca transmetre l'estat
d'ensonyament que m'aporta el poema.

En aquest poema, s’hi parla d’una noia de cabells negres, pentinats amb una pinta
de marfil. Per això he decidit fer una il·lustració de pla de detall d’una pinta de
marfil blanca per tal de focalitzar el contrast amb els cabells negres, el mateix
contrast que explica el poema.

Institut Gabriel Ferrater de Reus Curs 2022 – 2023
Aquest dibuix està fet en llapis i amb petites ombres, amb la inspiració d'un
poema on una noia té un cap ple de flors, el dibuix és com una noia plena de flors,
que és com jo he interpretat el poema.

Aquest poema és el cant a una bella dama que el té encisat. Es basa en un dels
trets més característics de l'estètica barroca, el contrast i el joc semàntic entre
oposats. L'acció se situa en un terrat i el poeta contempla com la dama es
pentina, expressa, en l'últim tercet, el paral·lelisme entre el cor alterat per tanta
bellesa, si serà capaç d'arribar al de l'estimada, l'harmonia a què arriben els
contraris posats en joc per l'acció de pentinar els cabells de la dama.
Per aquest motiu he volgut representar la meva il·lustració situant-la en un terrat
d'estil barroc, amb uns colors representatius d'aquesta època i amb les formes
corbes i florals.
L’hermosa dama [la cursiva és pel castellanisme, no pas per cap prejudici estètic
expressat amb ironia], l'he pintada amb els cabells foscos, ja que vol fer un bon
contrast, com es portava a l'època barroca; la pinta l'he deixada de color clar,
perquè en fa referència així el poema, que és una pinta de marfil i el marfil té un
color blanquinós crema.
La perspectiva amb què he dibuixat la il·lustració ha sigut com si algú l'estigués

mirant des de fora, perquè en el poema fa referència que l'autor l'està definint, la
dama, des d'un tercer pla i ho he volgut representar de la manera com ho veu
l'autor.

Per a la il·lustració jo vaig decidir dibuixar el poema "A l'hermosura d'una donzella nomenada
Madrona, passejant-se pels camps de Barcelona, present són Galant" de Francesc Vicenç
Garcia.
«A la hermosura d'una donzella nomenada Madrona, passejant-se per los camps de Barcelona,
present son galan»
Per eixos ulls te jur, gentil Madrona,

que no veig ab los ulls cosa que sia,
des de que amor volgué que et ves un dia
fertilitzar los camps de Barcelona.
Estaves tan bonica que Pomona

per los camins floretes espargia,
solemnitzant la molta gallardia
que el cel volgué cifrar en ta persona.
Fins a les seques plantes rebrotaven

i, alegres de mirar coses tan belles,
les de tos peus contentes adoraven.
Jo fet un pom d'amor estava entre elles

mirant que les que més m'enamoraven,
eren de ton vell cos les meravelles.
Francesc Vicenç Garcia
Vaig escollir la tècnica de dibuix tradicional ja què és amb la que més tinc pràctica i vaig utilitzar
el color vermell per donar més importància a la rosa i que cridés més l'atenció, així dona més la
sensació que la donzella està en un camp passejant.
Vaig dibuixar la donzella amb una expressió relaxada i una mica enrojolada mostrant què està
tranquil·la i enamorada pel seu Galant. Amb un pentinat recollit i un vestit elegant però alhora
còmode. Plantes al darrere per donar una sensació de natura, com si el camp de Barcelona
l'envoltés amb la seva bellesa i viceversa.

«A l’hermosura d'una donzella nomenada Madrona, passejant-se pels camps de Barcelona,

present son galan»
Per eixos ulls te jur, gentil Madrona,

que no veig ab los ulls cosa que sia,
des de que amor volgué que et ves un dia
fertilitzar los camps de Barcelona.
Estaves tan bonica que Pomona

per los camins floretes espargia,
solemnitzant la molta gallardia
que el cel volgué cifrar en ta persona.
Fins a les seques plantes rebrotaven

i, alegres de mirar coses tan belles,
les de tos peus contentes adoraven.
Jo fet un pom d'amor estava entre elles

mirant que les que més m'enamoraven,
eren de ton vell cos les meravelles.
Francesc Vicenç Garcia
Per a començar, he escollit aquest poema ja que se’m feia més fàcil visualitzar el paisatge i com
podia estar situat el fons i el personatge principal, la donzella.
Per a dibuixar la donzella, m’he guiat pel poema «A una ‘hermosa’ dama de cabell negre que se
pentinava en un terrat amb una pinta de marfil» per a seguir el cànon de bellesa, és a dir, cabell
negre i pell blanca. Aquesta donzella, la podem veure en un camp de flors ja que, com bé
s’esmenta en el poema, es passeja per un camp de flors de Barcelona.
La vestiment, l’he feta ambientada en l’època del segle XVII cercant l’abillament de les dones
en aquest segle.
He de mencionar que, per a saber fer el fons on es veu la silueta de la ciutat de Barcelona,
també l’he hagut de cercar en imatges de Barcelona en aquest segle.

Institut Gabriel Ferrater de Reus Curs 2022 – 2023
Volia representar de manera visual i literal el poema, per això vaig fer una noia de
pèl negre amb ulls verds perquè mentre llegia el poema el que visualitzava a la
meva ment era això.
Institut Gabriel Ferrater i Soler
Reus

En Un Terrat La Bella Flora Un Dia EXPOSICIÓ Catàleg Institut Gabriel Ferrater

Uploaded by

Document Information

Copyright

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

En Un Terrat La Bella Flora Un Dia EXPOSICIÓ Catàleg Institut Gabriel Ferrater

Uploaded by

Copyright:

En un terrat la bella Flora un dia

Una exposició a propòsit d’un sonet de Francesc Vicent Garcia

00/10 Abril Vidiella Mallafrè (1 BAT E)

01/10 Paula Batalla Roig (1 BAT E)

02/10 Santiago José Bossio Granados (1 BAT E)

03/10 Milana Schickle (1 BAT F)

04/10 Nina Domènech Rembelska (1 BAT F)

05/10 Carla Perales García (1 BAT F)

06/10 Yesmi Lizeth Acosta Sandres ( 1 BAT F)

07/10 Irene-Yi Orti Abadias (1 BAT F)

08/10 Alba Merchán Traveria (1 BAT F)

09/10 Ester Pérez del Cerro (1 BAT F)

10/10 Ariadne Bonanken Mamani (1 BAT F)

Coordinació: Biel Ferrer Puig, professor de Llengua Catalana i Literatura

Any Rector de Vallfogona

Departament de Llengua Catalana i Literatura

Biblioteca de l’institut Gabriel Ferrater de Reus, del 25 de maig al 14 de juny de 2023

10 L’exposició presencial i la virtual Aquesta exposició és presencial, però també virtual:

Ab una pinta de marfil polia

Entre ells, la pura neu se descobria

Jo, de lluny, tan atònit contemplava

12 que el cor enamorat se m’alterava,

Francesc Vicent Garcia, Rector de Vallfogona

10 dolç combat: oxímoron.

13 El poeta ironitza sobre les conseqüències d’una confrontació tan extrema.

00/10 Abril Vidiella Mallafrè (1 BAT E)

01/10 Paula Batalla Roig (1 BAT E)

02/10 Santiago José Bossio Granados (1 BAT E)

03/10 Milana Schickle (1 BAT F)

04/10 Nina Domènech Rembelska (1 BAT F)

05/10 Carla Perales García (1 BAT F)

06/10 Yesmi Lizeth Acosta Sandres ( 1 BAT F)

07/10 Irene-Yi Orti Abadias (1 BAT F)

08/10 Alba Merchán Traveria (1 BAT F)

09/10 Ester Pérez del Cerro (1 BAT F)

10/10 Ariadne Bonanken Mamani (1 BAT F)

00/10 Abril Vidiella Mallafrè (1 BAT E)

ra, un dia. Entre ells, la pura neu (A)

pinta i mà de una peça pareixia. (Dm) i, com la mà com lo marfil blanqueja,

pinta i mà d’una peça pareixia.

Jo, de lluny, tan atònit contemplava (A)

que lo cor, enamorat, se m'alterava (A) que el cor enamorat se m’alterava,

Vegeu-ne el vídeo aquí: https://www.instagram.com/insgabrielferrater/

01/10 Paula Batalla Roig (1 BAT E)

02/10 Santiago José Bossio Granados (1 BAT E)

He volgut il·lustrar aquest poema a causa de la seva senzillesa i expressivitat. Ho

03/10 Milana Schickle (1 BAT F)

Només he pintat el cap de la dona perquè em semblava el més destacat del

Ho vaig pintar en un full gran perquè el dibuix i la composició de tota la feina

Em vaig esforçar molt pintant molts reflexos en el cabell de la dona, ja que

Sos cabells de finíssima atzabeja

04/10 Nina Domènech Rembelska (1 BAT F)

05/10 Carla Perales García (1 BAT F)

06/10 Yesmi Lizeth Acosta Sandres ( 1 BAT F)

07/10 Irene-Yi Orti Abadias (1 BAT F)

La perspectiva amb què he dibuixat la il·lustració ha sigut com si algú l'estigués

08/10 Alba Merchán Traveria (1 BAT F)

Per eixos ulls te jur, gentil Madrona,

Estaves tan bonica que Pomona

Fins a les seques plantes rebrotaven

Jo fet un pom d'amor estava entre elles

Francesc Vicenç Garcia

9/10 Ester Pérez del Cerro (1 BAT F)

«A l’hermosura d'una donzella nomenada Madrona, passejant-se pels camps de Barcelona,

Per eixos ulls te jur, gentil Madrona,

Estaves tan bonica que Pomona

Fins a les seques plantes rebrotaven