POESIA DRAMÀTICA I PLAUTE

La poesia dramàtica té uns orígens remots a Itàlia, que es relacionen amb la religió i amb
festes del món rural. Es combinava dansa, música i cant. Al teatre hi havia diferents tipus
d’obres, les fabullae palliatae, les togatae, praetextae o atellanae les mimi i les pantomimi.
Els autors més coneguts van ser Titus Maccius Plautus i Publius Terensi Afer, els quals
acostumaven a representar la fabula palliata.
Plaute va néixer pels volts de 250 a.C a Sàrsina, (Úmbria) i va morir l’any 184 a.C. Va anar
a l’escola i temps més tard emigra a Roma, on decideix treballar al comerç. Més tard es
dedica al teatre, primer sent actor i després autor, productor i director de les seves obres.
Va fer 130 comèdies, conegudes com a veritables només 21. Els arguments de les obres
eren de la Comèdia Nova grega. A les seves obres barreja molts elements de la fabula
atellana i es consideren molt originals, els personatges i situacions són únics. El sermo
vulgaris, la parla popular romana, destaca a la seva obra, viva àgil i rica en recursos com els
jocs de paraules.
Els seus títols són: Miles gloriosus, Menaechmi, Aulularia, Captivi o Amphitrio.
La seva obra més destacada és coneguda en català com Els bessons, que tracta escenes
de la vida quotidiana molt còmiques, amb els personatges de la fabula palliata. Tracta
l’embolic de dos germans bessons que no es coneixen i la gent del seu voltant els confon.

TERENCI
Va néixer l’any 190 a.C a Cartago, d’on ve el sobrenom d’Àfer, i va morir l’any 159 a.C a
Grècia, on es trobava fent un viatge per buscar inspiració. Arriba a Roma com a esclau de
Gai Terenci Lucà, de qui pren el nom quan és lliure. Una vegada lliure, s’associa al cercle
filohel·lènic d’intelectuals, patrocinat per les famílies aristocràtiques.
La seva obra té un caràcter més moralitzador i psicològic. L’acció de les seves obres gira al
voltant del caràcter dels personatges, per aquest to que utilitza no té tanta gràcia. Es
diferencia de Plaute per aquests motius. No va ser gaire estimada ni acceptada pels
espectadors, només va representar una als escenaris.
Es conserven sis: Els germans, La soga, El turmentador, Formió, L’Eunuc i Àndria.

ÈPICA I VIRGILI
La poesia èpica són composicions poètiques en versos regulars amb caràcter narratiu que
expliquen personatges i accions heroiques, narra el passat gloriós d’un poble. Com la Ilíada
i l’Odissea d’Homer. Al territori indoeuropeu va tenir molta influència. Aquest gènere es
caracteritza per l’oralitat, sovint hi ha diferents versions. Al segle III a.C, van aparèixer els
primers poemes èpics a la literatura llatina. Té els seus orígens a les traduccions de Livi
Andrònic. Els principals poemes èpics són l’Eneida de Virgili i les Metamorfosis d’Ovidi.
Publi Virgili Maró va néixer al Nord d’Itàlia l’any 70 a.C, amb el reconeixement dels seus déu
petits poemes, coneguts com les Bucòliques, va entrar al cercle de Mecenas i es va
aproximar a August. Una altra obra son les Geòrgiques, on mostra el seu amor per la vida
rural i la natura. Virgili va ser la màxima expressió del renovament de la poesia llatina.
L’Eneida és la seva obra és coneguda, un poema èpic on narra les aventures d’Enees, fill
troià d’Anquises i de la deessa Venus, que era l’encarregat de fundar Roma. va trigar onze
anys en realitzar-la. Es fusionaven les llegendes amb esdeveniments històrics reals. L’obra
està formada per dotze cants, seguint el model d’Homer, els sis primer s’inspiren en
l’Odissea i els sis últims en la Ilíada.

LES METAMORFOSIS D’OVIDI

És un extens poema d'uns 12.000 hexàmetres dividits en 15 llibres que recullen 250 mites i
llegendes gregues i romanes amb la característica comuna de la transformació de
personatges i éssers en elements de la natura com; animals, plantes, constel·lacions.
Parteix des de la creació de l'univers fins a la divinització de Juli Cèsar.

Així doncs consisteix en una mena d'història mítica del món, que, després de començar
amb un pròleg dedicat a la creació i el diluvi, es divideix en tres parts:

1. Els protagonistes són divinitats

2. Narracions sobre herois i heroïnes

3. Les figures que els antics consideraven històriques tot arrencant de la guerra de Troia.

LÍRICA I HORACI
La poesia lírica és un gènere en el qual s’expressen els sentiments o les opinions relatives
al jo poètic. Estava destinada a ser cantada acompanyada de la lira, origen del seu nom. La
seva aparició és deguda al cercle literari de poetes, conegut com poetae novi, els quals,
entre els anys 65 i 40 aC, van decidir renunciar a la tradició llatina poètica, com l'èpica o la
sàtira, i van proposar una poesia amb un origen culte i de gran perfecció moral, partint dels
models grecs. Els dos grans autors són: Horaci, el poeta líric més gran de la literatura
llatina i Gai Valeri Catul, el màxim representant dels poetae novi.

Quint Horaci Flac va néixer a Venúsia, l’any 65 aC i va morir a Roma l’any 8 aC, els seus
orígens eren humils. Va estudiar a Roma gramàtica i retòrica. Un temps més tard estudia a
Atenes grec i filosofia i es va interessar per l’epicureisme. Va lluitar per defensar la
República i després de l’assassinat de Juli Cèsar es va unir a l’exèrcit del seu fill Brut, en
oposició a Octavi (August) i Marc Antoni, i va ser anomenat tribuni militar. L’any 38 aC,
gràcies a Virgili va a entrar a formar part del cercle literari de Mecenas, un conseller
d’August. Va ser considerat el poeta líric més gran de la literatura llatina. A la seva obra
poètica va plasmar, sobretot, aspectes de la seva vida, els seus costums i punts de vista i el
seu tarannà. A la seva obra trobem: Sàtires i Epodes, composicions poètiques amb
una crítica social. Les Sàtires pertanyen al gènere satíric i les Epodes són poesia lírica.
També va escriure les Odes, que representen la major obra de la lírica llatina, són quatre
llibres amb un total de 104 odes, amb un to intimista, que tracten diferents temes com: el
filosòfic i moral, l’amor, i el camp i la natura. També va escriure les Epístoles, poesia amb
reflexió moral i filosòfica, com per exemple Epistula ad Pisones, en la qual explica una sèrie
de principis literaris que han tingut una gran importància en la nostra cultura.
Horaci va crear una sèrie de tòpics que van tenir una gran importància en la literatura
occidental com aurea mediocritas, amb el qual vol demostrar que per ser feliç s’ha de ser
generós, administrar bé les teves riqueses, i gaudir del que tenim en el moment perquè pot
desaparèixer en qualsevol moment o el carpe diem: gaudeix del present perquè el demà
serà incert.

ELEGÍACA I OVIDI
La poesia elegíaca es caracteritza per la seva passió i sentimentalitat, tracta temes sobre
l’amor i són composicions molt subjectives i personals fetes en dístics elegíacs. Els autors
més coneguts són: Tibul, el qual va desenvolupar una elegia més personal, Properci, a la
seva poesia predominava la temàtica amorosa i Ovidi, que als seus primers anys va
escriure poesia elegíaca de temes amorosos.

Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. De família benestant. Va

estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un viatge pel món hel·lènic.
Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per
dedicar-se plenament a la poesia. Es va casar dues vegades i es va divorciar, la seva
tercera dona era de la família Flàvia, i una de les seves amants pertanyia a la família reial.
Es va veure exiliat a Tomis per ordre d’August, on va acabar morint. Va ser desterrat per un
carmen et error: l’Ars amandis, o per motius personals amb August. Ovidi va conrear també
la didàctica i estén l’elegia a nous temes i amb les seves últimes elegies, sorgeix l’elegia
dolorosa. Les que tracten temes més amorosos són: Amores; que tracten l’amor i les
Heroides; cartes escrites per heroïnes de la mitologia grega als seus marits o amants
absents. Del seu exili van sorgir les poesies elegíaques doloroses com: Tristia i Epistulae ex
Ponto; cartes enviades a la seva esposa, amics i enemics. Neix del dolor i, per aquest
motiu, resulta més sincera i profunda que l’anterior. La seva obra més coneguda són les
Metamorfosis.

PROSA HISTORIOGRÀFICA I TIT LIVI

La historiografia va aparèixer durant la segona guerra púnica, quan els escriptors van
començar a utilitzar la prosa per explicar uns criteris cronològics, esdeveniments reals, més
rigurosos. El prosista més cèlebre va ser Marc Porci Cató. Un dels historiadors romans més
importants és Tit Livi.
Titus Livi va néixer cap al 59 a. C. a Pàdua, al nord d'Itàlia, i va morir el 17 d. C. Es va
dedicar sobretot a la historiografia, ja que va treballar la major part de la seva vida en la
redacció de la seva gran obra Ab urbe condita. Livi va gaudir de l'amistat d'August i va
participar en el programa de regeneració moral de Roma impulsat pel príncep. Livi recupera
el passat de Roma per exaltar-la i tornar als romans l'orgull de ser-ho. Livi no va accedir als
documents oficials i reelaborava els escrits d'historiadors anteriors sense gaire esperit crític.
Pretén acostar la prosa històrica a la poesia tant per la manera de tractar el passat com pel
seu estil. Destaca la seva qualitat literària, amb una gran varietat d'estils.

ORATÒRIA I CICERÓ
L’oratòria és l’art de parlar en públic, exercit per l'orator i l’eloqüència era el bon domini. Neix
a Roma i es manté durant tota la República, utilitzat a la vida pública, als fòrums o tribunals.
Al principi es feia de manera improvisada, però amb el temps es va deixar per escrit i es va
convertir en un gènere. En l’àmbit educatiu va arribar a ser una eina indispensable per a
l’educació dels romans, va esdevenir una preparació per a la vida política. Un dels oradors
més importants és Ciceró.
Marc Tul·li Ciceró va néixer a Arpí el 106 a.C., a una família de classe mitja. Estudia a
Roma retòrica i filosofia. Per ampliar els seus coneixements viatja a Grècia. Anys més tard
torna a Roma com a advocat i comença la seva carrera política. D'aquí va sorgir el primer
gran èxit en els tribunals: el procés a Verres, un governador corrupte. L’any 63 a.C es va fer
cònsol, i descobreix l’intent de cop d’estat de Catilina a un dels seus discursos més
famosos, les Catilinàries. En aquest moment la seva carrera política s’acaba, els seus
enemics l’acusen d’haver sigut anticonstitucional i es va haver d’exiliar durant un temps.
Quan torna a Roma l’any 51 a.C i esclata la guerra civil entre Pompeu i Cèsar es posa al
costat de Pompeu. Quan Cèsar guanya, el torna a expulsar de l’àmbit polític. Mor l’any 43
a.C assassinat pels soldats d’Octavi. A la seva obra trobem obres de retòrica com De
oratore, 58 discursos; entre ells In C.Verrem o In L. Catilinam, obra filosòfica com De re
publica i De officiis i les epístoles, que escrivia a amics i familiars com Epistulae ad Atticum
o Epistulae ad Quintum fratrem.

CATUL
Gai Valeri Catul va néixer l'any 87 aC a Verona, i va morir cap a l'any 58 aC. Es va establir
a Roma per estudiar i es va integrar en els cercles literaris. Va ser el màxim representant
dels poetae novi. Va tenir l'estima i el suport de personatges il·lustres, polítics i literaris
com per exemple l’historiador Corneli Nepo. Catul no es va dedicar de manera seriosa ni al
comerç ni a la política, però sovint va criticar Cèsar en els seus epigrames. Va decidir
abocar-se a la vida en societat amb els amics, l’amor i la poesia.
L'obra que es conserva de Catul aplega un total de 116 poemes, coneguts com els Catulli
Carmina, poemes molt variats pel que fa als temes, els quals van des de l'amor i la
mitologia a la crítica ferotge, la mètrica i l'extensió. A la seva obra trobem poemes llargs i
breus, els qual destaquen per la perfecció formal i el seu estil molt acurat.
Pel que fa als poemes breus, cal destacar els de temàtica amorosa on trobem el cicle de
Lèsbia, dedicats a la seva estimada, trenca amb el model grec, i uns altres que parlen del
patiment a causa de les infidelitats d’aquesta. També hi ha altres poemes dedicats a
algunes amants com Ipsitil·la o Ameana i a un noi anomenat Juvenci. Pel que fa als
poemes llargs, també anomenats Carmina docta, cal destacar les elegies, els epil·lis i
epitalamis o cants nupcials.