CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

EL MOVIMENT I LES FORCES.

ÍNDEX DE LA UNITAT

0.- INTRODUCCIÓ

1.- CONCEPTES PREVIS A L’ESTUDI DEL MOVIMENT.

1.1.- La posició i el sistema de referència.
1.2.- La trajectòria i l’espai recorregut.
1.2.1.- La classificació del moviments segons la trajectòria.

2.- LES MAGNITUDS DEL MOVIMENT DELS COSSOS.

2.1.- El desplaçament.
2.2.- El temps.
2.3.- La velocitat i la rapidesa.
2.3.1.- La classificació del moviment segons la seva velocitat.
2.4.- L’acceleració.

3.- GRÀFICS D’UN MOVIMENT RECTILINI UNIFORME.

3.1.- Gràfic posició-temps.
3.1.1.- Gràfic comparatiu del moviment de dos mòbils.
3.1.2.- Gràfic del moviment variat d’un mòbil.
3.2.- Gràfic velocitat-temps.
3.2.1.- Gràfic comparatiu de la velocitat de dos mòbils.
3.3.- Gràfic acceleració-temps.

4.- QUÈ SÓN LES FORCES?

5.- COM ES REPRESENTEN LES FORCES?
6.- COM ES MESUREN LES FORCES?.
7.- LA COMPOSICIÓ DE LES FORCES.
7.1.- El sistema de forces. La resultant.
7.1.1.- Les forces concurrents.
7.1.2.- Les forces paral·leles.
7.2.- La composició de forces concurrents.
7.3.- La composició de forces paral·leles.

1
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

0.- INTRODUCCIÓ.

Albert Einstein, està considerat un

dels personatges més rellevants del segle
XX. Els seus descobriments científics van
revolucionar la física de tal manera que les
troballes que va fer van canviar la
concepció clàssica de l’espai i del temps.

Malgrat els seus descobriments, ell

no es creia un superdotat amb talents
especials. Atribuïa el seu èxit al fet de ser
“apassionadament curiós, res més”. Creia
més en la seva imaginació i en la inquietud
científica constant, que en la seva
intel·ligència convencional. Ell mateix deia:
“la cosa més bonica que podem
experimentar és el misteri”, i afegia “és
l’emoció fonamental que suporta el bressol
del veritable art i la veritable ciència”

El 1905 va publica la “teoria de la

relativitat espacial” en la qual va presentar
la famosa fórmula:

E= m · c2

en que relacionava la massa (m), l’energia

(E) i la velocitat de la llum (c).

Uns quants anys més tard, el 1915,

va presentar una altra teoria, la “teoria
general de la relativitat”, en la qual va
reformular el concepte de la gravetat.
L’any 1921 va rebre el premi Nobel de
Albert Einstein ( 1879-1955)
física, per l’explicació de l’efecte foto-
elèctric i les nombroses contribucions que
havia fet a la física teòrica.

2
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

1.- CONCEPTES PREVIS A L’ESTUDI DEL MOVIMENT.

1.1.- La posició i el sistema de referència.

La posició d’un cos és el lloc on es troba. Per determinar la posició

d’un objecte necessitem fer-ho respecte d’un sistema de referència fix
que considerem immòbil.

En la vida quotidiana, el sistema de referència, és la paret d’un

edifici, un arbre, etc. Mentre que en física o en matemàtiques, utilitzem
com a sistema de referència els eixos de coordenades.

Quan un objecte no canvia de posició respecte del sistema de

referència, diem que està en repòs.

Si la posició canvia al llarg del temps, diem que està en moviment i

l’anomenem mòbil.

L’estat de moviment o de repòs d’un cos depèn, per tant, del sistema
de referència que es considera. Per això es diu que el moviment és relatiu.

Així doncs, un cos pot estar en moviment respecte d’un sistema de

referència i, en canvi, pot estar en repòs respecte d’un altre punt de
referència. Ex: Si ens trobem dins d’un tren quan es posa en marxa, estem
en moviment respecte l’arbre que tenim fora, però estem en repòs respecte
el seient de la persona que està al davant.

1.2.- La trajectòria.

La trajectòria és el camí recorregut pel mòbil, i correspon a la línia

resultant de la unió de les diferents posicions ocupades pel mòbil al llarg del
temps. Aquesta línia, pot ser real (trajectòria d’un cotxe sobre la sorra), o
imaginària ( trajectòria d’una pilota quan es xuta).

La longitud de la línia que marca la trajectòria és l’espai recorregut.

• Notació: x
• Unitats en el SI: m (metres).
• Altres unitats: km

3
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

1.2.1.- Classificació dels moviments segons la trajectòria.

Segons la seva trajectòria:

A) Moviment rectilini: La trajectòria del cos segueix una línia recta.

Ex: Es deixa caure un objecte d’una certa altura.

B) Moviment curvilini: La trajectòria del cos segueix un línia corba.

N’hi ha de tres tipus:
1- Moviment circular: La trajectòria del cos segueix una circumferència.
Ex: Les agulles del rellotge.
2.- Moviment parabòlica: La trajectòria és una paràbola.
Ex: Encistellar un pilota de basquet.
3.- Moviment el·líptic: La trajectòria del cos segueix una el·lipse.
Ex: Les òrbites que descriuen els planetes al
voltant del Sol.

2.- MAGNITUDS DEL MOVIMENT DELS COSSOS.

Una magnitud, és qualsevol propietat dels cossos que pugui ser

mesurada com per exemple la longitud, la densitat, etc.

2.1.- El desplaçament.

El desplaçament és la distància que hi ha en línia recta entre el punt

inicial i final del recorregut, tenint en compte el sentit del moviment.

El desplaçament no sempre és igual a l’espai recorregut. Només en el

cas d’una trajectòria recta coincideixen l’espai recorregut i el
desplaçament.

• Notació: d
• Unitats en el SI: m (metres).
• Altres unitats: km
• Fórmula: d(AB) = Posició B – Posició A

4
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

2.2.- El temps.

Quan s’estudia el moviment, no n’hi ha prou de saber el desplaçament,

també és necessari expressar el temps que dura el moviment.

• Notació: t
• Unitats en el SI: s (segons)
• Altres unitats: h (hores), min (minuts)

Recorda que en física el temps no pot ser mai un valor negatiu.

2.3.- La velocitat i la rapidesa.

La velocitat és la magnitud que relaciona el desplaçament amb el

temps necessari per efectuar-lo i el sentit en què es produeix el moviment.

Si no es té en compte el sentit en que s’ha produït el moviment parlem

de rapidesa (valor absolut de la velocitat). És el valor que mesura el
velocímetre d’un cotxe.

Ex: Si ens diuen que un cotxe va a 120 km/h, ens indica la rapidesa amb la
que es mou un cotxe.

Ex: Si ens diuen que un cotxe va a 120 km/h de Girona a Barcelona, ens
indica la velocitat, ja que ens indica el sentit del desplaçament.

Com en els moviments la velocitat no sol se constant, podem distingir

dos tipus de velocitat:

• Velocitat instantània (v i): És la velocitat que té un mòbil en un

instant determinat.

• Velocitat mitjana (v m): És la relació que hi ha entre l’espai

recorregut per un mòbil i el temps que ha tardat a recórre-lo.

• Fórmula: vm = x/t
• Unitats en el SI: m/s
• Altres unitats: km/h

5
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

2.3.1.- Classificació dels moviments segons la velocitat.

1. Moviment Rectilini Uniforme (MRU):

- És rectilini, per què la trajectòria és un línia recta.
- És uniforme, per què la velocitat és constant.
- En aquest moviment l’acceleració és zero.

2.- Moviment Rectilini Uniformement Accelerat (MRUA):

- És rectilini, per què la trajectòria és un línia recta.
- És uniformement accelerat, per què la velocitat no és constant.
- En aquest moviment l’acceleració és diferent de zero.

2.4.- L’acceleració.

Quan la velocitat d’un mòbil canvia es diu que té acceleració.

• Notació: a
• Fórmula: a = vf – vi / t f - t i vf - vi
a=---------
• Unitats en el SI: m/s2 tf - ti

Quan la velocitat augmenta, l’acceleració és positiva, quan un cotxe

frena, la velocitat disminueix i l’acceleració és negativa.

3.- GRÀFICS D’UN MOVIMENT RECTILINI UNIFORME.

Els gràfics d’un moviment, són les representacions sobre el pla de la

posició, la velocitat i l’acceleració en funció del temps.

Per construir-los, representarem sobre el pla els eixos, posició-

temps, velocitat-temps i acceleració-temps, i la línia formada pels punts de
posició, velocitat o acceleració en funció del temps s’anomena gràfica.

gráfica

gráfic

6
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

3.1.- Gràfic posició-temps.

• El temps es representa en l’eix d’abscisses (eix de les x).

• La posició es representa en l’eix d’ordenades (eix de les y).
• El gràfic que s’obté és el següent i la gràfica resultant és sempre una
línia obliqua.

Per construir el gràfic posició-temps utilitzarem un exemple:

Després d’haver fet un seguit de mesures, disposem de les dades

següents, referides al moviment d’un cos que descriu una trajectòria
rectilínia:

Posició (m) 0 100 200 300 400 500

Temps (s) 0 20 40 60 80 100

Segons aquestes dades, podem dir que hem pres com a punt de
referència el punt des d’on surt el mòbil, és a dir, des d’on comença el
moviment.

Per exemple, de les dades pots deduir que en 60 s s’ha desplaçat 300
m a la dreta i que en 100 s s’ha desplaçat 500 m a la dreta.

7
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8
Per fer una representació gràfica, cal seguir uns passos concrets:

1.- Dibuixa dos eixos perpendiculars. Generalment el temps es representa

en l’eix horitzontal (eix de les abscisses) i a la distància en l’eix vertical (eix
de les ordenades).

2.- Marca divisions iguals en l’eix de les abscisses, posant a sota el temps
que representen. Les unitats poden ser les que es vulgui, encara que les més
habituals són els segons i les hores.

3.- Marca divisions iguals en l’eix d’ordenades (poden ser de mida diferent a
les marcades en l’eix d’abscisses, ja que representen magnituds diferents).
Al costat ha de constar la posició que representa cada divisió. Aquí també
es pot posar qualsevol unitat, si bé les més utilitzades són el metre i el
quilòmetre.

8
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

4.- Marca els punts de les dades; en el cas de l’exemple, (0 s, 0m), (20s, 100
m), (40 s, 200 m), etc.

5.- Uneix tots els punts marcats per obtenir la gràfica, en el nostre cas la
gràfica posició-temps del moviment estudiat. Es una línia recta, el pendent
de la qual representa la velocitat del mòbil; com més propera a la vertical
sigui la gràfica, més ràpid és el moviment.

3.1.1.- Gràfic comparatiu del moviment de dos mòbils.

Moltes vegades ens interessa comparar el moviment de dos cossos.

Per tant, es fa la representació gràfica dels dos moviments damunt dels
mateixos eixos de coordenades.

9
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

3.1.2.- Gràfic del moviment variat d’un mòbil.

En el gràfic s’aprecien trams diferents, cadascun dels quals

correspon a un MRU però de velocitats diferents.

En el tram 0A, el mòbil es desplaça més a poc a poc que en el tram

AB. El tram BC és el que presenta una velocitat major (la recta té més
pendent). El tram CD indica que la posició del mòbil no canvia, és a dir, està
aturat. En l’últim tram trobem la representació de la tornada del mòbil cap a
l’origen de coordenades.

3.2.- Gràfic velocitat-temps.

• El temps es representa en l’eix d’abscisses (eix de les x).

• La velocitat es representa en l’eix d’ordenades (eix de les y).
• Com que la velocitat és constant, la gràfica és una línia paral·lela a
l’eix d’abscisses:

3.2.1.- Gràfic comparatiu de la velocitat de dos mòbils.

Quan ens interessa comparar el moviment de dos cossos, es fa la

representació gràfica dels dos moviments damunt dels mateixos eixos de
coordenades.

10
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

3.3.- Gràfic acceleració-temps.

En un MRU, no hi haurà gràfic acceleració-temps ja que com la

velocitat és constant, l’acceleració és zero.

4.- QUÈ SÓN LES FORCES?

Una força (F) és tota causa capaç de modificar l’estat de moviment

d’un cos o de deformar-lo.

Existeixen dos tipus de forces, les que actuen per contacte i les que
ho fan a distància.

• Forces per contacte: Són aquelles en les quals hi ha un contacte

directe entre el cos que fa la força i el cos que la rep.
Ex: un noi que xuta una pilota, un porter que atura una pilota, etc.

• Forces a distància: Són aquelles en les quals no hi ha contacte entre

l’objecte que fa la força i l’objecte que la rep.
Ex: un imant que atrau unes agulles de cap, una poma llençada des
d’una finestra.

5.- COM ES REPRESENTEN LES FORCES?

(Vectors)
Les forces es representen per mitjà de fletxes, anomenades vectors,
les quals indiquen la direcció, el sentit, la intensitat i el punt d’aplicació de la
força.

11
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8
Els components de les forces són els següents:

• La direcció: És la de la recta sobre la qual actua la força. Aquesta

recta s’anomena línia d’acció.
La direcció pot ser horitzontal, vertical o inclinada. En aquest darrer
cas s’indica l’angle que forma am l’horitzontal.

• El sentit: S’indica amb la punta de la fletxa. Cada direcció té dos

sentits. La direcció horitzontal té dos sentits, que anomenem dreta i
esquerra, endavant i endarrere, o cap a dins i cap enfora, segons la
posició de l’observador.

• La intensitat: S’indica per la longitud de la fletxa. En cas de

representar més d’una força, les longituds han de ser proporcionals a
les intensitats.
Ex: Si es vol representar dues forces, una el doble de l’altra, es
dibuixen dues fletxes, una de les quals ha de tenir el doble de
longitud que l’altre.

12
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

• El punt d’aplicació: És el punt del cos on s’exerceix la força. Si els

cos es rígid, la força exercida no varia si desplacem el punt d’aplicació
a qualsevol altre punt de la línia d’acció.

6.- COM ES MESUREN LES FORCES?

El newton (N) és la unitat de força en el sistema internacional. A la

Terra equival, aproximadament, a la força que cal fer per sostenir un cos de
100g.

Un dinamòmetre és un aparell que permet mesura les forces.

Consisteix bàsicament en una molla elàstica, les deformacions de la qual ems
permet construir una escala de mesura.

13
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

7.- LA COMPOSICIÓ DE LES FORCES.

7.1.- El sistema de forces. La resultant.

Quan damunt d’un cos actuen diverses forces, diem que formen un
sistema de forces.

Un sistema de forces és un conjunt de forces aplicades a un cos.

7.1.1.- Les forces concurrents.

Les forces d’un sistema s’anomenen forces concurrents quan:

• Tenen la mateixa línia d’acció, és a dir la mateixa direcció.

• Les seves línies d’acció es tallen en un punt.

7.1.2.- Les forces paral·leles.

Quan les línies d’acció d’un sistema de forces són paral·leles, tenim un
sistema de forces paral·leles.

La resultant d’un sistema de forces és aquella força que produeix el

mateix efecte que totes les components de sistema juntes.

7.2.- La composició de forces concurrents.

Per calcular la resultant d’un sistema de forces concurrents s’han de

seguir els diferents criteris:

a) Si el sistema de forces té la mateixa direcció i el mateix sentit.

La resultant és una força amb:

• La mateixa direcció que les forces components.

• El mateix sentit que les forces components.
• Una intensitat que és la suma de les intensitats de les forces
components.

14
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8
Ex: Si tenim dues forces F 1 i F2:

La resultant serà:

b) Si el sistema de forces té la mateixa direcció i el sentit contrari.

La resultant és una força amb:

• La mateixa direcció que les forces components.

• Amb el sentit de la força més gran.
• Una intensitat que és la resta de les intensitats de les forces
components.

Ex: Si tenim dues forces F 1 i F2:

La resultant serà:

15
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8
Ex: En el cas que les forces F 1 i F2 fossin les següents:

La resultant serà:

c) Si el sistema de forces té diferent direcció.

La resultant és la diagonal del paral·lelogram format per les dues

components.

Per calcular la intensitat de la força resultant, ho farem de manera

gràfica, a escala. Cal determinar la diagonal d’un paral·lelogram que hem de
construir de la manera següent:

1) Tenim dues forces, F 1 i F2, aplicades a un punt P.

2) Des de l’extrem de F 1, es dibuixa una paral·lela a F 2.
3) Des de l’extrem de F 2, es dibuixa una paral·lela a F 1 que talli l’anterior
paral·lela. El punt on es tallen és el punt P’.
4) Es dibuixa la diagonal del paral·lelogram, R, unint els punts P i P ’.

16
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8
7.3.- La composició de forces paral·leles del mateix sentit.

En el cas que tinguem dues forces paral·leles que tinguin els mateix
sentit, la resultant és una força amb:

• La direcció paral·lela a les forces components.

• El mateix sentit que les forces components.
• La intensitat serà la suma de les forces components.
• El punt d’aplicació es troba sobre la línia d’unió, que és la recta
que uneix els dos punts d’aplicació de les forces components i es
compleix el següent:

F1 · d1 = F2 · d2

El punt d’aplicació de la resultant es pot trobar gràficament seguint

els passos següents:

• Dibuixa a escala les dues forces i la seva línia d’unió.

• Allarga la força més petita fins que mesuri el mateix que la força
gran.
• En el punt d’aplicació de la força gran, dibuixa-hi la petita, però
amb sentit contrari.
• Dibuixa una línia que uneixi els extrems dels vectors que has
dibuixat i que no són les forces inicials.
• El punt d’intersecció, P, d’aquesta darrera línia i la línia d’unió de
les forces és el punt d’aplicació de la resultant.

17
 CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

8.- LA FORÇA PES.

8.1.- La massa.

Imagina’t les dues situacions següents:

• En primer lloc, tens dos cubs de plom, un de petit i un altre de més

gran, i proves d’aixecar-los. Immediatament veus que aixecar el
primer el costa menys que aixecar el segon. Has hagut de fer més
força en el cas del cub gran que en el del petit.
• En segon lloc, tens dos cubs de les mateixes mides, un de suro i
l’altre de plom. Com en el ca anterior, proves d’aixecar-los. De
seguida observes que et costa més aixecar el de plom.

Aquesta diferència, és deguda simplement, al fet que, en cada

situació, hi ha un cub que té més massa que l’altre.

La massa d’un cos, és la quantitat de matèria que el forma.

• Notació: m
• Unitats en el SI: kg
• Altres unitats: g
• Aparell de mesura: balança.

18
CIÈNCIES 2n ESO Unitat 8

19