Treball I Energia: Bloc 2

B l o c 2
05
Treball i energia
Els escaladors s’han d’esforçar molt per pujar per les parets rocoses. Com podem quantificar el treball
que fan des del punt de vista de la física?
Què passa amb el treball que fa l’escalador per arribar a una altura determinada si es deixa d’agafar a la
roca i cau durant un cert tram abans que la corda l’aturi i li eviti la caiguda?
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 153 20/12/06 11:16:36

5. Treball i energia
5.1 Treball
5.1 Treball
Fins ara hem estudiat el moviment relacionant totes les magnituds amb el temps. En aquesta
unitat estudiarem el moviment relacionant les magnituds amb la posició mitjançant la depen-
dència F-x, i definirem els conceptes de treball i energia que simplifiquen la resolució de
problemes de la dinàmica.
En el llenguatge quotidià, anomenem treball moltes classes diferents de tasques que compor-
ten un esforç físic o intel.lectual; en cada cas, la paraula treball té connotacions diferents.
Però en física associem el concepte de treball només a aquelles situacions en què hi ha forces
aplicades sobre un cos en moviment. Per exemple, fem treball físic quan aixequem un cos a
una certa altura o quan l’arrosseguem al llarg d’un camí o, fins i tot, quan el deformem, però
no en fem quan aguantem una maleta mentre esperem l’arribada de l’autobús (situació en
què evidentment fem un esforç muscular i ens cansem, però això no significa que fem un
treball des del punt de vista de la física).
Es diu que una força realitza treball físic quan actua en la direcció del recorregut d’un cos en
moviment. És a dir, quan la força té un component no nul en la direcció del desplaçament del
cos (fig. 5.1).
Al treball físic només contribueix la part de la força que té la direcció del desplaçament del
cos sobre el qual actua. Així, la força aplicada sobre el cos de la figura 5.2 es descompon en
Fig. 5.1. L’actor Buster Keaton estira un cotxe dos components: un (Fx) en la direcció del desplaçament del cos i que realitza treball, i l’altre
amb una corda. Tant la força que ell aplica al (Fy) perpendicular a la direcció del desplaçament, que junt amb la normal compensa la força
cotxe mitjançant la corda com la força de frega-
pes, i que no realitza treball perquè actua en una direcció en què no hi ha desplaçament.
ment dinàmic del terra sobre el cotxe realitzen
treball.
Fy 5 F sin a F 5 força aplicada
no realitzen treball
N
a realitza treball
Fx 5 F cos a
p
x0 x
D x (desplaçament)
Fig. 5.2. Només realitza treball el component de la força que té la direcció del
desplaçament.
Definim el treball (W) fet per una força que actua sobre un cos que es desplaça
com el producte de la força en la direcció del desplaçament per aquest desplaça-
ment.
Matemàticament, l’expressem:
W 5 F D x cos a 5 Fr D x
on F és el mòdul de la força aplicada, D x és el mòdul del vector desplaçament i a és l’angle

que formen els vectors força i desplaçament.
La unitat de treball en el SI és el joule (J), que es defineix com el treball realitzat per una
força d’un newton (1 N) quan el seu punt d’aplicació es desplaça un metre (1 m) al llarg de
la seva línia d’acció: 1 J 5 1 N ? 1 m.
154
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 154 20/12/06 11:16:40

5.1 Treball
El treball és una magnitud escalar. El seu valor pot ser positiu, negatiu o nul:
j Si 0 # a , 90°, el treball és positiu ja que cos a . 0 i l’anomenem treball motor o
motriu (fig. 5.3).
N F 0 # a , 90¡
x0 x
Dx . 0
p
El concepte de treball és molt útil en
l’estudi de màquines simples com la
Fig. 5.3. El cos es mou cap a la dreta i la força F té un component en el mateix
sentit que el del moviment del cos. politja, el pla inclinat, el torn dife-
rencial, el caragol, etc. Aquestes mà-
quines canvien les direccions i els
j Si 90° # a , 180°, el treball és negatiu ja que cos a , 0 i l’anomenem treball resistent
mòduls de les forces però sempre es
o resistiu (fig. 5.4). compleix que el treball motriu com-
pensa el treball resistiu, a excepció de
les pèrdues per fregament.
F N 90¡ , a # 180¡
x0 x
Dx . 0
p

Fig. 5.4. El cos es mou cap a la dreta i la força F té un component en sentit
oposat al del moviment del cos, tendeix a frenar-lo.
j Si a 5 90°, el treball és nul, ja que cos 90° 5 0 (fig. 5.5).
N
F
x0 x
Dx . 0
p
Treball total en el cas de tres forces:

Fig. 5.5. El cos es mou cap a la dreta i la força F no té cap component en la N
direcció del moviment del cos. F3
F3y
F2y F2
D’acord amb la definició de treball, les condicions necessàries per realitzar un treball són:
F1
j Que sobre un cos actuï una força.
F3 x
j Que es mogui el punt d’aplicació d’aquesta força. F2 x
j Que la direcció del moviment no sigui perpendicular a la força.
p
En el cas que sobre un cos actuï més d’una força, el treball total que es realitza és la suma
dels treballs realitzats per cada una de les forces (fig. 5.6): Fig. 5.6. Si el cos es mou en el sentit positiu de
l’eix X, per a calcular el treball total descompo-
nem totes les forces sobre el cos en components
W 5 o Fi D x cos ai 5 o Fxi D x en les direccions X i Y. El treball resultant és el
i i
producte de o Fx per D x.
155
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 155 20/12/06 11:16:42

5.1 Treball
Exemple 1
Calculeu el treball que realitza un professor amb la seva b) Com que el professor puja a velocitat constant, l’única

cartera de 10 kg, si: força que fa és oposada al pes de la cartera (F 1 p 5 0);
per tant:
a) L’aguanta 3 min mentre espera el tren.
F 5 p 5 m g 5 10 kg ? 9,8 m/s2 5 98 N
b) L’aixeca 50 cm verticalment a velocitat constant.
Aquesta força F té direcció F
Resolució vertical i sentit cap amunt.
Com que el desplaçament
a) F i p són les forces aplicades damunt la cartera (fig. 5.7). també és en la direcció verti- p
cal Y i sentit cap amunt, l’an-
En no haver-hi desplaçament, D x 5 0, el treball fet és D y 5 50 cm
gle que forma amb la força F
nul.
és de 0° (fig. 5.8). El treball F
W 5 FD x cos a 5 0
que realitza el professor en
F pujar la cartera és:
p
W 5 FD y cos a 5
Fig. 5.8. La força aplicada
Fig. 5.7. La força aplicada s’oposa al pes i no hi 5 98 N ? 0,5 m ? cos 0° 5 s’oposa al pes i té la direc-
p ha desplaçament. 5 49 J ció del desplaçament.
Exemple 2
Volem moure una rentadora per una superfície plana i a) Les forces que actuen, com veiem en la figura 5.9, són

horitzontal, i fem una força de 500 N, en la direcció horit- el pes p , la normal N, la força F1 de 500 N i la força de
zontal. Si entre la rentadora i el terra actua una força de
fregament Ff de 150 N.
fregament de 150 N i la volem desplaçar 10 m, calculeu:
Fixem-nos que el pes i la normal no realitzen tre-
a) El treball que realitza cadascuna de les forces que ac-
ball, perquè són perpendiculars al moviment. És a dir,
tuen sobre la rentadora.
l’angle que formen amb el desplaçament és de 270° i
b) El treball total. 90° respectivament. Així, cos 270° 5 0, i cos 90° 5 0,
i W 5 0.
Resolució
El treball que realitza la força F1 (la persona que em-
Primer fem un esquema de totes les forces que actuen da- peny la rentadora) és:
munt la rentadora (fig. 5.9).
W1 5 F1 Dx cos a 5 500 N ? 10 m ? cos 0° 5 5 000 J
on a 5 0°, ja que la força i el desplaçament tenen la
N mateixa direcció i sentit.
El treball realitzat per la força de fregament és:
F1 Wf 5 Ff Dx cos a 5 150 N ?10 m ? cos 180° 5 21 500 J

D x 5 10 m on a 5 180° (els sentits de Ff i de Dx són contraris).
Ff
p b) Trobem el treball total sumant els treballs realitzats per

cadascuna de les forces.
Fig. 5.9. Forces que actuen damunt la rentadora. WT 5 W1 1 Wf 5 5 000 1 (21 500) 5 3 500 J
156
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 156 20/12/06 11:16:43

5.1 Treball
Exemple 3
Volem traslladar un cos de 25 kg de massa una distància de Per trobar el treball de la força de fregament, calculem
15 m per una superfície horitzontal mitjançant una corda prèviament quant val la força de fregament: Ff 5 mN.
que forma un angle de 30° amb la superfície. Tibem la cor-
da amb una força de 75 N. El coeficient de fregament entre El coeficient de fregament és una dada del problema,
el cos i el pla és de 0,2. Calculeu: però hem de calcular la força normal. Com ja hem dit,
a l’eix vertical no hi ha acceleració (fig. 5.10), per
a) El treball que realitza cada una de les forces que actuen tant, la suma de totes les forces que hi actuen ha de
sobre el cos. ser zero.
b) El treball total. Comproveu que és igual al treball que N 1 F1y 2 p 5 0
realitza la força resultant.
N 5 p 2 F1y 5 m g 2 F1 sin 30° 5
Resolució 5 25 kg ? 9,8 m/s2 2 75 N ? sin 30° 5 207,5 N
Primer fem un esquema de totes les forces que actuen da- Un cop tenim la força normal, ja podem calcular la for-
munt del cos (fig. 5.10). ça de fregament:
Com que el pes és més gran que F1y, només tenim movi- Ff 5 mN 5 0,2 ? 207,5 N 5 41,5 N
ment en la direcció X.
I ara, el treball de la força de fregament:
N
Wf 5 Ff Dx cos a 5 41,5 N ?15 m ? cos 180° 5
F1 y F1 5 2622,5 J
moviment
del cos
Ff F1 x El resultat és negatiu perquè la força de fregament i el
desplaçament del cos tenen sentits contraris.
b) Trobem el treball total sumant els treballs de totes les

p forces que en realitzen.
Fig. 5.10. Forces que actuen damunt el cos.

WT 5 W1 1 Wf 5 974,3 1 (2622,5) 5 351,78 J
Per comprovar que el treball total és igual al treball que

a) Les forces que hi actuen són el pes (p ), la força normal realitza la força resultant de totes les forces que actuen

(N), la força F1 de 75 N i la força de fregament ( Ff ). sobre el cos, calculem quant val aquesta força:
El pes i la normal no realitzen treball, perquè són per-
pendiculars al moviment. És a dir, els angles que
j En l’eix vertical: o Fy 5 N 1 F1y 2 p 5 0, ja que no
hi ha acceleració.
formen amb el desplaçament són de 270° i 90°. Així,
cos 270° 5 cos 90° 5 0, i W 5 0. j En l’eix horitzontal:
El treball que fa la força F1 (la persona que tiba la cor- o Fx 5 F1x 2 Ff 5 F1 cos 30° 2 Ff 5
da) és:
5 75 ? cos 30° 2 41,5 5 23,45 N
W1 5 F1 Dx cos a 5 75 N ? 15 m ? cos 30° 5
5 974,28 J en la direcció i sentit del moviment del cos.
Hi apliquem la definició de treball:
Aquesta força es descompon en dos components F1x i
F1y. El component F1x , que actua en la direcció i sentit W 5 FDx cos a 5 23,45 N ?15 m ? cos 0° 5 351,78 J
del desplaçament, és el que fa el treball. El component
perpendicular al desplaçament, F1 y , no fa treball, però Aquest resultat coincideix amb el que hem trobat
sí que influeix en el treball de fregament; l’hem de tenir anteriorment; podem dir que el treball total és el
en compte a l’hora de calcular aquest treball. treball de la força resultant.
157
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 157 20/12/06 11:16:45

5.1 Treball
Activitats
1> Justifiqueu en quines de les situacions següents es 4> Volem moure un trineu per una pista de gel horit-
realitza treball i en quines no: zontal amb velocitat constant, i apliquem una força
de 40 N que forma un angle de 35º amb l’horitzon-
a) Empenyem un moble molt pesat sense aconse-
tal.
guir moure’l.
b) Aguantem una bossa plena de menjar a la cua a) Quin és el treball efectuat per la força aplicada
del supermercat sense que la cua avanci. quan el trineu es desplaça 10 m?
c) Un jugador de bàsquet llança la pilota a la cis- b) Quina és la força de fregament efectuada per la
tella. pista sobre el trineu?
d) Donem corda a una joguina mecànica. c) Quan val el coeficient de fregament si la massa
del trineu val 30 kg?
e) Aguantem una maleta mentre ens desplacem
horitzontalment. d) Quin treball net s’ha efectuat sobre el trineu?
f ) Aguantem una maleta mentre pugem per unes
R: a) 328 J; b) 32,8 N; c) 0,12; d) 0
escales.
2> Un objecte es desplaça 10 m quan hi actua una força 5> Un bloc de fusta de 7,5 kg de massa baixa per un
de 20 N. Calculeu el treball realitzat sobre l’objecte, pla inclinat (a 5 37º) des d’una altura de 4 m. Si
quan la força: el pla inclinat té un coeficient de fregament de
0,18, determineu el treball realitzat pel pes del cos,
a) Té el mateix sentit que el desplaçament de l’ob- pels components tangencial i normal del pes, i per
jecte. la força de fregament.
b) Té sentit contrari al desplaçament de l’objecte. R: 294 J; 0; –42,26 J
c) És perpendicular al desplaçament de l’objecte.
R: a) 200 J; b) 2200 J; c) 0
6> Una grua ha de pujar un automòbil avariat de 1 250 kg
de massa fins a la seva plataforma, a 1,75 m d’altura
respecte del terra, mitjançant uns rails que formen un
3> Volem moure un armari de massa 100 kg. Si la força cert angle amb l’horitzontal i que presenten un coefi-
de fregament amb el terra és de 250 N: cient de fregament de 0,35. Quina força mínima ha de
a) Quina és la força mínima que cal fer per moure’l? fer el motor elevador de la grua i quin treball efectua
si l’angle és de 20º? I si l’angle és de 30º? A quina
b) Amb quina acceleració es mourà si apliquem una
conclusió arribem? Perquè creus que són útils els
força horitzontal constant de 300 N?
plans inclinats?
c) Quin és el treball resultant durant els 10 s inicials?
R: 8,22 ? 103 N, 4,21 ? 104 J; 9,84 ? 103 J,
R: a) 250 N; b) 0,5 m/s2; c) 1 250 J 3,44 ? 104 J
Interpretació gràfica del treball.

Diagrames F-x
La representació gràfica de la força en funció del desplaçament de la partícula ens dóna in-
formació del treball realitzat per aquesta força.
Per fer això, hem de conèixer com va variant la força aplicada en funció de la posició del cos,
i per això representem en l’eix d’abscisses la posició del cos i en l’eix d’ordenades, la força
aplicada.
Analitzem alguns casos suposant que en tots la trajectòria de la partícula és una recta, és a
dir, que segueix un moviment rectilini.
158
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 158 20/12/06 11:16:46

5.1 Treball
La força és constant
N
La força actua damunt del cos que es desplaça seguint una trajectòria rectilínia (fig. 5.11). F
Fy
Representem en l’eix d’abscisses la posició del cos i en l’eix d’ordenades el mòdul del com- a
ponent de la força en el sentit del moviment (fig. 5.12). Fx
Si calculem l’àrea ombrejada en el gràfic: Dx
Àrea 5 F cos a D x
p
veiem que correspon al treball realitzat per la força en desplaçar el cos des de la posició 1
fins a la posició 2. Fig. 5.11.
F cos a
x1 Dx x2 X
Àrea 5 F cos a ( x 2 2 x 1 ) 5 F D x cos a 5 Fx D x 5 W
Fig. 5.12. Calculant l’àrea ombrejada obtenim el treball.
La força varia linealment amb la distància

Considerem un cos de massa m unit a una molla de constant recuperadora k. Ja sabem que si
apliquem una força externa F sobre el cos, aquest estira la molla i la deforma proporcional-
ment d’acord amb la llei de Hooke: F 5 k D x.
5

2
5

D 52 5 D 5
Fig. 5.13. La força externa F s’oposa a la força elàstica i provoca

una deformació de la molla.
5

5
Representem el valor de la força F aplicada sobre la molla en l’eix Y i els allargaments de la
molla en l’eix X (fig. 5.14), amb l’origen de X a la posició d’equilibri (x0 5 0). Es té:
Fig. 5.14. Calculant l’àrea ombrejada obtenim
F 5 k Dx 5 kx el treball fet per la força F aplicada a la molla.
159
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 159 20/12/06 11:16:48

5.1 Treball
El treball fet per la força F, com hem vist, coincideix amb l’àrea que comprèn aquesta figura,
que és un triangle de base x, i altura k x. Per tant, el treball realitzat per la força externa F en
allargar la molla des de la posició x0 5 0 fins a la posició x val:
x (k x) 1
W 5 ——— W 5 — k x2
2 2
Si la posició d’equilibri de la molla
no coincideix amb l’origen de coor-
denades x0 Þ 0, l’expressió del tre- La força és variable no lineal
ball és:
1 És el cas més general. Per calcular el treball, cal conèixer com varia la força aplicada en fun-
W 5 — k (Dx)2
2 ció de la posició del cos. Aleshores, representem en l’eix d’abscisses la posició i en l’eix
d’ordenades la força (fig. 5.15), i a continuació calculem l’àrea delimitada per la funció F (x)
Si la molla s’estén en la direcció Y en i l’eix X. Per fer-ho, utilitzem el mateix raonament d’unitats anteriors:
comptes de fer-ho en la direcció X,
les expressions corresponents són: Prenem petits intervals de desplaçament de manera que el valor la força hi és aproximada-
1 ment constant. En la figura 5.15 n’hi ha representat un. L’àrea associada a cada interval és la
F 5 k D y i W 5 — k (Dy)2 d’un rectangle de costats D xi i F i , l’àrea del qual és Fi D xi.
2
L’àrea total que cal calcular és la suma d’un
nombre n d’aquests petits rectangles. Aquesta
suma d’àrees serà aproximadament l’àrea total,
és a dir, el treball realitzat per la força aplicada
al cos quan aquest es desplaça de la posició

inicial x0 a la posició final xf .
La suposició feta que la força es manté constant

només és vàlida si aquests rectangles tenen una
base suficientment petita, la qual cosa s’aconse- D

gueix dividint el desplaçament total en molts
intervals i passant al límit. Matemàticament
5 o
5 o
D
s’expressa com:
Fig. 5.15. Calculant l’àrea total ombrejada ob-
n n tenim el treball total. Ho fem dividint-la en pe-
W 5 lim o Wi 5 lim o Fi D xi tits rectangles.
n ` i 5 1 n ` i 5 1
Exemple 4
Sobre una partícula actua una força variable donada per En fem la representació gràfica (fig. 5.16), i, tal com hem
una molla: F 5 6x, on x ve expressada en centímetres i F vist, l’àrea ombrejada és el treball desenvolupat per aques-
en newtons. Calculeu el treball que realitza quan la partí- ta força variable.
cula es desplaça des de la posició x0 5 0 fins a la posició
x 5 20 cm.

Resolució
Com que la força varia segons la posició de la partícula, ho

podem resoldre a partir de la representació gràfica F-x. 5
Construïm una taula de valors (taula 5.1):

x (cm) 0 5 10 15 20

F (N) 0 30 60 90 120
Taula 5.1.
D 5 Fig. 5.16.
160
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 160 20/12/06 11:16:49

5.2 Potència
Per trobar el treball expressem la posició en metres. De l’expressió de la força variable F 5 6 x, podem veure
per comparació amb la llei de Hooke que k 5 6 N/cm, i
F Dx 120 ? 0,2 passant-ho a unitats del SI, i substituint els valors en l’ex-
Àrea 5 W 5 ——— 5 ———— 5 12 J
2 2 pressió del treball, tenim:
També podem calcular aquest treball amb l’expressió 1

W 5 — ? 600 ? 0,22 5 12 J
1 2
W 5 — k x 2 obtinguda anteriorment.
2 que coincideix amb el treball trobat calculant l’àrea.
Activitats
7> Un cos de massa m està unit a una molla que com-
pleix la llei de Hooke, segons la funció F 5 8 x, en

unitats del SI. Calculeu el treball necessari per de-
formar-la 10 cm.
R: 0,04 J
8> Estirem una molla fins a una longitud determinada

x9 des de la seva posició d’equilibri. El treball W9
que haurem de realitzar, com serà respecte del que
hauríem de realitzar (W) per estirar la molla una

longitud x quatre vegades més gran que x9? Fig. 5.17.
Determineu el treball realitzat sobre la partícula quan

9> Una partícula de 9 g de massa inicialment en repòs
es desplaça entre les posicions x 5 0, x 5 20 cm,
a l’origen de coordenades es posa en moviment en
i entre x 5 20 cm, x 5 50 cm.
l’eix X quan hi actua una força neta Fx que ve dona-
da pel gràfic següent (fig. 5.17). R: 3 J; 22 J
5.2 Potència
Considerem dues grues que eleven un mateix nombre de sacs de ciment a una mateixa altura
i que una ho fa en un minut i l’altra en tres minuts. Les dues grues realitzen el mateix treball
però no aprofiten el temps de la mateixa manera per desenvolupar-lo.
Si ens interessa valorar la rapidesa amb què es pot realitzar un treball, hem de definir una
nova magnitud, la potència:
La potència és el treball realitzat per unitat de temps.
La potència és una magnitud escalar. La seva unitat en el SI és el watt (W), de manera que
1 watt és la potència desenvolupada quan es realitza un treball d’un joule durant un segon:
1 W 5 1 J/1 s
161
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 161 20/12/06 11:16:50

5.2 Potència
Potència mitjana
Recorda
Un múltiple del watt que fem servir

sovint és el quilowatt: La potència mitjana, Pm, és el quocient entre el treball realitzat (D W) i l’interval
de temps finit (D t) durant el qual s’ha realitzat aquest treball:
1 kW 5 103 W
DW
Pm 5 ——
Dt
Potència instantània
Pot ser que la potència variï en cada instant de temps, perquè el treball no es realitzi de
forma contínua. Aleshores, definim la potència instantània de la mateixa manera que
vam definir la velocitat i l’acceleració instantànies.
La potència instantània és el quocient entre el treball desenvolupat en un inter-

val de temps D t molt petit, que s’apropi a zero, i aquest interval de temps.
Una altra unitat de potència bastant

utilitzada és el cavall de vapor (CV): Matemàticament, equival a calcular el límit de la potència mitjana quan D t tendeix a zero:
1 CV 5 735 W
DW
P 5 lim ——
Dt 0 D t
Considerem el cas en què el desplaçament del cos és rectilini i té la mateixa direcció i sentit
que la força. Si tenim en compte l’expressió del treball i suposem que el vector força és cons-
tant per a un interval de temps molt petit, resulta:
DW F?Dx Dx
P 5 lim —— 5 lim ——— 5 F ? lim —— 5 F ? v
Dt 0 D t Dt 0 Dt Dt 0 D t
És a dir, en un instant, la potència és igual al producte de la força aplicada per la velocitat

instantània.
Si un cos es mou seguint un moviment rectilini uniforme, en coincidir la velocitat mitjana i
la instantània, la potència mitjana i la instantània coincideixen.
DW
Recorda D’altra banda, de la relació P 5 ——, podem escriure el treball com:
Dt
La definició de velocitat instantània D W 5 P Dt
per a un moviment rectilini és:
i, per tant, és freqüent donar les unitats de treball en kWh.
Dx
vi 5 lim —— 5 lim vm
Dt 0 D t Dt 0 El quilowatt hora (kWh) correspon al treball realitzat durant 1 h del funcionament d’una

màquina de potència 1 kW.
on vm és la velocitat mitjana. 1 kWh 5 1 kW ?1 h
Si ho expressem en unitats del SI,
103 W 3 600 s 1J
1 kWh ? ——— ? ——— ? ——— 5 3 600 000 J 5 3,6 ? 106 J
1 kW 1h 1 W?s
162
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 162 20/12/06 11:16:52

5.2 Potència
Rendiment
Si el treball realitzat per unitat de temps el desenvolupa un aparell accionat per un motor,
tenim la mesura de la potència que pot desenvolupar i l’anomenem potència consumida (Pc );
aquesta és una dada que els aparells indiquen.
Hem de tenir en compte, però, que en el funcionament de tots els aparells hi ha un cert
fregament entre les parts mòbils i les parts fixes, i això fa que el treball motor realitzat per
unitat de temps en realitat sigui menor que la potència consumida. La diferència entre la
potència consumida i la potència perduda pel fregament, s’anomena potència útil (Pu ).
Definim el rendiment d’un aparell, h, com la relació entre la potència útil i la

potència consumida:
Pu
h 5 ——
Pc
També el podem expressar en tant per cent (%).
Exemple 5
Una grua aixeca 600 kg de totxos a 20 m d’altura en 30 s. b) La potència és:
Calculeu:
DW 1,176 ? 105
a) El treball que fa si els puja a velocitat constant. P 5 —— 5 ————— 5 3 920 W
Dt 30
b) La potència.
En aquest cas, coincideixen la potència instantània i la
c) El rendiment, si la potència del motor de la grua és de potència mitjana, perquè la velocitat és constant, com
14 CV.
podem comprovar amb l’expressió P 5 F ? v . En efecte, si
Resolució calculem la velocitat amb l’expressió del MRU:
Primer fem un esquema on dibuixem totes les forces que x 5 x0 1 vD t (amb x0 5 0 i t0 5 0)

actuen damunt dels totxos (fig. 5.18). x 20 m
Obtenim v 5 — 5 ——— 5 0,66 m/s.
t 30 s
Si ho substituïm en l’expressió P 5 F ? v, trobem finalment:

P 5 5 880 N ? 0,66 m/s 5 3 920 W
Veiem que la potència mitjana coincideix amb la potèn-
cia instantània, com volíem demostrar.
c) El motor de la grua desenvolupa una potència superior,

ja que, a més del treball realitzat sobre els totxos, rea-
litza un treball addicional per vèncer els fregaments.
Fig. 5.18.
Passem la potència calculada en l’apartat anterior a ca-
a) Si puja amb velocitat constant, l’acceleració és zero. valls de vapor, ja que la potència del motor està en

Per la segona llei de Newton, o Fi 5 0, i per tant, la for- aquesta unitat:
i 1 CV
ça F feta per la grua ha de ser igual al pes dels totxos. 3 920 W ? ———— 5 5,33 CV
735 W
F 5 p 5 mg 5 600 kg ? 9,8 m/s2 5 5 880 N
I en calculem el rendiment:
Si la trajectòria és rectilínia, la força F i el desplaça-
ment D y 5 20 m tenen la mateixa direcció i sentit. Per Pu 5,33
h 5 —— 5 ——— 5 0,3807
tant, tenim que cos a 5 cos 0° 5 1. El treball és: Pc 14
W 5 FDy cos a 5 5 880 kg ? 20 m ? cos 0° 5 1,176 ? 105 J El rendiment és del 38 %.
163
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 163 20/12/06 11:16:53

5.2 Potència
Exemple 6
Quina potència hem de desenvolupar per arrossegar un cos de massa 100 kg a una velocitat constant de 15 m/s damunt
d’una superfície horitzontal, si el coeficient de fregament entre el cos i la superfície és de 0,15?
Resolució
Primer fem un esquema on dibuixem totes les forces que actuen damunt del cos
(fig. 5.19).
Si el cos s’ha d’arrossegar a velocitat constant, la força resultant ha de ser

nul.la.

o Fi 5 0 F1 1 Ff 5 0 F1 5 2Ffi en mòdul: F1 5 Ff
i

F1 és la força que s’ha de desenvolupar per contrarestar la força de fregament.
Fig. 5.19.
Calculem prèviament la força de fregament.
Ff 5 m N 5 m p 5 m mg 5 0,15 ?100 ? 9,8 5 147 N 5 F1
Calculem la potència; coneixem la força i la velocitat:

P 5 F1 v 5 147 N ?15 m/s 5 2 205 W
Hem de desenvolupar una potència de 2 205 W.
Activitats
10> Calculeu el treball en quilowatts hora i la potència rat i assoleix l’altura d’1,15 m. Continua amb veloci-
en quilowatts desenvolupats per un carretó eleva- tat constant i, en arribar a l’altura de 7,85 m, frena
dor en aixecar 500 kg de totxos i col.locar-los a una durant 1,1 s fins a aturar-se al tercer pis. Determineu
altura de 20 m en un temps de 30 s. Com varia el els treballs i les potències desenvolupats pel motor
resultat si els col.loca de cop o si els va col.locant, de l’ascensor en els tres trams del seu recorregut.
en el mateix temps total, en grups de 250 kg? R: 2,15 ? 104 J, 1,96 ? 104 W; 1,05 ? 105 J,
R: 0,027 kWh, 3,2 kW 3,28 ? 104 W; 1,45 ? 104 J, 1,32 ? 104 W
11> Un motor elèctric té un consum mitjà de 2,5 CV. Si 14> Una bomba aixeca 10 m3 d’aigua a una altura de
desenvolupa una potència d’1,2 kW, quin és el rendi- 30 m en un temps de 7 minuts i mig. Calculeu la
ment d’aquest motor? potència de la bomba i el seu rendiment si ha con-
sumit una potència total de 10 kW.
R: 0,65 (o 65 %)
R: 6,53 ? 103 kW, 65 %
12> Una màquina de 8 CV funciona durant una hora i
mitja. Quin treball ha desenvolupat? Doneu el resul- 15> En uns grans magatzems, una cinta transportadora
tat en joules i en quilowatts hora. de 35 m de llarg puja 20 persones de massa total
1 450 kg des de la planta baixa fins a la 1a planta,
R: 3,17 ? 107 J 5 8,82 kWh a 6 m d’altura, a una velocitat de 0,25 m/s. Deter-
mineu el rendiment del motor de la cinta si aquest
13> Un ascensor de 1 600 kg puja des de la planta baixa ha consumit una potència d’1,56 CV per pujar les
d’un edifici fins al tercer pis, a 9 m d’altura. Arren- 20 persones.
ca des del repòs de manera que, durant els primers
1,1 s, es mou amb moviment uniformement accele- R: 53 %
164
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 164 20/12/06 11:17:19

5.3 Energia
5.3 Energia
El concepte d’energia és un dels conceptes físics més importants, no només des del punt de
vista cientificotècnic, sinó també en economia i política, i és un dels temes dels quals es
parla diàriament en els mitjans de comunicació.
Nosaltres utilitzem sovint aquest concepte gràcies als avenços científics i tecnològics, que
han fet possible que fem ús de molts aparells i que utilitzem les diferents fonts d’energia.
Recordem una sèrie d’accions que realitzem diàriament: agafem l’ascensor per pujar o baixar,
posem carburant al cotxe o a la moto, posem piles a l’MP3 per escoltar música, podem córrer,
jugar, i fins i tot dormir. Per a tot això ens és necessària l’energia.
Tots aquests exemples evidencien que el concepte d’energia és molt ampli, però en aquesta
unitat únicament ens ocuparem de l’energia que tenen les partícules, o cossos puntuals, com
hem fet al llarg de totes les unitats.
Un dels grans reptes que es plantegen
Una manera de definir l’energia podria ser la següent: la capacitat que tenen les partícules per
actualment és el de trobar noves fonts
realitzar una transformació. Per tant, aquesta energia no es posa en evidència fins que s’ha d’energia i potenciar les energies re-
realitzat aquesta transformació, com per exemple, quan posem en marxa el cotxe, o bé quan novables.
comencem a córrer o caminar.
Si aquesta transformació es pot expressar en termes de força i desplaçament, el seu resultat
és un treball. Llavors, podem associar l’energia amb el treball que hem estudiat anteriorment
i podem quantificar-la.
D’aquesta manera, podem dir que realitzar un treball implica la transformació o la transmissió
d’energia de l’agent que el realitza. La gasolina transmet l’energia al motor perquè aquest
pugui fer moure el cotxe i realitzar un treball. El nostre organisme ens subministra l’energia
necessària per poder-nos moure.
L’energia és la capacitat que té un cos per realitzar treball.
Com que l’energia s’identifica amb el treball, les unitats d’energia i de treball són les matei-
xes, o sigui, en el SI, el joule (J).
Aquesta capacitat de realitzar treball pot ser deguda a diverses causes, i això ens permet
parlar de formes d’energia diferents.
En aquesta unitat estudiarem les dues formes bàsiques de quantificar l’energia: l’energia cinè-
tica i l’energia potencial.
5.4 Energia cinètica

Ja sabem que, d’acord amb la primera llei de Newton, un cos amb moviment rectilini unifor-
me (MRU) es mou indefinidament i a la mateixa velocitat (en mòdul i direcció) sense neces-
sitat de fer cap acció sobre ell, és a dir, sense aplicar-li cap força. Anàlogament, un cos en
repòs continua indefinidament en aquest estat a no ser que se li apliqui una força. La paraula cinètica prové del grec
kinesis que significa moviment.
Ara bé, si volem modificar el mòdul de la velocitat d’un cos, haurem d’aplicar-hi una força en
la direcció del seu desplaçament i, per tant, haurem de fer un treball sobre ell.
En conseqüència, és lògic pensar que un cos en moviment té una energia determinada, que
anomenarem energia cinètica. El fet que tingui aquesta energia li permet moure’s indefini-
165
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 165 20/12/06 11:17:22

dament amb un MRU. D’altra banda, el cos ha pogut adquirir la seva velocitat partint del
repòs gràcies a una força aplicada, és a dir, a un treball fet sobre ell. Recordem que els con-
ceptes d’energia i de treball són equivalents.
L’energia cinètica, que representem per Ec , és l’energia que té un cos només pel
fet d’estar en moviment.
D’acord amb aquesta definició, un cos en repòs no té energia cinètica perquè no està en
moviment; la seva velocitat és nul.la.
Per trobar l’expressió de l’energia cinètica d’un cos amb una velocitat determinada, la identi-
ficarem amb el treball necessari perquè aquest cos adquireixi aquesta velocitat partint del
repòs: Ec 5 W.
Ara calculem aquest treball:
Considerem un cos inicialment en repòs i de massa m (fig. 5.20). Si li apliquem una força

constant F (que, per simplicitat, considerarem en la direcció X i en sentit positiu), el cos ad-

quireix una acceleració a constant segons la segona llei de Newton: F 5 m ? a

D
Fig. 5.20. Els vectors força i desplaçament tenen la mateixa direcció i

sentit. Per tant, l’angle a que formen és de 0°, i el treball val:
W 5 F D x cos 0° 5 F D x
La velocitat v i el desplaçament D x del cos van augmentant d’acord amb les expressions del
moviment rectilini uniformement accelerat; com que el cos parteix del repòs (v0 5 0), tenim:
1
D x 5 — a (D t)2
2
v 5 a Dt
Substituïm aquestes expressions en l’expressió del treball, tenint en compte que l’angle que
formen F i D x és nul (cos 0° 5 0):
1 1 1
Ec 5 W 5 F D x cos a 5 m a — a (D t)2 ? 1 5 — m (a D t)2 5 — m v 2
2 2 2
Per tant, l’expressió que mesura l’energia cinètica d’un cos de massa m que es mou a una
velocitat de mòdul v és:
1
Ec 5 — m v 2
2
Es pot comprovar, amb l’equació de dimensions de l’expressió anterior, que la unitat de

l’energia cinètica en el SI és el joule (J).
166
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 166 20/12/06 11:17:23

Exemple 7

Des de dalt d’un pla inclinat de longitud 15 m que forma un Fixem-nos que, en un pla inclinat, N i py no fan treball,
angle de 30° amb l’horitzontal, es deixa caure lliscant un cos perquè són perpendiculars al desplaçament, i l’única força
de 5 kg de massa. Si no hi ha fregament entre el cos i la su- que realitza el treball i proporciona energia cinètica és px .
perfície del pla, calculeu la velocitat amb què el cos arriba a
baix del pla. Calculem l’energia cinètica del cos produïda pel treball rea-
litzat per la força px que li fa adquirir la velocitat amb què
arriba a baix del pla partint del repòs.
Resolució
En la figura 5.21 veiem que:
Aquest exemple es pot resoldre de diverses maneres. En uni-
tats anteriors, l’hem resolt aplicant les lleis de Newton; ara px 5 m g sin 30°
ho farem aplicant el concepte d’energia cinètica i treball.
D’altra banda, el treball realitzat per aquesta força és:
Prèviament, fem un esquema on representem totes les
forces que actuen damunt del cos (fig. 5.21). Prenem l’eix Y W 5 px D x 5 m g sin 30°D x
perpendicular al pla i l’eix X en la direcció del moviment del Podem igualar l’energia cinètica adquirida amb el treball,
cos. Ec 5 W. Aleshores tenim que:
1

5a m g sin 30°D x 5 — m v 2
2
5a

D’on podem concloure que la velocitat no depèn de la mas-
sa del cos, ja que aquesta s’anul.la en cada membre de la
igualtat.

Si aïllem la velocitat:
v 5 Îãã
2 gãã ãã30°
sin ããDãã
x 5
Fig. 5.21. 5 Îã
2 ãã
? 9,8ããã
m/sãã ããã
2 ? sin ããã
30° ? 15ãã
m 5 12,12 m/s
Teorema del treball i de l’energia cinètica

Perquè el mòdul de la velocitat d’una partícula canviï, augmentant o disminuint, i, per tant,
també ho faci la seva energia cinètica, cal que una força actuï sobre la partícula.
v0 F F
Fixem-nos en la figura 5.22.
v

Damunt d’aquest bloc que es mou inicialment a una velocitat v0 actua una força constant F.

Quan s’ha desplaçat D x, la velocitat del bloc ha augmentat fins a v.
x0 Dx x
Tot seguit veurem que el treball realitzat per la força s’utilitza en incrementar l’energia cinè-
tica del bloc.
Fig. 5.22. La força que actua damunt del cos
en fa variar la velocitat.
Com que la força F és constant, l’acceleració que proporciona al bloc també és constant, per
tant, si apliquem la segona llei de Newton:

F 5 ma
Com que l’acceleració és constant, el bloc segueix un moviment rectilini uniformement accele-
rat (MRUA). Sabem que l’equació que relaciona la velocitat i la posició en el MRUA és:
v 2 2 v 02 5 2a D x
167
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 167 20/12/06 11:17:24

Busquem el treball realitzat per aquesta força: W 5 FDx cos O° 5 F D x
Substituïm la força en funció de l’acceleració: W 5 m a D x
v 2 2 v 20
De l’equació que relaciona la velocitat i la posició obtenim: ————— 5 a D x
2
Si el treball és positiu (W . 0), v 2 2 v 02
l’energia cinètica de la partícula
augmenta (D Ec . 0), i, si és negatiu 1
Substituïm en el treball: W 5 m ——————
2 2
(W , 0), l’energia cinètica de la par-
tícula disminueix (D Ec , 0). 1 1 1
W 5 — m (v 2 2 v 02 ) 5 — m v 2 2 — m v 20 5 Ecf 2 Ec0 5 D Ec
2 2 2
1 1
essent Ec0 5 — m v 02 l’energia cinètica inicial i Ecf 5 — m v 2, l’energia cinètica final. Per
2 2
tant:
W 5 DEc
Aquest resultat és vàlid sempre, no només en el cas d’una força constant, i cons-
titueix l’enunciat del teorema del treball i de l’energia cinètica, que diu que el
treball realitzat per la força resultant que actua damunt d’un cos s’inverteix en
modificar la seva energia cinètica.
Exemple 8
Quina força han de fer els frens d’un cotxe de massa 1 000 kg Prèviament, passem les unitats de velocitat a unitats del SI.
per tal que s’aturi en 40 m, si la seva velocitat és de
100 km/h? 103 m 1h
100 km/h ? ——— ? ———— 5 27,78 m/s
1 km 3 600 s
Resolució
Apliquem el teorema del treball i de l’energia cinètica:

L’única força que intervé per aturar el cotxe és la força F W 5 DEc .
que han de proporcionar els frens del cotxe (fig. 5.23). L’energia cinètica que porta el cotxe quan circula a
100 km/h val:

1 1
Ec0 5 — m v 2 5 — ? 1 000 kg ? (27,78 m/s)2 5 3,86 ? 105 J
2 2
Ecf 5 0
W 5 Ecf 2 Ec0 5 F D x 5 F D x
Fixem-nos que l’angle entre els vectors força i desplaça-
ment és de 180° perquè la força s’oposa al moviment.

Coneixem el vector desplaçament, que són 40 m. Si aïllem
la força:
Fig. 5.23. Forces que actuen damunt del cotxe negligint el fregament Ecf 2 Ec0 0 2 385 802 J
F 5 ————— 5 ———————— 5 29 645 N
amb el terra. Dx 40 m
Tota l’energia cinètica que porta el cotxe ha de ser equiva- que és la força que han de fer els frens del cotxe per aturar-
lent al treball fet per aquesta força per aturar-lo en 40 m. lo. És una força negativa perquè s’oposa al moviment.
168
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 168 20/12/06 11:17:25

Exemple 9
Un cotxe que circula a una certa velocitat té una energia cinètica de 63 000 J. Per la zona on està circulant fa molt de
vent, i això fa que disminueixi la seva energia cinètica fins a 24 000 J.
a) Quin treball ha realitzat el vent?
b) Discutiu el signe d’aquest treball.
Resolució
a) Apliquem el teorema del treball i de l’energia cinètica:
W 5 DEc 5 Ecf 2 Eci 5 24 000 J 2 63 000 J 5 239 000 J
És el treball que fa el vent i provoca la disminució de l’energia cinètica.
b) Observem que el cotxe ha perdut energia a causa del vent, ja que aquest fa una força en sentit contrari al moviment
del cotxe; el treball té signe negatiu.
Exemple 10

Volem clavar un clau en un tauló de fusta. Aquest clau, que A la figura observem que la força F1 és la força inicial que
té 5 cm de llargada i 50 g de massa, entra dins del tauló a
fem amb el martell i F2 és la força mitjana que fa el tauló
una velocitat inicial de 5 m/s i s’hi clava totalment. Calcu-
leu la força mitjana que fa la fusta sobre el clau. de fusta, que és la que volem calcular. La força F1 només
actua en un interval de temps inicial i és la que proporcio-

na la velocitat inicial al clau. A continuació actua F2 que és
Resolució
la que frena el clau fins a aturar-lo.
Representem totes les forces que actuen sobre el clau en la Apliquem el teorema del treball i de l’energia cinètica:
figura 5.24.
1
W 5 D Ec 5 Ecf 2 Ec0 5 0 2— mv 02
2
Ecf 5 0, ja que el clau s’atura quan ja està totalment clavat.

També podem calcular el treball com:
W 5 F2 Dx 5 F2 D x
Igualem les dues expressions:

!"## 1
$#! W 5 F2 Dx 5 2 — m v 02
2
!"$#!#%!#
Si aïllem F2, obtenim:
Fig. 5.24. Forces sobre el clau.
1
2— m v 02
2 21 0,05 kg ? (5 m/s)2
Hem de passar totes les dades a unitats del SI: F2 5 —————— 5 —— ? ————————— 5 212,5 N
Dx 2 0,05
j m 5 50 g 5 0,05 kg
que és la força mitjana que fa el tauló de fusta. Obser-
j Dx 5 5 cm 5 0,05 m. Correspon a la longitud del clau, vem que és una força de fregament, ja que és una força
que coincideix amb el desplaçament que ha de fer el negativa. En realitat és l’oposició que fa el tauló de fusta
clau dins del tauló de fusta. sobre el clau.
169
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 169 20/12/06 11:17:28

Activitats
16> Citeu set exemples de fonts energètiques tant reno- nera que la força neta F que actua sobre l’automòbil
vables com no renovables. Quines aplicacions tenen? durant aquest interval de temps es representa pel
En quina forma fan treball? gràfic següent (fig. 5.25).

17> Quin factor influeix més en el valor de l’energia cinè-
tica, la massa de la partícula o la velocitat?
&
18> Tenim dos cossos de masses una el doble que l’altra.
La velocitat del cos més lleuger és el doble que la
del cos més pesat. Quina afirmació és la correcta?
Raoneu-ho.
a) Els dos tenen la mateixa energia cinètica.

b) S’han desplaçat el mateix en el mateix interval
Fig. 5.25.
de temps.
c) El cos més lleuger té el doble d’energia cinètica Calculeu el treball efectuat per aquesta força, i de-
que el cos més pesat. termineu la velocitat final de l’automòbil aplicant
el teorema del treball i l’energia cinètica.
d) El cos més pesat té el doble d’energia cinètica
que el cos més lleuger. R: 1,46 ? 105 J, 60 km/h
19> Amb l’ajut d’una corda aixequem un cos de 4,5 kg, 21> Es dispara un projectil de 12 g de massa contra un
inicialment en repòs, a una altura de 5 m fent una bloc de fusta, i, quan porta una velocitat de 350 m/s,
força de 125 N. De les següents proposicions, trieu s’hi incrusta tot penetrant una distància de 9,5 cm.
la resposta correcta: Determineu el treball realitzat sobre el projectil i
determineu la força que, en mitjana, ha efectuat el
A) El treball efectuat per la força transmesa a tra- bloc.
vés de la corda val:
R: 735 J, 7 737 N
a) 500 J
b) 750 J 22> Un projectil igual al de l’activitat anterior, anant a
c) 625 J la mateixa velocitat inicial, travessa un altre bloc
de fusta i surt a una velocitat de 75 m/s. Sabent
B) El treball efectuat per la força de la gravetat que aquest nou bloc efectua la mateixa força resis-
val: tent que el de l’activitat anterior, podem concloure
que:
a) 2120,5 J
b) 2220,5 J A) El treball efectuat per la força resistent és:
c) 2420,5 J a) 735 J
b) 701,25 J
C) L’energia cinètica final del cos és:
c) 2701,25 J
a) 404,5 J
b) 279,5 J B) La longitud que ha recorregut el projectil a l’in-
terior del bloc ha estat de:
c) 205,5 J
a) 9,5 cm
20> Un automòbil de 1 410 kg es mou a velocitat cons-
b) 9,1 cm
tant de 30 km/h per una carretera recta. De sobte,
el conductor accelera durant un cert temps, de ma- c) 9,9 cm
170
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 170 20/12/06 11:17:29

5.5 Forces conservatives i forces no conservatives
5.5 Forces conservatives

i forces no conservatives
Suposem un cos de massa m que està damunt d’un pla inclinat d’altura h; volem calcular el
treball que realitza el pes (fig. 5.26) en els dos casos següents:
1) Quan el cos cau verticalment fins al terra.
2) Quan aquest cos llisca pel pla inclinat sense fregament fins al terra i el desplacem horit-
zontalment fins a situar-lo a la mateixa posició en què es troba el cos quan ha caigut
verticalment en el cas A).
D

a
D
Fig. 5.26. Representació de totes les forces que actuen damunt del cos.

A) Per calcular el treball realitzat pel cos, quan cau verticalment WAC, observem (fig. 5.27)
que l’única força que actua és el pes i que el desplaçament D y coincideix amb l’altura h
a
del pla inclinat: p 5 m g, Dy 5 h. A més, els vectors p i D y tenen tots dos direcció
vertical i sentit cap avall, de manera que l’angle que formen és nul (cos 0° 5 1).
Per tant, si apliquem la definició de treball, tenim: Fig. 5.27. Recorregut 1, el cos baixa vertical-
ment fins al terra; des del punt A fins al punt C.
W 5 F ? D y ? cos 0° 5 m gh
B) Calculem el treball realitzat pel cos (fig. 5.28), en dues parts.

D

a a
D
Fig. 5.28. Recorregut 2, el cos baixa lliscant pel pla inclinat i, un cop a baix, se situa en la mateixa
posició final que en el recorregut 1.
Primer calculem el treball en arribar a terra lliscant pel pla inclinat (fig. 5.28 a), WAB. Obser-
vem que l’única força que realitza treball és el component tangencial del pes, pt 5 m g sin a.
h
El mòdul del desplaçament del cos al llarg del pla inclinat és D r i val: Dr 5 ——— . Els vec-
sin a

tors p t i D r formen un angle de 0°, ja que tenen la mateixa direcció i el mateix sentit (són
.
paral lels).
171
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 171 20/12/06 11:17:30

Per tant, si apliquem la definició de treball, tenim:

h
WAB 5 F ? D r ? cos 0° 5 pt D r ? 1 5 m g sin a ——— 5 m gh
sin a
Ara ens falta calcular el treball que realitza el pes, en situar el cos en la posició a què ha
arribat al final del recorregut 1 (fig. 5.28 b), WBC. Observem que el pes i el desplaçament són
perpendiculars, per tant, en aquest cas el treball realitzat pel pes és nul.
WBC 5 m g D x cos 90° 5 0
Observem que el pes ha fet el mateix treball seguint el recorregut 1 i el recorregut 2:
W 5 m gh
Es pot demostrar que per qualsevol altre recorregut entre el punt inicial i el punt final, el
treball efectuat pel pes és el mateix.
A partir d’aquest exemple podem enunciar la definició següent:
Les forces el treball de les quals només depèn de la posició inicial i final indepen-
dentment del camí seguit s’anomenen forces conservatives (fig. 5.29).
c9
A
c99
B
A
c999 Fig. 5.29. Si els treballs efectuats per la força
aplicada en diferents recorreguts entre dos punts
coincideixen, diem que la força és conservativa.
Un exemple d’aquestes forces el tenim en el pes, com ja hem vist en el cas anterior.
Fig. 5.30. Una força conservativa actuant so-
bre un cos que descriu una trajectòria tancada Com a conseqüència d’aquesta definició, podem dir que una força conservativa té la propie-
qualsevol, no realitza treball. Per tant, l’energia
tat que el treball net que fa al llarg d’un camí tancat és zero, ja que el punt inicial i el final
cinètica del cos en tornar al seu punt d’origen
és la mateixa, s’ha «conservat» i d’aquí el nom
coincideixen (fig. 5.30).
donat a aquest tipus de forces.
Aclarim-ho amb un cas concret.
Una pedra llançada verticalment cap amunt torna al punt de sortida amb la mateixa veloci-
tat en mòdul amb què l’hem llançada, si no tenim en compte el fregament amb l’aire, com ja
' hem vist en unitats anteriors.

Si tenim en compte el cicle del moviment de la pedra, on l’inici i el final és el mateix lloc, i
apliquem el teorema de l’energia cinètica per calcular el treball, tenim: W 5 DEc . No hi ha
hagut variació de l’energia cinètica, ja que la pedra arriba amb la mateixa velocitat en mòdul
(#) amb què ha estat llançada, per tant:
W50
Fig. 5.31. Forces que actuen damunt del cos en
el recorregut total, quan no es té en compte el Com que el treball és igual a zero i, alhora, W 5 F ? D r cos a, i la força que actua només és
fregament amb l’aire. el pes (fig. 5.31), deduïm que el pes és una força conservativa, com ja hem demostrat.
172
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 172 20/12/06 11:17:32

De la mateixa manera que el pes, també són forces conservatives les forces elàstiques i les
elèctriques. En canvi, la força muscular, la força de fregament, i altres, són forces no conser-
vatives, ja que el treball realitzat per aquestes forces al llarg d’una trajectòria tancada qual-
sevol no és nul.
Considerem un cas on es posi de manifest que la força de fregament no és conservativa.
Seguim amb la pedra llançada verticalment cap amunt que torna al punt de sortida, però ara
tenim en compte el fregament amb l’aire. En aquest cas, la pedra arriba a baix amb una '
velocitat més petita que la que tenia quan l’hem llançada. Torna a ser un cicle (trajectòria
tancada).
Si apliquem el teorema de l’energia cinètica, observem que:

(#)
W 5 DEc 5 Ecf 2 Eci , 0, perquè vf , v0
Mirem quines forces actuen damunt de la pedra (fig. 5.32): són el pes i la força de fregament Fig. 5.32. Forces que actuen damunt del cos en
deguda a l’aire, que, recordem-ho, sempre és oposada al moviment. el recorregut total quan tenim en compte el fre-
gament amb l’aire.
Calculem el treball de les dues forces. Hem vist que el pes és una força conservativa, és a dir,
no realitza treball al llarg del cicle, per tant, el treball total ha de coincidir amb el treball de
la força de fregament.
Si apliquem el teorema del treball i l’energia cinètica, tenim:
WT 5 Wf 5 D Ec , 0
Wf , 0, d’on deduïm que la força de fregament és una força no conservativa i que efectua un
treball negatiu; és a dir, provoca una disminució de l’energia cinètica.
Les forces elàstiques també són conservatives; aquestes forces ja sabem que són les produï-
des, per exemple, per una molla. Si estirem una molla i, un cop produïda una deformació
determinada, la deixem anar, la molla torna a la seva posició inicial. Si calculem el treball fet
per la força recuperadora de la molla en tot el cicle, aquest resulta ser nul i podem afirmar
que la força elàstica és conservativa.
Activitats
23> Quines de les forces següents són conservatives? a) En l’anada de A a B, la força neta sobre el cos és
Raoneu la resposta. zero.
a) La força elàstica exercida per un resort helicoïdal. b) En l’anada de A a B, totes les forces que actuen
són conservatives.
b) La força de resistència efectuada per l’aire sobre
un avió que vola. c) En el tram de tornada de B a A, actua alguna
c) La força gravitatòria exercida pel Sol sobre la força no conservativa.
Terra.
d) En el cicle total, totes les forces que actuen són
d) La força de fregament exercida pel terra sobre conservatives.
les rodes d’un automòbil que frena.
25> Dos grups de muntanyencs assoleixen el mateix cim
24> Un cos es mou des d’un punt A fins a un punt B i partint del mateix punt; el primer grup ha seguit un
després torna al punt A. Si al punt B té la mateixa camí més curt però més abrupte, mentre que el se-
velocitat que a l’inici però quan torna de nou al gon ha anat per un camí amb un desnivell menys
punt A la seva velocitat és menor, trieu quines de acusat però més llarg. Per a quin dels dos grups la
les següents afirmacions són certes. Justifiqueu les força de la gravetat ha desenvolupat un treball més
respostes: gran? Raoneu la resposta.
173
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 173 20/12/06 11:17:33

5.6 Energia potencial

Ja hem vist que el treball efectuat per una força conservativa només depèn de la posició
inicial i de la posició final del cos. Per calcular més fàcilment el treball desenvolupat per
aquest tipus de forces, fixem arbitràriament una posició de referència determinada, que
prendrem com a posició zero.
Així, per al pes, prendrem normalment com a posició zero la posició en què el cos estigui
recolzat en un suport, per exemple, damunt d’una taula, al terra d’una habitació, al terra del
carrer, a la base d’un pla inclinat, etc. Per a la força elàstica, la posició zero serà la posició
de la molla sense deformació, és a dir, en el seu estat d’equilibri.
Vist això, podem definir una altra magnitud física, l’energia potencial, que ens ajudarà a fer
consideracions energètiques d’aquests sistemes conservatius. Depenent del tipus de força
conservativa, podem parlar d’energia potencial gravitatòria, elàstica i elèctrica.
Tot seguit, estudiarem l’energia potencial gravitatòria i l’elàstica. El curs vinent estudiarem
l’energia potencial elèctrica.
Definim la variació de l’energia potencial d’una partícula com el treball, can-

viat de signe, realitzat per una força conservativa sobre la partícula; aquest tre-
ball és igual a la disminució d’energia potencial que experimenta la partícula.
W 5 2DEp
És a dir, si sobre una partícula que es mou d’una posició A a una posició B, actua
una força conservativa, s’associa una energia potencial a la posició A (que repre-
sentem per EpA) i una energia potencial a la posició B (representada per EpB) de
manera que la seva diferència es relaciona amb el treball WAB fet per aquesta
força conservativa segons:
WAB 5 2(EpB 2 EpA)
Vegem-ne un cas concret.

Observem com varia l’energia potencial associada al pes del cos representat en la figura 5.33.
A
Agafem com a origen del sistema de referència el terra o altura zero. Inicialment, el cos es
troba a la posició A i la seva energia potencial varia a mesura que va baixant. En passar a la
posició B, la variació de l’energia potencial, respecte de la posició A és:
p
DEp (A B) 5 EpB 2 Ep A
B E pA
Analitzem ara el treball realitzat pel pes, Wp 5 F Dy. La força i el desplaçament tenen la
mateixa direcció i el mateix sentit; per tant, és un treball positiu.
Ep
p B
0 A causa del sistema de referència que hem agafat, l’energia potencial disminueix a mesura
que baixa el cos, i el treball, per tant, s’obté a costa de l’energia potencial perduda, que es
Fig. 5.33. Variació de l’energia potencial asso- transforma en treball. Per tant, en aquest cas:
ciada al pes d’un cos.
DEp (A2B) , 0
Wp 5 2DEp . 0
Com a conclusió, podem dir que l’energia potencial és l’energia que té un cos
per la seva posició en aquella zona de l’espai on actuen forces conservatives.
174
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 174 20/12/06 11:17:34

Energia potencial gravitatòria
L’energia potencial gravitatòria és l’energia que té un cos per la posició que

ocupa dins d’una zona de l’espai on actuïn forces gravitatòries.
L’energia potencial dels cossos situats a una

altura h sobre la superfície terrestre coincideix

amb el treball necessari per elevar-los fins a
aquesta altura h. El terra s’agafa com a referèn-
cia d’energia potencial zero. D

Vegem com calcular aquesta energia.

Imaginem-nos un cos que es troba a una altura
hA (fig. 5.34) damunt del terra i el volem situar
a una altura hB . En aquestes dues posicions, el

cos té una energia potencial gravitatòria deter-
minada.
Per definició, la variació de l’energia potencial

gravitatòria és equivalent al treball, canviat de
signe, realitzat per la força pes en situar el cos
Fig. 5.34. Energia potencial gravitatòria.
de l’altura hA a hB .
Analitzem el treball realitzat pel pes. La força i el desplaçament del cos tenen la mateixa
direcció i el mateix sentit, per tant, el treball és positiu.
Deduïm l’expressió de l’energia potencial gravitatòria de l’expressió del treball. Sabem que
Wp 5 2D Ep. Calculem Wp:
Wp 5 F D y 5 p D y
Wp 5 m g (hA 2 hB ) 5 mghA 2mghB 5 2(m ghB 2 m ghA ) 5 2(EpB 2 EpA ) 5 2D Ep
Identificant termes, es dedueix que mghB equival a l’energia potencial gravitatòria en l’altu-
ra hB , anàlogament mghA equival a l’energia potencial en l’altura hA .
En general, l’energia potencial gravitatòria d’un cos de massa m situat a una altura h, val:
Ep 5 m gh
La unitat en què s’expressa en el SI és el joule (J). 0
Hem de fer algunes consideracions en relació a l’expressió que hem obtingut:
j Hem calculat el treball efectuat pel pes tractant-lo com una força constant, però aquest
només és constant en la zona de l’espai on el valor de la gravetat terrestre es manté cons-
tant, és a dir, a petites altures. Ep 5 m g h
h,0
j També hem considerat l’energia potencial gravitatòria zero en el terra, i un cos pot estar p
situat a un nivell més baix que el terra, per exemple, dins d’un pou (fig. 5.35). En aquest
cas, l’energia potencial és negativa, a causa del sistema de referència que hem utilitzat, Fig. 5.35. L’energia potencial gravitatòria
és a dir, que el cos es troba a una altura negativa, per tant, més petita que el nivell del (Ep 5 m g h) també pot ser negativa si h té un
terra. valor negatiu.
175
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 175 20/12/06 11:17:57

Exemple 11
Calculeu l’energia potencial del conjunt format per la campana i la barra que la subjec-
ta en la torre campanar de la fig. 5.36, si la campana i la barra tenen una massa total
de 60 kg i estan a una alçària de 20 m.
Resolució
L’energia potencial gravitatòria val:

Ep 5 m gh
Si substituïm les dades:
Ep 5 60 kg ? 9,8 m/s2 ? 20 m 5 11 760 J
que és l’energia potencial gravitatòria que té el conjunt barra-campana damunt de la

torre respecte del terra.
Fig. 5.36.
Exemple 12
La galleda d’un pou (fig. 5.37) té una energia potencial gravitatòria de 10 J
quan està buida i situada a la part de dalt de la politja, que està a una altura
de 2 m del terra. Si la galleda es troba a 25 m de profunditat i s’omple amb h52m
10 L d’aigua, quina energia potencial gravitatòria tindrà la galleda en el pou? h50
Recordeu que 1 L d’aigua equival a 1 kg.
Resolució 25 m
De l’expressió de l’energia potencial gravitatòria, podem trobar la massa de la
galleda:
Ep 5 mgh
Quan aïllem la massa:
Fig. 5.37.
Ep 10 J
m 5 —— 5 ——————— 5 0,51 kg
gh 9,8 m/s2 ? 2 m
que és la massa de la galleda buida.
Per trobar l’energia potencial dins del pou, hem de recordar que, com que està per sota del terra, l’energia potencial és
negativa; així, l’altura és h 5 225 m.
Un cop la galleda està plena d’aigua, la massa total del cos és la massa de la galleda més la massa de l’aigua, que val:
m 5 0,51 kg de la galleda 1 10 kg de l’aigua 5 10,51 kg
L’energia potencial dins del pou és:
Ep 5 mgh 5 10,51 kg ? 9,8 m/s2 ? (225) m 5 22 574,95 J
176
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 176 20/12/06 11:17:59

Energia potencial elàstica
L’energia potencial elàstica és l’energia que té un cos elàstic en virtut del seu
estat de deformació.
Si estirem una molla o la comprimim amb una força externa F, realitzem un treball sobre la
molla. Veurem que aquest treball queda emmagatzemat en el ressort en forma d’energia po-
tencial i que només depèn de la posició inicial i final de la molla. Per tant, podem parlar
d’una energia potencial elàstica. Aquesta energia que té una molla deformada (sigui estirada
o comprimida) es posa de manifest en deixar d’aplicar la força externa, aleshores la molla
recupera la forma i posició inicials.
Per determinar el valor d’aquesta energia hem de calcular el treball realitzat en la deforma-
ció. La força aplicada és una força variable que, com ja sabem, compleix la llei de Hooke si
es vol que produeixi una deformació determinada.
Imaginem-nos una molla que està en la seva posició d’equilibri, on no hi ha deformació. En

la posició d’equilibri, segons el sistema de referència establert anteriorment, la posició és
zero (x0 5 0), per tant, l’energia potencial és zero: Epi 5 0

Si l’estirem una distància x, tot aplicant una força externa F, que segons la llei de Hooke val
F 5 k x, es realitza un treball que s’acumula com a energia potencial de la molla en aquesta
posició (fig. 5.38).
x0 5 0
F5 kx
x0 5 0 x
F
Fig. 5.38. Deformació de la molla en aplicar una força externa. F 5 kx
Calculem el treball gràficament, ja que hem vist que la representació gràfica de la força en
funció del desplaçament del cos ens dóna la informació del treball realitzat (fig. 5.39). kx
Així, de la representació gràfica deduïm que:
(k x)x 1 0x x X
Wextern 5 ——— 5 — kx 2 0
2 2 1
Àrea 5 k x2
2
que correspon al treball realitzat per la força externa en deformar la molla. Aquest treball és
positiu i només depèn de la posició final x i de la posició inicial (x0 5 0) de la molla. Fig. 5.39.
177
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 177 20/12/06 11:18:04

Com que ens hem referit

a la força

que fa la molla sobre el cos, la força elàstica feta per la
molla és l’oposada: Fmolla 5 2F. Per tant, el treball que fa la molla quan el cos al qual està
unit passa de la posició 0 a la posició x és negatiu (fig. 5.40).
1
Wmolla 5 W 5 2 — kx 2
2
x0 5 0
Fmolla 5 2k x
x0 x Fig. 5.40. Representació de la força que fa la

molla en la deformació.
D’altra banda, tenim que:

1
W 5 2DEp 5 2(Epf 2 Epi) 5 2(Epf 2 0) 5 2 — kx 2
2
Així, obtenim:
1
Epf 5 — kx 2
2
que correspon a l’energia potencial elàstica en aquest punt.
1
Ep 5 — kx 2
2
Observem que l’energia potencial elàstica només depèn de la constant de la molla i de la

posició del cos respecte de la posició d’equilibri.
La unitat amb què s’expressa en el SI és el joule, perquè:
N
Ep 5 — ? m2 5 N ? m 5 J
m
Exemple 13
Un cos de 250 g de massa està subjecte a una molla de constant
recuperadora k 5 100 N/m damunt d’un pla inclinat. Si separem
25 c
el conjunt 25 cm de la posició d’equilibri, calculeu l’energia po- m
tencial elàstica que té aquest cos en aquesta posició (fig. 5.41).
Resolució
Expressem els 25 cm en unitats del SI (25 cm 5 0,25 m), i cal- x0
culem Ep.
1 1 x
Ep 5 — k x 2 5 — ?100 N/m ? 0,252 m2 5 3,125 J
2 2
Observem que el valor de l’energia potencial elàstica és indepen-
dent de la massa del cos. Fig. 5.41.
178
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 178 20/12/06 11:18:05

5.7 Energia mecànica
Activitats
26> Un alpinista de 80 kg escala 300 m per hora en as- 29> Un cos de 200 g de massa està subjectat a una molla
censió vertical. Quina energia potencial gravitatòria de constant recuperadora k 5 1 000 N/m. El conjunt
guanya cada hora? està recolzat en un pla horitzontal on negligim els
fregaments. Si separem el conjunt 20 cm de la posi-
R: 2,35 ? 105 J ció d’equilibri, calculeu:
27> Un espeleòleg de 75 kg de massa baixa a una cova a) L’energia potencial elàstica que té la molla en
en descens vertical. Si la cova té una profunditat de aquesta posició.
500 m, quina és la variació d’energia potencial gravi-
b) El treball que hem fet per portar el cos a aquesta
tatòria quan arriba al fons de la cova?
posició.
R: 23,68 ? 105 J
R: a) 20 J; b) 20 J
28> Un grup d’alumnes raona que, quan estirem una mo-
30> Una molla que està penjada del sostre té una cons-
lla una distància determinada, l’energia potencial
tant elàstica de 2 500 N/m. Si al seu extrem s’hi penja
elàstica que emmagatzema la molla és la meitat
una massa de 25 kg, quina longitud s’allarga la molla?
de la que emmagatzema quan s’estira una distància
Quina energia potencial elàstica emmagatzema?
doble que l’anterior. Esteu d’acord amb aquest rao-
nament? Justifiqueu la resposta. R: 0,098 m, 12 J

Una conseqüència molt important de tot el que s’ha estudiat en aquesta unitat és que els
tipus o classes d’energia que hem analitzat tenen una característica comuna: poden ser con-
vertides íntegrament en treball.
Un cos pot tenir energia cinètica, energia potencial gravitatòria, energia poten-
cial elàstica, etc., i la suma de totes aquestes es coneix amb el nom d’energia
mecànica.
E 5 Ec 1 Ep
on Ep inclou totes les formes d’energia potencial.
Exemple 14
Un cos es troba al damunt d’un pla inclinat, a la
part inferior del qual hi ha una molla (fig. 5.42).
Estudieu les transformacions d’energia mecànica
que experimenta el cos des que es deixa caure
baixant pel pla inclinat, fins que arriba a baix
comprimint la molla.

Fig. 5.42. Moviment del cos pel pla incli-

nat, on baixa per l’acció del component
del pes tangencial al pla inclinat.
179
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 179 20/12/06 11:18:06

Resolució
Quan el cos baixa, la seva energia potencial gravitatòria disminueix i es va transformant en energia cinètica que, per tant,
augmenta. Quan el cos entra en contacte amb la molla la seva energia potencial elàstica va augmentant i la velocitat va
disminuint fins que arriba a la màxima compressió de la molla, on el cos s’atura.
Analitzem tot el procés:
j Inicialment, tota l’energia mecànica correspondrà a l’energia potencial gravitatòria que té el cos a la part superior del
pla inclinat (fig. 5.42 a).
j Mentre baixa pel pla inclinat fins just abans de fer contacte amb la molla, l’energia mecànica és l’energia potencial
gravitatòria més l’energia cinètica (fig. 5.42 b).
j Quan contacta amb la molla i fins just abans d’aturar-se, l’energia mecànica és l’energia potencial gravitatòria (el cos
encara és a una certa altura), més l’energia cinètica, més l’energia potencial elàstica (fig. 5.42 c).
j Quan s’atura, l’energia mecànica correspondrà a l’energia potencial elàstica i a l’energia potencial gravitatòria; obser-
vem que quan la molla està comprimida el cos encara és a una certa altura (fig. 5.42 d).
Exemple 15
Un ocell de 25 g de massa vola per damunt d’un arbre a una velocitat de 2 m/s. Si l’arbre té una alçària de 5 m i l’ocell
vola 0,5 m per damunt de l’arbre, quina energia mecànica té l’ocell?
Resolució
Primer, hem d’expressar la massa de l’ocell en unitats del SI: 25 g 5 0,025 kg
L’energia mecànica val:
1 1
E 5 Ec 1 Ep 5 — mv 2 1 m gh 5 — 0,025 ? 22 1 0,025 ? 9,8 ? 5,5 5 0,05 1 1,35 5 1,40 J
2 2
que és l’energia mecànica que té l’ocell en aquest punt respecte del terra.
Activitats
31> Un automòbil de massa 1 000 kg està parat just en fins a quina altura podria pujar l’automòbil si por-
el moment de pujar una rampa. Arrenca i agafa una tés una velocitat de 120 km/h?
velocitat de 54 km/h quan ha arribat a una altura de
5 m per damunt del punt de partida. Calculeu l’ener- R: 57 m
gia mecànica adquirida.
33> Un cos de 5 kg cau des de 10 m d’altura, arriba a
R: 1,62 ? 105 J terra i rebota fins a una altura de 8 m. Calculeu
l’energia mecànica inicial i la final.
32> Suposant que tota l’energia cinètica d’un automòbil
es transformés en energia potencial gravitatòria, R: Ei 5 490 J, Ef 5 392 J
180
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 180 20/12/06 11:18:07

Física quotidiana
Física quotidiana
L’energia eòlica
Els humans hem utilitzat l’energia del vent des de l’època dels egipcis i dels fenicis. Els
molins de vent i les veles dels vaixells en són alguns exemples. Actualment es cons-
trueixen aerogeneradors que aprofiten el vent per produir energia elèctrica. A cada
aerogenerador, el moviment de les pales impulsades pel vent es transmet a una turbina
que és el generador elèctric. L’electricitat proporcionada per cada aerogenerador es re-
cull en una subestació elèctrica situada en el mateix parc eòlic.
A continuació reproduïm una nota de premsa de la Generalitat de Catalunya del 9 de se-

tembre de 2006 corresponent a la inauguració del segon parc eòlic més potent de Cata-
lunya, després del parc eòlic de la serra de Rubió, a l’Anoia. Fig. 5.43. Aerogeneradors.
El conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, inaugura el de l’atmosfera similar al de més de cinc milions d’arbres en el
parc eòlic Ecovent a Tortosa 09-09-06, 14.45 h j Valls des- procés de fotosíntesi [...]
taca la importància «d’incrementar la producció d’energia neta a
Catalunya» Nou impuls a l’energia eòlica a Catalunya
El conseller de Treball i Indústria, Jordi Valls, l’alcalde de El parc eòlic d’Ecovent és l’onzè en funcionament a Catalunya.
Tortosa, Joan Sabaté, i el director general d’Eyra (Energía y Re- Entre tots els parcs, sumen una potència de 224,8 MW.
cursos Ambientales SA), Leopoldo Iglesias, han inaugurat el En aquests moments, el nombre de parcs eòlics amb autoritza-
parc eòlic Ecovent a Tortosa. El parc, de 48,1 MW de potència ció administrativa a Catalunya és de 51 amb una potència total
distribuïts en 37 aerogeneradors, està ubicat al terme municipal de 1 584 MW i es troben en fase de construcció o bé tramitant
de Tortosa (Baix Ebre). Promogut per l’empresa Eyra. El parc ha les infraestructures elèctriques necessàries per a la seva eva-
suposat una inversió de 48,7 milions d’euros. cuació.
A l’acte, el conseller Valls ha destacat l’aposta del Govern «per En aquest sentit, el govern de la Generalitat, tal com recull el
incrementar l’energia neta i la capacitat per produir-ne a Ca- Pla de l’Energia, preveu assolir una potència de 1 500 MW
talunya amb l’objectiu de disminuir la dependència de l’energia d’energia eòlica a finals de 2007, quantitat fixada per a aquesta
externa d’origen fòssil». legislatura. A més, hi ha les condicions per arribar a l’objectiu
El parc eòlic d’Ecovent, que produirà 110 milions de quilowatts de 3 000 MW a l’any 2010 i 3 500 MW el 2015.
hora cada any, consta de 37 aerogeneradors de 1 300 kW, de El principal objectiu i benefici d’aquesta tecnologia és la gene-
60 m d’alçada i 62 m de diàmetre. L’energia produïda es canalit- ració d’electricitat amb una font renovable i no contaminant. La
zarà per cinc circuits subterranis dins el parc, transformada a instal.lació de 3 500 MW a Catalunya suposarà el 12,3 % de
110 000 volts a la subestació i evacuada a la xarxa elèctrica de la producció bruta d’electricitat prevista pel 2015. Aquesta
la línia Vandellòs-Tortosa. energia és l’equivalent al consum d’electricitat domèstica de
La nova instal.lació eòlica d’Ecovent produirà electricitat equi- quasi 2 400 000 famílies i estalvia l’emissió a l’atmosfera d’uns
valent al consum d’uns 32 000 habitatges, evitarà l’emissió 3,68 milions de tones de CO2.
anual d’unes 108 000 tones de CO2 i exercirà un efecte depuratiu Dissabte, 9 de setembre de 2006
Qüestions
1> A partir dels valors de l’energia que pot subministrar el parc eòlic de Tortosa en un any, del nombre de generadors
amb què compta i de la potència de cada un d’ells, calculeu el nombre d’hores efectives de funcionament anual
del parc eòlic.
2> D’acord amb les dades d’aquesta nota de premsa, calculeu la potència elèctrica que es preveu obtenir l’any 2015
a partir d’altres fonts energètiques diferents de l’eòlica.
3> Comproveu que l’energia cinètica d’una massa d’aire que impacta contra les pales del rotor d’un aerogenerador en
1
un interval de temps determinat val: Ec 5 — r V v02, on r és la densitat de l’aire, v0 és la velocitat de l’aire en
2
xocar contra les pales, i V és el volum ocupat per la massa d’aire que toca les pales en aquest interval de temps.
181
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 181 20/12/06 11:18:08

Activitats finals
Activitats finals
Qüestions
1> Si una força realitza un treball negatiu hem de con- A) La potència que desenvolupa el motor:
cloure que la força: a) augmenta. b) disminueix. c) és constant.
a) És perpendicular al desplaçament.
B) El treball efectuat pel motor és:
b) Té un component en sentit contrari al desplaça-
ment. a) positiu. b) negatiu. c) nul.
c) La força varia amb el temps. Trieu les respostes correctes.

d) Es tracta d’una situació impossible, ja que el
treball mai no pot ser negatiu.
6> La normativa vigent sobre vehicles pesants els obli-
ga a portar un aparell que en limita la velocitat.
Trieu la resposta correcta.
Raoneu si això té relació amb l’energia cinètica que
poden acumular respecte dels vehicles més lleugers,
2> Un nen vol fer pujar la seva joguina per plans in- si circulen a la mateixa velocitat.
clinats diferents que tenen la mateixa alçària
(fig. 5.44).
7> Una mateixa força resultant actua sobre una moto i
sobre una pilota de tennis al llarg d’un mateix despla-
a)
çament en la mateixa direcció i sentit. La variació de
l’energia cinètica és més gran en:
h
a) La moto.
a
b) La pilota.
c) Totes dues tindran la mateixa energia cinètica.
b)
8> Un cos té una massa que és la meitat que la d’un

h altre cos, però porta una velocitat doble. Si en un
moment determinat apliquem sobre tots dos la ma-
b
teixa força de frenada, l’espai que recorrerà el pri-
mer cos serà, respecte del que recorrerà el segon:
Fig. 5.44.
a) La meitat.
Demostreu, suposant que aconsegueix que la joguina b) El doble.
pugi fins a dalt en els dos casos a velocitat constant i
tenint en compte que no actua la força de fregament: c) La quarta part.
a) Que la força que ha de fer és diferent en un cas d) El quàdruple.
que en l’altre.
9> Volem que el treball realitzat per anar des del punt A
b) Que el treball és el mateix en els dos casos. fins al punt B (fig. 5.45) sigui el mateix fent-lo pel
recorregut 1 que fent-lo pel recorregut 2. Com ha de
3> Justifiqueu el fet que el treball, la potència i l’ener- ser la força que hi actua?
gia són magnituds escalars.

4> Si el treball realitzat per una força determinada dis-
minueix fins a la quarta part quan la distància re-
correguda disminueix fins a la meitat, de quina força
es tracta? Expliqueu-ho detalladament.
5> Per a un motorista que parteix del repòs i accelera

uniformement augmentant de velocitat: Fig. 5.45.
182
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 182 20/12/06 11:18:11

Activitats finals
10> Quin tipus d’energia és emmagatzemada en les si- 13> De les frases següents, quines són correctes? Qui-
tuacions següents? nes incorrectes? Justifiqueu la vostra resposta.
a) Un arc que ha estat tensat a punt de llançar una a) L’energia cinètica d’un cos és negativa quan ho
fletxa. és la seva velocitat.
b) Una bola de billar que es mou damunt la taula b) El rendiment d’una màquina mai no pot ser més
quan és impulsada pel tac. gran que la unitat.
c) L’aigua d’un dipòsit situat a l’última planta d’un c) L’energia potencial elàstica pot assolir valors
edifici que abasteix els veïns dels pisos inferiors. negatius.
d) El treball efectuat per una força conservativa al
11> És possible que la velocitat d’un cos estigui dirigida
llarg d’una trajectòria tancada és nul.
cap a l’est i la força que actua sobre ell cap a l’oest?
Raoneu la resposta. e) L’energia potencial gravitatòria sempre és posi-
tiva.
12> Tenim dos cossos en repòs. La massa d’un és el doble
f ) L’energia mecànica és la suma de les energies
de la de l’altre. L’altura en què es troba el més lleu-
cinètiques i potencials.
ger és el doble que la del més pesat. Demostreu que
els dos cossos tenen: a) La mateixa energia poten- g) El treball efectuat per una força correspon a
cial gravitatòria. b) La mateixa energia mecànica. l’àrea del gràfic F-t.
Problemes
1> Calculeu el treball que realitza una noia amb una cie (fig. 5.46), i amb una força de 25 N. Si el coefi-
motxilla de 15 kg. cient de fregament entre les rodes del carretó i la
superfície és de 0,1, calculeu:
a) L’aguanta 5 min mentre espera entrar a l’institut
per començar les classes.
b) Es dirigeix a l’aula caminant a velocitat constant. 45°
c) Se la treu de l’esquena a 1 m del terra i la hi deixa.
R: a) 0; b) 0; c) 2147 J
2> Sobre un cos de 2,5 kg en repòs s’aplica durant 10 s Fig. 5.46.

una força de 3 N i una altra de 4 N en direccions
perpendiculars entre si. Com a conseqüència, el cos a) El treball que realitza cada una de les forces que
es mou en la direcció de la força de 4 N. Si en aques- actuen sobre el carretó.
ta direcció no actua cap altra força més, calculeu: b) El treball total. Comproveu que és igual al treball
a) El treball de la força resultant. que realitza la força resultant.
b) El treball realitzat per la força de 3 N. R: a) Wp 5 0, WN 5 0, WF 5 88,39 N, WF 5 20,965 J;

f
c) El treball realitzat per la força de 4 N. b) 87,42 J
d) La suma dels treballs fets per les dues forces con-
siderades.
4> Un cos de massa 100 kg es mou segons un moviment
rectilini, d’acord amb la figura 5.47.
R: a) 320 J; b) 0; c) 320 J; d) 320 J
a) Calculeu quina força actua en cada tram del mo-
viment.
3> Un nen vol arrossegar 5 m el carretó de 2 kg de mas-
sa per una superfície horitzontal i ho fa mitjançant b) Representeu gràficament la força respecte del
una corda que forma un angle de 45° amb la superfí- desplaçament del cos.
183
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 183 20/12/06 11:18:13

Activitats finals
c) Calculeu a partir de la representació gràfica el 7> Sobre un cos de 2,7 kg actua la força donada pel
treball total realitzat per la força. gràfic següent:
- F (N)

12
,
X (m)
Fig. 5.47. 3 6 9
Fig. 5.48.
R: a) 500 N, 2500 N, 0 N; c) 5 000 J
Si a la posició x 5 0, la velocitat del cos és de 2 m/s,
determineu les velocitats del cos quan ha assolit les
5> Volem fer pujar un bloc de 50 kg a velocitat cons- posicions x 5 3 m, x 5 6 m i x 5 9 m.
tant per un pla inclinat de 4 m d’alçària i 5 m de R: 5,5 m/s, 7,6 m/s, 8,4 m/s
longitud, mitjançant una força aplicada en la ma-
teixa direcció i sentit del desplaçament del cos. Cal-
culeu: 8> Una grua aixeca una biga de 100 kg a una altura de
15 m i després desplaça la càrrega horitzontalment
a) La força que s’ha de realitzar, suposant que no 10 m a velocitat constant.
existeix fregament entre el cos i el pla inclinat. a) Quant val el treball realitzat?
b) El treball que s’ha realitzat quan el bloc arriba a b) Quina potència útil té la grua si tarda 1 min a
dalt del pla inclinat. alçar la biga?
c) La força que s’ha de realitzar, si el coeficient de c) Quin és el rendiment de la grua si ha consumit

fregament entre el cos i el pla és de 0,1. una potència de 450 W?
R: a) 1,47 ? 104 J; b) 245 W; c) 54 %

d) Quin és l’avantatge d’utilitzar un pla inclinat per
pujar el bloc en lloc d’elevar-lo verticalment?
9> Un objecte de 10 kg és arrossegat per una pista ho-
R: a) 392 N; b) 1 960 J; c) 421,4 N ritzontal una distància de 10 m, amb una força cons-
tant de 100 N que forma un angle de 60° amb la
direcció del desplaçament. La força de fregament
6> Una molla està estirada una longitud de 4,0 cm a d’aquest objecte amb el terra és de 60 N. Calculeu:
partir de la seva posició natural quan apliquem una
força de 6 N. Si apliquem una força addicional de a) El treball realitzat per la força aplicada, per la
12 N, la longitud de la molla augmenta fins a 24,7 cm. força de fregament i per la força pes.
Trieu la resposta correcta. b) La potència total desenvolupada per totes les
forces que hi actuen.
A) La longitud natural de la molla és:
R: a) W 5 500 J, WF 5 260 J, Wp 5 0
f
a) 8,0 cm b) 12,7 cm c) 20,7 cm
b) PF 5 234,52 W, Pp 5 28,17 W, PF 5 0
B) El treball que hem de fer per estirar-la des de la
primera posició fins a la segona val: 10> Una vagoneta que té una massa de 200 kg es troba
sobre una via horitzontal. Calculeu el treball que es
a) 0,96 J b) 1,08 J c) 0,48 J fa en els casos següents:
184
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 184 20/12/06 11:18:15

Activitats finals
a) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 100 N 14> Una força constant de 100 N actua durant 20 s sobre
durant 50 s sense aconseguir que la vagoneta es un cos de 10 kg que inicialment es mou a 36 km/h.
mogui. Si es mou amb una acceleració de 5 m/s2:
b) Si l’empenyeu amb una força constant de 200 N en la a) Quina és la força de fregament?
direcció de la via, fent un recorregut 50 m en 10 s.
b) A quina velocitat es mou als 20 s?
c) Si empenyeu la vagoneta amb una força de 500 N
c) Quin espai recorre durant aquest temps?
que fa un angle de 60° amb la via, i la vagoneta
recorre 100 m en 12,65 s. d) Quin treball s’ha realitzat?
d) Calculeu la potència desenvolupada en els tres e) Quin ha estat l’augment de l’energia cinètica?
apartats anteriors.
R: a) 50 N; b) 110 m/s; c) 1 200 m; d) 6 ? 104 J;
R: a) 0; b) 104
J; c) 2,5 ? 104
J; e) 6 ? 104 J
d) 0, 1 000 W, 1 976,28 W
15> Un objecte de 100 kg es mou a una velocitat de
11> Un ascensor de massa 850 kg, que porta dues perso- 15 m/s. S’hi aplica una força de 500 N en el sentit
nes a l’interior de 70 kg i 75 kg de massa, puja des del desplaçament, i la velocitat arriba fins a 20 m/s.
de la planta baixa fins al 7è pis en 45 s. Si cada pis Calculeu:
té una altura de 3 m, quina potència ha de desenvo- a) Quin treball s’ha realitzat?
lupar el motor de l’ascensor si el rendiment de la
instal.lació és del 55 %. b) Quin ha estat el desplaçament de l’objecte?
R: 11,26 CV c) Quant val la força de fregament, si quan hi actua,
el cos es desplaça 3 m més, per arribar a la ma-
12> Un camió de 60 tones porta una velocitat de 72 km/h teixa velocitat final?
i de sobte frena. Si s’atura 10 s després, quina ha
R: a) 8 750 J; b) 17,5 m; c) 73,17 N
estat la potència mitjana de la frenada?
R: 1,2 ? 106 W 16> Un automòbil de 1 375 kg pot desenvolupar una po-
tència màxima de 60 CV. Si suposem que el coeficient
13> Es vol dissenyar el teleesquí d’una pista d’esquí per de fregament entre les rodes i el terra val sempre
a principiants que té 150 m de llarg i un pendent 0,11, determineu la velocitat màxima que podria
del 20º. El teleesquí ha de poder arrossegar simultà- desenvolupar l’automòbil en els casos següents:
niament 40 esquiadors, de 75 kg de massa mitjana, a
a) L’automòbil circula per una via horitzontal.
una velocitat de 12 km/h, i els cables que els estiren
han de formar un angle de 40º amb la pista. Si el b) L’automòbil puja per un pendent del 7 %.
motor que mou tot el sistema té un rendiment del c) L’automòbil baixa per un pendent del 6 %.
75 %, i sabem que el coeficient de fregament que
presenta la pista val, de mitjana, 0,09, quina ha de R: a) 107 km/h; b) 66 km/h; c) 237 km/h
ser la potència que ha de tenir el motor d’aquest
sistema? 17> Un projectil de 250 g travessa una paret de 0,30 m
de gruix. La velocitat quan penetra a la paret és de
300 m/s i quan en surt és de 90 m/s. Calculeu el
treball sobre el projectil i la resistència de la paret.
R: 1,02 ? 104 J, 3,11 ? 104 N
18> Un conductor circula a 80 km/h per una avinguda; a

50 m hi ha un semàfor que es posa vermell i el con-
Fig. 5.49. ductor frena. L’automòbil i el conductor tenen una
massa total de 1 000 kg, i la força de frenada que hi
R: 93 CV actua és de 2 000 N.
185
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 185 20/12/06 11:18:17

Activitats finals
Calculeu: 23> Un edifici té 12 pisos i cada pis fa 3,5 m d’alçària.

a) L’energia cinètica inicial del cotxe. Calculeu per a una persona de 60 kg, i prenent la
planta baixa com a zero d’energia potencial gravita-
b) El treball realitzat per la força de frenada en els tòria:
50 m.
a) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al
c) Raoneu si el cotxe s’aturarà just abans o després 5è pis.
del semàfor.
b) L’energia potencial gravitatòria que té si viu al
R: a) 2,47 ? 105 J; b) 2105 J 8è pis.
c) La variació de l’energia potencial gravitatòria si
19> Ajudat per dos companys, empenyeu un automòbil puja des del 2n pis fins al terrat de l’edifici?
que està inicialment parat amb una força constant
de 1000 N i el cotxe es mou 10 m. Una vegada s’ha d) Quina és la variació de l’energia potencial gravi-
desplaçat els 10 m, el cotxe porta una velocitat de tatòria si baixa des del 6è pis fins al carrer?
3 m/s. La massa de l’automòbil és de 600 kg.
R: a) 10 290 J; b) 16 464 J; c) 20 580 J;
Calculeu: d) 212 348 J
a) Quin és el treball que heu fet?
24> Un test de flors està situat en un balcó en la mateixa
b) Quina és l’energia cinètica de l’automòbil en aca- vertical d’un pou (fig. 5.50). El test es troba damunt
bar el recorregut assenyalat? del terra a 15 m d’altura i té una energia potencial
c) Quin és el treball que s’ha perdut? En què s’ha gravitatòria de 40 J. Si cau dins del pou, calculeu:
transformat?
R: a) 104 J; b) 2 700 J; c) 7 300 J
20> Per treure l’aigua d’un pou que està a 45 m de profun-

ditat disposem d’una bomba d’una potència de 2 CV
que pot treure’n 80 L cada mig minut.
a) Quin treball efectua la bomba en aquest temps? 0
En què es converteix aquest treball?
b) Quina energia es perd en aquest temps? En què
es converteix aquesta energia? Fig. 5.50.
c) Quin és el rendiment de la bomba? a) La massa del test.
R: a) 3,53 ? 104 J; b) 8 820 J; c) 80 % b) L’energia potencial gravitatòria que té dins del

pou, si el pou fa 20 m de profunditat.
21> En una minicentral hidroelèctrica l’aigua cau des c) La variació d’energia potencial gravitatòria.
d’una altura de 2 m sobre una turbina amb un cabal
mitjà de 1 500 kg/s. Quina seria la potència teòrica R: a) 270 g; b) 253,3 J; c) 293,3 J
que podríem obtenir a la central si l’energia poten-
cial es transformés íntegrament en energia elèctrica? 25> Un avió de 10 000 kg de massa té una energia mecà-
R: 29,4 kW nica de 109 J i vola horitzontalment a 9 km d’altura.
Calculeu:
22> Si d’una molla de longitud natural 12,0 cm pengem a) L’energia potencial gravitatòria i l’energia cinè-
una massa de 18 g, la molla assoleix una longitud de tica de l’avió.
12,9 cm. Quina energia emmagatzema la molla quan
es comprimeix fins a una longitud de 10,4 cm? b) La velocitat a la qual vola l’avió.
R: 2,51 ? 1023 J R: a) 8,82 ?108 J, 1,18 ?108 J; b) 153,62 m/s
186
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 186 20/12/06 11:18:19

Activitats
Pràctica
finals
Pràctica
Estudi de l’energia potencial i l’energia cinètica
Objectiu
Determinar la velocitat amb què arriba un cos que llisca, sense rodar, a la part de baix d’un pla inclinat, depenent de l’altura
del pla inclinat i de l’angle d’inclinació.
Material
j Cronòmetre
j Carril
j Cinta mètrica
j Balances
j Suport
j Un cos que llisqui sense rodar
Fonament
Com hem vist en aquesta unitat, qualsevol cos per la seva situació en el camp gravitatori terrestre, té energia potencial
gravitatòria, segons l’altura que té respecte del sistema de referència triat.
També hem vist que l’energia és la capacitat que té un cos per realitzar treball.
Si situem un cos a la part superior d’un pla inclinat i el deixem caure lliurement lliscant pel pla, l’energia potencial que
posseeix el cos fa que es realitzi un treball per fer-lo baixar i arribar fins a baix amb una certa velocitat; també pot ser
que s’aturi o que no es mogui per efecte del fregament entre el pla inclinat i el cos.
Procediment
1. Amb la balança, determineu la massa del cos que llisca.
2. Amb la cinta mètrica, mesureu la longitud del carril.
3. Realitzeu el muntatge de la figura 5.51.
Fig. 5.51.
4. Mesureu l’altura del suport que heu posat per muntar el pla inclinat.
5. Calculeu l’energia potencial del cos en la posició de dalt del pla inclinat.
6. Deixeu caure el cos pel pla tot mesurant el temps que tarda a arribar a la part inferior. Repetiu-ho 10 vegades.
187
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 187 20/12/06 11:18:21

Activitats finals
Pràctica
7. Anoteu totes les mesures del temps a la taula 5.2 i calculeu la mitjana del temps.
x (longitud del carril):
t1 t2 t3 t4 t5 t6 t7 t8 t9 t10
Taula 5.2.
8. Calculeu la velocitat amb què arriba a baix recordant que es tracta d’un MRUA on v0 5 0 i t0 5 0. Amb les equacions del
moviment i la velocitat trobem que:
x
v52—
t
9. Calculeu l’energia cinètica que té el cos quan arriba a baix del pla inclinat.
10. Repetiu tot el procediment, des del punt 3 fins al punt 9,

disminuint l’altura del pla inclinat baixant una mica el car-
ril (fig. 5.52), ja que hem de fer caure el cos i que recorri
la mateixa longitud de carril.
Fig. 5.52.
11. Torneu-ho a fer una altra vegada, des del punt 3 fins al
punt 9, disminuint una altra vegada l’altura del pla inclinat
(fig. 5.53).
Fig. 5.53.
Anàlisi dels resultats
1. Utilitzant les equacions del moviment i de la velocitat del MRUA, deduïu l’expressió que hem utilitzat per calcular la
velocitat del cos quan arriba a baix.
2. Observeu com varia, en canviar la inclinació del pla, la velocitat del cos en arribar a baix del pla inclinat. De quina
forma varia aquesta velocitat?
3. Compareu en cada cas, l’energia potencial que té el cos a la part superior del pla i l’energia cinètica que té quan arriba
a baix. Són iguals?
4. Si no són iguals, calculeu la variació que hi ha en cada cas. Són semblants les variacions?
5. Quina és la causa de la variació entre l’energia potencial i la cinètica?
188
05_Fisica 1_batx_153-188.indd 188 20/12/06 11:18:23

Treball I Energia: Bloc 2

Uploaded by

Document Information

Original Title

Copyright

Available Formats

Share this document

Share or Embed Document

Sharing Options

Did you find this document useful?

Is this content inappropriate?

Copyright:

Available Formats

Treball I Energia: Bloc 2

Uploaded by

Copyright:

Available Formats

B l o c 2

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 153 20/12/06 11:16:36

on F és el mòdul de la força aplicada, D x és el mòdul del vector desplaçament i a és l’angle

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 154 20/12/06 11:16:40

j Si a 5 90°, el treball és nul, ja que cos 90° 5 0 (ﬁg. 5.5).

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 155 20/12/06 11:16:42

p b) Trobem el treball total sumant els treballs realitzats per

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 156 20/12/06 11:16:43

b) Trobem el treball total sumant els treballs de totes les

Fig. 5.10. Forces que actuen damunt el cos.

Per comprovar que el treball total és igual al treball que

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 157 20/12/06 11:16:45

Interpretació gràfica del treball.

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 158 20/12/06 11:16:46

Si calculem l’àrea ombrejada en el gràfic: Dx

Àrea 5 F cos a ( x 2 2 x 1 ) 5 F D x cos a 5 Fx D x 5 W

Fig. 5.12. Calculant l’àrea ombrejada obtenim el treball.

La força varia linealment amb la distància

Fig. 5.13. La força externa F s’oposa a la força elàstica i provoca

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 159 20/12/06 11:16:48

al cos quan aquest es desplaça de la posició

La suposició feta que la força es manté constant

Com que la força varia segons la posició de la partícula, ho 

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 160 20/12/06 11:16:49

També podem calcular aquest treball amb l’expressió 1

8> Estirem una molla ﬁns a una longitud determinada      

Determineu el treball realitzat sobre la partícula quan

La potència és el treball realitzat per unitat de temps.

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 161 20/12/06 11:16:50

Un múltiple del watt que fem servir

La potència instantània és el quocient entre el treball desenvolupat en un inter-

Una altra unitat de potència bastant

És a dir, en un instant, la potència és igual al producte de la força aplicada per la velocitat

Si ho expressem en unitats del SI,

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 162 20/12/06 11:16:52

Deﬁnim el rendiment d’un aparell, h, com la relació entre la potència útil i la

Primer fem un esquema on dibuixem totes les forces que x 5 x0 1 vD t (amb x0 5 0 i t0 5 0)

  c) El motor de la grua desenvolupa una potència superior,

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 163 20/12/06 11:16:53

Si el cos s’ha d’arrossegar a velocitat constant, la força resultant ha de ser

Calculem la potència; coneixem la força i la velocitat:

Hem de desenvolupar una potència de 2 205 W.

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 164 20/12/06 11:17:19

L’energia és la capacitat que té un cos per realitzar treball.

5.4 Energia cinètica

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 165 20/12/06 11:17:22

Ara calculem aquest treball:

Fig. 5.20. Els vectors força i desplaçament tenen la mateixa direcció i

Es pot comprovar, amb l’equació de dimensions de l’expressió anterior, que la unitat de

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 166 20/12/06 11:17:23

Teorema del treball i de l’energia cinètica

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 167 20/12/06 11:17:24

Busquem el treball realitzat per aquesta força: W 5 FDx cos O° 5 F D x

Substituïm la força en funció de l’acceleració: W 5 m a D x

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 168 20/12/06 11:17:25

Ecf 5 0, ja que el clau s’atura quan ja està totalment clavat.

Igualem les dues expressions:

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 169 20/12/06 11:17:28

a) Els dos tenen la mateixa energia cinètica. 

05_Fisica 1_batx_153-188.indd 170 20/12/06 11:17:29

5.5 Forces conservatives

1) Quan el cos cau verticalment ﬁns al terra.

B) Calculem el treball realitzat pel cos (ﬁg. 5.28), en dues parts.

Com que la força varia segons la posició de la partícula, ho

8> Estirem una molla ﬁns a una longitud determinada

c) El motor de la grua desenvolupa una potència superior,

a) Els dos tenen la mateixa energia cinètica.