Miguel Morera Escortell

Història del Pensament ~ 1ºA Grau d’Història

Michel Foucault, “Vigilar y castigar. Nacimiento de la prisión”, trad de Alberto Garzón, Madrid,
Siglo XXI, 2009, pp 11-31.

A què anomena Foucault en la p. 30 un “hecho masivo, externo, inerte y primordial”, i què

volen dir aquests adjectius (en aquest context, és clar)?

Foucalt argumenta durant tot el text com la història penal ha evolucionat de tal manera que ha anat
adherint-se elements i agents extrajurídics que conformen no només una nova visió o millora a
l’hora d'ajusticiar i/o jutjar sinó que també han modificat el modus operandi d’aquests castics
ordenats i dels mateixos judicis. L’autor recrimina i denúncia aquesta situació al punt de considerar
un judici d’aquestes característiques il·legal i al jutge impur. A l’hora de demostrar tot allò, Foucalt
té l’objectiu d’enquadrar la història de “l’ànima moderna en el procés judicial” existeix la
possibilitat d’entendre incorrectament les evolucions humanes i de les ciències humanístiques, com
la mateixa pregunta proposa, “un fet massiu, extern, inert i primordial”, és a dir, que l'evolució de
l’humanisme siga una cosa externa als judicis, un passiu dintre de la història penal, cosa impensable
i que no és veritable ni coherent. Massiu es refereix a aplicar penes siga un fet que se li puga aplicar
a tothom per menor que siga allò que ocmés; un fet extern i inherent es refereix a aplicar penes siga
allò que l’ésser humà faça sense pensar en altra solució, i primordial es refereix a que siguen
extremadament importants i sempre la primera opció a l’hora de jutjar a una persona.

Com entens el paper de la “tecnologia del poder” com a “matriu”, segons l’autor, tant de la
història del dret penal com de la història de les ciències humanes (cf. p. 30, punt 3)?

Foucalt determina en aquest tercer punt del seu estudi que pot existir la possibilitat que la història
del dret penal i la història de les ciències humanes tinguen trets idèntics i per tant puguen anar
dirigides en una mateixa via i no en diferents que poden tindre la possibilitat de juntarles, per tant,
segons Foucalt, la tecnologia de poder, que són els procediments pels quals les relacions de poder
s’articulen i s’utilitzen en una societat determinada, podria estar darrere com a factor comú entre
aquestes dues rames de la història. Una societat on la tortura és immoral i les ciències humanes
l’han sobrepassada per ser de naturalesa inhumana, no deu ser utilitzada com a forma de castic
penal en un judici, igual que les penes de mort han sigut superades després de grans evolucions en
les ciències socials i humanitats.