TECNOLOGIA DEL REC

1. INTRODUCCIÓ

1.1 Distribució geogràfica del regadiu

- On més regadiu hi ha és a Àsia; seguit Amèrica del Nord, Europa, Amèrica del Sud i Àfrica
- A Europa però, hi ha més terreny de cultiu que a Amèrica del Nord

Distribució territorial del regadiu i del consum d’aigua a Catalunya

- Espanya és el d’Europa amb més superfície de regadiu, seguit per romania i

Itàlia, en canvi, el % de regadiu és a la inversa que la superfície. Això passa
degut a que el regadiu d’aquí és molt rústic
- Catalunya es separa en dues conques: les conques intercomunitàries i les
conques internes
- Conques intercomunitàries: ocupa el 48% del territori català, però solament
hi habita el 8% de la població. A més, el 95% de l’aigua és per usos agraris
- Conques internes: ocupa el 52% del territori català i hi habita el 92% de la
població. A més, el 35% del l’aigua és per usos agraris
- Principals àrees de regadiu existents: canals d’Urgell, canal d’Aragó i Catalunya, canal de Pinyana,
canals del Delta de l’Ebre...

Modernització del sistema de reg

- A Catalunya el 75% dels sistemes de reg són mitjançant gravetat, el 15% per aspersió i el 10% per
degoteig
- El que es vol fer és renovar les infraestructures de reg, ja que el que segueix fent a dies d’ara és:
· Reg per rotació (els pagesos d’una zona es reparteixen els regs en diferents hores del dia)
· Absències de comptadors
· Tarifa per superfície regada

1.2 Aspectes agronòmics que condicionen el disseny de les instal·lacions

- Les instal·lacions de reg es fan a partir de que puguin fer el seu treball en les pitjors condicions. És a
dir, la instal·lació es farà pensant en que és ple estiu, el dia més calorós i més sec i quan les plantes
necessiten el màxim d’aigua

Factors agronòmic que més influeixen en les instal·lacions de reg

- Contingut d’humitat al sòl (IHD o aigua útil): AU = CC - PMP

· Índex d’humitat disponible (IHD): PMP i CC
· Dèficit permissible de maneig (DPM)
- Capacitat de filtració d’aigua en el sòl
- Necessitats hídriques del cultiu

Necessitats netes (Nn)

- Nn: aigua que consumeixen les plantes i l’evapotranspiració
- ETrl: sortides d’aigua
- Pe: és la pluja que queda retinguda dintre de la capacitat d’absorció de les plantes. Però en el pitjors
del cassos no plourà, així comptem com si no plou
- Gw: aportació d’aigua de les capes freàtiques lo suficientment properes. En pocs casos ho tindrem, així
no es sol comptar

Necessitats total (Nt)

- LR: és la fracció d’aigua que s’ha d’aplicar de més per tal que renti les sals que es puguin acumular

Cabals

Cabal fictici continu

- És el cabal (L/s) que caldria subministrar de forma contínua a una finca per satisfer les seves necessitats
hídriques
- És variable al llarg del període vegetatiu

Cabal característic

- És el cabal fictici continu màxim

- Serveix com a cabal de referència per al càlcul de xarxes col·lectives de canals de reg
- Tradicionalment s’ha utilitzat força el valor de 1 L/s·ha

Mòdul de reg

- És el cabal que manipula un regant en els mètodes tradicional de reg superficial

- En moltes xarxes col·lectives l’aigua s’estableix un mòdul de reg que s’utilitza com a unitat de mesura
per a la distribució de l’aigua entre els regants
- Quant més gran és el terreny, més mòduls de reg

1.3 Administració i distribució de l’aigua de reg

- El sistema de reg per rotació ja no es porta tant, ja que s’ha anat substituint pel sistema de demanda
- En aquest sistema solament hi ha limitacions amb el cabal, que depèn de les hectàrees
- Els paràmetres per definir la distribució de l’aigua són: la freqüència, el cabal i la durada

1.4 Criteris per a l’elecció del sistema de reg més adient

Criteris tècnics

- Moviment de terres
- Permeabilitat del sòl
- Dosis de reg a aplicar i cabals disponibles
- Vent
- Cost energètic
- Forma geomètrica i dimensions de les parcel·les
- Sensibilitat de les fulles a l’aigua de reg

Criteris socioeconòmics

- Inversions
- Superfície útil
- Cost de l’aigua
- Mà d’obra (quantitat i qualitat)
- Dependència tecnològica

REG LOCALITZAT
1. DISSENY AGRONÒMIC DE LES INSTAL·LACIONS
1.1 Estimació de les necessitats màximes d’aigua

Mirar en el excel del Trabajo

1.2 Volum de sòl mullat

1.3 Mètode de disseny agronòmic

1.4 Separació entre emissors en els laterals de reg

2. COMPONENTS DE LA INSTAL·LACIÓ

2.1. Emissors

Apuntes

2.2. Equips de filtració

Causes de les obturacions

- Partícules minerals: són les més fàcils d’evitar amb els filtres
· Sorra
· Llim
· Argiles
· Altres
- Partícules orgàniques: són les més difícils d’evitar amb els filtres
· Algues: poden ocasionar-se obturacions importants
· Bactèries:
· Restes
- Precipitats químics:
· Sals de l’aigua: sobretot quan prenem aigua de pus molt profunds, que no té oxigen i està a gran
pressions, per tant hi ha sals que en aquestes condicions estan dissoltes, però quan tenen contacte
amb l’oxigen formen sals que no son solubles
· Dipòsits de Fe, S i Mn:
· Fertilitzants: en principi, si es calcula bé tot això no hi ha problemes, però sinó sí que hi haurà

Pre-filtratge

- Són sistemes que permeten, amb un baix manteniment i un baix cost, eliminar un % molt alt de les
partícules en suspensió
- S’utilitza quan l’aigua que utilitzes per regar té un alt % de partícules en suspensió.
- Inclouen l’hidrocicló i el decantador

Hidrocicló

- Consisteix en un conus invertit en el qual es fa entrar l’aigua per la part superior de manera tangencial
- L’objectiu és que l’aigua formi un remolí descendent exterior més lent i per l’interior d’aquest pujarà
un remolí ascendent més ràpid
- Si l’aigua que entra amb partícules sòlides més denses que l’aigua (p. Ex sorra), la força centrífuga
sobre els partícules de sorra és més forta, per tant les partícules baixen amb el remolí principal. Com
que son de densitat més alta (coma mínim una vegada i mitja), després no poden pujar pel remolí
secundari
- A baix hi ha un depòsit tancat on es va acumulant aquesta sorra
- Té un manteniment petit, ja que solament el que fas és canviar el depòsit on està la sorra un cop cada
X temps
- No va bé per separar partícules orgàniques, però sí per partícules minerals; ja que les primeres tenen
una densitat propera a la de l’aigua
- Es compren en una tenda
- El moviment tangencial triga com un minut en formar-se el remolí, pel que la primera aigua sortirà
bastant bruta

Depòsit de decantació

- Hi ha de molts tipus, aquest és el més fàcil d’explicar

- Tenim un canal on l’aigua circula a règim laminar
- L’objectiu és que les partícules es sedimentin al fons del tanc
- Per tal que la partícula sedimenti, ha de recórrer una distància h
- La velocitat de sedimentació es pòt estimar mitjançant la llei d’Stocks
- Vs = 0,00205·D2·(Dr-1); Dr= d partícula/d aigua
- Es vol que la partícula arribi a sedimentar-se abans que la partícula arribi al final del tanc, normalment
s’agafen les partícules més lentes que es vol eliminar, que sol ser un granet d’argila a x diàmetre i x
densitat i es troba la Vs i els temps que triga en recórrer h
- Per tant, per recórrer R, a una Vh, quin seria el T que caldria invertir, doncs L/Vh i que aquest T sigui
més gran que el temps que hagi d’interir en recórrer la sedimentació (incloent K, que és un marge de
seguretat, que sol ser 2)
- És a dir, que TL > Th
- Lo que se sol fer és que la longitud sigui 5 vegades l’amplada
- Per tant, amplada=arrel K·Q/Vs / 5
- L’alçada de l’aigua se me’n fot després de tot això sas

Filtratge
Filtre de malla

- Totes les partícules que siguin més grans de l’orifici de la malla no podran passar
- És molt útil per partícules orgàniques i per minerals també funciona molt bé
- A l’interior té un cilindre obert per les dues parts. Quan l’aigua entra per la dreta, i surt per l’esquerra,
totes les partícules passen pel cilindre obligats, per tant les partícules es queden al cilindre
- Per netejar-la, s’atura l’aigua, s’obre la tapa per treure el cilindre i es neteja la malla i es torna a posar
- El criteri de disseny amb els filtres, és que es netejaran quan la pèrdua de càrrega està entre cert valor,
que sol ser de uns 5
- L’aigua ha d’entrar per la dreta perquè sinó es farà malbé, hi ha alguns que ho permeten però lo més
normal és que no
- Treballar amb filtres de malla senzills
- Criteri de disseny: quant més superfície de malla, menys temps en obturar-se. Per tant, millor que
sobri que no que falti
- Hi ha una variant del filtre de malla, que és el filtre de anelles, que no té malla sinó petits forats.
Avantatges:
· El material sòlid s’acumula al llarg de tot el gruix del filtre, pel que la obturació és més petita
· Les partícules orgàniques les reté millor que la malla

Dimensions normalitzades pel sistema de malles

- Número mesh: nombre de malles per pulgada lineal. Filtre de 200 mesh, passarien 200 malles en una
pulgada lineal.
- En reg localitzat, lo més habitual és treballar entre 250 i 300 mesh, és a dir, obertures menors a 0,1
mm
- La mida de la malla en un goter ha de ser, per tenir la seguretat de que no tindrem problemes, una
desena part del diàmetre de pas més petit pel qual ha de passar l’aigua

Filtre de sorra

- En cas de que a una finca es tingui una bassa, és la millor opció posar aquest filtre
- Consisteix en un depòsit hermèticament tancat on l’entrada d’aigua és per la part superior i la sortida
per la part inferior
- El dipòsit està pràcticament ple de sorra silícia o d’un material granulat, amb una granulometria
coneguda i molt homogènia, ja que interessa que la porositat total sigui alta. Es perd porositat si és
heterogènia.
- Quan el filtre està funcionant, l’aigua entra a través d’un deflector que distribueix l’aigua que entra per
tota la superfície de sorra. A la part inferior hi ha unes plataformes anomenades cretines, que deixen
passar l’agua per no la sorra.
- Criteri de disseny: el filtre de sorra mai no va sol, després sempre col·loquem un filtre de malla que
s’ha de mantenir net, per tal de no obturar els emissors amb la sorra del mateix filtre de sorra.
- El de l’esquerra és habitual en agricultura
- Es vol que la secció del filtre sigui alta, també la velocitat molt petita, amb flux laminar. Això fa que
partícules més petites que el diàmetre dels porus puguin passar pels porus però no arribin al final
perquè es sedimenten sobre les partícules de sorra.
- Lo mateix passa amb les partícules orgàniques, es queden sedimentades sobre els granets de sorra
- És més eficient
- La neteja només es pot fer per inversió del flux
- El dipòsit de la dreta, es posa al fondo i a dalt una sorra molt més gruixuda per tal que no es vagi pels
tubs cap al emissors. El problema és que es redueix la porositat si és heterogeni
- Hi ha diferents configuracions, de forma general en una instal·lació gran, és millor treballar amb filtres
en paral·lels que no un sol gran.
- Criteri general: quant més gran és la secció transversal, menors és la velocitat de l’aigua
- El valors que normalment es prenen son: per un Q de 60 m3/h, necessitaríem una secció transversal de
filtre de 1m2
- Si el cabal és més gran, es posen en paral·lel: si es treballa amb varis filtres, es poden rentar sense
haver de deixar de regar i també es pot rentar amb aigua filtrada dels altres filtres
- Si es tanca la vàlvula d’entrada d’un filtre, entra aigua filtrada pel col·lector de sortida, neteja dintre i
surt per la vàlvula de drenatge. Després es fa amb la resta de filtres.

Bateria múltiple

- Vàlvules 2 i 3 d’entrada, les obres si vols filtrar i tanques 1 i 4

- L’aigua que ve de la bomba entrarà en els filtres B i C per les entrades 2 i 3

Disseny filtres
- Velocitat petita per que sigui més eficaç el filtre
- Com més fina sigui la sorra, més petites seran les partícules que es podran separar
- Per tant, aquests dos son les variables
- Si s’utilitza la sorra molt fina, és més difícil per rentar el filtre després
- Lo més habitual és moure’s pels 0,66 – 0,46 mm de diàmetre, la seva equivalència en Mesh és petita
- Cabal necessari per rentar filtres se sorra: els cabals per la neteja són més petits
- Lo més normal es treballar a 60 m3/m2 amb granulometries del num 18 i uns 250 Mesh

2.3 Equips de fertirrigació

Tanc de fertilitzant

- Lo més precari seria la utilització d’un tanc de fertilitzar

- Funcionament: s’obre la tapa del tanc, tires el fertilitzant i tornes a tancar. Es regula la vàlvula per tal
que entri el cabal
- A mesura que va passant l’aigua, la concentració de fertilitzant va baixant

Injector tipus venturi

- En l’injector augmenta la velocitat, després torna a baixar y nseque

- Es posa entre el tanc de fertilitzant i els filtres

Bomba dosificadora elèctrica

- Bombes de desplaçament positiu

- Cabal directament proporcional a la velocitat de gir del motor de la bomba
- Si augmenta la pressió de les canonades no passa res
- El pistó es mou ja que està acoblat aquí i una molla l’empeny. Hi ha un cilindre descentrat

Bomba dosificadora hidràulica

- Per cada L de fertilitzant es fiquen 3 litres d’aigua a pressió que després es treu la pressió

2.4 Esquema d’una instal·lació de reg localitzat

- Després del filtre de sorra be el filtre de malla

- La injecció del fertilitzant es fa entremig dels dos filtres, per tal d’evitar que hagin obturacions. Abans
del filtre de sorra tampoc.
- Comptador: té bastant sentit en una instal·lació amb una unitat, però en el treball no serveix pa na
- És interessant col·locar comptadors amb emissor d’impulsos

3. DISSENY HIDRÀULIC

3.1. Concepte d’unitat i subunitat de reg

- Quan es calcula les subunitats, es calcula el diam de les principals, laterals y nseke pollas.
3.2 Coeficient d’uniformitat

- CU: relació entre el cabal mig del 25% de les plantes que reben menys cabal i el total de totes les
plantes, això determina el diàmetre de terciàries
- Imaginem que tenim una subunitat i volem saber quin és el seu CU
- El procediment exacte per trobar-lo seria: mesurar el cabal que reben tots els arbres de la subunitat,
emissor per emissor. Això no es fa
- El que es fa és, el cabal que rep cada un dels arbres el poses en Excel i els ordenes de mes alt a més
petit i es calcula el cabal mig (Qa)
- Després, ara que estan ordenats, de mes petits a mes grans, fer el promig del cabal que reben els 25%
dels arbres que reben menys cabal (Q25)
- Llavors  CU = Q25/Qa
- Si en comptes de ser arbres, són enciams, es fa lo mateix amb tots els emissors (25% dels emissors que
reben menys aigua)
- Quan hem calculat Nt hem fet servir una CU, aquest significava que volíem que el 25% aquest rebés la
suficient aigua
- Imatge: en realitzar, de tots els laterals de la subunitat, només s’agafaran 4, i d’aquests laterals,
agafaràs el primer i l’últim el que esta a 1/3 i a 2/3.
- Que fem per garantir la uniformitat??, ens centrarem en els dos primers, que son els que podem
controlar més:
· Constructius de l’emissor (CV): que treballant a la mateixa P tots donin el mateix cabal
· Hidràulics: lligats a dues coses, a les diferències de pressió que hagi al llarg de la terciària i dels
laterals; i del tipus d’emissor, si tens un emissor de flux turbulent, laminar o autocompensant.
· Envelliment i obturacions: amb això es pot fer poca cosa
· Diferències de temperatura: els últims goters sempre estan més calents que els primer, afecta fent
que l’aigua que estigui més calenta estarà més viscosa i, d’altra banda, el plàstic es dilata o es contrau.
- Aleshores, la fórmula d’abaix del CU és la que s’utilitza quan es dissenya la instal·lació: factors
constructius dintre del parèntesis i els hidràulics fora. Aquesta fórmula serà de les més importants.
· CV: coef. variació de la seva construcció
· e: número d’emissors per arbre, en hortícoles sempre es posa 1
· qns: cabal de l’emissor més desfavorable de la subunitat, el que rep menys P
· qa: cabal mig de tots els emissors de la subunitat, el que tu vols

𝟏, 𝟐𝟕 · 𝑪𝑽 𝒒𝒏𝒔
𝑪𝑼 = 𝟏 − ( )·
√𝒆 𝒒𝒂

3.3. Càlcul d’un lateral de reg

- El Qtot solament es troba a l’inici de la canonada, a l’últim tros, solament queda el cabal de l’últim
emissor
- Als laterals hi ha pèrdua de càrrega hf, que és igual a ∆h, aquesta és calcula com:
𝑆 + 𝑆𝑒
ℎ𝑓 = 𝐽 · ·𝐹·𝐿
𝑆
· S: separació entre emissors (ho donen)
· Se: quan se inserta un degoter en una canonada, hi ha una part de la inserció que provoca pèrdues de
càrrega. Això es valora amb la longitud equivalent d’un element singular (longitud de canonada recta
que provocaria la mateixa pèrdua de càrrega que provocaria aquest element singular). Buscarem la
longitud equivalent d’emissors (Se), llavors, la separacions entre emissors es compara no solament com
S, sinó com S+Se. Si no haguessin les insercions la pèrdua de carrega continua seria simplement J·L·F.
(ho donen)
- Coeficient de Blasius (J):
𝐽 = 0,473 · 𝐷−4,75 · 𝑄1,75, D (mm) Q(L/h)
· D: diàmetre canonada (ho donen)
· Q: N * Qa (cabal nominal)
- Coeficient de Christiansen (F):
1 1 √𝑚 − 1
𝐹= + +
𝑚 + 1 2𝑁 6𝑁 2
· Quan N < 80 s’usa la formula de la F, quan N > 80, solament ens quedem amb la part de 1/m+1
 · m: mateix nombre de l’exponent del cabal que surt a la fórmula monòmia que hem escollit (en aquest
cas, és 1,75)
· N: nombre d’emissors
- La formula monòmia que agafes per calcular J, la canonada és sempre tub de polietilè amb velocitat
d’1m/s, de diàmetres relativament petits.. si veiem Moody, estaríem sempre en condicions de
canonada llisa i numero de Re petits, per aquesta raó utilitzarem Blassius

Lateral ascendent

- Canonada lineal
- El cabal per emissor serà el cabal d’entrada entre el número d’emissors, assumint que la distància entre
els emissors és contant
- Tenim els mateixos numeros de trams que d’emissors
- J=∆h/L; ∆h l’anomenarem hf
- Calcula de la pèrdua de carrega com si fos una canonada normal.
- Utilitxem el concepte de longitud equivalent que seria la longitud de canoncada recta que orovocaria la
mateixa perduda de carrega que faria un element singular
- Fe es troba a partir d’una taula.
- L’altura de pressió:
· Inici: hm
· Final: hu
· Mínima: hn (quan és ascendent hu=hn)
· Mitjana: ha
𝑃𝑚 𝑉𝑚2 𝑃𝑢
+ 𝑍𝑚 + = + 𝑍𝑛 + ℎ𝑓
𝑝 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐𝑖𝑓𝑖𝑐 2𝑔 𝑝 𝑒𝑠𝑝𝑒𝑐𝑖𝑓𝑖𝑐

- Pm/γ: hm
- Pu/γ: hu
- D= Zu _ Zm
- Hu = hm – hf .( Zu – Zm) = hm – hf –d
- La Pinici ha de ser de X per tal que la del final sigui de 10 metres.
- La relació entre la hm i la ha és: hm = ha * 0,0733 hf + d/2
- En reg per aspersió el numero aquest és de 0,75
Lateral descendent

- El desnivell quasi que compensa la pèrdua de càrrega

- La pressió mínima no es troba al final de la canonada sinó mig
- Ara, el punt amb menys energia espècifica és l’ultim però el pint amb menys pressió és al mig
- El desnivell fa que cada vegada que t’allunyes hi hagi més pressióml erpo hi ha un punt en que la
trajectòria de la canonada es fa tangent a la caroba d’amunt, per tant, avans de la corba es perd
energia especifica i després puja. Per tant, el punt amb menús pressió es al mig de medi.
- La relació entre hm i hu serà la mateixa que hem vist abans
- La relació entre hm i hn no serà com la d’abans sinó totalment diferent
- Si la pendent a l’inici de hm fos més petita que la del lateral, el punt amb més pressió seria la inicial
- Poc freqüent es que el valor absolut de la pendent de la canonada sigui més gran que j prima.
- J’ = J · S+SF/S
- En tots els altres coses, la pressió mínima es produirà en un punt entre mig
- Si el valor absolut de la pendent de la canonada és menor a j’, hn serà igual a la altura de pressió al
l’inica ments t prima per la pèrdua
- El desnivell sempre serà negatiu

El k costa mes son les acendenffffs

3.4 Càlcul d’una subunitat de reg

- Forma de la subunitat:
· Rectangular: serà aplicable tot (terciàries = laterals)
· No rectangular: calcular tram a tram
- Diàmetre de les terciàries: quasi ningú utilitza diàmetre de diferents diàmetre
· Constant: serà aplicable (terciàries = laterals)
· Variable: càlcul tram a tram

Rectangular i diàmetre constant

- Totes els equacions seran idèntiques, solament que s’utilitzarien les H en majúscules per a les terciàries
- En comptes de tenir emissors connectats el que tenen són laterals, i com que el diàmetre de la 3 es
molt elevat, es considera que les pèrdues són despreciables
- El valor de fe en el cas de les terciàries és de 1.

Subunitat rectangular i diàmetre constant

- Com es tria el diàmetre? Pel tanteig entre els comercials que hi hagi, i provant diferent combinacions
entre les terciàries i els laterals i veient si compleixen el CU. El que surti més barat serà el que agafes
- Si el CU que tinc es més alt que el jo he assumt o i posat el promotor de l projecte pues sio que es
posble, però si no lo o es pues se cambi algo
- Quina pressió s’ha de posar al ppi de la terciara per a que es compleixe el cabal de q ns
- Pressió inici terciària : Hm, dada que s’ha de donar
- Qns: situat en el lateral més desfavorable, el cabal del degoter més desfavorable tsmbuen
- El procés és des dels últims fins el principi, fins arribar al capçal de reg
- El lateral que se calcula primer és el que té el cabal mitjà, tindrà com a pressió mitja ha, que és la
pressió ke ha de tenir un emissor erque hem doni el cabal que ha de tenir
- Es caclula la pèrdua d carrega, i calcular la pressió a linici del alteral mig
- Un cop tens calculat el alteral mig, et vas a la terciària, on les pressions variaran. Per tant l0entrada als
laterals també varia la pressió
- Al lateral mig s’ha calculat la pressió a l’inci, per tant, a la terciària se li ha de posar la pressió hm, és a
dir, que Ha ha de coincidir amb hm, això es tope importante
- Matar al oca con una soga echa de laterales
- el lateral que esta conectat en el punt llunyà serà el alteral més desgraciat de tots (pq és horitzontal),
Qns es la p mínima de a subunitat . hns = Hn – (hm – hn)
-

http://ocwus.us.es/ingenieria-agroforestal/hidraulica-y-
riegos/temario/Tema%2010.Riego%20goteo/tutorial_12.htm

Subunitat no rectangular i/o diàmetre variable

3.5 Càlcul de les canonades secundàries i primàries

3.6 Disseny de la instal·lació de bombeig

REG PER APERSIÓ

0. INTRODUCCIÓ

- Enemics principals: vent

- És un reg a pressió
- S’aplica l’aigua en forma de pluja amb una distribució uniforme
- Avantatges: es fàcilment automatitzable, no necessita grans anivellaments del terreny i es pot utilitzar
com a antigelades (però amb moltes restriccions)
- Requereix poca mà d’obra si està be

Sistemes de reg per aspersió

- Estacionaris (laterals de reg estàtics):

· Mòbils: laterals i aspersors es poden treure, inclús la bomba. S’utilitza per quan es fan regs eventuals.
S’ha de guardar el material en l’època de no reg
· Semifixos: un mix
· Fixos: ramals i canonades principals enterrades. El marc d’aspersió s’ha de calcular molt bé
- Màquines de reg (desplaçament continu):
· Canons de desplaçament lateral
· Canons viatgers i enrotlladors (track)
· Pivot: punt fixe i desplaçament circular
· Lateral d’avanç frontal

1. DISSENY AGRONÒMIC
1.1 Càlcul de les necessitats d’aigua (l’hem vist en reg localitzat)

1.2 Determinació dels diferents paràmetres de reg

Informació de caràcter agronòmic

- CC: contingut d’humitat al sòl a capacitat de camp (% en pes)

- PMP: contingut d’humitat del sòl al punt de marciment (% en
pes)
- Da: densitat aparent del sòl (T/m3) (x1000 ho passes a kg/m3)
- z: fondària radicular efectiva (m) (sol ser igual a 1)
- DPM: dèficit permissible de maneig (%). Ho marques tu *
- EAR: eficiència d’aplicació del reg (%)
- Permeabilitat: (mm/h)
- Nn: necessitats hídriques netes (mm/dia)
- Nt: necessitats hídriques totals (mm/dia)**

*DPM és l’estrès que permetem que passi la planta. S’ha de regar abans d’arribar al límit inferior, per tal
que la planta no sofreixi. Llavors quan l’aigua arribi a DPM s’haurà de regar.

**De vegades, si solament et donen una, és que Nn=Nt

Informació de caràcter operatiu

- A: àrea total a reglar (marc d’aspersió) (m2)

- Qd: cabal disponible (L/h)
- Trd: temps de reg disponible al dia (hores)
- Tc: temps necessari per canviar la posició de reg (hores)
- DI: dies lliures de reg durant un cicle de reg (dies)

Determinació dels diferents paràmetres de reg

Si CC i PMP estan en %pes, da en T/m3 i z en m, el resultat dona en m.

Per tant, x 1000 perquè doni en mm

IHD (mm) i DPM(%)/100

Arrodonir un valor (cap abaix). Si Nn està en mm, dividir-lo entre 30-31, per tenir mm/dia

I amb el valor arrodonit. Si Nt està en mm, dividir-lo entre 30-31, per tenir mm /dia
𝑚𝑚
𝑁𝑛 (
)
𝐷𝑏 = 𝑑𝑖𝑎 (𝑚𝑚)
(𝐸𝐴𝑅/100)

qa < Qmax (L/h) = permeabilitat (mm/h) * Am (m2)

 I amb el valor arrodonit. N ho arrodoneixen (cap a baix)
Trd, si no t’ho donen és 24h. DI i tc, si no t’ho donen és 0.

XXX

XXXX

1.3 Classificació dels aspersors

- Mecanisme de gir:
· Braç oscil·lant
· Turbina
- Àrea coberta:
· No sectorial: 360º
· Sectorial: fix o regulable
- Num. Broquets:
· 1 broquet
· 2 o més broquets
- Angle de llançament:
· Normal: 25-28º
· Baix: < 25º, vent limitant
- Pressió de treball:
· Baixa pressió: 1 – 2,5 kp/cm2 o 100 – 250 kPa. Normalment: 1 broquet, qa < 1000 L/h i Am = 12 x 12m
· Mitjana pressió: 2,5 – 4 kp/cm2 o 240 – 400 kPa. Normalment: 1-2 broquets (d: 4-7 mm), qa = 1000 a
6000 L/h i Am = 12x12 a 24x24 m
· Alta pressió: > 4 kp/cm2 (canons) o > 400 kPa. Normalment: 1-2-3 broquets (d: 4-7 mm), qa = 6000 –
40000 L/h i abast = 25 – 70 m
- Material:
· Bronze
· Plàstic

Canons de reg

Aspersors gegants
1.4 Distribució de l’aigua: avaluació de la uniformitat

Distribució de l’aigua

- Necessita que l’aigua s’infiltri allà on cau i amb una distribució uniforme
- Els fabricants empre donaran en funció de la p en que treballa l’aspersero, donaran el cabal i la pressió
a la que treballa

Distribució d’un sol

- Quan s’utilitza la pressió adequada, la distribució de l’aspersor és de forma: cònica

- Quan la pressió és inadequada, és de forma: extraña

Necessitat de superposició per uniformitat

- Per tal d’aconseguir uniformitat, la pluja d’aigua s’ha de superposar

- El solapament = radi d’abast de l’aspersor

Distribució pluviomètrica d’un aspersor

- Es fan probes de camp, poden sortir dos tipus de distribucions pràcticament:

· Cònica: perfecte
· Dònut: treballant a menys pressió de la que hauries
Avaluació uniformitat de distribució

- Es fan probes i es realitza el coeficient d’uniformitat de Christiansen

- Menys del 70% d’uniformitat és inacceptable
- En funció de la separació dels aspersors

Aspersor de distribució cònica

- Un cop tu tens la distribució d’aigua de l’aspersor, pots decidir el marc d’aspersió

- Es fan diferents probes, on es col·loquen els aspersors a diferents marcs:
· 2 vegades l’abast  18,1% CU
· 1,4 vegades l’abast  76,3% CU
· 1 vegada l’abast  96,1% CU
- Si els separem una vegada l’abast, la uniformitat és perfecte
- Aspersors treballen a la seva pressió

Aspersor de distribució dònut

- Si separem dos vegades l’abast, el CU és millor que no en la cònica (49,4%) (així es posen menys
aspersors)
- Quan es separen 1,4 vegades, la uniformitat és menor i si l’ajuntem una vegada, el CU és menor que no
la cònica (77%)
- Els dònut treballen a una pressió més baixa que la que diu de fàbrica
- Obtenim una bona uniformitat quan estan a 0,4 de distància (99,7%)
- Això implica que es necessitin molts més aspersors per aconseguir una uniformitat per sobre del 95%
- Això indica que s’ha de treballar amb la pressió per la que està creada la boquilla

Efecte del vent en la distribució de l‘aigua en el sòl

- El vent afecta molt a la uniformitat de distribució de la pluja

- Per solucionar: posar l’aspersor més baix i triar una boquilla amb un angle d’aspersió de l’aspersor
(angle dels aspersors normalment és de 25-28º). Augmentar les hores de reg també fa incrementar la
uniformitat quan hi ha vent (ja que el vent va canviant i es compensen els errors)
- Si agafem una superfície rectangular: el tros llarg entre laterals

El marc d’aspersió

- Marc quadrat: les zones reben aigua de 4 aspersors. El radi d’abast de l’aspersor ha de ser més gran
que el marc d’aspersió. És més fàcil de col·locar, però es pot regar menys superfície.

- Marc rectangular: entre laterals és més gran que entre aspersors. Tindràs menys laterals. Quan tens
els mòbils, per tal d’haver de moure menys laterals, és quan convé utilitzar el rectangular.

- Marc triangular: el punt desfavorable és que és més difícil de col·locar. L’avantatge és que pots regar
més superfície que no amb el quadrat i les zones reben aigua de 3 aspersors en comptes de 4. També
s’obté una millor distribució de l’aigua i es poden separar més que els quadrats. En un fix aniria bé

- Les separacions solen ser múltiples de 6, per a les canonades superficials, i pot ser quasevol valor per
les enterrades
- Amb quatre aspersors solapats en trien triangle a 4,5 metres, es rega millor i més superfície que amb
quatre aspersors especiats en quadrat a la mateixa distància. Aquest increment és més o menys d’un
18%

** intensitat de pluja: ha de ser més petita que la capacitat que té la terra per absorbir l’aigua

I (mm/h) = qa (L/h)/Am(m2), això s’ha de comparar amb lo que el sòl pot agafar, per tal que el sòl no et
quedi com una bassa. Per saber el cabal de l’aspersor.
Primer es tria el marc i després es mira el tipus d’aspersor que es vol

Si cogemos rectangular: b = 12 m,, 80%r >= b i a=15m,, 150%>=a, el que s’ha de fer és

Ha de complir l’aspersor: que sigui més gran o igual a 12/0’8=15m i 15/1,5=10m, com és més restrictiu el
de 15, s’agafa aquest

Llavors es mira al catàleg, i valen els que son = 30 o més gran. Llavors, ara tries segons el cabal

Qmax = 0,216 m/dia * 12x15 (canvi d’unitats) = 1620 l/h com a màxim que pot absorbir l’aigua. Per tant,
agafem l’aspersor de 1490 l/h de cabal i 30,20 m de diàmetre

Ejericico 4

ÇQ max = 0,192 ( 8 mm/h)* (12x15) = 1440 l/h, s’agafa el segon aspersor

1.5 Sistemes estacionaris de reg per aspersió

Equips clàssics (baixa i mitja P)

Cobertura parcial

- La xarxa de canonades principals són fixes (enterrades), de PVC o fibrociment

- Ha de ser lleugers i resistents a la oxidació, amb marcs múltiples de 6
- Tenen els ramals mòbils connectats mitjançant hidrants d’alumini, acer o PVC
- El canvi de posició implica el canvi del ramal i dels aspersors
- Les connexions entre ramals podem ser:
· Hidràulica: la pròpia aigua apreta la goma i fa que sigui estable
· Mecànica: amb peces tipus ganxo
- Per moure: parar l’aigua, esperar que s’assequin els tubs, moure tot a l’altre posició, connectar i regar
un altre cop. És important abans de posar el sistema en marxa, purgar les canonades per tal de treure
els restes de terra per tal que no obturi el broquet de l’aspersor, i després connectar l’aigua.

Com regar

- Sense posició d’espera: has de canviar de posició sense regar

- Amb posició d’espera: quan tens més material però és més inversió, però optimitzes més el temps de
reg
Cobertura total per quadricula

- Xarxa de canonades principals i ramals fixes:

· Enterrades: de PVC o fibrociment
· En superfície: AI o PE
- El canvi de posició de reg només implica el canvi de la posició de l’aspersor
- Vàlvules d’acoblament, que solen estar a la base del portaspersor (lleugers i de mig a dos metres
d’alçada). Pots tenir el sistema d’aigua engegat però fins que no està el tub portaspersor no surt
l’aigua

Com regar

- Tots els laterals estan col·locats al camp

- Menys diàmetre de ramal quan tens menys aspersors per lateral (menys P), és a dir, més barat

Cobertura integral

- Xarxa de canonades principals, ramals i aspersors fixes

- Més car, però res de mà d’obra i el disseny ha d’estar molt ben fet, perquè està tot enterrat

Com regar

- El canvi en les posicions de reg ho fa la electrovàlvula

- És a dir, que tot està automatitzat
Equips amb ramals flexibles i aspersors sobre trineu

- Mànega flexible de la canonada principal a l’aspersor

- El canvi en la posició de reg implica el canvio en la posició del trineu
- El límit es troba en l’estabilitat del trineu
- Per parcel·les petitetes
- Les mangueres son de menys de 50 m

Equips amb canons o aspersors gegants

- Poden ser de dos tipus:

· Cobertura parcial: ramal i aspersor mòbils
· Cobertura total: ramal fix i aspersor mòbil

1.6 Reg per aspersió anti-gelades

Tipus de gelades

- Gelades d’advecció: masses d’aires freds

- Gelades de radiació: inversió tèrmica durant la nit (les més comuns aquí). No rep calor mentre que sí el
perd (balanç tèrmic negatiu)
- Efecte núvols i amb vent: fa bé. El pitjors dies: sense vent, sense núvols i a primera hora del matí.
Conceptes

- L’objectiu del reg antigelades és:

· Una aportació d’aigua contínua mentre duri la gelada
· Que l’aigua alliberi calor que farà que la T es mantingui molt propera als 0º
· Compensació de l’E neta radiada del sòl a l’atmosfera
- Pèrdues totals d’energia a compensar: 1,5-4·106 kcal/ha·hora (cultius baixos - fruiters)
- 1 kg d’aigua líquida, allibera 80 kcal/kg per convertir-se en aigua gelada
- Per saber la pluviometria: 1,5 kcal/ha·hora / 80 = 18750 kg/ha·h · 1m3/1000 kg · 1 ha/10000m2 = 1,875
 2 mm/h per cereals/hortícola i uns 5 mm/h per fruiters
- Com saber si, tenint un sistema de reg, es pot fer reg anti gelades?: comparar la intensitat de pluja del
reg normal
· 2 mm/h * 50ha = 1000 m3/h, si tens una bomba de 350m3/h, mai podràs fer-lo, serien dos
instal·lacions diferents
- La gota del l’aspersor ha de ser més petita per que es congeli més baix, per tant, es necessitarien:
cabal baix, pressions altes, de gir ràpid... és a dir, que varia tot en comparació amb la instal·lació que
tens per al reg normal

Característiques

- Cobertura integral (una sola posició)

- Aspersors:
· Baixes pluviometries
· Altes velocitats de rotació
· Polvorització fina
· Protecció de la molla
- Posada en marxa a 0º, aturada als 1-2º
- Limitacions:
· Molta inversió
· Alt cabal disponible
· Efecte vorera: les voreres estaran desprotegides, normalment es soluciona regant una mica més enllà
de la parcel·la

2. DISSENY HIDRÀULIC

Distribució lineal del cabal

Distribució discreta i diàmetre constant

- Q in = Qout -> Ah = C*L/Dn*Qm

- Q in i Qf ≠ 0, hf = F*a * C... , on a = (S+Se)/S

Canonades amb dos diàmetre o més

- Quan tenim dos diàmetre diferents,

Criteris d’uniformitat en reg per aspersió

- Els ramals es dissenyen per tal que la diferència entre l’aspersor que dona el
màxim cabal i el que dona el mínim sigui menor que el 10% del cabal nominal
- Si es fa Bernoulli entre el punt 1 i el 2 d’un aspersor, sent l’1 just abans de sortir
l’aigua i el 2 just després de sortir, es pot veure com la pressió de dintre de l’aspersor es converteix en
velocitat. Queda: 𝑃1 /𝛾 = 𝑉2 2 /2𝑔
- La diferencia de pressió màxim entre aspersors d’un mateix lateral, no pot superar el 20% (1), és a
dir: 𝑃𝑚à𝑥/𝛾 – 𝑃𝑚𝑖𝑛/𝛾  0,2 𝑃𝑛𝑜𝑚/𝛾
- Pressió mitja (ha) dels aspersors ha de ser igual que la que te dona el fabricant (nominal) (2)
- És a dir, que s’han de complir dos criteris:
1. hmax – hmin ≤ 0,2 hnom
2. hmax – hmin = hf + d 𝒉𝒇 + 𝒅 ≤ 𝟎, 𝟐 𝒉𝒂
3. ha=hnom
- Es fa servir encara que la pendent sigui 0, positiva o negativa (s’assumeix l’error, que serà molt petit)

Relació Pinicial amb Pmitja

- htu és la pressió que surt de l’aspersor, la diferència d’alçada entre el lateral i htu és:
𝐾 = 𝑍𝑡𝑢𝑏 + ∆ℎ𝑡𝑢𝑏
· Aquestes dades te la poden donar o l’hauràs de buscar en les dades que et dona el fabricant
- hm es troba a l’inici de la canonada
- A 1/3 de la longitud total del lateral:
· És on es troba ha
· És on tenen lloc el 75% de les pèrdues de càrrega
- Al lateral hi ah distribució discreta, mentre que a l’aspersor hi ha distribució contínua
- Després d’unes deduccions, s’obté:

3 1
ℎ𝑚 = ℎ𝑎 + ℎ𝑓 + 𝐾 + 𝑑
4 2
1 1
ℎ𝑡𝑢 = ℎ𝑎 − ℎ𝑓 − 𝑑
4 2
· d pot ser negatiu, positiu o 0

Càlcul de les pèrdues de càrrega

- Es sol calcular amb la fórmula d’Scobey

- Sempre s’ha de complir el criteri d’uniformitat que hem vist abans
- Si et donen Pnom en kp o kg/cm2, es multiplica x10 i el tenim en metres (ha)
- La fórmula d’Scobey és la següent:

𝐿
∆ℎ = 𝑘 · 4,08𝑥10−3 · 4,9
· 𝑄1,9
𝐷
· Aquesta k no és la mateixa d’abans, sinó que és la k d’Scobey, que ja inclou lo de les longituds. te la donen

ℎ𝑓 = 𝐹 · ∆ℎ
- Quan es calculen les pèrdues de càrrega entre dos aspersors, i l’últim no té el cabal final 0, la F no es
pot fer servir. És a dir, si Qfinal  0, NO F
- Tampoc es pot fer Bernoulli entre el final d’un aspersor (htu1) i
el final d’un altre (htu3), ja que l’aigua no circula entre ells,
sinó que l’aigua surt al camp en cada un d’ells. Per tant, el que
s’haura de fer és Bernoulli ente 1 i 3, que es suposa que dona
igual (primer de 1 a 2 i després de 2 a 3)
- Sí que es pot fer Bernoulli quan et diuen des de l’inici fins un aspersor, ja que l’aigua sí que circula
entre ells
- Diferències de que et demanin:
· Diferència de pressió entre m (0) i un aspersor, SI sumes K
· Diferència de pressió entre dos aspersors, NO sumes K

3. MÀQUINES DE REG

3.1 Barres mòbils

Característiques

- Tubs d’alumini d’uns 9 – 16 metres de llarg i un diàmetre de 10 – 12 cm

- Motor hidràulic: transmissió del moviment a les 4 rodes (velocitat d’uns 0,3 – 20 m/min). Quan no hi
ha pendent es col·loca al centre
- Posició de parada: barres estabilitzadores
- Desplaçament perpendicular a les línies de cultiu
- Pràcticament no s’utilitzen ja

Limitacions

- Que hagi pendent: ja que s’ha de canviar de posició el motor i hi ha pèrdua d’alineació de les rodes
- Alçada del cultiu, que no pot ser major que l’alçada de la roda
- És preferible en camps quadrats
- Vent

3.2 Canons viatgers i tracks

Característiques

- Reg circular cap enrere

- Pressions de 4 a 10 bar, és a dir, que s’utilitzen pressions altes
- L’abast pot arribar fins a 100 metres
- Cabal: 20 fins a 170 m3/h (molt grans)
- Tamany de la gota gran, ja que encara que les pressions siguin altes, el cabal també ho és
- La velocitat d’avançament depèn de la dosi de reg
· Dosi = N * I  L/m2
· L aigua a aplicar totals = dosi * superfície total
· Temps de reg = L aigua a aplicar totals / Q

3.2.1 Canons viatgers

- La manguera es troba connectada a un hidrant i ha de tenir una longitud més gran que la de la
distància que ha de recórrer, ja que s’ha d’enrotllar
- Una corda de ferro que es troba a l’altre extrem, tira del tambor i el canó per tal que regui la zona
- La manguera va arrastrant-se, per aquest raó ha d’estar ven protegida
- Al camp, s’ha de deixar un passadís per tal de que passi (és a dir, que es perd terreny de cultiu)

3.2.2 Tracks

- A diferència de l’anterior, el tambor que conté enrotllada la manguera, es queda estàtic al costat de
l’hidrant i el que es mou és el tambor amb un aspersor/canó
- El tambor solament es mou per canviar-lo d’hidrant
- Aquí la manguera és qui estira del carro i no una corda
- Ocupa lloc al camp (cal passadís), però molt menys que l’anterior

Mecanismes incorporats (moviment del carro)

- Mecanismes de turbina:
· No consumeixen aigua
· Produeixen h (50-100 kPa)
· Poden ser de flux parcial o total
- Guia manguera: ha de tenir un ordre d’enrotllament. La velocitat d’enrotllament va variant
- Vàlvula de descàrrega: la parada del canó de reg no pot ser de cop ja que sinó es generaria el cop
d’ariet (degut a les altes pressions). Aquesta vàlvula el que permet és que una part de l’aigua de reg la
deixa perdre, per tal de que es perdi pressió dins la canonada. La bomba sap quan s’ha de parar (quan
s’aconsegueix una certa pressió, es para automàticament)
- Primer s’engega el reg i després es comença a moure el tambor. Quan s’acaba, primer s’atura la
màquina i l’últim que es para és el reg.
Uniformitat de distribució

- Aspersors sectorials (no cobreixen 360º)

- Velocitat d’avanç (correcció de la velocitat)
- Condicions de treball de l’aspersor
- Vent
- Utilització de temporitzadors: augmenten molt el CU
· Retard inici de l’avenç del canó a posició inicial
· Retard parada del reg al final de la posició
- Norma general: s’ha de tenir la màquina parada regant a 2/3 de l’abast, el temps que la màquina
tardaria en fer aquesta distància
- Exemple de càlcul:
· Abast = 30m
· V = 20 m/h
· Temps regant sense moure la màquina = ( (2/3) * 30 ) / 20 = 1 h regant
· T regant sense moure’s = (2/3)*A / V

3.3 Pivot

Característiques generals

- Reguen un sector circular

- Extrem fix: anomenada torreta
· Col·locada sobre una estructura de formigó
· Alimentat per un hidrant i corrent elèctrica per automatitzar-lo
· És d’acer i en forma de piràmide
- Part mòbil: ala de reg/lateral de reg
· De l’extrem fix surt un ala de reg separat per trams que poden ser de 25 a 75 metres de llarg (menys
llargària, més trams i més llargària, més pes). Se sol utilitzar com a llarg 50 m i com a curt 38 m
· L’alçada del pivot pot anar de 2,5 a 5 metres, pel que es pot utilitzar per fruiter també
· Longitud total del lateral: 60 a 800 metres
· Les connexions dels laterals tenen un ganxo interior i un mango flexible , ja que han de permetre
tant el moviment horitzontal (avanç del lateral), com el vertical (desnivells) i han de ser resistents a
la corrosió
· Les torres automotrius són les que uneixen cada un dels trams de les ales. Disposen de rodes
neumàtiques i canonades porta emissors

Sistema de propulsió

- Quadre central (torre central fixe): quadre de control i maniobra

· Velocitat de desplaçament i sentit d’avanç
· Arrancada i alineació
- Col·lector (torre central fixe):
· Connexions elèctriques entre part fixe i mòbils
- Caixes de torre (torres mòbils):
· Mecanismes d’alineament
· Motor (transmissió de moviment a les rodes): 0,5 – 1,5 CV
- Velocitat d’avançament: 1,5 a 1,8 m/min
- Rodes neumàtiques de 50 cm de gruix

Sistema d’alineament

- El principal problema dels pivots són l’encallament de les rodes

- Cada una de les torres automotrius van a diferents velocitats, ja que les que estan més lluny de la
torreta han de recórrer més superfície que les que estan més a prop, que quasi no es mouran
- Comencen a avançar les torres que estan més lluny, el sistema automatitzat fa que la següent torreta
es mogui quan entre les dos hi ha un angle de 20º (normalment)
- Quan té lloc un encallament de les rodes, la torreta segueix avançant, mentre que l’altre no, això
genera un angle molt més gran
- Per tant, el que es fa és que quan aquest angle supera un cert valor, el sistema es para, per tal de que
no hagin males uniformitats
- Sistemes d’alineació:
· Per cable: dos cables d’acer galvanitzat. Tendeixen a mantenir una línia recta, per tant, quan dos
trams formen un angle el cable arrastra la palanca d’alineament (situada a la torre anterior): s’activa el
microinterruptor i la torre es mou. Quan es supera un angle determinar, el cable toca la part metàl·lica i
la corrent es descarrega al terra i es para tot el sistema
· Per biela: la biela es mou longitudinalment d’acord amb el moviment del següent tram i acciona el
microinterruptor. Si s’augmenta l’angle (gir excessiu de la biela) per sobre d’un nivell actua el sistema
de seguretat (microinterruptor de seguretat)
. cal un bon manteniment dels microinterruptors

Canonades portaemissors

- Ha de ser sòlida i resistent (a la corrosió)

- Acer galvanitzat, alumini o acer revestit de pintura epoxi
- Diàmetres 115 – 254 mm

Emissors

- Aspersors giratoris
- Difusors
- Canyons a l’extrem (amplicacions)
- Boombacks (extensió dels emissors)

Uniformitat de reg

- Depèn del tipus d’emissor, separació entre emissors i la pressió

- No es pot tenir el mateix tipus d’aspersor al llarg de tota l’ala i si es posen els mateixos, cal que quant
més lluny de la torre, més junts estiguin els emissors
- Solucions possibles:
· (A) Separació constant i augment diàmetre dels broquets, creixement del centre a l’extrem.
Aspersors P > 300 kPa i amplada mullada pel ramal és de 35-50 metres
· (B) A partir de certa distància, disminució de la separació entre aspersors (emissors idèntics).
Aspersors de mitja-baixa pressió i amplada mullada pel ramal d’uns 20 – 30 metres
· (C) Toveres polvoritzadores: disminució de la separació (del centre a l’extrem), amplada mullada
d’uns 6 – 15 metres i necessitat de reguladors de pressió i filtratge
Intensitat d’aplicació

- És independent de la velocitat
- Sobre la superfície regada: cabal que pot distribuir el pivot a efectes de disseny (sobre la superfície
total). 𝐼 = 𝑄𝑇 / 𝑆𝑇
- Mitjana sobre la unitat de reg: intensitat mitjana, en un instant, sobre la superfície mullada per lateral
(funció del cabal, la llargada del lateral i l’abast mig dels aspersors). Ens indica si hi ha problemes
d’escolament. 𝐼 = 𝑄𝑇 /𝑆𝑢𝑛𝑖𝑡𝑎𝑡 𝑑𝑒 𝑟𝑒𝑔
- Mitjana sota un aspersor: intensitat mitjana, en un instant, sobre la superfície mullada per un aspersor
determinat. 𝐼 = 𝑄𝑎𝑠𝑝 /𝑆𝑎𝑠𝑝

EJEMPLOO

3.4 Lateral d’avenç frontal (ranger)

Característiques generals

- Rega àrees horitzontals

- Ramat mòbil subjectat sobre torretes (1 o 2 laterals de 200 – 500m)
- Desplaçament del ramal perpendicular a la línia de subministarment
- Reg perpendicular al ramal/paral·lel a la línia de subministrament
- Emissors: aspersors o difusors, no es fan servir tant els boombacks
- Velocitats de 1,5 a 5 m/min, pot anar una mica més ràpid que el pivot
- Avantatges respecte el pivot:
· Amb un pivot, cada aspersor no rega la mateixa superfície. Aquí cada aspersor rega la mateixa
superfície, lo que es tradueix en major CU (pluviometria constant)
· S’intenta treballar amb menys pressió que el pivot (menors gestos)
· Té moltes menys pèrdues de càrrega
· Adaptació a superfícies rectangular
- Inconvenient respecte el pivot:
· Per que et surti a compte, la longitud de la parcel·la ha de ser com a mínim, de més d’un km de llarg i
s’ha de tenir canals o hidrants o preses d’aigua mòbils
· Maneig més complicat

Sistemes d’alimentació d’aigua

Mitjançant canals
- Pot servir de bassa
- Canal de terra:
- Canal revestit:
- Es necessita generador i bomba a la primera torreta

Mitjançant hidrants

- Avantatges: en el cas d’un hidrant no et fa falta tenir una bomba a la primera torreta
- El que fas es connectar una manguera flexible al ranger, i a mesura que es mou arrastra la manguera
- Això pot generar grans pèrdues de càrrega
- Una solució pot ser col·locar hidrants cada 200 - 300 metres i tenir dos mangueres d’uns 115 – 165 m,
això et dona menys pèrdues de carrega i menys temps gastat en el canvi (són uns 30 min)
- Generador elèctric a la primera terreta

Alineament de les rodes

- També es pot encallar alguna roda

- Les torretes han d’avançar totes seguint sempre la mateixa línia
- Mètodes d’alineament: cable enterra,

Cable enterrat

- L’oscil·lador emet una senyal que la recull una antena que va a una torreta que esta pel mig de la
longitud del lateral, va rebent la senyal i saben si estan alineats o no, si surt que no ho estan es
modifiquen les velocitats de les torretes que facin falta
- El problema es que poden donar interferències

Cable superficial

- Cable situat a uns 50 cm del sòl, al llarg de la línia de subministrament d’aigua

- La primera torre porta uns palpadors que es van desplaçant pel camp i es van alineat
- El cable ha d’estar perfectament tensat i el cable pot molestar en diferents tasques al camp
- És més econòmic que l’enterrat

Reguera

- La roda de darrere ha d’estar perfectament recta, una caixa de control vigila que aquesta roda estigui
perfectament recta
- És fàcilment modificable i no hi ha cap obstacle a la parcel·la ni es necessiten instal·lacions
addicionals

Uniformitat del reg

- Reg continu:
· I: vas d’un extrem a l’altre regant i tornes igual.
Problemes: interval de reg diferent si has de tornar
molt ràpid a fer l’altre volta
· II: mitja parcel·la a una velocitat, i altre mig a una
velocitat més gran. Quan tornes fas al reves. A més
velocitat menys aigua cau.
- Reg discontinu:
· III: regues mitja parcel·la, vas fins a l’extrem sense regar, tornes regant i l’últim tros sense regar. Perds
energia, ja que avances sense regar.
· IV: reg, repòs i tornes sense reg. Perds temps i perds energia
· V: no avances sense regar però sí que perds temps en el repòs.

Reg gravitacional
Classificació sistemes per gravetat

- En funció de l’ària mullada:

· Reg a solcs: d’uns 30-40 cm d’amplada
· Reg a feixes: superfícies planes amb o sense inclinació, sobre les quals passa una làmina d’aigua que
la inunda, i es va infiltrant

- De la pendent i al sortida d’aigua:

· Reg de flux: amb una mica de pendent (als solcs o feixes) i sortida oberta. L’aigua baixa i quan arriba
a baixa es recull, de vegades, en una mena de bassa.
· Reg per inundació: parcel·les sense pendent, amb solcs o feixes. Quan es rega s’inunda ràpidament i
després l’aigua s’infiltra lentament.

- En funció de a topografia:
 · Solcs rectes o feixes rectangulars: si s’està a una zona on les pendents son molt petites segurament el
que interessarà és fer solcs molts rectes o fer feixes rectangulars limitades per un cavalló. Es deixa
l’aigua fins al final i pot ser una mica més Solament és possible en sòls argilosos o llimosos (sense
pendent). Molta feina per fer la anivellació, però es fa amb làsers. Desprès la mà d’obra no és molt alta.
S’obren i tanquen les comportes quan cregui, pot ser abans de que arribi al final. (amb pendent)
· Solcs de contorn o feixes de contorn: seguint les corbes de nivell. Si estàs en una zona amb una
topografia complicada. Ens hems d’adaptar a la topografia. El tros de la sèquia (tros blanc con fletxes)
es desborda i com la feixa té pendent, l’aigua anirà lliscant a la següent sèquia, es van tancant les
sèquies per tal que inundi un altre tros de feixa. No es pot fer servir si vols regar durant tot l’any,
pràcticament es fa per regs d’emergència.

- Exemples:
· Rectangulars sense pendent:
· Rectangulars amb pendent:

· Reg solcs amb pendent: entra un cabal relativament petit, com que té una mica de pendent, deixem
que l’aigua avanci. Es solen utilitzar tubs desmuntables amb orificis
· Reg solcs sense pendent:
· Reg per corrugacions: consisteix en fer solcs petits amb una pendent més o menys constant i es fa
entrar aigua amb un cabal molt petit fins al final. Reg per emergència

Fonaments hidràulics

Fases d’un reg de superfície

- Fases:
· Avanç: el temps que va des de que
comença a entrar l’aigua fins que s’arribi al
final, serà el temps d’avançament. El punt
inicial està submergit i el punt final no, no ho
estarà fins que no passi la fase d’avanç. Com
més llarg sigui el sòl més llarg serà
l’avançament; quant més cabal, més ràpid
serà l’avançament; quan més capacitat
d’infiltració, més temps d’avançament
· Magatzematge: quant més temps, més
aigua s’estanca i més dosi de reg s’ha
 aplicat. Tots dos punts estan submergits. Tots els punts estan inundats.
· Buidat (recés vertical): temps de buidat, amb el dos punt submergits. Quan es deixa de regar, es va
infiltrant l’aigua. Si és un sòl amb pendent, el període de buidat és nul, perquè quan tanco l’aigua, la
làmina d’aigua encara està baixant
· Recés horitzontal: es va retirant progressivament fins que el sòl es buida. Està submergit el punt final.
- Aquest seria un plantejament general.
- Si el sòl fos horitzontal, no haurà recés horitzontal, sinó que es buidaria tots els llocs a la mateixa
velocitat
- Temps de contacte punt inicial: deixa d’estar submergit quan ha acabat el buidat
- Temps de contacte punt final: no comença a estar submergit fins el magatzematge, fins el recés
horitzontal
- Gràfica:
· X: longitud del solc, Y: temps
· En l’instant 0, es comença a entrar
aigua en un solc, aquesta avança amb
més velocitat al principi i després amb
menys. El verd fosc és el temps
d’avançament, i conté la línia d’avanç
· Quan s’arriba al verd clar, es suposa
que continua regant, i tot l’aigua
sobrant s’aniria al canal. Aquest seria
el temps d’emmagatzemament d’aigua
· En vermell, és el moment en que es
tanca l’aigua. Al final de la fase, ja no
hi ha igual al principi del solc
· Gris, és el moment en que comença el recés horitzontal
· Temps mullat l’inicia des de principi ver fins final vermell, temps mullar el punt final des del final verd
fins final gris
· Temps d’esgotament: si la pendent > 0,4%, el temps
d’esgotament és 0
· Temps de recés: si la pendent = cero, el temps de recés serà
de 0
· Si tinc un solc o una feixa horitzontal, si ho és perfectament
horitzontal, no existiria la fase del recés horitzontal (és molt
necessari l’anivellament)
· Per tenir una bona uniformitat, és essencial que el temps
d’avanç sigui lo més petit possible
· El punt que rep menys aigua ha de ser el punt final

· Treg = T avanç + Temmag

· T punt inicial = Tavanç + Temmag + Tesgot
Temps de contacte

- Temps que va des de que comença a estar inundat fins que deixa d’estar inundat. Volem que sigui lo
més uniforme possible al llarg del sòl. Es pot calcular el temps que ha d’estar inundat el sòl per tal que
s’apliqui la dosi que vols.
- Velocitat d’infiltració(i): es fan unes proves de camp per veure-ho. S’obté una gràfica com la te la
dreta. A l’inicia la velocitat d’infiltració és gran i després va disminuint. S’ajusta a la equació de
Kostiakov.
𝒊 = 𝒂 · 𝒕𝒃 ; −1 < 𝑏 < 0 (−)
- Infiltració acumulada(Icum): anar sumant les infinites quantitat que s’infiltren a infinites velocitats.
𝑰𝒂𝒄𝒖𝒎 = 𝑨 · 𝒕𝑩
𝑎
𝐴= ,𝐵 = 𝑏 + 1 0 < 𝐵 < 1 (+)
𝑏+1

Temps d’oportunitat

- Temps de contacte necessari per aportar la dosi de reg necessària.

𝑫𝒏 𝟏
𝑻𝒐 = ( )𝑩
𝑨
𝑫𝒏 = 𝒅𝒐𝒔𝒊 𝒏𝒆𝒕𝒂

- El punt que rebi menys aigua, almenys rebi la dosi neta necessària, és a dir, serà el valor del To
- Pots assumir que en l’últim 25% de sòl tinguis un dèficit d’aigua
- Es posen dos cilindres paral·lels perquè així hi ha un fluix vertical (a les probes de camp que s’han de
fer)
- Es por veure en un punt, el temps que ha estat infiltrant, quan ha infiltrar (en les gràfiques)

Reg de flux a feixes rectangulars (amb pendent)

- Són feixes rectangulars amb una petita pendent, delimitades per

petits dics (crestalls) pels que es fa córrer aigua, alhora que
s’infiltra en el sòl
- Les feixes estan delimitades per cavallons, si és d’escorriment, haurien de tenir una doble xarxa de
d’acèquies, unes de reg , que reparteix l’aigua pels solcs i altres de drenatge, que recolliria l’aigua
sobrant de cada feixa i l’enviaria al canal de desaigüe
- S’han de tenir en compte l’amplada de les feixes
- Coses:
· S’acostuma a fer servir amb pendent Mínima del 0,2% i
màxima del 2%, ha de ser constant
· Adequat a sòls profunds amb velocitat d’infiltració
moderada
· L’anivellament es essencial
· Poc adequat per cultius amb sistema radicular poc profund
en sòls permeables
· Cabals massa elevats per unitat d’amplada poden provocar erosió
- Paràmetres de disseny: pendent, longitud, amplada, cabal unitari i gruix làmina d’aigua
- Variables que intervenen: Dosi de reg , velocitat d’infiltració i rugositat
- FAO: ens permet fer un primer disseny d’aquest sistema. Ens diu la longitud de les feixes, la seva
longitud, el cabal d’entrada, la pendent, etc.
- Les feixes podran ser més llargues als sòls argilosos, ja que l’aigua no infiltra tant ràpidament
- Els cabals podran ser més elevats als sòls arenosos, ja que s’ha d’arribar més ràpid fins al final
- Pel que fa a la pendent, si tenim un sòl amb més pendent, el cabal haurà de ser més petit, ja que la
pendent ajuda a baixar l’aigua fins el final.
- Pendent forta amb cabal gran hi haurà molta erosió (haurà més erosió en sòls argilosos si la llargària
del solc és molt elevada)
- A més dosi, haurem de tenir més longitud
- Variants:
· Amb reducció de cabal quan l’aigua ha arribat al final:
· Amb final tancat o parcialment tancat: per provocar una petita inundació per augmentar la
uniformitat

Exemple:

Pendent 1%, amplada de 12 metres i 150m de longitud.

Fem lo mateix, 2-3,5, 20 300-360

Reg per inundació a feixes rectangulars (sense pendent)

- Les feixes són parcel·les rectangulars sense pendent, delimitades per petits dics (crestalls)
- S’omplen amb una làmina d’aigua que es deixa fins que s’infiltri totalment en el sòl (em alguns casos
es deixa infiltrar durant un temps i després es buida)
- Factor limitant: hi ha cultius que suporten molt malament l’asfixia radicular en temperatures altes
- Característiques:
· L’anivellament és fonamental (cada mm que ens desviem es una diferencia de 1 L/m2)
· Adequat per sòls profunds amb velocitat d’infiltració baixa
· Amb velocitats d’infiltració moderadament elevada, cal fer feixes molt petites i augmenta molt el
cost operatiu i complica la mecanització (sòls permeables, feixes grans)
· Permet aprofitar al màxim l’aigua de pluja (control de la salinitat)
 · Risc d’enrotllament si el maneig no es adequat
· Dosis de reg elevades (sòls amb capacitat de retenció alta i sistemes radicular alts). Pèrdues elevades
per percolació
- Criteri de disseny: determinar la dosi i l’àrea de les feixes de forma que el temps d’avanç no superi el
60% del temps d’oportunitat (To). Si triga menys del 60% molt millor. De vegades s’afegeix una
pendent molt petita per millorar l’eficiència.
- Taula:

Pendent petita per millorar la uniformitat

- L’aigua no baixa al mateix cop

- Tendeix a equilibrar el volum d’aigua, per tal d’obtenir al mateixa dosi a l’inici que al final

Reg arròs

- És un reg continu (permanent)

- El criteri per regar l’arròs seria que, en una feixa, el cabal que hauria d’entrar és l’aigua que el cultiu
transpiri (ETc) més l’aigua que s’infiltri (infiltròmetre es treu C, que és una constant d’infiltració), per la
superfície
𝑄𝑚𝑖𝑛 = (𝐶 + 𝐸𝑇𝑐) · 𝐴

Reg de flux amb solcs (amb pendent)

- Característiques:
· S’adapta bé a sòls més gruixuts que el reg a feixes
· En sòls arenosos tindrem solcs més curts i dosis de reg més petites
· Pendents massa altes poden provocar forts problemes d’erosió. En
zones humides, es recomana no passar del 0,5%. En zones àrides, es
pot arribar al 3%
· Eviten la formació de crosta i les malalties vasculars (no mulla
corona)
· Nombre de solcs que reguen alhora depèn del cabal
· Amb aigua salina, acumulació de sal a dalt del crestall
· Variant: reduir el cabal durant una part del temps d’aplicació (+ eficiència)
- Avantatges dels solcs:
· La planta disposa de l’espai on no va l’aigua (per sobre del nivell de l’aigua), que arriba per
capil·laritat, i és un espai que manté una porositat (bo per plantes amb risc d’asfíxia radicular).
- Desavantatges dels solcs:
· Pel que fa a les sals, en aquesta zona s’evapora aigua i s’acumulen sals que
no es van cap a baix perquè no es rega allà.
· En aquests casos, el que es fa sovint és fer solcs de dos, per tal que les
arrels no quedin en la zona d’acumulació de sals, per tant, les sals queden
en mig de les dos plantes

Temps d’oportunitat

- Al no mullar tota la superfície del sòl i treballar amb una superfície curva , haurem de modificar
l’equació que en permet calcular el temps d’oportunitat , W es la separació entre solcs i P el perímetre
mullat , que l’estimarem en funció del cabal (Q) , la pendent(i) i el coeficient de rugositat de
Manning(n)
𝑑𝑛 · 𝑊 1/𝐵
𝑇𝑜 = ( )
𝐴·𝑃

- El valor de “n” s’estima entre 0.004 i 0.076 en funció de la vegetació

- En els solcs amb pendent i sortida lliure al final es considera el temps de recessió(Tr) negligible. Podem
calcular el temps d’aplicació a partir del temps d’avanç(Tav) i el temps d’oportunitat(To)

- Taula:

Reg per inundació a solcs (sense pendent)

- Característiques:
 · No hi ha escorriments
· Cabals grans (millor eficiència com més petit és el Tav)
· Podem tenir grups tancats de solcs
- Es fa sortir l’aigua de l’acèquia i es reparteix en la petita zona aquella. El que es fa es tancar i obrir les
comportes aquestes

-
Reg per corrugacions (amb pendent)

- Solcs molts petits que s’utilitzen per fer recs

d’emergència i que tenen poca separació
- Pendent constant grossa i cabals petits
- Evita haver de fer crestalls( facilita la mecanització)
- Tenen poca separació i de 6 a 10 cm de fondària
- S’utilitzen en cultius sembrats a eixam (farratges i
cereals )