La conocchia

Gaetano Donizetti

Camila Durán
1r semestre
Curs 2022-2023
Gaetano Donizetti va ser un compositor dramàtic italià molt conegut sobretot per les
seves òperes L’elisir d’amore, Lucia di Lammermoor, Don Pasquale, La fille du
régiment o Maria Estuardo.

Tot i que el seu repertori com a compositor abarca un gran nombre de gèneres,
entre els que es troba la música religiosa, quartets de corda i obres orquestrals,
sobretot és conegut pel seu repertori líric, abarcant fins a 75 òperes.

Donizetti era el menor de 3 germans, de família molt pobre i sense tradició musical.
Va rebre alguna instrucció musical per part del pàrroc Johann Simon Mayr, que va
ser també compositor d’òperes.
També va ser un nin cantor, però sense gran relevància, no obstant, al 1806 va ser
un dels primers alumnes de l’escola Lezioni Caritatevoli, fundada per Simon Mayr a
Bérgamo, gràcies a una beca. Va rebre formació integral en les arts de la fuga i el
contrapunt. Va ser en aquest moment on va començar la seva carrera operística.
No va ser fins a 1830 que va ser galardonat per la seva obra Anna Bolena a Milán
que va tenir un reconeixement internacional.

La conocchia és una cançó napolitana amb text anònim que va dedicada al baix
Luigi Lablanche. La cancço parla d’una jove enamorada que vol parlar amb el seu
estimat. Ella es va a la finestra per filar i quan ell pasa ella tira el fil per a poder
demanar-li a ell que se’l torni.

Quann'a lo bello mio voglio parlare,

ca spisso me ne vene lu golio,
a la fenesta me mett'a filare,
quann'a lo bello mio voglio parlare

Quann'isso passa po' rompo lo filo,

e co'una grazia me mett'a priare
bello, peccarita, proite milo,
isso lu piglia, ed io lo sto a guardare,
e accossi me ne vao'mpilo mpilo

ah jeme!
Quan amb el meu estimat vull xerrar

perque ganes d’això me venen molt seguit

davora la finestra em pos a filar

quan amb el meu estimat vull xerrar

Quan ell pasa trenc el fil

i amb gràcia li començ a dir:

Amor meu, per favor, dona-me’l.

Ell ho agafa, i jo el mir,

i així encent un foc dintre meu

que no s’apaga!

kwˈanna lo bˈɛllo mˌio vˈoʎo parlˈare,

kˈa spˈis͡so me ne vˈene lˈu ɡˈɔlio,

a la fenˈɛsta me mˈetːa filˈare,

kwˈanna lo bˈɛllo mˌio vˈoʎo parlˈare

is͡so pˈas͡sa pˈo rˈompo lo fˈilo,

ʊna ɡrˈat͡sia me mˈetːa priˈare bˈɛllo

pekːarˈita, prˈɔite mˈilo, ˈis͡so lˈu pˈiʎa,

ed ˈio lo stˈɔ a ɡwardˈare,

e akːˈɔs͡sɪ me ne vaˈompilo mpˈilo

a d͡ʒˈeme!