Download as pdf or txt
Download as pdf or txt
You are on page 1of 8

Unions

intercel·lulars

Qiaoqian Zheng
09/03/2023
Biologia
Nuri Guiu
BC1
2022 - 2023
UNIONS INTERCEL·LULARS Març, 2023

Les unions intercel·lulars són regions especialitzades de la


membrana plasmàtica que permeten a les cèl·lules adjacents d'un
teixit unir-se entre si o intercanviar petites molècules. Aquestes
unions es produeixen en les superfícies laterals de les cèl·lules i
permeten el contacte i la comunicació entre cèl·lules veïnes dels
organismes pluricel·lulars fent que les cèl·lules quedin adherides.

Es distingeixen 4 tipus d'unions entre membranes plasmàtiques que


són les unions adherents o desmosomes, les unions gap, les unions
hermètiques o íntimes i els plasmodesmes.
UNIONS INTERCEL·LULARS Març, 2023

Les unions adherents o desmosomes són unions puntuals


entre les cèl·lules del mateix teixit amb un gran espai
intercel·lular sense impedir el pas de substàncies. Estan
formades per estructures proteiques complexes que formen
potents botons o bandes que uneixen cèl·lules adjacents.
Presenten dues estructures discoidals anomenades plaques.
Cada placa es troba unida al citoesquelet per una xarxa de
filaments de queratina que entre les cèl·lules queden unides
per proteïnes transmembrana. Hi ha diferents tipus d'unions
adherents que són els desmosomes, unions cèl·lula - cèl·lula i
les unions cèl·lula - matriu extracel·lular.
Aquestes unions són
abundants en teixits epitelials
que han de suportar forts
estiraments com la pell i el
múscul cardíac. Apareixen en
teixits que es troben sotmesos
a esforços mecànics i tenen
molta importància en el
sistema immunitari, ja que
permet establir unions molt
resistents evitant la separació
de les cèl·lules epitelials per
acció mecànica o per pressió.
Per aquesta raó, la pell és una
barrera mecànica de
protecció.
UNIONS INTERCEL·LULARS Març, 2023

Són unions cèl·lula - cèl·lula que no deixen espai intercel·lular, però


creen un espai de comunicació entre els citoplasmes de les dues
cèl·lules adjacents per mitjà de canals proteics que permeten el pas
directament de ions, metabòlits i altres molècules petites d'una
cèl·lula a una altra.Estan constituïdes per dos connexons. Uns tubs
fins formats per sis proteïnes transmembrana cadascun que
travessen la membrana plasmàtica i s'uneixen a un altre connexó
de la cèl·lula contigua. S'anomenen d'aquesta manera perquè quan
els connexons es toquen, queden un espai entre les membranes
fent referència a "gap".

Aquest tipus d'unions intercel·lulars es troben pràcticament en tots


els teixits animals excepte els espermatozoides i eritròcits. També
són importants en la comunicació entre cèl·lules com és el cas de la
contracció del cor i en la nutrició en teixits poc vascularitzats (os,
cristal·lí...). Les unions gap es troben en el teixit cardíac, neurones i
musculatura.
UNIONS INTERCEL·LULARS Març, 2023

Són unions que s'observen a les mucoses, que són epitelis que
entapissen i regulen el flux de substàncies entre l'organisme i
l'exterior. Unions que no deixen espai intercel·lular fent que
actuïn com una barrera impedint el pas de substàncies. O
sigui, la seva funció és evitar el pas de molècules i forçar el pas
a través de les selectives membranes de les cèl·lules. Per
aquesta raó s'anomenen unions hermètiques. Es produeixen
entre cèl·lules epitelials adjacents que cusen estretament
l'espai intercel·lular i hi estableixen una barrera impermeable.
Aquestes unions estan formades per molècules proteiques que
solden les membranes plasmàtiques que són de tipus
transmembranals, claudines i ocludines que formen fileres.
questes molècules proteiques són reforçades per proteïnes
filamentoses intracel·lulars.

Les unions hermètiques són freqüents entre les cèl·lules


epitelials com és el cas de les cèl·lules epitelials de l'intestí.
UNIONS INTERCEL·LULARS Març, 2023

Són conductes citoplasmàtics molt fins que comuniquen amb


les cèl·lules veïnes i que travessen les parets cel·lulars. Només
presenten plasmodesmes les cèl·lules vegetals. La membrana
plasmàtica de cada cèl·lula es comunica amb la cèl·lula
contigua per plasmodesmes. En el centre d'aquests
plasmodesmes apareix un tub a continuació del reticle
endoplasmàtic.

Aquests plasmodesmes són el principal "mitjà" de comunicació


entre cèl·lules vegetals veïnes, sobretot en aquells llocs
allunyats dels vasos conductors. L'intercanvi de substàncies a
partir d'aquests conductes són la forma més comuna entre les
cèl·lules vegetals. Per aquesta raó, la seva funció és similar a
les unions gap que s'encarreguen de l'intercanvi d'ions i
molècules petites.

You might also like