teoria-Literatura-merce-rodoreda...

user_3042337

Lengua Valenciana y Literatura II

1º Prueba de Acceso a la Universidad

PAU Comunidad Valenciana

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 Literatura mercé rodoreda

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
Context històricoliterari

1. Narrativa anys 20-30

S'incorporen novetats tècniques de la novel·la europea i nord-americana.
La literatura renuncia a donar una única explicació del món, i es serveix de
diferents perspectives.
Per això, cobra importància la psicologia dels personatges. La psicoanàlisis de
Freud es la teoria que més importància té.
Destaca el monòleg interior, que presenta el discurs interior d’un personatge

Reservados todos los derechos.

que es parla a si mateix. En general la narrativa s’aproxima a un relat íntim i
personal, autobiogràfic i fin i tot líric.

2. Narrativa de postguerra
Fins al anys 50 hi ha una absència d’infraestructura editorial a causa de la
repressió franquista, que prohibeix qualsevol idioma que no siga el castellà amb
l’objectiu d’acabar amb qualsevol diversitat lingüística i cultural . Els autors y
autores que van donar suport al bàndol republica van a haver d’exiliar-se per
evitar les represàlies. No és fins als anys 60 quan comença la època d’obertura
del règim franquista i de relaxació de la censura literaria i cultural.

Durant aquesta època destaca el resistencialisme literari, que concep la

literatura com a mitja de preservació de la identitat catalana i otorga un caràcter
simbòlic a la llengua i la literatura.

Destacaren aquestos tipus de narrativa:

-Narrativa psicològica: posa èmfasi en el món interior dels personatges amb la
tècnica del monòleg interior i els discurs directe lliure. Els temes principals són
el desengany l’amor o inaptació a la realitat. Els personatges solen ser femenins,
que estàn en crisi amb el seu entorn i recorden fets del passat a partir de
sensacions, objectes. (Mercé Rodoreda, Llorenç Villalonga)
-Narrativa objectivista/ realista: vol captar la realitat i mostrar-la con és, a més
té interès pel context històric i polític, davant del qual té una actitud de
denúncia. (Enric Valor, Josep M.Espinàs, Teresa Pàmies)
-Narrativa fantàstica, humor i ironia: és una tendència oposada al objetivisme,
on posa èmfasi en els aspectes irracionals, l’absurd i la fantasia.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 3. Narrativa dels anys 70
a)Continuació narrativa postguerra. (Mercé Rodoreda, Manuel de Pedrolo,
etc).
b)Narrativa experimental: ruptura amb la novel·la realista, introdueix la inserció

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
de multiples narradors, la narració incoherent i fragmentada, la manca de
sintaxi, o la combinació dels codis lingüístics i visuals. (Generació del 27, Quim
Monzó, etc).

LA PLAÇA DEL DIAMANT

L’obra explica la vida de Natàlia/Colometa, una dona que es deixa portar per
l’amor d’un home, Quimet, i que no pot fugir de les dures circumstàncies en què ha
de viure. Natàlia viu una vida d’opressió i finalment d’alliberament en què els
esdeveniments (la República, la Guerra Civil i la postguerra) li passen per damunt i

Reservados todos los derechos.

la condueixen a un procés de pèrdua d'identitat.

FONTS I INFLUÈNCIES

Frank Kafka: influència de La metamorfosi (metamorfosi de Natàlia a Colometa, i

després a la senyora Natàlia). Així com de la sensació de malson, sobretot en la
invasió dels colom, i la pèrdua tràgica de la personalitat, absorbida per la
societat, que somet els individus, a més de l’angoixa de viure una vida sense
sentit.
Marcel Proust: l’evocació del passat a través d’olors. En general, recrea
experències transformades pel record i fa una anàlisis detallada de les vivències i
estats d’ànims.
James Joycet: destaca el monòleg interior, per expressar de forma objetica els
fets tal i com el protagonista els processa interiorment, la protagonista filtra la
realitat a través de la seua consciència.

Influència de la psicoanàlisis (somins, deliris i simbologia sexual). A més de

l’existencialisme, que expressa la desolació i el buit de la vida; per tant, transmet
pessimisme i angoixa.

¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 PATRONS NOVEL·LÍSTICS
-Novel·la iniciàtica: qualsevol itinerari que implique creiximent personal, un
canvi. Parteix d’una situació inicial i s’arriba fins a un altra on s’ha millorat
personalment.
-Novel·la psicològica: La plaça del Diamant és un exemple d’aquesta on la
protagonista, Natàlia, està empesa per el pas del temps i circumstàncies
històriques; la guerra representarà la presa de consciència i després, la

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
destrucció del seu món i la postguerra una existència exempta de vitalitat i
marcada per la imaginació.
-Novel·la poètica: La plaça del Diamant bascula entre un patró realista i un patró
més poètic i simbòlic, ple de símbols, somnis i delirirs, a més de la forta càrrega
subjetiva que afavoreix la primera persona.

ARGUMENT I ESTRUCTURA
resums paper
1. Identitat i alteritat. C. I-VI
2. Els coloms i la maternitat: C. VII-XXIV

Reservados todos los derechos.

3. La revolució: C. XXV-XXXV
4. L’alliberament: C. XXXXVI-XLIX

TIPUS DE NARRADOR, PUNT DE VISTA I MODALITAT NARRATIVA

En general Mercé Rodoreda dona veu a la protagonista perquè explique la seua

vida sense interferència entre el lector i ella. Utilitza una llengua col·loquial, oral, i
genuí. Ofereix una mirada pura i innocent d’una dona de classe popular, senzilla,
però plena d’imaginació i originalitat. Es tracta d’un català col·loquial estilitzat,
molt expressiu i ric, amb caràcter poètic per les figures retòriques.
La novel·la fa usar una narradora homodiegètica-intradiagètica, es a dir, una
narradora-protagonista que relata en primera persona els fets en els que
participa com personatge. Aquesta mostra una distància, ja que narra el temps
del passat des del present. No obstant, aquest tipus de narració en primera
persona és més versemblant, creïble, i afavoreix que el lector s'identifiqun amb el
personatge.
D’altra banda, el punt de vista és intern i fix, hi ha un únic personatge que narra
els fets des d’una perspectiva totalment subjetiva. Doncs, es pot afirmar que la
novel·la porta a un procés d’autoexploració del propi passat i té un fons íntim, ja
que tot passa per el filtre de la seua conciència.
La modalitat narrativa predominant és el monòleg autobiogràfic, el qual
respecta l’ordre cronològic dels fets, amb un flux de consciència coherent. Es

¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 similar, al monòleg interior, del que es diferencia per el monòleg interior ser un

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
fluix de pensaments i idees sense ordre ni coherencia.
Mercé Rodoreda també fa ús de l’escriptura parlada, on es reprodueix un
monòleg d’un personatge que parla amb un interlocutor mut, el discurs del qual
s’omet.

PERSONATGES
-Natàlia: El personatge té una evolució interior al llarg de la història, fins i tot
paral·lelament als fets històrics de l’època. Natàlia és orfena de mare, i amb el seu
pare no te molta relació. En general es caracteritza per ser bondadosa, valenta,
fràgil i irònica. Cal destacar que el personatge passa per tres etapes, la primera,
quan és Natàlia i és una jove, ingènua i innocent, la qual està treballa a una

Reservados todos los derechos.

pastisseria, promesa a Pere i amiga de la Julieta. Açò s’acaba quan coneix a en
Quimet a la plaça del Diamant i aquest li canvia el seu nom a Colometa,
canviant-li la seua identitat. A continuació, comença la etapa de Colometa, dona
de Quimet amb qui té dos fills, someta a una opressió com a mare-esposa, les
dificultats i maldecaps, a més a més durant aquesta etapa apareixen els coloms,
símbol que representen l’opressió que sofreix Colometa. Per últim, l’etapa de
maduresa, on s’allibera del passat, i deixa de ser la dona de Quimet (qui havia
desaparegut a la guerra) i comença un matrimoni amb Antoni l’adroguer. La
forma en la que s’allibra Natàlia del passat es tornant a la plaça del Diamant i
crida, així recuperant a la mateixa vegada la seua identitat, però ara com a
senyora Natàlia.
-Quimet: Quimet, representa el marit de Natàlia al llarg de l’obra. La coneix a la
plaça del diamant i des del primer moment és un home possessiu, fins i tot
arrebata la identitat a Natàlia, que representa una masculinidad imperant. Es
caracteritza per la manca d’empatia, la compentivitat, la gelosia, manipulador,
etc;, a més, és una mena de representació del sistema patriarcal del moment.
-Antoni: Antoni treballa d’adroguer i és el segon marit de Natàlia, amb qui
recupera la seua identitat. En contrast a en Quimet, aquest representa una
masculinitat femenitzada, ja que és sensible, dòcil, gentil, generós i empàtic.
S’enamora de la Natàlia, i la salva a ella i als seus fill donant-li feina a sa casa i
impendint que se suïcide.
Senoyora Enriqueta: actua com a mare i amiga de Natàlia, és la seua confident i
té cura dels fills.
Mare d’en Quimet: Es viuda i en Quimet és el seu únit fill. Volia que aquest fossi
una xica.
Fills (Toni i Rita): són els fills que te amb Quimet, tot dos són molt diferents
entre ells. Toni marcat per la seua vivència a una colonia de petit, vol quedar-se

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 a casa, en contrarietat, a la seua germana qui té un caràcter més fort, més
aventurer i delerós.
Mateu i Cintet: són amics de Quimets, i fan la cuina amb ells. Mateu té una dona,
Griselda, que acaba abandonant-lo. Es mor a la guerra, al igual que Cintet.
Julieta: amiga de Natàlia que es fa miliciana i s’encarrega de les colònies d’infants
durant la guerra. Representa un model de dona independent i forta.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
ESTIL

-SÍMBOLS-
Coloms: son una metàfora de la maternitat, ja que Quimet vol criar coloms i fills
alhora, però preten que Natàlia s’encarregue ella. És el símbol suprem d’opressió
que experimeneta la protagonista. En general, presenten els problemes de la
protagonista (en un primer moment es senten angoixats i neguitossos, al igual
que Colometa ) i estableixen un paral·lelisme amb els conflictes socials i històrics

Reservados todos los derechos.

del moment, la guerra. No obstant, al final de l’obra adquireixen un altre
significat perquè esdevenen com un element fonamental en el record de Natàlia
Colors: es relacionen amb la sensualitat. Cada color té el seu propi significat, el
vermell→passió, i sang menstrual.
Les nines de la casa dels hules :infantessa i feminitat
Balances: fa referència a la desigualitat que pateix al seu matrimoni, i a l’equilibri
que busca al llarg de la seua vida
Embut: apareix al meteix temps que els coloms. Al·ludeixen, per la seua forma, a
una vida plena de difucultat que cada vegada són més intenses. Per tant, és un
símbol d’una vida com un camí que s’estreteix a poc a poc.

-MON VEGETAL-
El jardí representa la infància, i té connotacions religioses i místiques
(arbre→eternitat). També el món femeí de delicadesa i tendresa, a més d’una font
de sensualitat.

-LIRISME-
Té un profund caràcter subjectiu mitjançant figures retòriques com
comparacions, metàfores, sinestèsies, metonímies i hipèrboles.

-ORALITAT-

¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 ETAPES DE MERCÉ RODOREDA
Es considerada l’escriptora en català més infuent del segle XX. Va creixer en un
ámbient intel·lectual, que va viure intensament. Rodoreda es casà amb 14 anys
per raons econòmiques. Des de molt jove publicà diaris i escribí novel·les. Quan
esclatà la guerra civil, va haver d’exiliar-se.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
La seua obra narrativa es pot dividir-se en tres etapes:
Juventut: anys abans de l’exili i són les seues primeres obres.
Maduresa: és l’època literariament més productiva, escriu gran obres com Vint i
dos cotes, La plaza del Diamant, o El carrers de les camèlies, les quals li donaren
un èxit fulminant. L’etapa començà amb la caiguda de la República, el que fa que
Rodoreda es tinguera que exiliar. Les característiques de l’etapa són un canvi de
temàtica i estructura. Fa una barretja entre l’estil realista i fantàstic, amb la
barretja de somnis i deliris, a més a més comença a parlar la condició humana
davant de la realidad. Els personatges solen ser persones que volen fugir d’una
realitat que no els hi agrada, el que porta a un gran tractament psicològic i un i

Reservados todos los derechos.

elements versemblants
Vellesa:Torna a Catalunya, és una època de reconeiximents oficials i de
consagració. Finalment mor a 1983.

ALTRES AUTORS DELS CONTEXT D’ESCRIPTURA DE L’OBRA

-Llorenç Villalonga,un escriptor mallorquí que es desenvolupà dins del món de

la narrativa psicològica al igual que Mercé Rodoreda, amb obres como “Mort de
dama”, amb caràcter satíric, i “Bearn o la sala de les nines”.
-Pere Calders, un escriptor que destaca a la novel·la fantàstica, les seues
característiques són l’aparició d’esdeveniments màgics insòlits com a un fet
natural dins de la quatidianitat. Aquest envoltat amb l’ironia i l’humor, crea un
atmosfera de l’absurd que imprenga gran de la seua obra. Utiliza una llengua
senzilla (frases breus, adjetius precisos, etc). Una de les seues obre més
importants és Cròniques de la veritat oculta.
-Enric Valor, va ser escriptor i periodista. Participava en una revista d'ideologia
republicana, que donava normalització a la llengua valenciana. Quan acabé la
guerra aquest començà una altra vegada el seu treball (divulgatiu i activista
politic), que fa que acabe pres. La novel·la L’ambició d’Alex, fou escrita durants
dels 50, però no es publicà fins als 60 (per censura). En general la seua obra està

¿No te llega para pagar Wuolah Pro? ¿Un año sin anuncios gratis? ¡Clic aquí!
a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479
 vinculada al món rural, descripcions realistes i minucioses, i la lluita dels

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
protagonistes per sobreviure.
-Maria Aurelia Capmany, una novel·lista, dramaturga i assagista catalana, que
destacà al gènere amb una narrativa més exentencialista amb obres com
“Necessitem morir”.

Reservados todos los derechos.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-7369479