Sobre la conferencia: “Seguridad, privacidad y paricipación ciutadana”

En la conferència que es va produir el 14 de Novembre a la Universitat Pompeu Fabra,

es van tractar quatre temes que és resumiran en el present article. Aquets quatre temes
que el llicenciat en Dret, Borja Adsuara, va explicar són, en primer lloc, un tema
anomenat seguretat i inseguretat. En segon lloc, va desenvolupar una explicació sobre la
privacitat i la llibertat. En tercer lloc, Borja Adsuara va parlar sobre la identitat.
Finalment, el quart tema que es va tractar a la conferència va ser el de la participació
ciutadana.
D’entrada, es va començar desenvolupant el tema de la seguretat i la inseguretat. El
llicenciat va definir la seguretat de la següent manera: “Seguridad es poder ir sin
cuidado, es decir, poder caminar por una ciudad sin cuidado es poder caminar por una
ciudad segura”. Amb aquesta afirmació, el que volia donar a entendre és, per una
banda, que una ciutat plena de policia pels carrers, no és una ciutat segura i, d’altra
banda, que la seguretat seria que no calguessin especialistes en seguretat. A més a més,
s’afirmava que, normalment, es parla del concepte de seguretat com el contrari del que
realment és. El llicenciat distingia entre dos tipus de seguretat. Per un costat, la
seguretat tecnològica, portada a terme pels denominats hackers, que estudien el codi
informàtic i, per l’altre, la seguretat jurídica, portada a terme pels advocats, que estudien
el codi jurídic. Finalment, concloïa amb la idea de que no existeix una seguretat 100%.
En segon lloc, es va parlar sobre la privacitat i la llibertat. En aquest apartat, Borja
Adsuara explicava l’origen de la privacitat i, equiparant la privacitat a la intimitat,
afirmava que la intimitat, en un principi, provenia d’elements físics, com ho són els
genitals (les parts íntimes). Desprès, aquesta idea d’intimitat com a element físic s’ha
anat conceptualitzant i abstraient. Finalment, posava un exemple amb una llar: Dins
d’una llar, pots privar la resta de que et vegi o de que vegi les teves coses més íntimes,
en canvi, fora de la teva llar no pots privar ningú de que et vegi.
En tercer lloc, es va tractar l’assumpte de la identitat. La identitat, segons Borja
Adsuara, es bifurca en dos dimensions: una primera dimensió, relacionada amb els trets
interns de la persona i que respon al com se sent i com es defineix dita persona i, una
segona dimensió, relacionada amb els trets externs de la persona. Més endavant,
s’explicava la utilitat de la identitat. S’afirmava que la identitat servia per a que la resta
t’identifiquessin. En aquesta mateixa línia, el llicenciat posava l’exemple del DNI i deia
que el DNI servia per identificar-se davant la policia. Finalment, concloïa amb la
següent frase: “La identidad no es lo que eres, sinó que es con lo que te identificas y
cómo te identificas”.
Darrerament, es va desenvolupar el tema de la participació ciutadana i les xarxes
socials. En aquest últim punt de la conferència, Borja Adsuara va relacionar la
participació ciutadana amb les xarxes social. Explicava que des d’aquestes plataformes,
els polítics poden veure el que realment interessa a la gent. També advertia sobre el
perill dels denominats “trolls, haters i hacktivistas”, ja que donar massa importància al
que s’escriu per les xarxes socials és caure en la trampa de que una minoria, la qual és
molt activa a les xarxes, influeixi massa a la política. En aquesta mateixa línia, el
llicenciat posava com a exemple el sistema de crèdit social xinès. Aquest sistema, extret
directament del model de les xarxes socials, consisteix en donar punts a aquelles
persones que facin comentaris favorables al règim i, treure-li punts a aquelles persones
que facin comentaris negatius o que tinguin coneguts que en facin. L’entrada a aquest
sistema és completament voluntària i aïlla a tots aquells que estan en contra,
ideològicament parlant, del règim.
En el present article, s’ha decidit relacionar el tema de la conferència sobre la identitat
amb un concepte donat a classe, que és la identitat nacional i els nacionalismes. Tot i
que a la conferència mai no es van fer al·lusions als nacionalismes ni a la identitat
nacional, sembla interessant observar que, tant la definició d’identitat, com la de
identitat nacional, comparteixen elements definitoris.
Cal, per una banda, definir el concepte d’identitat nacional i, per l’altra, recordar el
concepte d’identitat, abans exposat. La identitat nacional està basada en la noció de
nació, i és el sentiment de pertinença a un col·lectiu on es comparteixen trets
diferenciats de la resta, ja sigui llengua, historiem trets culturals, trets psicofísics, etc. A
més d’aquest sentiment de pertinença, també ha d’haver-hi la voluntat de voler viure
junts. En aquest sentit, la identitat i la identitat nacional no són conceptes tan allunyats
entre sí, ja que ambdós conceptes són sentiments, totalment subjectius, on cadascú
s’identifica de la manera que vol.
Per altra banda, la noció d’identitat nacional lliga amb el fenomen dels nacionalismes
que, actualment, es troben en auge a l’Europa Occidental. Realment, el concepte de
nacionalisme és difícil de definir i no admet una simple definició ja que és un fenomen
complexa. Com s’afirma a Nacionalismos: en busca del concepto, el nacionalisme és un
concepte multidimensional, que adopta un significat o un altre segons l’àmbit d’estudi
en el que es trobi (antropologia, ciència política, sociologia, psicologia i altres ciències
socials). Cadascuna d’aquestes ciències socials utilitza el terme “nacionalisme” amb
sentits diferents, és a dir, per exemple, des de la politologia, el nacionalisme s’estudia
com a principi polític. En canvi, des de la sociologia, s’estudia el nacionalisme com a
moviment ideològic.

Font: ABC
En el següent gràfic-mapa es pot observar l’auge del fenomen dels nacionalismes a
Europa, tal i com s’apuntava en el present article. Com es pot observar, els tres primers
països on l’avenç de la ultradreta ha sigut més important han estat Suiza, Noruega i
Finlàndia. Tot seguit trobem França i Àustria.
Bibliografia:
Gil-Robles Gil-Delgado, José Maria (2007) “IDENTIDAD NACIONAL Y
NACIONALISMO. LA NACIÓN ESPAÑOLA, EL ESTADO AUTONÓMICO Y LA
UE”, [online] [Accés 25 Novembre 2017] Disponible a
http://webs.ucm.es/info/eurotheo/master/materials/jmgilrobles_2.pdf
Sepúlveda Muñoz, Isidro (1996) “La investigación del Nacionalismo: evolución, temas
y metodología”, [online] [Accés 25 Novembre 2017] Disponible a
http://www.pucsp.br/cehal/downloads/relatorios/revista_espacio_tiempo_forma/
nacionalismo.pdf
Martínez M. R., Cortés (2004) “Nacionalismo como catalizador de conflictos: Rusia,
Japón y los Territorios del Norte. Capítulo 1. Nacionalismo: en busca del concepto”,
[online] [Accés 26 Novembre 2017] Disponible a
http://catarina.udlap.mx/u_dl_a/tales/documentos/lri/cortes_m_mr/capitulo1.pdf
Morales, Diego (2017) “Austria, a las puertas de la revolución”, [online] [Accés 26
Novembre 2017] Disponible a https://elordenmundial.com/2017/10/03/austria-a-las-
puertas-de-la-revolucion/
Altares, Guillermo (2017) “Los nacionalismes que envenenaron Europa”, [online]
[Accés 26 Novembre 2017] Disponible a
https://elpais.com/internacional/2017/10/17/actualidad/1508253242_587703.html

Marc Macia, Introducció a la Ciència Política, grup 1