Què és ser un Adri, Albert, Yasmina

i Ruslan

Administratiu?
 Index

01. Definicio de 02. Historia de

l’adminitratiu administratiu

03. Importancia por 04. Riscos

sectors Laborals
01.

Definicio de l’adminitratiu
Definicio de l’adminitratiu

És la persona qualificada per fer les

tasques administratives. Es podria
dir que és multifunció.

Desde d'atenció als clients a tasques

pròpiament dites d'administratiu com
factures, arxivar, rebre i editar mails i
notificacions…
Les funcions
: d'un administratiu
• Recepció de documents,
• Atendre trucades telefòniques,
• Atendre visites,
• Arxivar documents,
• Realitzar càlculs elementals,
• Estar al dia de les tramitació d'expedients,
• Tenir actualitzada l'agenda,
• Tenir coneixement de l'ús de maquinària
d'oficina,
 02.

Historia dels administratius

 Edad Primitiva
La història de l'administració va començar amb les activitats primitives dels grups socials,
quan l'home va necessitar organitzar el treball en equip i les tasques corresponents, com
ara la recol·lecció i la producció de béns o la racionalització dels recursos.

Quan l'home incloa encara el

nomadisme en la seva manera
de viure, l'administraci dels
recursos de les diverses zones
geogrfiques ocupades va ser
una de les primeres tasques
que podem detectar en la
histria i l'origen de
l'administraci.
Quan va arribar el
sedentarisme que va ser un
gran impulsor a la història de
l'administració a l'Època
Primitiva van començar a
aparèixer les tasques
productives per cobrir
necessitats de les primeres
poblacions. A més, els
assentaments van provocar
l'aparició de les jerarquies a la
cultura. Sens dubte, el
sedentarisme va ser un gran
impulsor a la història de
l'administració a l'Època
Primitiva.
 L’Edad Antiga Les aportacions l'Edat Antiga
comencen amb els Egipcis van ser
diverses:

• van néixer els inventaris, que

registraven vendes i impostos.

• divisió del treball

• capacitació i la supervisió

• van crear un govern central

amb un poder d'administració
distingit.
A Grecia, van ser els grans filsofs (Platon i Pericles) els que aportaven els seus
coneixements:

Plato, qui va afirmar que el (procs de

l'especialitzaci) era possible en
reconixer que tots els ssers humans
tenien aptituds diferents.

Pricles, el poltic i orador atens,

va establir el(principi de selecci
de personal), com un principi
bsic per a l'administraci.
Ha Roma, la histria de l'administraci va avanar a passos de gegant, amb la
centralitzaci per la creaci de l'imperi:

Creacio dels
estaments socials
(Els
administrtius
estroben al cim
dintre de la grup
dels ciutadans)

Aquesta activitat va influir en l’execucio de les

poltiques governamentals durant les primeres
civilitzacions.
Primers sistemas de l’administracio publica

Represetacio de L’administracio
Egipcia

els egipcis i els grecs organitzaven

els assumptes públics per càrrecs
electes o dinastics i es considerava
que els funcionaris principals eren
els responsables d'administrar
justícia, mantenir la llei i l'ordre, i
proporcionar abundància.
Els Romans van desenvolupar un sistema mes
sofisticat sota el seu imperi, creant diferents
jerarques administratives per: la justcia, els
assumptes militars, les finances i els impostos,
els assumptes exteriors i els assumptes interns.
Cadascun amb els seus propis funcionaris
principals de l'estat..
 L'administraci a l'Edat Modera
En aquest moment de la histria de l'administraci moderna, el
protagonista s la feina. Tota l'atenci es va centrar en
l'especialitzaci de treball i la implementaci del control de
processos administratius. Amb un fort creixement de
21.8%
l'activitat econmica, el comer internacional i l'arribada de la
34.5%
Revoluci Industrial.

32.7%
10.9%
L'administraci a l'Edat Modera

Aix mateix, amb la invenci de les mquines

industrials i l'impacte de la producci
industrial, l'administraci va comenar a fer
els primers passos com una disciplina
formal.
 L'administraci a l'edat contempornia
Desprs de la Revoluci
Industrial, tot va ser
creixement a la histria de
l'administraci. En aquest Teoria administrativa de la gesti
sentit, veurem algunes de
les claus que La teoria administrativa de la gesti va ser
l'administraci que han desenvolupada per Henri Fayol a travs del
marcat actualment. seu treball i les seves publicacions: els 14
principis de gesti de Fayol (1888) i
Administration Industrielle et Generale
(1916).
L'administraci a l'edat contempornia
Henri Fayol va ser un enginyer de mines
francs que va registrar els seus mtodes
industrials i que es va convertir en un
teric de la gesti administrativa. De fet, s
considerat el pare de la Teoria de la Gesti
Administrativa, sovint anomenada Teoria
de Processos o Teoria Estructural.

La teoria de la gesti administrativa contrasta amb l'enfocament

cientfic de la gesti, que postulava que l'eficincia del treballador
conduiria a una eficincia gerencial ms gran. De manera que les dues
teories van enfortir l'administraci a la vida quotidiana.
Principis de gesti de Fayol
Els 14 principis de gesti de Fayol van proporcionar una orientaci
especfica sobre els elements organitzatius necessaris per a una
gesti administrativa efica duna empresa.

L'objectiu dels principis de Fayol s guiar els gerents a organitzar-

se i interactuar eficientment amb el vostre equip de treball.
Aquests sn els principis bsics en un procs d'administraci
actualment:
Els 14 Principis de gesti de Fayol

Els 14 Principis de gesti de Fayol

1)Divisi de treball 8)Centralitzaci

2)Autoritat 9)Lnia d'autoritat
3)Disciplina 10)Ordre
4)Unitat de 11)Equitat
comandament 12)Estabilitat de tinena
5)Unitat de direcci 13)Iniciativa
6)Subordinaci de 14)Esperit de cos
l'inters individual
7)Remuneraci
Teoria de ladministraci cientfica
L'any 1991, Frederick Taylor,
reconegut com a pare de
l'administraci cientfica, va
establir els 4 principis del
treball, coneguts tamb com Els
4 principis de Taylor, els quals
van marcar un moment crucial
en la histria de l'administraci
en l'actualitat, doncs aquesta
disciplina va comenar a ser
considerada una cincia.
 Els 4 principis de Taylor
Els 4 principis de Taylor
1)Cincia dexecuci substituint el model
empric.
2)Selecci cientfica i capacitaci als
collaboradors.
3)Collaboraci cordial de les parts en el
procs.
4)Responsabilitat compartida entre
obrers i gerent
Aquests principis corresponen a les
bases de la teoria de l'administraci
cientfica, que s'enfoca a generar
eficincies a la producci a traves de
l'eliminaci del malbaratament en
equips, materials, esforos
individuals i collectius. A partir
d'aquest moment a la historia de
l'administracio, aquesta disciplina
es devingue una eina imprescindible
per a tota la societat i per assolir el
compliment d'objectius, ya sigui a
nivell organitzacional o individual.
 03.

Importancia por sectors

 Importancia por sectors
Per al bon exercici de l'organització l'administració revesteix
una gran importància i aquesta s'ha d'executar adequadament
a cada àrea funcional de l'organització, ja que els proveeix de
les eines necessàries per al compliment de la normativa vigent i
de les metes que s'ha proposat organització.

En tots aquests casos, el sector global de

l'administració continua sent important, però
segons els sectors dins del mateix concepte de
gestió administrativa, la importància també varia i
muta, donant així encara més importància al seu
concepte bàsic.
Quines són les tasques administratives duna empresa?
Fiscalitat
Cobraments i
Facturació pagaments ● IVA
● Emissió d'albarans i
● IRPF
● Cobrament a clients ● Impuesto de
factures a clients ● Pagament a proveïdors
● Recepció d'albarans i Sociedades
● Pagament a personal ● Elaboración y
factures de proveïdors ● Pagament d'impostos
● Recepció d'extractes supervisión de los
● Control moviments i libros obligatorios
bancaris i altres saldos comptes corrents ● Orden y conservación
de todos los
documentos legales
de la empresa.
● Trámites varios con
Hacienda.
 Diferents sectors d’un adminitratiu
Sector de Finances Sector de Estat Sector Medic

Sector Comercial Sector Atencio al Client

Riscos Laborals 04.
 RISCOS L’ABORAS
Un risc laboral o risc ocupacional
és un risc experimentat al lloc de
treball. Els perills ocupacionals
poden abastar molts tipus de
perills, inclosos els perills químics,
els perills biològics (perills
biològics), els perills psicosocials i
els perills físics. Als Estats Units,
l'Institut Nacional de Seguretat i
Salut Ocupacional (NIOSH) porta
a terme investigacions al lloc de
treball i investigacions que
aborden els perills de salut i
seguretat al lloc de treball que
donen com a resultat pautes.
 Posturas y movimientos adoptados
Permanecer continuamente sentado en la misma postura,
además de afectar a la circulación sanguínea, puede conllevar
fatiga y problemas musculoesqueléticos.Un d'aquests
problemes pot ser una malaltia molt terrible "Escoliosi", en els
seus primers estadis no es tracta d'un tubercle gran, una
curvatura de la columna vertebral que pot causar dolor, però hi
ha persones que, per un motiu o un altre, aquesta malaltia té
arribat a etapes greus i com deforma el seu cos, millor no
veure'ls.
Avui dia, un dels
principals problemes i riscos per a les
persones que tenen com a missió
treballar amb un ordinador o amb
papers (és a dir, el treball d'oficina) és
la correcta postura asseguda. Per què
és tan important? Bé, per començar,
una postura incorrecta pot provocar
una distorsió de la columna vertebral,
una mala circulació, mals de cap per
pressió i fins i tot la pèrdua total de la
funcionalitat d'alguns músculs. A més,
també afecta el greix corporal (per
exemple, una "segona barbeta" en una
persona pot aparèixer no per un excés
de pes, sinó per una posició incorrecta
del cap mentre està assegut, de la qual
es poden debilitar certs músculs, cosa
que en realitat condueix a això.
resultat)
 Prevencio

Com evitar aquest destí? Bé, en primer lloc,

has de mantenir l'esquena recta mentre estàs assegut,
sobretot si la teva feina són 8 hores de tasques a
l'ordinador o amb papers i estàs assegut a taula tot el
temps. A més, de tant en tant val la pena fer una mica
d'escalfament, per descomptat, no funcionarà fer un
exercici complet al lloc de treball, però s'escalfaran
lleugerament i estiraran completament els músculs. A
més, s'ha de fer esport després de la feina, per exemple,
el mateix escalfament, a més, l'activitat física (activitat
física adequada) ajuda a baixar la moral i dóna una mica
de descans al cervell, i també el satura d'oxigen, que
també tindrà un bon efecte en una persona. Encara que
és ben clar que una persona que està cansada després
d'una jornada laboral de 8 hores i que també té una
família és poc probable que tingui temps ni per fer un petit
entrenamen
 Fatiga visual

No és cap secret que estar asseguts a l'ordinador durant

moltes hores mentre es treballa a l'oficina és dolent per als ulls. No obstant
això, és sorprenent quantes persones es veuen afectades per aquest
problema: un estudi recent va demostrar que tres quartes parts dels
treballadors d'oficina denuncien una discapacitat visual. I per mostrar el
creixement d'aquest problema, passem a les notícies sobre la recerca en
aquest àmbit.

Essilor, líder mundial en innovació en lents

d'ulleres i correcció de la visió, va realitzar una enquesta
important a 10.000 persones (segurament un nombre reduït)
que busquen feina a través del servei en línia HeadHunter.

L'estudi va demostrar que el treball més estressant per als ulls és el dels financers i els comptables. Així ho van afirmar el 90% dels
representants d'aquestes professions. Els segueixen els treballadors de contractació (87%), els banquers (83%), els advocats (80%), els
venedors, les relacions públiques i els especialistes en publicitat (80%). La manera més senzilla en aquest sentit és per als que treballen en
turisme, hotels i restaurants (exactament el 50%) i el personal laboral (70%). Tanmateix, en qualsevol cas, la meitat o més dels enquestats van
notar un augment de la fatiga ocular.
 Prevencio

Cada 20 minuts, aparta els ulls del monitor i

durant 20 segons, mira qualsevol objecte a una distància de
sis metres de tu.

La pantalla ha d'estar situada a una distància de

50-76 centímetres de tu i els teus ulls haurien d'estar al mateix
nivell que la part superior del monitor.

La brillantor del monitor ha de coincidir amb la llum ambiental

El text ha de ser tres vegades més gran que la

mida més petita que es pugui llegir des d'una distància de 50-
76 centímetres.

A les habitacions fosques, és millor utilitzar tons càlids (més

propers al groc), i a les habitacions amb molta il·luminació és millor
utilitzar-ne de més fredes i blavoses.