Recordem… Què era això de revolució?

Es un canvi ràpid i en profunditat que

afecta a les estructures d’una societat.

I que implica, per altra banda, una

acceleració en el ritme de les
transformacions històriques.
 Però... Què és la revolució industrial?

Una revolució que transforma i substitueix les

estructures polítiques, socials i econòmiques de l’Antic
Règim.

Fou el resultat d’un conjunt de canvis econòmics i

tecnològics, que es varen produir per primera vegada a
Gran Bretanya, a mitjans del segle XVIII, i que donaren
lloc a una profunda transformació de l’economia i la
societat.

El treball artesanal fou desplaçat pel realitzat per les

màquines i varen produir-se canvis en tots els àmbits de
la vida humana.
 Però... Què és la revolució industrial?

Aquesta revolució (1750-1850) va ser la més gran i important des de la Neolítica ( descobriment de
l’agricultura). Va implicar un canvi total no només al treball, sinó en la mentalitat. Passant d’una
societat i economia de caràcter rural i agrària a un altra urbana i industrial.

Vídeo revolució industrial (15 min)

 Els orígens de la industrialització

1ª 2ª 3ª 4ª
Revolució Revolució Revolució Revolució
Industrial Industrial Industrial Industrial
1750 1873 1929-45 1975 2020
Els orígens de la industrialització

➢Busca almenys 5 dels invents més destacats de les

tres primeres fases de la revolució industrial.
Els orígens de la industrialització

Antecedents
➢Economia agrària de subsistència.
➢Sistema artesanal controlat per gremis.
➢Poc pes del comerç en la economia Antic
➢Sistema de producció domèstica Règim
(domestic system o putting out system)
➢Primeres fàbriques (factory system)
 CAUSES.
UN CONJUNT DE REVOLUCIONS
• Revolució agrícola (s. XVIII – XIX) PARAL·LELES
- Va augmentar la quantitat d’aliments. És a dir, el primer a demandar-se fou
l’alimentació, per això els canvis varen iniciar-se al sector primari.

• Revolució demogràfica.
- Un gran creixement demogràfic de la població europea. Abundància de la mà
d’obra.

• Revolució en els transports i el comerç.

- Va permetre la venda de productes als mercats més llunyans i extensos.

• Liberalisme econòmic o capitalisme. “Acumulació de capital”

- Manufactures angleses → proteccionisme y colonialisme per acabar amb la
competència.
- Defensa burgesa del lliure mercat → Anglaterra = país amb majors beneficis per
invertir en indústria.
 CONSEQÜÈNCIES (superficials) DE LA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

• Revolució agrícola

• Continua millora tecnològica

• Revolució dels mitjans de transport → vaixell

de vapor, ferrocarril...

• Δ Demogràfic → noves classes socials

 Els orígens de la industrialització

Per què la Revolució Industrial va començar a Gran Bretanya?

Per quines raons o factors fou més senzill que la revolució

industrial començara a Gran Bretanya i no en un altre país?
MILLORA DE L’AGRICULTURA
AUGMENT DE LA
PRODUCCIÓ
CREIXEMENT DE LA
POBLACIÓ
ACUMULACIÓ DE
CAPITALS
AUGMENT DE
MATÈRIES
PRIMERES
 DINERS
PER
INVERTIR

AUGMENT DE
MATÈRIES
PRIMERES
 DINERS PER
INVERTIR

AUGMENT DE
MATÈRIES
PRIMERES

INVENCIÓ DE LA
MÀQUINA DE VAPOR
 DINERS PER
INVERTIR

AUGMENT DE
MATÈRIES
PRIMERES

INVENCIÓ DE LA
MÀQUINA DE
VAPOR

TRASLLAT DE LA POBLACIÓ SOBRANT DEL CAMP A LA CIUTAT

 DINERS PER
INVERTIR

AUGMENT DE
MATÈRIES
PRIMERES

INVENCIÓ DE LA
MÀQUINA DE
VAPOR

TRASLLAT DE LA POBLACIÓ SOBRANT DEL CAMP A LA CIUTAT

 ¿PER QUÈ A
ESPANYA NO HI VA
HAVER REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL?
 SISTEMA FABRIL DE PRODUCCIÓ

• Domestic system

• Putting out system

• Factory system
Les revolucions agrària i demogràfica

Revolució Revolució
demogràfica agrària

Revolució industrial
Les revolucions agrària i demogràfica

Com va influir la revolució agrària en la industrial?

+ Aliments
+ Mà d’obra a les fàbriques
+ Poder adquisitiu per comprar productes elaborats
+ Capital per invertir en comerç i indústria
 Les revolucions agrària i demogràfica

Com es va produir la revolució agrària?

➢Les Lleis de Tancaments o ‘Enclosure Acts’

➢Millora tecnològica i de l’utillatge
➢Sistema Norfolk (+ terreny cultivat)
➢Nous productes cultivats, fertilitzants...
 Les revolucions agrària. Definició i
causes
Espectacular augment de la producció agrícola que va
tindre lloc entre els segles XVIII-XIX, que va influir al Arada de
creixement demogràfic gràcies als nous aliments (més Rotherham
nutritius i variats respecte a la dieta tradicional de la
societat).

• Necessitat d’aliments per l’augment de la demanda.

• Creixement extensiu → Δ superficie cultivada → Enclosure

Acts.

• Creixement intensiu → noves tècniques de cultiu → Sistema

Norfolk. Nous productes cultivats (dacsa, creïlla,
remolatxa...), fertilitzants. Incorporació de maquinària Sembradora
agrícola. Jethro Tull
Les revolucions agrària i demogràfica

SIS TEMA

NOR FOLK
Les revolucions agrària i demogràfica

➢Defineix, amb les teues paraules, el terme ‘tancament’.

➢Tenint com a base la pàgina 54 del llibre de text, resumeix
les principals conseqüències positives i negatives dels
tancaments.
➢Llig els dos textos oposats referents als tancaments al segle
XVIII (PDF) i destaca els aspectes més rellevants.
 Les revolucions agrària i demogràfica

➢‘Tancament’: El terme tancament fa referència a la unió i el tancament perimetral de diverses parcel·les de

terreny obertes, de titularitat municipal -béns comunals-, treballades i explotades tradicionalment per xicotets o
mitjans camperols. D’aquesta manera, aquestes terres que aprofitava anteriorment el camperol per la seua
subsistència foren privatitzant-se, acabant com una font de matèries primeres, de terreny per pasturar el bestiar o
fins i tot una superfície de cultiu molt valuosa per a las classes populars.

➢Conseqüències positives: augment de la superfície cultivada; criança de més animals per a consum humà amb
major qualitat, abaratint costos de producció i preus de venda; creació de llocs de treball per a les noves i
millorades tasques agrícoles i ramaderes; augment dels productes agrícoles i ramaders.

➢Conseqüències negatives: emigració del camp a la ciutat (èxode rural) davant la falta de treball; empitjorament
de les condicions vitals; separació del mode de vida agrícola.
Les revolucions agrària i demogràfica

Els canvis demogràfics

Població del Regne Unit

1700 5.000.000 hab.

1800 9.000.000 hab.

1900 37.000.000 hab.

 La revolució demogràfica

Per tant… Com es va produir la revolució demogràfica?

Natalitat Mortalitat

+ Alimentació, higiene, salubritat,

medicina...
+ Mà d’obra → indústria.
+ Demanda de productes elaborats.
La revolució demogràfica. El creixement
de la població
ANTIC RÈGIM TRANSICIÓ DEMOGRÀFICA RÈGIM DEMOGRÀFIC MODERN

Segles XVII - XVIII Segles XVIII - XIX Segle XX - actualitat

Alta natalitat Alta natalitat Baixa natalitat

Alta mortalitat Baixa mortalitat Baixa mortalitat

• Dependència de • Δ producció = millora alimentació • Prohibició treball infantil → fills no

l’agricultura. • Millora medicina (vacunes, rentables
• Absència de medicines i antibiòtics...) • Preservar nivell de vida → fills =
mesures sanitàries. • Δ mesures sanitàries (clavegueram, gastos
• No hi ha control natalitat higiene...) • Δ mesures anticonceptives

Migracions interiors i exteriors (EEUU i

Europa)

Estancament (o inclòs recessió)

Estancament demogràfic Revolució demogràfica
demogràfic
 Característiques de la transició
demogràfica
o Descens mortalitat (infantil)
- Millor alimentació + absència hambrunes
→ Δ resistència contra malalties (mortalitat
catastròfica)
- Δ esperança vida → 50 anys

o Augment natalitat
- Millor situació econòmica → Disminució
edat matrimoni

o Revolució demogràfica → Anglaterra,

Espanya, França, Itàlia, Alemanya...
L’expansió de les ciutats BARRIS RESIDENCIALS
(eixamples)

Les transformacions urbanes

BARRIS OBRERS
 Les revolucions agrària i demogràfica

Com van contribuir la revolució agrària i la demogràfica a la industrialització?

 Van estimular els productors a innovar les tècniques de treball.

 Amb mà d’obra per a la indústria a les ciutats, provocat per l’èxode rural (tancaments dels
camps) i la mecanització.

 Augmenta el poder de compra dels camperols.

 Va subministrar una part del capital per a la creació de noves indústries.

 Va incrementar el número de potencials consumidors.

 La producció industrial
 La mecanització: és el canvi del treball artesanal i
manual pel treball de les màquines.

 El sector tèxtil cotoner: la indústria cotonera

britànica fou la primera a incorporar els nous
sistemes de producció.

 La indústria siderúrgica: amb l’ús del carbó i els

avanços tècnics en el sector.

 La revolució dels transports: la gran

transformació va ser l’aplicació del vapor al
ferrocarril i a la navegació.
 Una nova font d’energia: el vapor
LA MECANITZACIÓ
Del seu cognom deriva el
La revolució industrial a G.B va suposar un canvi en la producció terme vat o watt, en anglés,
i va ser possible gràcies a l’aparició d’importants innovacions com unitat d’energia.
tecnològiques. L’invent de major transcendència per a la
industrialització fou la màquina de vapor, de James Watt al
1769. La màquina de vapor utilitzava el carbó
com a combustible, impulsant d’esta
manera, la mineria.

L’energia de vapor s’aplicaria als camps com la

indústria tèxtil, la siderúrgia o els transportes
(ferrocarrils i vaixells).
La màquina de vapor, James Watt
 Una nova font d’energia: el vapor
LA REVOLUCIÓ DELS TRASNPORTS
Va començar amb millores als camins i la construcció de
nous canals, però la gran transformació seria l’aplicació
del vapor al ferrocarril i al vaixell.

AVANÇOS A:

o Les carreteres
o El ferrocarril
o La navegació a vapor
o Els canals i ports
 Una nova font d’energia: el vapor
LA REVOLUCIÓ DELS TRASNPORTS

• Encara que varen millorar-se les carreteres, el transport terrestre era lent i
insegur. Això va canviar amb la invenció del ferrocarril.

• El ferrocarril era la combinació de dos dels principals invents de la

revolució industrial: la màquina de vapor i el ferro.

• Al 1829, l’anglés Stephenson va construir la primera locomotora de

vapor, utilitzada per transportar cargues entre les mines de carbó.

• Al 1831, s’estrena la primera via fèrria per al transport de passatgers,

entre Liverpool i Manchester.

• Prompte varen multiplicar-se les vies fèrries per tot el món, a més varen
dissenyar-se línies intercontinentals.
Una nova font d’energia: el vapor
CONSEQÜÈNCIES DE LA REVOLUCIÓ DELS
TRASNPORTS

• Fort creixement del comerç, ja que varen reduir-se els temps

de travessia i els costos de transport.

• L’economia mundial va especialitzar-se. Les colònies venien

matèries primeres als països industrials i aquestos varen
especialitzar-se en l’elaboració de productes.

• Els transport d’aliments va millorar la dieta i va facilitar-se

l’emigració a altres països i continents.
 La producció industrial

Els transports: el ferrocarril (1830)

Transport de mercaderies i passatgers

Costos de transport

Demanda de ferro i carbó

 Manchester

Liverpool
La locomotora ‘Rocket’
 La producció industrial

Els transports: el vaixell de vapor (1807)

Roda de paletes → Hèlix

Capacitat/tonatge

Velocitat

Cascos de ferro i acer

Roda de
paletes
Hèlixs del
RMS
Titànic
 La producció industrial

La mecanització va estimular la implantació del

sistema fabril, una nova forma d’organitzar la
producció i el treball.

Un sistema que va comportar la ruïna de molts

artesans, la fi del conegut com domestic system
(treball a domicili) i l’inici de la producció en
sèrie.

TELAR DE L’ANY
1835
 La producció industrial

A Gran Bretanya, el primer sector en mecanitzar-se

va ser l’industrial del cotó, primer en el filat i
després en el teixit.

Per poder fabricar més quantitat, començaren a

aplicar-se una sèrie d’innovacions: la 1ª va ser la
llançadora volant (1733), que va augmentar la
velocitat del procés del teixit.

FÀBRICA
TÈXTIL
 La producció industrial
Els sectors pioners

1. Llançadora volant (1733)

2. Spinning Jenny (1764)
➢ Indústria tèxtil cotonera 3. Water frame (1769)
4. Mule Jenny (1779)
5. Telar mecànic (1785)
 La producció industrial

Estos nous sistemes de producció varen desenvolupar-se a Gran

Bretanya de forma pionera gràcies a:

o L’augment de la demanda generada por l’augment de la població.

o Els avantatges del cotó i les abundants reserves colonials.

o Absència de competidors exteriors.

o La ràpida industrialització i els nous invents (màquines per a filar i teixir).

 La producció industrial

Els sectors pioners

1. Màquina de vapor
2. Bomba d’aigua
3. Alts forns
➢ Indústria siderúrgica
4. Carbó de coc
5. Pudelat i laminat
6. Acer
 La producció industrial
La indústria siderometal·lúrgica L’ús del carbó i els avanços tècnics al
sector varen contribuir a l’expansió dels
alts forns.
La indústria siderúrgica va tindre un gran
creixement per les necessitats de fabricar ferro
per a les factories tèxtils i els útils agrícoles, tot
això a més de l’increment de la demanda de
ferrocarrils.
 La producció industrial
El desenvolupament de la
La indústria siderometal·lúrgica siderúrgia va propiciar el de
la metal·lúrgia (fabricació
Va ser necessari substituir el carbó vegetal, que ficava en perill el bosc anglés i frenava, en de màquines).
conseqüència, la producció de ferro, per un carbó mineral (hulla), quines reserves eren
abundants a Anglaterra. Fet que fa que les dos
indústries siguen sectors clau
Els grans forns, on es realitzava la foneria (fundición) del mineral de ferro, necessitaven grans de la industrialització a
quantitats de carbó i per això les empreses siderúrgiques es concentraven prop dels jaciments mitjans del segle XIX.
hullers (Lancashire, Yorkshire, Terres Baixes d'Escòcia). No obstant això, l’hulla no podia
utilitzar-se directament als alts forns, era necessari convertir-la prèviament en coc (una hulla
destil·lada dels seus elements sulfurosos), a partir d’un mètode ideat per Abraham Darby
(1709).

Després va ser Henry Cort (1783), que va introduir el sistema de pudelació i laminatge
utilitzant coc com a combustible, perfeccionant aquest procés industrial. Per a que, més
endavant, l’any 1856, el “convertidor Bessemer” transformara el ferro colat en acer.
 La producció industrial
La indústria siderometal·lúrgica

o La necessitat de ferro per a les màquines → desenvolupament de la indústria

siderúrgica.

o Problema → carbó vegetal = poc poder calorífic → carbó de coc.

o Convertidor de Bessemer (1856) → ferro a acer. Resultat → Δ producción, Δ

qualitat, ▼ preu de venda.

o Construcció red ferroviaria (1831) → connexió punts extracció + producción

+ venda.

o Desenvolupament siderúrgica = metal·lúrgia + minería → paisatges negres.

 REVOLUCIÓ
CULTURAL

● Abans de la revolució industrial →

treball manual → inversions en terres.

● Des de la Revolució industrial →

artesania i comerç = rentables. A més
d’un canvi de mentalitat → dedicar
més temps al treball + iniciativa
empresarial = diners.
 La victòria del capitalisme

El comerç i el capital

Nous transports → + comerç exterior (llarga distància)

- Grans inversions de capital

Liberalisme
- Llibertat d’indústria econòmic
Capitalisme

- Condicions favorables per a emprenedors

(Societats mercantils, xecs, lletres de canvi, pagarés, crèdit,

paper moneda)
 Liberalisme econòmic i capitalisme

La fabricació en massa de productes necessitava un mercat ampli i

sense través.

El procés industrialitzador va anar lligat a les noves idees de

liberalisme econòmic, sobre les quals apareix el capitalisme, que és:
un sistema econòmic al qual els instruments de producció (màquines,
fàbriques, estocs de béns) són la majoria propietat privada.

Principis del capitalisme industrial:

• L’interés individual → motor economia

• La llei de l’oferta i la demanda → equilibri de mercat
• La lliure competència → promoure desenvolupament tecnològic
• La no-intervenció de l’estat
• El lliure comerç → tràfic de productes sense aranzels
Conseqüències del capitalisme → crisis de sobreproducció.
Liberalisme econòmic i capitalisme

Segons Adam Smith:

“La recerca del màxim benefici és el

motor de l’economia; els preus s’adapten
a l’oferta i la demanda”.
 Liberalisme econòmic i capitalisme

El capitalisme fonamentat en:

• Propietat privada de les indústries.

• Treballadors afaenats a canvi d’un salari o jornal.

• La lliure iniciativa i la no-intervenció de l’estat en

l’economia.

• L’existència de crisis econòmiques periòdiques

cícliques degut a la sobreproducció industrial
(com a conseqüència hi ha atur obrer i
tancament de fàbriques).
Liberalisme econòmic i capitalisme

Conseqüències

La nova producció industrial a gran escala dona

lloc a la creació de societats mercantils i d’inversió
per fer front a les necessitats ingents de
financiació d’estes noves empreses.

Per tant, es desenvoluparen les societats

anònimes o societats per accions i la Borsa de
valors, on cotitzaran les accions d’estes societats
que es compraran i vendran lliurement.

Serà també, el pas del capitalisme industrial al

capitalisme financer.
La borsa de valors

➢ Amsterdam
(1602)
➢ Nova York
(1792)
➢ París
(1794)
➢ Londres
(1801)
 La font d’energia principal per a la indústria
de l’època era el carbó, i la majoria dels nuclis
industrials sorgiren en la proximitat
d’importants dipòsits carbonífers.

Les dos grans indústries foren la tèxtil y la

siderúrgica. La presència de ferro i carbó en
eixe moment, junt amb facilitats a la
comunicació, como rius navegables i canals,
continuen explicant la distribució de la
indústria en l’Europa actual.

Encara que la presència de carbó i ferro va ser

determinant en l’aparició de les grans regions
industrials, al sud d’Europa, pobre en estos
recursos, apareixen regions industrials gràcies a
l'existència d’una protoindústria tradicional,
vinculada al sector tèxtil (Catalunya o els
regions industrials italianes).

La producció industrial- L’expansió de la

industrialització
 Les dones a la Revolució Industrial

● Les dones al marge de la revolució tecnològica (no per voluntat pròpia) → algunes intenten patentar invents
● Ada Lovelace (1815–1852) → primera programadora de informàtica. Molt destacada en les matemàtiques
- primer algoritme per a les màquines → antecedent per tant del llenguatge informàtic.
● Mary Walton (1827 - ?) → 1ª enginyera ambiental
- solucionar contaminació industrial i acústica (trens elevats).
EVOLUCIÓ DEL MÓN LABORAL

Domestic System
Sistema fabril Teletreball
(siglo XVIII)
Emigracions durant el segle XIX (1820-
1914)
La nova societat de classes

Diferències de classes no
basades en el naixement ( A.
Règim) sinó en la possessió de
riquesa.
La nova societat de classes
BURGESIA

Classe emprenedora: Invertia capitals per

obtenir beneficis.

Alta burgesia: grup social important>

empresaris, grans comerciants industrials...

CLASSE OBRERA

Obrers de les fàbriques=Proletariat.

Mà d’obra de les noves indústries.

Dolentes condicions laborals (horari, salari, tasques molt dures)>

No hi havia lleis que regularen les condiciones laborals.
La nova societat de classes
La classe obrera
Condicions de treball de la classe
obrera:

• Jornades laborals de fins 14 hores.

Sense legislació laboral.

• Salaris molt baixos (obliga a treballar a

dones i xiquets en condicions
infrahumanes i amb sous inferiors).

• No tenien jubilacions, segurs mèdics,

dret a vaga...

• Els llocs en els que treballen (fàbriques,

mines, tallers) no tenien les condicions
mínimes higièniques.
 Els nous moviments socials
Les primeres associacions obreres

• La primera reacció dels obrers fou l’oposició al maquinisme, al

que acusaven de baixar-les el salari i provocar l’atur. Així,
protestaren destruint màquines i incendiant fàbriques, es
conegué com Luddisme.

• Paral·lelament, els treballadors es donaren conte dels

problemes comuns, per tant per defendre els seus interessos,
crearen organitzacions de treballadors anomenades: societats
d’auxili mutu. Ajudaven econòmicament als seus membres en
cas de malaltia o atur.

• Les societats obreres foren il·legalitzades, però al voltant del

1825 a Gran Bretanya varen permitir-se, fundant-se així els
primers sindicats, que reunien a obrers d’un mateix treball i
més avant agruparan a obrers de diferents oficis.
 Els nous moviments socials
Les primeres associacions obreres

OBJETIUS DELS
SINDICATS

➡ Millorar les condicions

de treball dels obrers
➡ Defendre el dret d’associació
➡ Reducció de la jornada
laboral
➡ Millores salarials
➡ Regulació del treball
infantil
Evolució de la legislació laboral britànica.
Els nous moviments socials
El moviment obrer

En la nova societat industrial,

alguns pensadors denunciaren les
desigualtats creades pel
capitalisme, proposant aixina nous
models d’organització social.

Estes varen moure’s en dos

ideologies: el marxisme i
anarquisme, que varen sorgir
abans de les revolucions de 1848.
 Els nous moviments socials
El moviment obrer
MARXISME
Una de les primeres ideologies contra el
sistema capitalista. Karl Marx y F. Engels
denuncien la necessitat d’una revolució
obrera:
El fi de la propietat privada portaria a la
desaparició de classes socials i de l’Estat, per
aconseguir la societat comunista, o siga, la
societat sense classes (sense diferències de
classe i de riquesa).
Aixina varen crear-se partits obrers
socialistes, que defenien a més la intervenció
en la vida política a través d’eleccions i
entrada en el parlament.
ANARQUISME
Els seus pensadors varen ser
Proudhon, Bakunin y Kropotkin.
Tenien 3 principis bàsics: la llibertat
individual, la propietat col·lectiva i el
rebuig a l’autoritat, principalment
l’Estat.
Defensaven l’acció revolucionària dels
obrers i camperols per
destruir l’Estat.
S’oposaven a la participació política i a
l’organització de
treballadors en partits.
INTERNACIONALISME
Marxistes i anarquistes defenien la necessitat
d’unir els esforços de la classe obrera front el
capitalisme, el que es va conèixer com
internacionalisme proletari.
Marx va crear al 1864 l’Associació Internacional
de Treballadors (I Internacional), però les
discrepàncies ideològiques feren que
desapareguera.
Al 1889 va fundar-se a París la II Internacional,
que fou només socialista. Crearen els símbols
d’identitat del moviment obrer: himne de la
Internacional i la festa del dia 1 de maig.
 Els nous moviments
socials
El moviment obrer

Què va aconseguir-se?
➡ Els governs a poc a poc anaren elaborant lleis laborals per acabar amb els
abusos dels empresaris.

➡ Va prohibir-se el treball infantil.

➡ Varen concedir-se els primers permisos de maternitat.

➡ Imposaren a l’empresari l’obligació de pagar segurs d’accidents.

➡ Reduiren la jornada de treball a 8 hores

 DEFINICIONS

 SISTEMA NORFOLK
 LUDDISME
 REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
 LLIURECANVISME
 DOMESTIC SYSTEM
 PROTECCIONISME
 PUTTING OUT SYSTEM

 FACTORY SYSTEM