LA DUPLICACIÓ DEL

DNA I LA SÍNTESI DE
PROTEÏNES
 DUPLICACIÓ DNA
Possibles models en la replicació d´ADN
HIPÒTESI
CONSERVADORA

Queden d’una banda els dos filaments

antics junts, i de l’altra els dos nous.

HIPÒTESI
DISPERSIVA
Els filaments finals queden constituïts per
fragments de DNA antic i de nou.

SEMICONSERVADORA

Les dues molècules noves de

DNA obtingut tenen un filament
antic i l’altre nou.
 Experiment de Meselson i Stahl, 1957

CONTROL (Centrifugació de l’ADN conegut) RESULTATS DE L’EXPERIMENT

14 15 ADN 14N i
ADN N ADN N 1ª generación 2ª generación 3ª generación
ADN 15N

Descarta el model Descarta el model

conservatiu dispersiu

INTERPRETACIÓ DE L’EXPERIMENT 3a generació

Cultiu amb 15N Cultivu amb 14N 2a generació
1a generació
 DUPLICACIÓ DEL DNA
La duplicació (fer una còpia del DNA) presenta algunes diferències entre procariotes
i eucariotes.
1) DUPLICACIÓ EN PROCARIOTES

a) Fase d’iniciació: consisteix bàsicament en el desenrotllament i obertura

de la doble hèlix.
- Origen: regió anomenada oriC o punt d’iniciació. Zona en què abunden les
seqüències de bases GATC.
- Punt oriC és reconegut per unes proteïnes específiques que s’hi uneixen i
indiquen la unió dels enzims helicases (trenquen enllaços d’H i s’obre la doble
hèlix). Ori C

Helicasa
Proteïnes
específiques
Les proteïnes L’ helicasa trenca els
específiques ponts d’ hidrogen entre les
s’uneixen al bases i obre la doble hèlix
punt d’iniciació
- Quan la doble hèlix s’obre, es produeix un
desenrotllament i això crea tensions. Les Eviten les
tensions
topoisomerases són els enzims que eviten
aquestes tensions. Topoisomerases
Helicasa

-Les proteïnes SSB (Single Strand Binding,

proteïnes d’unió a la cadena senzilla) s’uneixen
a les cadenes i impedeixen que es tornin a Proteínas SSB
enrotllar.
Impedeixen que
l’ADN es torni a
-Al costat del lloc d’origen de replicació es enrotllar

forma una bombolla de replicació, en la qual

hi ha dues zones en forma de Y anomenades
forquetes de replicació.
Aquesta bombolla es va estenent de forma
bidireccional.
Bombolla de
replicació
b) Fase d’elongació: fase en què se sintetitza una nova cadena d’ADN sobre cada
cadena d’hèlix original. Hi intervé l’ADN polimerasa ( n’hi ha tres tipus: I, II i III).

- L’ADN polimerasa III recorre les cadenes motlle en sentit 3’5’, per tant, la cadena
nova es va formant en direcció 5’3’. (***)

-L’ADN polimerasa no pot iniciar la síntesi d’una nova cadena de zero. Necessita un
fragment d’aproximadament 10 nucleòtids d’ARN (encebador o primer). Aquest
encebador és sintetitzat per un enzim ARN polimerasa anomenat primasa.

- No obstant, com que les cadenes són antiparal·leles, el desenvolupament de l’elongació

presenta lleugeres variacions.

Com que la duplicació

és bidireccional,
cada cadena se sintetitza
en part de manera contínua
i en part de manera
discontínua.
 Quan es forma la bombolla de replicació, l’ADN polimerasa només pot unir
nucleòtids en un dels dos sentits.

1 L’ADN polimerasa necessita un

fragment d’ ARN (encebador o
primer) amb l’extrem 3’ lliure
per iniciar la síntesi.
3’

5’
5’ 2 Una de les cadenes es
3’ sintetitza de manera
Fragments contínua. És la
5’ d’Okazaki conductora o líder.
3’ 3’
3’
5’ 3’
4Cadascun dels fragments requereix
encebedor. Per això, després, l’ADN 5’
polimerasa I va eliminant l’encebador i
omplint els buits amb nucleòtids d’ADN. 3
L’altra cadena és la retardada, perquè
Finalment l’ADN ligasa enganxa la seva síntesi es retarda lleugerament.
entres sí tots els fragments obtinguts.
Consisteix en una síntesi discontínua de
petits fragments d’ADN, anomenats
fragments d’Okazaki.
 Mecanisme d’elongació

La primasa (ARN polimerasa) sintetiza un Les ADN polimerases III comencen la síntesi
1 encebador a cada cadena de la bombolla de 2 de la cadena conductora per l’extrem 3’ de cada
replicació. encebador.
Encebador

Primases

Enebador

3 La primasa sintetitza un nou encebador sobre 4 L’ADN polimerasa III comença a sintetitzar un
cada cadena retardada. fragement d’ADN a partir del nou encebador.
Cadena retardada

Cadena retardada

5 L’ADN polimerasa I elimina l’encebador d’ 6 La ligasa uneix els fragments d’ADN.

ARN, i el reemplaça per ADN.
Nou encebador

Lligases

Nou encebador
c) Correcció d’errors: durant la replicació és freqüent que es produeixin errors
i s’incorporin nucleòtids que no tenen les bases aparellades correctament.

 L’ADN polimerasa (II) actua també com a exonucleasa, eliminant els

nucleòtids desaparellats i després farcint el buit deixat amb nous nucleòtids.

 L’ADN ligasa és la que després uneix els fragments resultants.

Encara que el mecanisme de correcció d’errors és molt eficient, a vegades en

queda algun sense corregir. Aquests errors poden ser importants en l’evolució.
 2) DUPLICACIÓ EN EUCARIOTES
És molt semblant a la dels procariotes, excepte diferències derivades, en part, de la
major complexitat del material genètic dels eucariotes:

 Hi ha cinc tipus d’ADN polimerases (, , , , i  ).

 Els cromosomes dels eucariotes contenen molècules d’ADN molt llargues.
Per abreujar el procés, la replicació s’inicia de manera simultània en diversos
punts de cada cromosoma anomenats replicons.
En els cromosomes dels organismes eucariotes, l’ADN es troba associat a les
histones.
El filament que serveix de patró al filament conductor es queda les histones i tots
dos s’enrotllen sobre els octàmers antics.
El filament que serveix de patró al retardat i el retardat, es cargolen sobre nous
octàmers d’histones formant nous nucleosomes.

 Els fragments d’Okazaki són més petits.

 COMPARACIÓ DE LA REPLICACIÓ ENTRE
PROCARIOTES I EUCARIOTES

PROCARIOTES EUCARIOTES
L’ADN no està enrotllat formant L’ADN està enrotllat i forma
nucleosomes i per tant no necessita nucleosomes per la qual cosa s’ha de
desenrotllar-se tant per ser llegit desenrotllar
Hi ha moltes bombolles de replicació
Només hi ha una bombolla de replicació
(replicons)

Els fragments d’Okazaki tenen de 1 000 a Els fragments tenen entre 100 i 200
2 000 nucleòtids nucleòtids

Hi ha 3 ADN polimerases (I, II i III) Hi ha 5 ADN polimerases (, , , , i )

VÍDEO DUPLICACIÓ: https://www.youtube.com/watch?v=tDJcYjO99OM

L’EXPRESSIÓ DEL MISSATGE GENÈTIC

Aquest esquema va ser considerat durant molts anys el “dogma central de la

biologia molecular”.

ARNt

ADN ARNm PROTEÏNA

Transcripció Traducció

Replicació NUCLI RIBOSOMES

 Redefinició del dogma central de la biologia molecular
Posteriorment es va descobrir que alguns virus posseeixen ARN replicasa, capaç d’obtenir
còpies del seu ARN. Altres tenen transcriptasa inversa que sintetitza ADN a partir d’ARN
mitjançant un procés de retrotranscripció.
Transcriptasa
inversa ADNc
ADNc
(complementari)
bicatenari
ARN
víric
Transcriptasa
Embolcall inversa
RETROVIRUS
Transcriptasa Transcriptasa
inversa inversa

ADNc
Membrana plasmàtica Degradació monocatenari
de la cèl·lula hoste de l’ARN

DOGMA CENTRAL DE LA BIOLOGÍA MOLECULAR

Transcripció

ADN ARN PROTEÏNES

Transcripció Traducció
inversa //
Replicació retrotranscripció Replicació
 LA TRANSCRIPCIÓ
La transcripció és el pas d’una seqüència de DNA a una seqüència d’RNA (tant si és
RNAm, RNAt o RNAr). Els mecanismes són lleugerament diferents entre procariotes i
eucariotes, però sempre hi intervenen:

CADENA D’ADN QUE ACTUA COM A MOTLLE

• ARN polimerasa I ARNr
ARN -POLIMERASES --procariotes 1 tipus, eucariotes 3 • ARN polimerasa II ARNm

RIBONUCLEÒTIDS TRIFOSFAT DE A, G, C i U • ARN polimerasa III ARNt i ARNr

Bases
Ribosa

Ribonucleòtid
trifosfat
1) TRANSCRIPCIÓ EN PROCARIOTES
PROMOTOR OPERADOR GENS ESTRUCTURALS

... TTG ACA TAC ... ...

1. INICIACIÓ 3’ 5’
10 parells bases
Per començar la
transcripció, l’ARN
polimerasa reconeix la 2. ELONGACIÓ
seqüència promotora. Un cop unit l’ARN polimerasa a la cadena
Aquest promotor té unes d’ADN, l’enzim desenrotlla la doble cadena i
seqüències consens comença a llegir (3’5’) seguint un dels dos
(TTG ACA o TAT ATT) filaments (filament patró) i unir (5’3’)
que indiquen a l’enzim ribonucleòtids’. A mesura que avança la
que ha de començar a transcripció, la doble hèlix torna a formar-se.
copiar a 10 parells de
bases cap a l’extrem 5’.
3. TERMINACIÓ 4. MADURACIÓ

La transcripció acaba quan En procariotes, en l’ARNm no es considera que

l’ARN polimerasa llegeix un hi hagi un procés de maduració. Tot i així, en el
triplet de fi de la transcripció cas de l’ARNr i ARNt, el transcrit primari pateix
(ex: TTT) anomenat petites modificacions fins a donar els ARNr i
seqüència terminador. ARNt definitius.
2) TRANSCRIPCIÓ EN EUCARIOTES (RNAm)
1. INICIACIÓ

Hi ha una regió del DNA anomenada regió promotor, on es fixa l‘ARN polimerasa,
que consta de dos senyals anomenats seqüències consens: CAAT i TATA. Aquest
promotor indica a l’enzim que ha de començar a copiar a 30 parells de bases cap a
l’extrem 5’.
PROMOTOR OPERADOR GENS ESTRUCTURALS

TATA box TAC ... ...

3’ 5’
30 parells bases

2. ELONGACIÓ

Un cop unit l’ARN polimerasa a la cadena d’ADN, el procés de síntesi és direcció

(5’  3’). A mesura que avança la transcripció, la doble hèlix torna a formar-se.
A l’extrem 5’ s’afegeix una “caputxa” (metilguanosina trifosfat invertida: m7 Gppp)
que serà la senyal en el reconeixement d’inici de la lectura de la traducció (a més de
bloquejar acció enzims).
 3. TERMINACIÓ

La transcripció acaba quan l’ARN Cua poli-A

polimerasa llegeix una seqüència de fi de

la transcripció (TTA TTT), és a dir, copia Poli-A
polimerasa
AAU AAA.
Punt de tall
A continuació hi intervé l’enzim poli-A-
polimerasa que afegeix a l’extrem 3’ un
segment d’uns 200 ribonucleòtids
Senyal de
d’adenina, l’anomenada “cua de poli-A”. tall

Sembla que serveix d’estabilitzador allargant

la vida mitjana de l’ARNm.
 Procés d’eliminació de seqüències que no es
4. MADURACIÓ (eucariotes) tradueixen (INTRONS). Es produeix al nucli i es
coneix amb el nom de “splicing”, estructura
espliceosoma.
Enzims: ribonucleoproteïna petita nuclear
ADN
(RNPpn) per tallar i després RNA-ligases per
empalmar els exons.
ARN transcrit primari

Cap exons introns exons introns exons introns exons Poli-A

5’ 3’

introns citoplasma
nucli

Cap exons exons exons Poli-A

5’ 3’

ARNm

Cap exons exons exons Poli-A

5’ 3’
 PROCARIOTES EUCARIOTES
Transcripció i traducció es donen de manera Transcripció i la traducció no es fan
simultània (no hi ha nucli diferenciat) simultàniament (hi ha nucli diferenciat)

Els gens són unitats continues. Els gens es troben “fragmentats”. Hi ha

seqüències que es tradueixen (EXONS) i
No hi ha maduració seqüències que no (INTRONS). Hi ha maduració

Els ARNm solen ser policistrònics (tenen més

Els ARNm solen ser monocistrònics
d’un gen) i són llargs

Hi ha només un tipus d’ARN polimerasa Hi ha 3 tipus d’ARN polimerasa

PROMOTOR: PROMOTOR:
TTG ACA o TAT ATT TATA box o CAAT

S’afegeix un cap (guanosina metilada)a l’extrem

No es modifica ni l’extrem 5’ ni el 3’
5’ i una cua (poli-A) a l’extrem 3’
 ARN -polimerasa

Región a transcribir ADN

Punto de inicio

Centro promotor La ARN-polimerasa se une al centro

promotor y comienza la transcripción.

Final de la transcripción

Señal de corte (AAUAA)

Caperuza
ARNm inmaduro La polimerasa sigue transcribiendo
Procesos
un tiempo y después se para.
pos-transcripcionales Punto de corte

Degradación del ARN sobrante

Caperuza

Poli-A
Poli-A polimerasa
ARN mensajero para traducir
EL CODI GENÈTIC

UAA UGA
UAG

AUG

Iniciació
Terminació
 DNA

Cadena DNA 3’ 5’
(patró)

TRANSCRIPCIÓ

RNAm 5’ 3’

Codó
TRADUCCIÓ

Proteïna

Aminoàcid
Característiques del codi genètic
UNIVERSAL DEGENERAT
Compartit per tots els organismes coneguts. A excepció de la metionina i el triptòfan, els
aminoàcids estan codificats per més d’un codó
El codi ha tingut un únic origen evolutiu.
(codons sinònims).
Existeixen excepcions (mitocondris, alguns
Això suposa un avantatge en el cas de mutacions.
bacteris i protozous).

SENSE IMPERFECCIÓ
Cada codó només codifica un aminoàcid.
NO TÉ SOLAPAMENT
Els triplets es disposen de manera lineal i
contínua, sense espais entre ells i sense
compartir bases nitrogenades.
Tot i així pot tenir diferents lectures.

Possibilitat de diverses fases de lectura

Met Gli Tre His Ala Fen Ala

Met Leu Leu Pro

Codons d’ inici
Segona fase de lectura
LA TRADUCCIÓ
LA SÍNTESI DE PROTEÏNES

necessita

ENZIMS I ARN DE
RIBOSOMES AMINOÀCIDS ARN MISSATGER ENERGIA TRANSFERÈNCIA

Formats per On s’uneixen els Com la

Té dues
SUBUNITAT On s’uneix el zones
GRAN AMINOACIL-ARNt
-SINTETASA
Per on
SUBUNITAT s’uneix al
PETITA
ANTICODÓ

LLOC A AMINOÀCID On s’uneix EXTREM 3’

On es situa

Tenen
LLOC P POLIPÈPTID
tres llocs

LLOC E ARNt
Passos de la traducció o biosíntesi de proteïnes
a) Activació dels aminoàcids Aminoacil RNAt -sintetasa
L’enzim uneix l’aa al seu RNAt
amb l’ajuda energètica de l’ATP.
+ +

Aminoácido

ARNtx

La unió es realitza en
l’extrem 3’ del ARNt

Existeixen almenys 20 aminoacil-

ARNt-sintetases, una per cada
aminoàcid. Són enzims molt específics Aminoacil -RNAtx
b) Procés de traducció
INICIACIÓ
E P A Codó iniciador (AUG)
ARNm
Posició E
Posició P

ARNt - Met

Subunitat gran 3) S’estableixen enllaços d’hidrogen

Posició A
entre el codó i l’anticodó.
1) L’RNAm s’uneix a la subunitat
ribosòmica petita gràcies a una regió
4) S’hi uneix la subunitat ribosòmica gran i es forma
líder (proc.) o caputxa (euc).
el complex ribosomal o complex actiu.
Després es mou fins que troba
el codó d’iniciació 5’...AUG...3’
2) Tot seguit s’hi associa l’amino- Tres llocs d’unió o centres:
acil-RNAt iniciador específic E: on se situa l’RNAt sense aa (de sortida)
(l’anticodó 3’...UAC...5’). P: on se situa el primer aminoacil-RNAt
Porta l’aa: met en eucariotes i A: on se situen els aminoacils-RNAt següents.
formilmetionina en procariotes.
5) En procariotes la traducció és simultània a la transcripció, doncs l’RNAm no ha de
sortir del nucli.
En eucariotes l’RNAm ha d’anar del nucli al citosol, on es porta a terme la traducció.
Si l’RNA és prou llarg, pot ser traduït per uns quants ribosomes alhora, formant així una
estructura semblant a un rosari anomenada poliribosoma.
ARNm

Proteïna en
formació

Microfotografía electrónica (MET, Ribosoma

falso color) de un polirribosoma.
 ELONGACIÓ Posició E Posició P

1) Un cop traduït el codó AUG, 2) L’aminoàcid iniciador (met)

al centre A hi arriba el segon s’uneix a l’aminoàcid següent
aminoacil-RNAt. mitjançant un enllaç peptídic,
catalitzat per l’enzim
peptidiltransferasa.

Posició A
Aminoacil -RNAt

5) El dipeptidil queda ara al

centre P i el centre A queda buit.
enllaç peptídic
Desplaçament del ribosoma

5’ 3’
3) El centre P queda ocupat per un RNAt
sense aminoàcid.

4) Es produeix la translocació ribosomal i

l’RNAt sense aa passa a ocupar el centre E
L’aminoàcid
s’allibera de
i surt del ribosoma.
l’RNAt
 FINALITZACIÓ

1) El final de la síntesi està determinat pels 3) A continuació, l’RNAm i les dues

triplets sense sentit: UAA, UGA i UAG. subunitats ribosòmiques se separen.

Codó de terminació
(UAA, UGA, UAG)
ARNm
ARNm
E P A

ARNt

Porció final de la Factor

cadena proteica d’alliberació

4) A mesura que la cadena polipeptídica

2) Aquests triplets són reconeguts pels factors es va sintetitzant, va adoptant una
d’alliberació , que s’instal·len sobre el centre A determinada estructura 2ària i 3ària.
i provoquen la separació de la peptidiltransferasa
i l’alliberament de la cadena polipeptídica.
 REGULACIÓ EXPRESSIÓ GENÈTICA
Model operó
ARN-polimerasa
Promotor Gens estructurals
Operador

Direcció de la transcripció
Gen regulador
Codifica la proteïna
reguladora proteïna
repressora MODEL OPERÓ (model de control):

Les cèl·lules no estan constantment Gens estructurals: codifiquen proteïnes que

sintetitzant tots els tipus de proteïnes,
doncs seria un caos metabòlic.
Així doncs, existeix un sistema de
regulació que va enfocat a controlar la
síntesi d’RNAm / transcripció (ja que la
Q de proteïnes fabricades depèn
directament de la Q de RNAm al
citoplasma).
són estructurals i enzimàtiques.
 Zona promotor: on es fixa la RNA-polimerasa.
 Gens reguladors: codifiquen unes
proteïnes repressores que tenen com a missió
controlar l’activitat dels gens estructurals.
 Zona operadora: on es fixa el repressor..
 regulació de la transcripció del gens de l’enzim
Ex: L’OPERÓ LACTOSA (Escherichia coli) β-galactosidasa (degrada la lactosa a glucosa+
galactosa)

 El repressor produït pel gen regulador, s’associa a la zona operadora i impedeix que la
RNA-polimerasa (que es troba a la zona promotora) transcrigui els gens estructurals.

 Unes molècules anomenades inductors (en aquest cas la lactosa), s’associen als repressors
i provoquen que aquests perdin afinitat per la zona operadora.
L’RNA-polimerasa no troba cap obstacle per actuar i transcriu els gens estructurals.

 Així doncs, en absència de lactosa no es transcriuen els gens i en presència d’aquesta sí.
Inductor
(lactosa)

Repressor Complex inactiu

actiu repressor-inductor

Promotor
Operador

ADN ADN

Transcripció bloquejada
L’ARN polimerasa no pot Transcripció desbloquejada
unir-se a l’ADN