Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Febrer 2022 Número 196

L’ESPERIT DE SANT MEDIR

Quan vaig aterrar a la Bordeta, a principis
dels anys vuitanta, l’únic que coneixia de Sant
Medir era la llegenda del sant, per haver-la llegit
en el costumari de l’Amades.
Tenia uns amics que vivien a Gràcia, i cada
any, el dia 3 de març, anava a casa seva a
rebre les comitives, quan tornaven de la
tradicional romeria a l’ermita del sant, a la Vall
de Gausac, i desfilaven pels carrers de l’antiga
vila de Gràcia, omplint-la d’animació i de dolça
alegria, tot llançant tones de caramels.
segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 portada
L’ESPERIT DE SANT MEDIR
segueix de la pàg. 1
Segons l’Amades: “Sant Medir
era pagès. Vivia en una masia, a
vora del vell camí que anava de
Barcelona al Vallès, en el terme
del poble de Sant Cugat. Llavors
de les persecucions dels cristians
decretades per l’emperador Dio-
clecià, s’esqueia ésser bisbe de
Barcelona sant Sever.
Quan s’assabentà de les
rigoroses ordres cursades contra
els cristians, no va saber quin
determini havia de prendre: si
deixar-se sacrificar per la fe per
tal de donar exemple als seus feli-
gresos, o si procurava salvar-se,
a fi de veure si podia fer quelcom
a llur favor.
Va decidir fer-ho així. Amb uns
quants cristians més, va fugir dalt de cavall en
direcció a Sant Cugat. En passar davant de la
masia d’en Medir, el van veure com sembrava
faves ,el van saludar i el bisbe el va beneir.
Els esbirros del governador de Barcelona,
Dacià, en compliment del mandat de Roma, van
anar a detenir el bisbe i van saber que havia fugit
amb uns companys. Tot seguit van córrer en
persecució dels fugitius. En passar per davant de
la pagesia d’en Medir, van preguntar a aquest si
havia vist passar el bisbe amb uns quants més.
En Medir va contestar que sí, que havien
passat pel camí mentre ell sembrava les faves
que aleshores collia. Els esbirros van creure que
aquell pagès es burlava d’ells o bé que era cristià.
I tant per si era d’una manera com d’una altra el
van matar. La pagesia on es produí el miracle fou
convertida en ermita, que li fou dedicada.
En el segle XIX, el pastisser Vidal, veí de
Gràcia i fill de Sant Cugat, va patir un atac de
dolor tan terrible que es cuidava morir. Postrat
Pedres
Vivents
al llit, va recordar-se del Sant que
es venerava a l’ermita de vora del
seu poble. S’hi va encomanar i li
va prometre que el visitaria cada
any si el guaria, i que faria
propaganda del bé que li hagués
fet, per tal que la seva devoció es
fes extensiva a d’altres persones.
El devot va posar-se bo i va
complir la prometença. Cada any,
el dia de la festa, a cavall d’una
euga, sortia de casa seva per anar
a l’ermita. Abans d’emprendre el
camí, seguit de dos músics, dels
quals l’un tocava la cornamusa i
l’altre el timbal, feia una cercavila
pels principals carrers de Gràcia,
per tal que tothom hagués esment
de la devoció.
Uns anys després, uns amics el van voler
acompanyar. I així va néixer la primer colla, origen
de les nombroses colles que existeixen en
l’actualitat.”
Això era tot el que sabia, aquell boirós
diumenge de novembre quan, passejant per la
Bordeta vaig passar per davant de l’església de
Sant Medir i vaig entrar-hi. Estaven celebrant la
missa de dotze, i em vaig quedar al darrer banc,
observant. Era nou en el barri i cap de les
esglésies on havia estat abans m’havien fet el
pes. En aquella missa hi vaig copsar una
atmosfera diferent, una atmosfera que m’atreia. I,
pel meu bé, vaig quedar captivat. Aleshores era
rector mossèn Bigordà i mossèn Vidal era el Vicari
Episcopal de la zona. Vaig ingressar a la comu-
nitat a través del Grup Cristià de Reflexió que
dirigia mossèn Enric, amb el qual naixeria una
amistat que continua viva en el dia d’avui. A la
primera entrevista ell em va posar en contacte
amb la Roser Munté. La Roser, doncs, va ser
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.
 portada 3

l’amiga que em va acollir i que em va introduir a
la comunitat amb una delicadesa extraordinària,
a ella li dec en bona part, haver-me integrat a la
comunitat.
Vaig assistir a la primera assemblea, vaig llegir
l’ideari i de seguida vaig comprendre que Sant
Medir no era una parròquia de tantes, una
sucursal més del bisbat, sinó que l’esperit m’havia
conduït fins a una comunitat oberta a tothom, i
que la seva influència anava més enllà dels
murs de l’església nova, i que s’estenia per el
barri i fins més enllà del barri. Resumint, que
Sant Medir era la casa del poble, com la va definir
un abbé francès.
Després, va venir el formar part del consell
pastoral, amb Mn. Bigordà primer i després amb
Mn. Vilamala, amb els quals vaig col·laborar com
a secretari del consell, i vaig compartir moments
intensos de treball i d’amistat. Durant els anys que
vaig formar part del consell arxiprestal vaig entrar
en contacte íntim amb Mn. Vidal. Les converses
que vam mantenir, després de les reunions del
consell a les diverses parròquies de l’arxiprestat,
i les seves profundes reflexions, durant el trajecte
de tornada a casa, a les tantes de la nit, les
recordaré mentre visqui.
Gràcies a Sant Medir, la meva família i jo, ens
vam integrar plenament al barri, fins a sentir-nos
part de la Bordeta i de Sants com uns veïns més.
Són tantes i tan nombrosos les amistats que he
fet i les persones amb que he col·laborat, moltes
de les quals, dissortadament ja no hi són, que
m’és impossible nombrar-les totes, però no les
podré oblidar mai, ni mai els hi podré agrair prou
les experiències viscudes.
Estem en temps de fortes turbulències en tots
els àmbits, el futur sempre és incert, i Sant Medir
no és una excepció, això forma part de la condició
humana, els humans morim, però l’esperit és
etern. Confio que l’esperit de Sant Medir venci la
tempesta, i segueixi regnant en el barri i més enllà
del barri, com sempre.
Francesc Combellas

SANT MEDIR A LA BORDETA

Diumenge 6 de març
10.45 h Cercavila de les colles participants. Inici al
davant de la Parròquia de Sant Medir, encapçalada per
la Colla Parròquia de Sant Medir de Sants i la Guàrdia
Urbana Muntada.
12 h Missa solemne, benedicció i imposició de
llaçades a les colles assistents, un cop acabada la
cercavila, amb la participació de la Coral de Sant Medir
(i amb repic de campanes).
Organitza: Colla Parròquia de Sant Medir
Recorregut de la cercavila: Constitució, Gavà, Alpens,
Guadiana, Sants, Gayarre, Gavà, Constitució, Toledo,
Manzanares, Andalusia, Riera de Tena, Constitució,
Viladecans, Corral i Mn. Amadeu Oller.
 4 barri
PARRÒQUIES DE PORTES OBERTES
Dintre els actes commemoratius del centenari
del naixement de Mossèn Josep M. Vidal Aunós, va
tenir lloc, el passat dia 16 de febrer, un col·loqui
sobre el paper de l’església catalana en la lluita
pels drets humans i socials durant la dictadura
franquista. Hi van participar Victòria Molins, Josep
Cruanyes, Magda Oranich, Vicenç Villatoro i Enric
Subirà. El va conduir Jordi Llisterri. La sala d’actes
de Cotxeres, amb les fotografies del Centenari, es
va omplir amb un centenar d’assistents.
En parlar de la persona de Mossèn Vidal, es va
destacar la seva formació d’infància i adolescència
a l’escola pública francesa, impregnada d’aquell
humanisme que posava l’accent en els drets i
deures i en la dignitat humana. La realitat de la vida
al nostre país era molt diferent i Mn Vidal hi va ser
sensible des del primer moment. Sensible a la
manca de respecte pels drets de les persones, a les
desigualtats i al sofriment.
Va ser extraordinàriament acollidor de per-
sones i de col·lectius que tenien qualsevol
necessitat, des de recursos fins a espais on
reunir-se. Quan algú li retreia que acollís tothom, la
resposta era sempre “I si fos Jesús?”
El règim franquista el tenia en una llista negra de
capellans catalano-progressistes, traïdors a l’esperit
de la “cruzada”. Al llistat hi constaven molts altres
capellans que, aprofitant que el concordat prohibia
l’entrada de la policia a les esglésies, van obrir les
seves parròquies a demanda de col·lectius que
treballaven per la democràcia i pel país. Montserrat
va ser el principal refugi i espai on es van fer
trobades i on es va redactar i ciclostilar material,
manifestos i convocatòries.
L’Esglèsia va tenir un paper important en
soscavar els fonaments del règim franquista.
L’Escoltisme promogut per la Delegació Diocesana
va inspirar entre els joves una educació en valors
humans, democràtics i d’amor al país ben allunyada
de la que promovia la OJE; alguns capellans,
professors d’escoles de secundària, van influir en
els joves en el mateix sentit; les esglésies rurals van
mantenir la llengua catalana en moltes cerimònies;
les publicacions en català – Cavall Fort, Serra d’Or,
l’Avenç, l’Infanti– es van fer a redós de l’Església; la
caputxinada, la manifestació de capellans uns
mesos més tard, la tancada a Montserrat, són fets
que deixen clar el compromís d’almenys una part de
l’Església.
Vist des del “nacional-catolicisme” de l’època, tot
això trencava el relat segons el qual ser franquista i
catòlic eren conceptes indissolubles. Deixava clar
que es podia ser catòlic i antifranquista alhora;
la catalanitat era un factor més de diferenciació
i de reivindicació democràtica. Evidenciava que,
almenys una part de l’Església, no era tancada en
ella mateixa ni allunyada de la gent, sinó oberta a
les seves necessitats.
Els ponents van anar desgranant totes aquestes
idees i il·lustrant-les amb les seves pròpies vivències
i anècdotes, parlant des del cor i la convicció, de
manera que el relat era vívid i vibrant.
En arribar a la reflexió sobre quin hauria de ser
el paper de l’Església ara, es va constatar que ja no
cal la funció de suplència a l’hora de trobar espais
per a reunions, però en canvi és imprescindible
que continuï preocupant-se i ocupant-se acti-
vament de les persones que pateixen pobresa,
marginació i necessitats de tota mena. Que surti
de les sagristies i es converteixi, en paraules del
Papa Francesc, en hospital de campanya. Que
comparteixi el dolor per alleujar-lo, sempre amb
arrelament als pobles. La història, que reconeix la
contribució de l’Església en impedir la perpetuació
del franquisme, jutjarà i avaluarà el que faci
l’Església en el present.
El públic va dedicar un molt càlid aplaudiment
als ponents, al moderador i a l’organitzador de l’acte,
Ricard Marco. En sortir, només hi havia paraules
d’elogi per a tots ells. Algunes persones deien “quin
gran regal ens han fet”. El regal era, sobretot, una
mirada sàvia i agraïda als que ens han precedit i un
repte per continuar amb fermesa el camí que
persones com Mossèn Vidal ens van mostrar.
Assumpta Andrés
Comissió dels actes del centenari del naixement de Mn Vidal

Des de la meva
més profunda esti-
mació a Mn. Vidal
Aquests dies a la Parròquia de St. Medir
hem tingut l’honor de celebrar el centenari del
naixement de Mn. Josep M. Vidal i Aunós.
Han sigut tantes i tantes coses les que
hem recordat d’ell; sense anar més lluny
dimecres 16 de febrer es va fer, un dels seus
homenatges, a la seu de les Cotxeres de Sant
que no podia ser més esplèndid. Se’ns van fer
presents centenars de coses que en el silenci
i l’anonimat hem viscut al costat de Mn. Vidal,
i de Sant Medir.
En aquest acte vàrem poder recordar i
donar valor a petits fets que molts dels
creients, seguidors de Crist, inconscientment
vam entrar a formar part de la història del
nostre País, un fet que segueix avui essent
realitat.
Personalment, em sento cofoia de tot el
que es fa, i de ben segur si em fos possible
faria encara més, però sovint em pregunto:
Mn. Vidal que en pensa? Li agrada tanta
ostentació de la seva personalitat?
Senzillament, des de la meva més pro-
funda estimació a Mn. Vidal voldria que el
nostre homenatge estigués plenament d’acord
amb la seva opció evangèlica i que tota la
comunitat de Sant Medir féssim arribar la seva
opció de fe a les generacions futures.
Gràcies, Mn. Vidal, amic i referent de la
meva vida.
Gràcies, comunitat de St. Medir, pel vostre
testimoni.
Lluïsa Puigardeu
Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
parròquia 5
Nous espais per al
Teatre Sant Medir
Com ja sabeu el Teatre Sant Medir ro-
mandrà tancat fins que tinguem un de nou,
però les ganes de fer teatre i fer viure el teatre,
ens continua motivant per tirar endavant.
Hem tingut molta sort; la solidaritat del
barri, ens facilita poder realitzar els nostres
projectes teatrals.
Diverses entitats, ens han ofert petits
espais per dur a terme els assajos.
L’escola Sant Medir, cobreix les neces-
sitats dels nostres tallers infantils.
Tant el Centre Social de Sants com
l’Associació de veïns Badal, Brasil i La
Bordeta, ens han cedit espais, per assajar els
grups juvenil i sèniors.
També tenim pendent, tancar tractes amb
amb Can Batlló.
Estem molt contents, perquè disposem
d'una nova seu; l’escola Cavall Bernat, ens
cedeix el seu teatre per les nostres actua-
cions. És un teatre molt bonic, però hi ha
molta feina a fer, necessitarem moltes mans i
ganes de treballar, però estem segurs, que
aconseguirem tenir un teatre que cobreixi les
nostres necessitats. Ens farà molta il·lusió
veure-us pel nou teatre. Us hi esperem!
 6 parròquia

UN FINAL D’ANIVERSARI
ESPECTACULAR

El proper 13 de març tancarem la cele-
bració del 65è aniversari de la Coral Sant
Medir, que va començar amb un concert al Teatre
Grec de Montjuïc, amb un final de festa que pocs
de nosaltres podíem somiar: un concert al Palau
de la Música Catalana. El repte no era fàcil. Ha
estat un any de represa de l’activitat, però amb
totes les mesures covid necessàries: assajos en
grups petits, mascaretes, distància de seguretat...
A això calia afegir-li un repertori digne de l’ocasió
i el nostre director, el Ramon, aquest cop ens ha
posat el llistó ben alt, segur com està que amb
constància i molta feina al darrere podem arribar
fins on ens proposem.
I sembla que anem pel bon camí: gràcies a
l’esforç de cantaires i membres de les diverses
comissions, que han treballat per organitzar i
promoure l’acte pel barri, i també de tots aquells
col·laboradors i patrocinadors que un cop més
han demostrat que creuen en el nostre projecte,
hem superat el miler d’entrades venudes en un
mes, la qual cosa ens fa ser conscients del gran
poder de convocatòria de la nostra Coral.
Encarem la recta final amb una barreja de
nervis i vertigen. Amb la certesa que serà un dia
inoblidable en les nostres vides i en la història de
la Coral. I amb l’orgull de seguir creixent plegats,
superant les dificultats i afrontant nous reptes com
diu el nostre himne “1956”– amb empenta i il·lusió.
Anna Pena, Cantaire del
Cor Adult de la Coral Sant Medir

Això ha significat que tots els grups han hagut

de fer un esforç extra de compromís personal,
intentant no perdre’s cap assaig (presencial, quan
ha estat possible; virtual, si no), d’estudi individual
a casa, i també, és clar, de promoció del concert
entre familiars i amics per tal d’aconseguir vendre
el màxim d’entrades. Com diu sempre la nostra
presidenta, hi hem hagut de posar tots aquell
suplement d’ànima que ens ha d’ajudar a fer
realitat el somni.

UNA ATEA A SANT MEDIR
Una gran amiga i companya, amb la qual
parlem de tot, de tant en tant li explico la meva
simpatia per Sant Medir. No sóc creient i ella ho
sap, però de vegades li explico les meves
inquietuds cap els fidels i les seves creences, li
tinc un gran apreci i admiració, sempre ha sigut
un mirall i una guia per a mi. Em va dir que
escrivís els meus pensaments sobre el que li deia
i si podia ho fes arribar a la Parròquia.
Els amics que em coneixen, ja ho saben, no
sóc creient. Què faig a Sant Medir? Canto a la
Coral i de fa uns quaranta anys o més… Quins
altres lligams tinc? Em vaig casar, en temps que
encara hi creia i ens va casar un amic que ja no
és capellà.
Sant Medir sempre va ser una Parròquia
diferent a les altres. Tohom sap les implicacions
que va tenir en la més dura època franquista, no
sóc la persona més indicada per explicar la seva
història que està escrita i sabuda. No sóc de la
Bordeta, però sento una gran estimació per tot el
que l’envolta. Segueixo els seus problemes,
conec els capellans que han anat passant i en
especial sento una gran estimació per mossèn
Bigordà amb els seus elogis a la Coral cada
vegada que cantàvem. Vaig seguir la lluita de tota
la comunitat per tal que mossèn Enric no marxés,
jo també vaig signar.
He après moltes coses de les meves amigues
feligreses, m’he sentit respectada, estimada,
ningú m’ha senyalat perquè no anava a com-
bregar, però jo també he estat respectuosa i he
Gràcies a la Coral Sant Medir!
Poder gaudir de música en directe
en temps de pandèmia i al costat de
casa és motiu de joia, de pau…
La vostra música ens ha permès
mantenir la relació, un retrobament
dins de la comunitat i ens ha ajuda a
aprofundir en el nostre interior.
El meu més sincer agraïment a la
Coral Sant Medir, pels cicles de con-
opinió 7
participat en els diferents actes religiosos que
s’han fet: misses, funerals, celebracions… la
Coral ha fet molts dels seus concerts. Un plaer!
El pas de diferents directors per la Coral i la
seva implicació a la parròquia han sigut diferents,
segons les seves creences.
De vegades m’agradaria tenir aquesta fé de
tots aquests feligresos, però no puc, no hi crec.
Sóc atea, sóc agnòstica? No m’ho he plantejat.
No hi vull pensar, en aquests moments no
m’interessa. Estimo els que m’envolten i intento
no fer mal a ningú. Demano perdó quan faig una
cosa malament.
Vaig aprendre un Déu que segurament ara no
és el mateix. Confessions que et feien sentir
malament, que no sabies què dir o que qualsevol
petita cosa era pecat. I tot es perdonava amb uns
“Parenostres” i algun “Ave Maria”. Lluny de la
bondat de Jesús. No entenc en absolut els rituals
de les misses i quan més intento seguir-la més
lluny em trobo. Sé i en conec persones intel-
ligents, creients, practicants i en molts moments
m’agradaria ser com ells, però no puc.
He tingut molta sort en la vida, he sigut molt
feliç, malgrat moments durs que he hagut de
solucionar i conviure. Malgrat tot, ho tinc molt clar:
“El meu cel l’he viscut a la Terra”.
Gràcies, amics i amigues, mossens, feligresos
i tota les persones implicades a la Parròquia.
Una infiltrada que us estima, Carme Ruiz
certs que ha organitzat (i que suposo
anirà organitzant), i fent possible que
la música sigui un element important
en les nostres vides i ens ha ajudat a
molts a sortir de casa.
Gràcies per l’esforç personal que
significa tota l’organització i per la
vostra atenció personal i efectiva
envers la comunitat.
M. Àngels Feliu
 8 parròquia
ESGLÉSIA I EVANGELI
Us fem arribar només un petit tast de la
magnífica i enriquidora conferència del teòleg
Victor Codina que aquest vespre, dimecres
23 de febrer del 2022, hem tingut el goigs
d’escoltar a Sant Medir.
Parlant de la necessària purificació de
l’església, de la necessària demanda de perdó
pels seus pecats: divisió entre cristians, abusos
sexuals, aliances amb els rics, etc., i convertir-
se a l’Església de l’Evangeli, a l’Església de
Jesús de Natzaret, d’una Església pobra i amb
els pobres, en sortida, hospital de campanya,
joiosa i pasqual, que té cura de la Terra… ha fet
present la següent experiència de fe viscuda
pel poeta Joan Maragall i algunes de les seves
intuïcions que encara avui semblen actuals.
Quan el poeta i creient va acudir un
diumenge a una església que havia estat
incendiada i cremada, segurament del barri de
Gràcia, va escriure:
“Jo mai havia sentit una Missa com aquella.
La volta de l’església esfondrada, les parets
fumades i escrostonades, els altars destruïts,
absents, sobretot aquell gran buit negre on
havia estat l’altar major, el terra invisible sota la
pols dels enderrocs, cap banc per seure, i
tothom dret o agenollat davant una taula de
fusta amb un crucifix al damunt, i un bon raig de
sol entrant pel forat de la volta, amb una
multitud de mosques ballant a la llum crua que
il·luminava tota l’església i feia semblar que
sentíem la Missa al mig del carrer”
A Maragall, aquella missa després de la
violència anticlerical de la Setmana Tràgica li
sembla nova, un racó de les catacumbes dels
primers cristians.
Extret dels apunts de Victor Codina
Lluïsa Puigardeu – Grup de Drets Humans
parròquia 9
10 parròquia

GRUP D’APROFUNDIMENT DE LA FE
La parròquia de Sant Medir és rica en grups
i fa dos anys en va néixer un altre: el grup
d’aprofundiment en la fe.
Arran de la meva adscripció com a diaca, ja
fa més de dos anys, a la parròquia, vaig anar
coneixent tota la seva riquesa, humana i
cristiana, i vaig pensar que seria bo oferir la
possibilitat d’anar aprofundint la fe que ens
agermana: la fe cristiana.
Es va fer una crida oberta a la comunitat i
des d’aleshores unes quantes persones han
constituït el grup. Ens reunim un dimecres al
mes, una hora, de 3/4 de 8 a 3/4 de 9.
Les primeres sessions van estar dedicades
a aclarir què entenem per fe i a constatar que
creure o tenir fe, tenir confiança, forma part de
la condició humana i que la fe pot ser de tipus
molt diversos (fe en una altra persona, fe en un
mateix, fe en una institució, fe en una realitat
transcendent...).
Després, en l’àmbit de la fe, vam precisar
què és la fe religiosa i vam estudiar breument
les principals religions en la història i en
l’actualitat, per després centrar-nos en la religió
cristiana.
La fe cristiana comença amb l’afirmació que
Jesús de Natzaret, un home que va viure a
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
parròquia 11
Israel (Palestina) ara fa dos mil anys, va anun-
ciar, amb paraules i obres, la certesa de la
bondat i l’amor de Déu a tothom; que aquesta
activitat el va dur a ser condemnat i executat en
una creu romana; i que, tres dies després de la
seva mort i enterrament, es va aparèixer viu als
seus deixebles, amb una vida nova, ressuscitat
de la mort, i els va manar que anessin per tot el
món a anunciar la Bona Notícia que ell els havia
ensenyat i que bategessin, en el nom del Pare
i del Fill i de l’Esperit Sant, als que acollissin la fe.
Per tant, en el nostre grup, hem aprofundit
els episodis centrals de la vida, passió, mort i
resurrecció de Jesús –anomenat el Crist, l’Ungit
de Déu, pels seus deixebles–, i ara estem
tractant els inicis de la comunitat dels que van
creure en ell, comunitat anomenada Església, i
la seva expansió, des de Jerusalem a la resta
d’Israel i als altres països dominats aleshores
per l’Imperi romà.
Aquesta història dels inicis de l’Església
cristiana està bellament exposada en els Actes
dels Apòstols, el llibre del Nou Testament que
és la continuació de l’Evangeli segons sant Lluc.
El tractarem en les següents sessions d’aquest
curs, a les quals us convidem cordialment a
participar.
Aureli Ortín, diaca
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta
 agenda

Sant Medir a la Bordeta, diumenge 6 març

10.45 Cercavila encapçalada per la Colla Parròquia de Sant Medir
12 h Missa solemne, benedicció i imposició de llaçades
Participació de la Coral Sant Medir

ESPECTACLE FAMILIAR
del Taller infantil Nicolás Mérida
Dissabte 26 i diumenge 27 de març, 18 h, escola Cavall Bernat

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Coral Sant Medir

Tots els dimecres laborals d’11 a 1 del matí. Concert 65è Aniversari
Diumenge 13 de març a les 17.30 h
Aula Oberta Bordeta Auditori Can Batlló
Palau de la Música Catalana.
www.aulabordeta.cat Nova ubicació i nou horari.
Lloc: Auditori de Can Batlló Grup de Solidaritat Constitució, 17
Horari: de 6 a 7 de la tarda dels DIMARTS
Alimentació i salut intestinal Atenció social
1 de març de 2022, a càrrec d’Eulàlia Vidal Tots els dimecres laborables de 10 a 12.30h
Centenari de Mn. Josep Maria Vidal Aunós Rebost solidari
8 de març, a càrrec de Pepita Plana Entrega d’aliments un cop al mes prèvia
Mobilitat ciutadana derivació dels Serveis Socials de l’Ajuntament,
15 de març, a càrrec de Pau Noy Càrites, EAIA, Cap de la Zona
La cura de llarga durada és cosa de dones?
22 de març, a càrrec de Teresa Torns Espai Solidari Constitució, 28-30
Música per a pianola de compositors catalans
sota pseudònim Amistat i convivència
29 de març, a càrrec de Jordi Roquer Relacions humanes. Taller artesanal contra l’atur
Renda bàsica per existir, renda màxima per Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
la llibertat Català. Xerrem-Junts, dijous de 6 a 7.30 h
5 d’abril, a càrrec de Daniel Raventós Cultura i Lleure. Participació en sortides i
Esplai Passatge Toledo, 10 2n
excursions, diferents activitats del barri de la
parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com el coneixement del país
Taller d’informàtica
Sants 3 Ràdio Campanar Matins, dilluns d’11 a 12.30 h
Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matí per Tardes, dimarts 6 a 7.30 h
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè. Espai educatiu
Una aula per aprendre, compartir, conèixer i
Grup d’Aprofundiment en la Fe gaudir, dijous de 6 a 7.30h (infants de primària)
Trobada el dia 8 de març a 3/4 de 8 a l’església Hort solidari a Can Batlló

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda