Pedres

www.parroquiasantmedir.cat
Vivents Octubre 2021 Número 192

CENTENARI DE
MN. JOSEP M.
VIDAL I AUNÓS
(1921 - 2021)

Homilia de Mn. Enric Subirà en l’Eucaristia de la que tu ets un testimoni privilegiat de la

de la celebració del Centenari de Mn. Josep
M. Vidal i Aunós (1921-2021).
Mn. Bigordà, gràcies per ser aquí amb
nosaltres i acompanyar-nos en aquesta festa
persona de Mn.Vidal. Tu i ell heu estat com
un duo, aquest duo que des dels orígens, tu
amb Mn. Amadeu, i després amb Mn.Vidal
heu conreat això que ens parlava la Pepita
Plana fa una estona. segueix pàg. 2

Butlletí informatiu de la Parròquia de Sant Medir

 2 parròquia
CORAL SANT MEDIR PRESENT EN
ELS PREMIS OCTUBRE A LA TRAJECTÒRIA I CORRELLENGUA
El passat 29 de setembre l’Associació Més Junts
sempre anem més lluny va lliurar els Premis
Octubre a la Trajectòria 2021 als ex presos polítics
i exiliats: Carles Puigdemont, Carme Forcadell, Oriol
Junqueras, Joaquim Forn, Dolors Bassa, Jordi
Turull, Antoni Comin, Meritxell Serret, Clara Ponsatí,
Lluís Puig, Josep Rull, Raül Romeva, Jordi
Sanchez, Jordi Cuixart, Anna Gabriel i Marta Rovira.
L’acte va tenir lloc a les Cotxeres de Sants.
Aquests premis volen ser un reconeixement a
aquelles persones, associacions, col·lectius i entitats
que s’han distingit al llarg de la seva trajectòria en
la defensa d’una societat més justa, més
democràtica i més lliure, treballant per la llengua
catalana, la independència del nostre país i la unitat
d’acció. A l’acte hi havia una pantalla per fer
connexió amb les persones exiliades i amb les que
no van poder assistir presencialment a la recollida
del premi.
La Coral Sant Medir ens vam sentir honorats
i enorgullits d’haver estat convidats a obrir l’acte
cantant. Poder cantar junts de nou i en un acte com
aquest a alguns de nosaltres ens va emocionar
profundament. Cantar el Més lluny i el Venim del
Nord, venim del Sud d’en Lluís Llach, el Quan ens
tornem a abraçar de Xavi Sarrià i acabar l’acte amb
els Segadors davant de persones que fa poc es
trobaven privades de llibertat, va fer aflorar moltes
emocions i un profund sentiment de solidaritat i
empatia entre els presents.
El programa de ràdio de la Coral, l’Acord de
Veus núm. 62 del 3 d’octubre que s’emet a Sants3
Ràdio, se’n va fer ressò de tot incloent cançons i
Pedres
Vivents
breus entrevistes que vam poder fer a alguns dels
ex presos polítics.
Un any més, la Coral Sant Medir hem participat
també en una nova edició del Correllengua de
Sants, Hostafrancs i la Bordeta, que va tenir lloc
el 16 d’octubre a la rambla de Sants i que aquest
any estava dedicat a l’escriptora Isabel-Clara Simó.
La comissió organitzadora està formada per prop de
vint entitats i es coordina a través del Secretariat
d’Entitats de Sants, Hostafrancs i la Bordeta.
El  Correllengua, inspirat en la Korrika per
l’impuls de l’euskera del País Basc, és una iniciativa
popular que es fa cada any en els territoris de parla
catalana, amb l’objectiu de mostrar la vitalitat de
la llengua catalana i fomentar-ne el seu ús. Per això
es realitzen activitats de caràcter lúdic, festiu,
pedagògic i reivindicatiu a diversos pobles, barris o
ciutats, donant lloc a múltiples Correllengües.
Cada any una entitat que celebri el seu
aniversari llegeix el Manifest del Correllengua.
Aquest any hem estat la Coral Sant Medir, en
plena commemoració del nostre 65è aniversari,
els que hem llegit el Manifest, escrit per M.
Carme Junyent, del Grup d’Estudi de Llengües
Amenaçades. El Manifest acaba recordant unes
boniques paraules d’Isabel-Clara Simó que ens
haurien de convidar a la reflexió: “Aquest any
hauries de dedicar algun esforç a salvar la teva
llengua, que està en perill d’extinció; per
exemple, parlant-la.”
La Coral hi vam ser presents durant tot el dia, en
el nostre estand, per difondre les nostres activitats i
poder explicar qui som i què fem. I al vespre, oferint
una petita mostra de la nostra música als assistents.
La presència de la Coral en aquests actes
referma els nostres objectius com a entitat cultural i
educativa que som. Defensem la cultura, i en
concret la cultura popular, la nostra llengua i la
llibertat, vivint la música i compartint-la amb el nostre
barri, el nostre districte, la nostra ciutat, el nostre
país. Compartir aquesta riquesa, aquest
coneixement únic i singular del món a través de la
música, per nosaltres, és llavor per a un món millor.
Si esteu interessats en provar la coral o saber de
nosaltres o dels nostres concerts, contacteu-nos a
info@coralsantmedir.cat.
Marta Tort, cantaire de la Coral Sant Medir
Edita: Parròquia de Sant Medir
Consell de redacció: Montserrat Garcia, Pepita Plana,
Enric Subirà, Francesc Combelles
Maquetació: Gràfiques Lorenzo; Disseny: O. Forcades.

CENTENARI DE MN. JOSEP M. VIDAL I AUNÓS
segueix de la pàg. 1
Heu conreat aquesta comunitat assaonada per
aquest barri meravellós de la Bordeta. Gràcies Mn.
Bigordà per tot el que has ajudat a Mn.Vidal a ser
el que avui recordem. Gràcies perquè això repre-
senta que tu també hi tens part en aquest
recordatori que volem fer del centenari del naixe-
ment de Mn. Vidal.
Mn. Bigordà, et volem donar les gràcies tota la
comunitat. Has fet molt per Sant Medir, juntament
amb Mn.Vidal heu estat els capdavanters de moltes
lluites que avui en trobem els fruits, gràcies.
Quin evangeli més bonic hem escoltat, que ens
ha llegit Mn. Aureli (Jn. 13,5-17). Un evangeli que
ens parla de qui és més important, el que està
assegut a la taula o el que serveix? Jesús els fa
aquesta pregunta als seus deixebles.
Sabeu en quin moment els fa aquesta pregunta
Jesús? I quin sentit té?
Quan Jesús veu a venir que el temps se li acaba,
ell expressa el millor dels seus sentiments, les
millors confidències als seus amics, els seus
deixebles. Ell vol expressar allò que té més sentit
de la seva vida. I Jesús els confia a aquells deixe-
bles que capgirin aquest esquema de “superioritat”.
Tots som iguals. En aquella època els qui servien
eren considerats uns esclaus.
Amigues i amics no hi ha inferiors ni superiors,
Jesús ens diu: feliços vosaltres quan poseu en
pràctica el rentament de peus.
El text que hem escoltat avui, és perquè Mn.
Vidal d’alguna manera, ens ha deixat aquest
missatge de ser servidors, és a dir, tenir els
sentiments d’abastar qualsevol favor pels altres, de
manera que el seu record ha de ser viu perquè,
mireu, la millor manera d’acomiadar un difunt i de
tenir-lo present és posar de relleu les seves causes
i els seus objectius. És així, que si realment estimem
aquella persona que ens ha deixat, nosaltres hem
de continuar la seva tasca i aquesta és la tasca que
Mn. Vidal vol que duem a terme. De fet, aquesta és
la seva herència.
Quina herència? Les causes per les què ell es
va fer present a la vida, moltes causes; la seva
afabilitat amb l’escolta i l’amistat, el seu com-
promís en la fe, el seu compromís amb la
societat, amb la cultura, amb el món laboral, el
seu compromís amb el país.
Jo crec que a nivell cultural va ser testimoni
d’aquest amor al país a través de la cultura.
Quantes coses va ajudar a tirar endavant, moltes
d’elles acompanyat de Mn. Bigordà: l’escola Proa,
escola Sant Medir, el Premi Amadeu Oller, i donà
vida al teatre amb el Sr. Planes, recordat per molts
dels que som aquí, la Coral, etc.
portada 3
El seu caràcter obert amb les relacions huma-
nes, el seu compromís amb el país; va col·laborar
en la creació d’institucions com l’Assemblea de
Catalunya, la Solidaritat Catalana. Ell com a
nacionalista, maldava per una Catalunya lliure fora
de la carcassa franquista i de l’estat espanyol, en
altres paraules, l’afer de Catalunya per a ell era
sempre un tema pendent, expressava sovint amb
vitalitat tota denúncia de les injustícies sobretot
entre els anys 60 i 70 en els quals la repressió del
sistema polític i policial va ser molt forta.
Ens podríem preguntar finalment qui era
aquesta persona, qui era Mn.Vidal. Era aquella
persona plena d’humanitat, lluny de tot cleri-
calisme, valent en la defensa de les seves
conviccions, arrelat a la nostra terra i sempre
compromès amb la gent. Era lliure com una au del
bosc, però disciplinat i exigent en si mateix per dur
a terme la seva vocació de l’home de Déu i de
l’home dels altres.
L’esperit del concili el va marcar molt i el va dur
a terme fins allà on el van deixar. Mn. Bigorda és un
dels testimonis d’aquest esperit que va tenir
Mn.Vidal i la comunitat de Sant Medir.
Mn.Vidal trobava a faltar una església més
fraterna i més lliure, sempre brollarà de la seva boca
aquesta paraula de servir. Quan no hi ha servei, hi
ha, dissortadament, relacions de poder i de domini.
Ell pretenia una església més inculturada i més
compromesa pel país però sobretot parlava
d’una església més laica i sense privilegis
polítics ni socials.
Acabo, tal vegada per Mn.Vidal era un somni tot
allò que pensava i comunicava, doncs sempre ens
feia part dels seus sentiments amb una profunda
esperança cristiana. Tota iniciativa de cara a la
renovació de l’església era motiu d’interès i afecció
per a ell. Recordeu, ell va impulsar junt amb altres
mossens d’Europa aquells famosos col·loquis Euro-
peus de Parròquies.
De fet, avui casualment s’inicia arreu de
l’església catòlica el tram de preparació del Sínode
convocat pel Papa Francesc, un Sínode que vol
revifar la flama de l’evangeli per una església que
esborri el clericalisme i amb una presència laica dins
del món d’avui, un món que trobi l’acolliment i el
respecte a la llibertat religiosa dins l’encaix d’una
nova manera de viure en església.
Amigues i amics, l’esperit de Mn. Vidal no ens
deixarà mai, continuarem pregant amb ell, conti-
nuarem lluitant com ell i seguirem tenint esperança
com ell. Que les seves causes siguin també les
nostres. Gràcies.
Mn. Enric Subirà
 4 opinió
EL DISCURS DE PAU CASALS
En una sessió solemne el dia 24 d’octubre de
1971, el secretari general de les Nacions Unides,
U-Thant, lliurà al compositor i músic català Pau
Casals la Medalla de la Pau. Agraït i incisiu va
correspondre a la distinció amb un testimoni impres-
sionant de la seva humanitat i l’estimació per
Catalunya i per la pau al món. El proper diumenge
24 d’octubre de 2021 farà exactament 50 anys
que a la gran sala d’actes de l’ONU es van sentir
les seves fermes conviccions i la versió més
emocionant d’El cant dels ocells, sortit del seu
instrument musical estimat: el violoncel.
Pau Casals digué a l’assemblea amb veu
emocionada i tremolosa: “Aquest és l’honor més
gran que he rebut a la meva vida. La pau ha estat
sempre la meva preocupació. Ja en la infantesa vaig
aprendre a estimar-la. La meva mare, quan jo era
noi, em parlava de la pau, perquè en aquell temps
també hi havia moltes guerres. A més, soc català.
Catalunya va tenir el primer parlament democràtic
molt abans que Anglaterra. I fou al meu país on hi
hagué les primeres nacions unides. En aquell
temps, segle onzè, van reunir-se a Toluges per
parlar de pau, perquè els catalans d’aquell temps ja
estaven contra la guerra. Per això l’ONU, que
treballa per l’ideal de la pau, és en el meu cor.
Fa molts anys que no toco el violoncel en públic,
però crec que he de fer-ho en aquesta ocasió.
Tocaré una melodia del folklore català: El cant dels
ocells. Els ocells, quan són al cel, van cantant:
‘Peace, Peace, Peace’ (pau, pau, pau) i és la
melodia que Bach, Beethoven i tots els grans
haurien admirat i estimat. I, a més, neix de l’ànima
del nostre poble, Catalunya”.
Quina paraula més excelsa va eixir de la boca
de Pau Casals en l’assemblea de l’ONU: Toluges! I
va ser en aquelles verdes prades i no a dins de la
catedral d’Elna, on comtes, bisbes i pagesos de tota
mena, guiats per l’abat Oliba, van parlamentar i
acordar sobre quines mesures urgents calia prendre
per pacificar el nou país que s’anava fent i ara
humiliat per un feudalisme sense escrúpols. En un
moment que el protagonisme dels comtats catalans
prenia autonomia, alliberats com eren, de les restes
de l’imperi carolingi que no havia ajudat en la
defensa de les fronteres del sud trencades per la
invasió musulmana.
Recercant en mapes antics l’indret català de
Toluges, em va sorprendre que el discurs èpic sobre
aquest lloc hagi estat tan minvat, tot i ser el
germinador que va guiar el caminar històric de
Catalunya, basat en els pactes, les confederacions
i el parlamentarisme. Al segle XI, refermats i definits
la major part dels comtats de Catalunya Vella,
esdevinguts petits estats, i tal com ja he dit, les
insaciables ambicions dels senyors feudals que
actuaven arbitràriament i sempre a favor dels seus
interessos, provocà inseguretat i el desordre
acampà ràpidament arreu. Aquest trànsit cap al
feudalisme debilitava el poder comtal, el robatori de
béns eclesiàstics i la submissió violenta dels
pagesos, homes lliures que cultivaven la terra i ara
sotmesos a servitud.
El gran Oliba, abat de Ripoll, de Cuixà, fundador
de Montserrat i bisbe de Vic, que havia renunciat als
drets dinàstics del Berguedà i el Ripollès, tot i ser
germà dels comtes Bernat Tallaferro de Besalú i
Guifré II de la Cerdanya, liderà amb autoritat
episcopal i amb el seu tarannà conciliador i
diplomàtic el moviment de Pau i Treva de Déu, per
evitar els robatoris, la violència i els desnonaments
injustificats. A la trobada de Toluges es començaren
a forjar les bases d’un nou ordre consensuat, i els
fonaments dels pactes i el parlamentarisme de la
futura nació catalana.
Les paraules de Pau Casals endolciren l’acte a
l’ONU. Els aplaudiments i les abraçades commo-
gueren a molts, i la solemnitat d’aquell moment
segurament no va aturar cap guerra, però mai més
ningú podrà dubtar de la voluntat manifestada per
Pau Casals: un clam i desig de pau malgrat totes les
maltempsades històriques. Aquest clam hauria de
perdurar com un valuós testimoni per sempre. Ja no
calien més paraules i aleshores, en un moment
màgic, el violoncel de Casals va tocar El cant dels
ocells: “L’Àliga imperial va pels aires volant i cantant
amb melodia. / Respon-li el pardal: esta nit és Nadal,
és nit d’alegria! / Cantava el rossinyol, formós com
és el sol, brillant com una estrella. / Cantava el
cotoliu: ocells veniu, veniu, a festejar l’aurora. / La
garsa, la griva i el gaig diuen: Ja ve el maig! /
Respon la cadernera: Tot arbre reverdeix, tota planta
floreix com si fos la primavera!”.
Ramon Casanovas. El 9 Nou, 15-10-2021

AULA OBERTA EL FUTUR PARC
A LA BORDETA, DE CAN BATLLÓ
ENS RETROBEM!
Després de més d’un any i mig d’inactivitat
ha tornat a posar-se en marxa l’Aula oberta a la
Bordeta amb la celebració de l’Assemblea dels
seus socis/sòcies el passat dia 18.
Amb una assistència d’unes 40 persones,
cal destacar el relleu a la presidència que
deixa en Joan Laporta i asumeix  en Toni
Casanovas, amb ganes i il·lusió de tirar
endavant aquesta institució que enguany
celebra el seu 32è aniversari.
Davant la manca previsible de subvencions
es fa una crida a que totes les persones inte-
ressades es facin sòcies, amb el compromís per
part dels responsables de mantenir el nivell de
qualitat de les conferències realitzades en els
darrers anys així com les sortides a museus i
exposicions.
Recordeu que les conferències es realitzen
sempre de 6 a 7 de la tarda dels dilluns i que
podeu ampliar aquesta informació a la web de
l’Aula que és aulabordeta.cat
Toni Casanovas
Constitució, 17 - Tel. 93 421 65 27
barri 5
Barcelona ha començat les obres del futur
parc de Can Batlló al barri de la Bordeta –dis-
tricte Sants-Montjuïc– per naturalitzar 26.000m2
de l’antic recinte industrial i convertir l’espai “en
un referent de sostenibilitat, vida comu-
nitària i espai ciutadà”. Les tasques, amb una
durada prevista de 14 mesos i una primera
inversió de 12,3 milions d’euros, preveuen la
plantació d’un bosc en un espai central i la
construcció d’un camí d’aigua que en permetrà
la sectorització segons els usos.
El projecte, que “respecta el patrimoni
industrial” integrant les façanes de les
antigues naus industrials, també manté l'àrea
d'esbarjo de gossos i els horts comunitaris i
s’instal·laran jocs infantils.
En la segona fase de construcció està
prevista també la instal·lació de 3.520 m2 de
plaques fotovoltaiques, així com mecanismes
de drenatge de l’aigua de pluja. Aquest nou
espai verd representa sumar a l’oferta de la ciutat
més àrees d’esbarjo i d’estada, en sintonia amb
la direcció marcada per la ciutat per mitigar els
efectes del canvi climàtic amb l’adopció de
mesures que redueixin la contaminació atmos-
fèrica i acústica.
Conferències
Reunions veïnals
Ball per a persones
amb autonomia limitada
Aula Oberta de la Bordeta
 6 opinió
MONTSERRAT ÉS DESVETLLA
“
Amb vostre nom, comença
nostra història, i és Montserrat,
el nostre Sinaí.”
Jacint Verdaguer, Virolai.
Els pobles acostumen a tenir una muntanya
com a signe d’identitat. És la muntanya on
habitaven els déus antics, i és des de la
muntanya on Jahvé parlà als seus profetes i dictà
els manaments al seu poble.
Els catalans tenim la nostra muntanya
sagrada en Montserrat. A Montserrat hi
aflueixen un seguit de fets naturals, religiosos,
històrics i culturals: la figura inconfusible de la
serralada, la seva situació geogràfica, i el seu
monestir, un focus de cultura i d’espiritualitat,
presidit per la icònica imatge de Santa Maria,
que fan de Montserrat la muntanya més
emblemàtica del nostre país.
A Montserrat, la muntanya i el monestir
formen una unitat, on tothom hi té cabuda, un
lloc d’acollida on s’és ben rebut, sense tenir en
compte la fe, la filosofia, o l’ideari de cadascú,
sempre que hi arribi amb esperit de pau i de
concòrdia, que és l’esperit del seu fundador
l’abat Oliba, pare de la nació catalana, l’home
de la Pau i Treva de Déu, enmig de les lluites i
conflictes del segle XI.
Aquest esperit ha propiciat que Montserrat
sempre hagi estat present en els moments
crucials de la nostra història. En èpoques
difícils, Montserrat ha estat un far enmig de la
tempesta. En temps ben recents, els nostres
intel·lectuals i els nostres polítics han pujat a
Montserrat cercant diàleg, consens i solidaritat.
La gent del nostre poble, tant en moments de
joia com en temps de tempesta, mai no ha
deixat de peregrinar-hi per invocar la protecció
de Santa Maria, i per oferir-li els seus fruits, els
seus cants i les seves esperances.
La muntanya, igual que la societat humana,
també té els seus períodes de descans, no
sempre està activa. En temps difícils com els
que travessa el nostre poble, trobàvem a faltar
la font d’energia que ha emanat en altres temps,
per donar-nos força i per poder continuar lluitant
amb fe i amb ànim, sense decaïment.
Sortosament, sembla que Montserrat es
desperta del seu endormiscament. L’elecció
d’un nou abat en la persona del monjo Manuel
Gasch Hurios, revifa les nostres esperances.
Per la comunitat de Sant Medir i per la Bordeta,
ha estat una agradable sorpresa saber que el
nou abat era “el fill de l’Angelina Hurios”. La
gent gran encara manté viu el record de
l’Angelina, aquella noia de la Bordeta, que va
destacar per la seva activitat i el seu esperit
obert i emprenedor, i que va cursar una carrera
universitària, en un època fosca en què els drets
fonamentals de la dona en particular, i dels
ciutadans en general eren conculcats.
Els vincles de Sant Medir amb Montserrat
venen de lluny, només cal recordar que va ser
a Sant Medir on l’abat Escarré va voler celebrar
 barri 7

Venda de
Castanyes i Moniatos
solidaris
Diumenge 31 d’octubre
de 10 a 13 h del matí
a la placeta de l’Església
de Sant Medir
l’eucaristia de comiat a la terra catalana –una
terra on només tornaria moribund–, quan va
haver de marxar a l’exili. Jo no hi era, però vaig
conèixer àvies del barri que m’ho van explicar Lluitem
amb llàgrimes als ulls.
contra
L’any 2025 cauran mil anys a l’espatlla de
nou abat, però les seves declaracions en ocasió
l’atur
de la seva elecció i de la seva benedicció el
passat dia 13, les seves arrels familiars, amb
uns pares advocats, lliurats de ple a la defensa
de les persones desfavorides, i els seus
referents en la vida monàstica, ens infonen
noves esperances.
Sant Medir, des de la Bordeta saluda al nou
abat, i li assegura que estem al seu costat,
alhora que preguem a Santa Maria de
Montserrat, que el beneeixi, i li sigui propícia en
la seva empresa de continuar al servei del
poble. I si fos possible, encara que em temo que
és demanar molt, tant de bò que poguéssim
celebrar el mil·lenari de Montserrat en una
Catalunya lliure i independent com havia estat i
com hauria d’haver estat sempre.

Francesc Combellas

Només al 103.2 FM
tota l’actualitat de Sant Medir
Fem ràdio Fem barri
 agenda

CONCERT DE CANT I ORGUE amb motiu del centenari de

Mn. Josep M. Vidal i Aunós 1921 - 2021
OLGA MIRACLE, soprano
GUILLAUME LAWLESS, orgue
Diumenge 7 de novembre a les 19.30 h, església de Sant Medir

UNA APROXIMACIÓ A L’ATENCIÓ

AL FINAL DE LA VIDA
Cures pal·liatives, document de voluntats anticipades, llei de l’eutanàsia

Dr. Ferran Masanés

Comité d’Ètica Assistencial de l’Hospital Clínic de Barcelona

Dimecres, 17 de novembre de 2021 a les 8 del vespre

a la Sala Nova. Organitza: Drets Humans de Sant Medir

Arxiu Històric de Sant Medir Campanar Esplai Passatge Toledo, 10 2n

Tots els dimecres laborals d’11 a 1 del matí
Aula Oberta Bordeta Sala Nova
www.aulabordeta.cat Conferències de 18 a 19 h
A cavall entre l’Ateneu barcelonès i l’IEC
Dilluns 8 de novembre a càrrec d’Eulàlia Espinàs
Meteora, els monestirs penjats a l’aire
Dilluns 15 de novembre a càrrec Pep Marcè
Noves formes de capitalisme
Dilluns 22 de novembre, d’Andreu Missé
La corrupció a Espanya, un problema endèmic?
Dilluns 29 de novembre, de Jaume Muñoz
Catequesi familiar Passatge Toledo,10 2n
Dimarts de 5.30 a 6.30 de la tarda
Sants 3 Ràdio Campanar
Relats bíblics, dissabtes a les 12.30 del matíper
F. Combellas, M. Cors i R. Muntè
Quadre Escènic Sant Medir Teatre
Ella és ell y él es ella. Dinàmics
Dissabte 13 i diumenge 14 novembre, a les 18h
L’Execució. QESM
20, 21, 27 i 28 de novembre, a les 18h
Dissabtes, 5 a 8 de la tarda www.esplaisantmedir.com
Grup de Solidaritat Constitució, 17
Atenció social Dimecres laborables de 10 a 12.30h
Rebost solidari Entrega d’aliments un cop al mes
prèvia derivació dels Serveis Socials de l’Ajunta-
ment, Càrites, EAIA, Cap de la Zona.
Espai Solidari Constitució, 28-30 ent. 3a
Amistat i convivència
Taller artesanal contra l’atur
Dilluns i dimarts de 5 a 7.30 h de la tarda
Català. Xerrem-Junts, dimecres de 6 a 7.30 h
Cultura i Lleure. Participació en sortides i
excursions, diferents activitats del barri de la
parròquia per fomentar l’intercanvi cultural i
el coneixement del país
Taller d’informàtica
Matins, dilluns d’11 a 12.30 h
Tardes, dimarts de 6 a 7.30 h
Espai educatiu
Una aula per apendre, compartir, conèixer i
gaudir, dijous de 6 a 7.30 h (infants de primària)
Hort solidari a Can Batlló

Parròquia de Sant Medir

Carrer Constitució, 17 - 08014 Barcelona - Catalunya
Telèfon 93 421 65 27 - info@parroquiasantmedir.cat
Despatx parroquial:
Dilluns i dijous de 6 a 8 de la tarda

Podeu llegir les revistes en format digital a https://grafiqueslorenzo.cat/parroquia