Índex: Dante Chemi

Grup 13
2. Introducció
3. Marc teòric
3.1 Anàlisi del sistema educatiu primari i secundari de Barcelona.
3.2 Anàlisi del sistema educatiu primari i secundari de Ciutat Autònoma de
Buenos Aires.
3.3 Comparació entre els sistemes educatius de Barcelona i Ciutat Autònoma de
Buenos Aires.
4. Marc Pràctic
4.1 Entrevistes a professors.
4.2 Entrevistes a estudiants.
5. Conclusions
6. Fonts d’informació
7. Annexos

Marc teòric: Anàlisi del sistema educatiu primari i secundari de Barcelona.

A Barcelona l’escola primària i l’escola secundària són els dos nivells d’educació obligatòria,
tot i què abans es pot fer l’educació infantil i després es presenta la possibilitat de fer el
Batxillerat, la formació professional també anomenada vocacional, ensenyaments esportius,
d’idiomes i/o artístics i ensenyaments universitaris.

En l'àrea de Barcelona es troben tres tipus de centres educatius: les escoles de

ensenyament públic, pertanyents o bé a la Generalitat de Catalunya o l'ajuntament de
Barcelona i amb un pla d'estudi aprovat per autoritats locals, les escoles d'ensenyament
privat concertades, de gestió i propietat privades, matrícula subvencionada pel govern i pla
d'estudi que ha de ser aprovat per autoritats locals i les escoles d'ensenyament privat, que
necessiten aprovació per al pla d'estudi però no reben cap mena de subvenció, els
pagaments dels pares servint com base econòmica.
Els centres d’estudi catalans reben el mateix pla d’estudi perquè estan regits per la mateixa
legislació, tot i que son lliures de canviar la metodología i programa educatiu concret.

Segons un estudi dut a terme pel govern d'Espanya, de les 100.577 persones entre les
edats de 6 i 12 anys, 95.286 comencen l'escola primària, un 94,7%. En l'ensenyament
primari, al voltant del 68% d'estudiants assisteixen a centres públics, mentre que un 29% ho
fa en centres concertats i el restant 3% en escoles privades.
Gràfic proporcionat per l’OCU (Organització de Consumidors i Usuaris) Gastos escolares del curso 2020-2021| OCU

Segons l'OCU, en un col·legi públic d’ensenyament primari el cost total, és de 137 euros al
mes, per nou mesos, acabant en 1.232 euros, mentre que un col·legi concertat el cost
s'eleva a 306 euros al mes, resultant en 2.758 euros anuals, un 123% més. En un col·legi
privat el cost mensual és de 706, acabant en 6.353 euros anuals.

Dels 56.561 habitants de Barcelona amb 12-15 anys el 97%, és a dir, 54.865 persones
acudeixen a l’escola d’ensenyament secundari obligatori (ESO). En aquest nivell d’educació,
Un 66% dels alumnes assisteix a centres públics, mentre que un 31% ho fa en establiments
concertats i un 3% en escoles privades.

En escoles d’ensenyament secundari, el preu es menor. En els establiments públics, els

costos mensuals són de 94 euros resultant en 844 euros a l'any; en els concertats, la quota
mensual és de 265 euros amb 2387 euros de quota anual. En els establiments privats el
cost mensual és de 736 euros resultant en una quota anual de 6629 euros.

Dels 28.065 habitants barcelonins de 16 i 17 anys d’edat un 95,8% acudeix al primer any de
batxillerat, disminuint en el segon any amb un 89,9% dels individus d'aquestes edats.
En el batxillerat, els preus són més elevats que en el col·legi d'ensenyament secundari,
elevant-se a 5.492 euros anuals en aquelles institucions que són privades, les quals són les
úniques disponibles a Barcelona.

En el batxillerat públic, els costos són de 98 euros mensuals resultant en 886 euros per any,
en el concertat és de 307 euros al mes amb 2760 euros al any i 610 euros per mes arribant
a 5.492 euros anuals en aquelles institucions que són privades.

Tots aquests costos inclouen uniformes, que tenen un preu d'al voltant de 180 euros,
material escolar, que inclou des de cartolina fins a retoladors i té un valor d'entre 85 i 110
euros i llibres de text, amb un cost de 175 euros, sent més cars en col·legis privats. Els
costos poden pujar si és necessari adquirir equipament informàtic com a portàtils o tablets
per a seguir classes en línia, com es va poder veure durant la pandèmia de COVID-19 que
va començar en 2020 i segueix fins avui.

El resultat és que de 177.037 estudiants dels tres nivells, 115.039 acudeixen a centres
públics, 52215 a institucions concertades i 6873 a centres privats. Aquestes proporcions es
poden relacionar amb el nombre de centres educatius de cada tipus, ja que així la quantitat
de places es determina i encara que el factor més prominent que afecta l'elecció d'institució
és l'estat socioeconòmic de la família, la falta de llocs en escoles també afecta.

A Catalunya, hi ha 2.323 escoles d’ensenyament primari, amb 1.706 institucions públiques,

56 privades i 561 concertades. El nombre d'escoles secundàries obligatòries (ESO) és de
1171, amb 639 institucions públiques, 487 concertades i 45 centres privats. Hi ha 257
batxillerats privats, 75 concertats i 182 públics.

És necessari aclarir que una gran part de les escoles privades concertades no són laiques,
sinó que són religioses, per tant la proporció d'alumnes en aquestes serà irregular ja que
influeix en aquesta la ideologia dels adults responsables de l'alumne. En total, a Barcelona
hi ha 261 institucions educatives religioses, dels quals només 8 són privades i 253
concertades.

Segons estadístiques del govern d'Espanya, a Barcelona un 93,1% dels alumnes i un 95,1%
de les alumnes es graduen de l'escola primària, amb una mitjana de 94,1%. Aquest abandó
d'hora té com a possibles causes dificultats en l'aprenentatge, problemes personals o
familiars i situacions socioeconòmiques difícils, segons la comunitat europea.
La diferència de graduació entre dones i homes s'esquerda a l'escola secundària obligatòria,
tenint els alumnes un 86,2% de graduació i les alumnes un 91,6% amb una mitjana de
88,9%.
En el batxillerat, un 89% dels alumnes acaben la cursada, però fa falta marcar que un 3,3%
repeteix el primer any de curs i un 3,9% el segundo.la repetició d'any escolar és deguda a
insuficiència en l'aprenentatge de l'estudiant que falla a aprovar els exàmens necessaris per
a graduar-se.

3.2 Anàlisi del sistema educatiu primari i secundari de Ciutat Autònoma de Buenos Aires.

A Buenos Aires, és obligatori per llei començar l’escola infantil amb 4 anys, encara que es
pot iniciar amb 45 dies, després s’ha de fer l’escola primària, que dura set anysi per últim la
secundària, que dura cinc anys i inclou el batxillerat,; la secundària es divideix en dos cicles,
el bàsic i el orientatiu, encara que els dos són obligatoris. Després d’aquests està la
possibilitat de fer (aquesta part serà continuada posteriorment)