BALL ROBAT

- Obra escrita als anys 50 (1954), després d'haver

passat la censura.

- A partir de la primavera del 46 el règim permet

representació d'algunes obres. (Acabament 2a
guerra mundial)

- La situació del teatre en català era crítica

Censura: no política, no innovació, moralitat cristiana.
Només permetia “los argumentos amorosos correctamente
expuestos”

- S'estrena el 1958 per ADB (Agrupació Dramàtica de Barcelona)

al teatre Candilejas de Barcelona.

- Ball robat dibuixa diversos nivells de triangulació , tant des del

punt de vista formal com de contingut:

1) Tres personatges masculins i tres femenins.

2) Tres espais
3) Tres temps, en estructura triangular (3actes).

- Projecta el pessimisme existencial caract. De Joan Oliver en

una realitat històrica
ELS TRIANGLES

- En la comèdia burgesa: sempre es contempla

la figura de l'amant en un matrimoni. Triangle sentimental.

Mercè Cugat

Eulàlia Oleguer

Núria Oriol

- Hi ha personatges que expliciten la seva predisposició: Mercè

envers Oleguer, Núria envers Cugat i Oriol envers Eulàlia.
ELS PERSONATGES

Els tres homes representen un repuntat estatus burgès:

L'intel·lectual --> Cugat.

L'advocat --> Oleguer

L'industrial --> Oriol

Contrast amb la passivitat de les respectives dones:

Mercè, Eulàlia i Núria
Els personatges masculins tenen algun refugi per a conjurar el desencís:

Cugat → L’escriptura
Oleguer → L’èxit de la seva carrera professional
Oriol → La pràctica d’esport

Les dones, en canvi, redueixen la seva activitat al domus burgès:

• Organització casa
• Cura i educació dels fills

Cada una de les parelles estableixen el seu rol, sempre sota l’ull crític d’Oliver:
Els personatges, com a individus, queden atrapats per la xarxa de relacions socials
(burgesia) → els condicionen i els caracteritzen.
- Només dos personatges que accepten de manera passiva
l'envit de seducció:

Eulàlia es complau amb els elogis de Cugat i Oriol, mentre

que el seu marit Oleguer accepta les fantasies de Mercè.

- Respon a un sistema compensatori que equilibra els

dèficits de les parelles respectives.
 CUGAT

• Personatge de ressons autobiogràfics

• Home liberal, molt intel·lectual, lletraferit

• Expressa amb lucidesa les raons del fracàs.

• La seva relació amb Mercè pren una dimensió

melodramàtica (escena bufetada)
 OLEGUER
● Home pragmàtic en contraposició de Cugat.
● Actiu, desatén la dona → passió pel seu èxit
professional.
ORIOL
● Igual que l’anterior, poc atén amb la seva dona
● Passió pels esports
● Enamorament → record d’infantesa
Eulàlia → Accepta resignada el seu paper de dona-
mare.
A més, el reclama.

A diferència de Núria (no vol ser mare) i Mercè ( no

pot ser-ho.)

Això les condueix → profund ressentiment cap als

seus marits.
 ESTRUCTURA
● Tres actes i un epíleg.
● Acte I: Origen en el conte «Escena d’Alcova» aplegat a Biografia de
Lot i altres proses (1963) → es planteja el triangle Cugat-Núria-Oriol.
● Acte II: Triangle Cugat-Mercè- Oleguer (també s’insinua el possible
triangle Cugat-Eulàlia-Oleguer.)
Paral·lelament→ 1º part acte III: topada Oriol-Núria (encontre final).
Es proposa triangle Oriol-Eulàlia-Oleguer
● Acte III: Diàleg entre les tres dones, parlen sobre els seus marits i
enllesteixen els preparatius per al sopar d’aniversari.
● Epíleg: es desfà els tres triangles amb el retorn al punt de partida.
 ESPAI
● 1) el dormitori (l’alcova) parella Cugat-Mercè (acte I)
● 2) La saleta d’estar del matrimoni Oleguer-Eulàlia (acte
II).
● 3) La sala amb la terrassa del duo Oriol- Núria (acte III)
● Els tres espais passen a l’àmbit «domus» (seu de la
família-matrimoni burgès)
● Culmina a l’epíleg: menjador independent d’un
restaurant de luxe. Esdevé, com la sala de ball, un
espai de sociabilitat burgesa.
 TEMPS
● Tres períodes temporals successius:
1) La nit i les primeres hores matí d’un dia final de primavera (dc 19 de juny)→
acte I
2) Vint minuts després → acte II
3) Una mica més tard → acte III
- El darrer acte comença amb la trucada que Núria fa a Eulàlia, que respon Cugat
a la 1/2 de l’acte II (sentim els dos interlocutors) → la 2º meitat de l’acte II és
paral·lela a la 1º meitat de l’acte III.
- A l’epíleg → dos dies després de l’inici, la nit del dv 21 (1r dia estiu): aniversari
en un ritual solemne (bodes de níquel).
- Els personatges sovint fan referència a un temps psicològic (anys passats)
 DESENLLAÇ
● Epíleg: l’acció comença després del discurs que Cugat fa sobre la felicitat →
conclou que aquesta és impossible, ja que és un estat d’ànim que s’enyora
o es desitja, però mai es té.
● Eulàlia → la felicitat consisteix a somniar-la.
● Oriol → recordar-la o enyorar-la.

Conclusió: La felicitat és en potència, no en acte → pensament de J.Oliver

- Alliberats de les màscares convencionals (+ haver begut) → torn de

les confessions = com un «ball robat» en què els balladors poden prendre la companya
Permet que cadascú s’aparelli al seu gust sempre que s’entengui com un joc.
- AfirmaCugat → si deu anys enrere tots sis haguessin
combinat d’una altra manera les seves relacions s’haurien
trobat un desenllaç similar: el fracàs, la solitud o el
desencís.

- El desenllaç és deliberadament obert.

- A diferència d’altres obres coetànies, Ball robat no acaba

amb un final feliç →
Condemna els personatges a tornar a començar.
Prenen consciència de «trobar-se dins una roda».

FI