Transformadors

Què son els transformadors?

• El transformador es una màquina estàtica que
converteix energia elèctrica amb unes determinades
característiques de tensió i corrent, en energia elèctrica
amb altres característiques de tensió i corrent sense
variar-ne la freqüència.

• Existeixen diferents tipus de transformadors per un gran

nombre de aplicacions.
– Monofàsics i trifàsics
– Elevadors i reductors
– Reguladors
– D’aïllament
– De mesura
– De protecció
– En varis secundaris.
– Etc.
 Característiques principals
• Els transformadors son màquines amb rendiments de
casi el 100% ( > 90 %).
• Es considera que la potència de sortida és pràcticament
igual a la potencia de entrada
SE  Ss

• És una màquina reversible.

 Parts d’un
transformador

construcció trafos.mp4
 Principi de funcionament.
Flux generat
Corrent que circula

Tensió aplicada

LLei de Faraday
f.e.m. Induïdes primari i secundari

N = número voltes.
F = freqüència. E1  4,44.N1. f .
  Flux.
Cte = 4,44. E2  4,44.N 2 . f .
 Relació de transformació
E1  4,44.N1. f . E1 N1 E1 N1
 rt  
E2  4,44.N 2 . f . E2 N 2 E2 N 2

Si rt > 1 obtindrem un transformador reductor E1 > E2

Si rt < 1 obtindrem un transformador elevador E1 < E2

N2
E2 = .E1
N1

funcionament transformador.mp4
 Dades característiques principals
d’un transformador ideal
• Tipus de transformador.
• Tensió nominal del primari. (U1)
• Tensió nominal del secundari. (U2)
• Potència nominal aparent del transformador. (S)
• Intensitat màxima del primari. (I1)
• Intensitat màxima del secundari. (I2)

U 1 N1 I 2 S1  S 2 S S
rt = =  I1  I2 
U 2 N 2 I1 U1 U2
P1 = P2
 Classificació dels transformadors
• Tipus de classificació: •Transformadors especials
• Per la relació de •De comunicació
transformació: •D'impedància
• Elevador
•Transformadors de mesura
• Reductor
•De tensió
• Aïllament
•D’intensitat
• Per la seva constitució:
• Debanats independents:
• Autotransformadors
• Multi debanats
• Per el nombre de fases:
• Monofàsics
• Trifàsics
• Multifàsics
Classificació segons la relació
transformació

relació transformació.mp4
 Transformadors en un xarxa de distribució

Central de producció
energia elèctrica
Trafo reductor
30 KV 400 KV AT a MT

10 KV 132 KV
132/230V

400 KV
230/400 V
20 KV 400 KV 20 KV

Trafo elevador Trafo reductor

Trafo elevador AT a AT MT a BT
MT a AT
Alimentació Quiròfan
Línia d’alimentació

SAI: Sistema alimentació ininterromput

Trafo d’aïllament

Trafo d’aïllament
 AUTOTRANSFORMADORS.
L’autotransformador es un transformador especial format per un sol debanat
continu, que s’utilitza a la vegada com primari i secundari, per el que les
tensions d’alimentació i sortida no estan aïllades entre si.

A diferencia del transformador de dos debanats, el autotransformador

transfereix energia entre els dos circuits, en part per l’aclopament magnètic i
en part per connexió elèctrica directe.

L’autotransformador utilitza nomes N1 espires en una part de elles, N1-N2,

circula la corrent I1, mentre que per l’altra, que correspon a N2 espires,
circula la corrent I2-I1.r
AUTOTRANSFORMADORS.
Avantatges
• Menor numero d’espires.
• Més petits.
• Menor dispersió de flux.
• Menys pèrdues elèctriques.
• Menys pèrdues Magnètiques.
• Millor refrigeració.
• Menor caiguda de tensió.
 AUTOTRANSFORMADORS.
Inconvenients
• Pèrdua de l’aïllament galvànic.
• Major intensitat de curtcircuit.

V  U1  U 2
Autotransformador variable
 Autotransformador variable

N2>N1
U2>U1
N2=N1
N1 U2=U1
N2<N1
U2<U1

N2 N2és variableU2 variable.

U2 = *U 1
N1
 Transformador de varis debanats
També ens podrem trobar transformadores que tinguin varis debanats del
primari i varis del secundari.
En aquest cas tenim que el primari és un autotransformador amb una
tensió nominal de 230 V (1-2) 0 400 V (1-3)
En el secundari té dos debanats independents de tensió nominal de 12V
(4-6 i 5-7) i In de 4.16A cadascun. A les sortides les podem emprar de
forma independent, en paral·lel (puntejar 4-5 i 6-7 sortida 4 i 7) o en sèrie (
puntejar 5-6 sortida 4 i 7 )
Conexionat trasformador varis debanats

Independent
2 x 12V- 4.16A

Paral·lel
1 x 12V-8.32A

Sèrie
1 x 24V- 4.16A
 Resultats Muntatge pràctic
Independent:
Aplica 230V entre les entrades 1-2
Mesura entre les bornes:
V1-3= V4-6= V5-7=
Sèrie:
Punteja les bornes 5-6
Mesura entre les bornes V4-7=
Paral·lel:
Punteja les bornes 4-5 i
Mesura entre les bornes V4-7=
 Transformador real.
• En un transformador real es presenten el següents fenòmens:
• Els debanats tant del primari com del secundari presenten una
certa impedància lo que implica pèrdues per efecte Joule i
caigudes de tensió.
• Una part del flux no es concentra al nucli. Dispersió del flux per
l’aire.
• Hi ha pèrdues en el ferro a conseqüència de la histèresis i les
corrents de Foucault.
Impedància
Dispersió de flux
Impedància Debanat
Debanat secundari
primari

E1 E2

Pèrdues en el ferro
Transformador ideal
 Dades característiques en els
transformadors reals
• Tipus de transformador.
• Tensió nominal al primari. V1n
• Tensió nominal al secundari. V2n
• Potència Nominal. Sn
• Intensitat Nominal al Primari. I1n
• Intensitat nominal al Secundari. I2n
• Pèrdues de Buit. Po=Pfe
• Pèrdues en curtcircuit. Pcc
• Valor percentual de caiguda de tensió. Ecc
• Intensitat de buit. Io
 Assaig per obtenir els paràmetres
Assaig en buit:
V1n = V2n= rt= V1n /V2n=
Io = Pfe=
Assaig curtcircuit: Pcc=
VCC = ECC = (Vcc/V1n)*100=
Assaig a plena carrega C~1:
PT = V2= I2= P2= I2.V2. Cosρ =
Pcc= PT - P2 - Pfe = ∆V2 = V2N – V2=
Assaig a mitjà carrega C~0.5:
PT = V2= I2= P2= I2.V2. Cosρ =
C2*Pcc=PT-P2- Pfe = C*∆V2 = V2N – V2=
 Assaig en buit del transformador
• S’aplica la tensió nominal al primari (V1n).
• Te com a finalitat obtenir el següents paràmetres:
• Tensió nominal al secundari (V2n).
• Relació de transformació (rt = V1n/V2n).
• Corrent de buit (Io = A).
• Pèrdues en el ferro o de buit (Pfe = W).
 V2n
V1n
Io

Pfe

Relació de transformació
rt= V1n /V2n=236 / 12,9=18,29
 Assaig en curtcircuit del transformador
• Anam aplicant tensió al primari fins que A2= I2n= 8.32A
• Te com a finalitat obtenir el següents paràmetres:
• Pèrdues per efecte joule en els bobinatges a plena càrrega Pcc (W)=
• Caiguda de tensió en el transformador a plena càrrega. V = Vcc =
• A1 = I1n =
• A2 = I2n =

Observació: els aparells de mesura utilitzat no permeten obtenir la PCC.

Per tant recorrerem a un tercer assaig Assaig a plena carrega
 Vcc
I2n

I1n

Valor percentual caiguda tensió

ECC = (Vcc/V1n)*100=(27,2/230)*100= 11.83%
 Assaig a plena càrrega C ~ 1
• Aplicam 230 V al primari i col·locam 2 dicroiques de 50
W = 100VA en el secundari. Cosρ =1
• Te com a finalitat obtenir el següents paràmetres:
• I1n i I2n en plena càrrega (A)
• Pèrdues totals del transformador Pèrdues (W)
• Caiguda de tensió del transformador V2n – V2
• Les pèrdues en curtcircuit Pcc= PT-P2 - Pfe
 V2

I2

V1n I1

I 2 8.16
C=   0.98
PT I 2 n 8.32
 Assaig a mitjà càrrega C ~ 0.5
• Aplicam 230 V al primari i col·locam 1 dicroiques de 50
W = 50VA en el secundari. Cosρ =1
• Te com a finalitat obtenir el següents paràmetres:
• I1n i I2n a mitjà carrega (A1 i A2)
• Pèrdues totals del transformador Pèrdues (W)
• Caiguda de tensió del transformador V2n – V2
• Les pèrdues en curtcircuit Pcc= PT- P2 - Pfe
 V2

I2

V1n I1

I 2 4.37
C=   0.52
I 2 n 8.32

PT
 Resum de resultats
Assaig en buit:
V1n = V2n= rt= V1n /V2n=
Io = Pfe=
Assaig curtcircuit:
VCC = ECC = (Vcc/V1n)*100=
Assaig a plena carrega C~1: C=
PT = V2= I2= P2= I2.V2. Cosρ =
Pcc= PT - P2 - Pfe = ∆V2 = V2N – V2=
Assaig a mitjà carrega C~0.5: C=
PT = V2= I2= P2= I2.V2. Cosρ =
C2*Pcc=PT-P2- Pfe = C*∆V2 = V2N – V2=
Caiguda de tensió en un transformador

• És la diferencia que hi
ha entre la tensió a la
sortida del ΔV2 = V2n  V2c
transformador en buit V2n  V2c
i la tensió en càrrega. Ec = .100
• Habitualment V2n
s'expressa en valor
percentual i no sol V2n = tensió sortida en buit
V2c = tensió sortida en càrrega
superar el valor Ec = Valor percentual caiguda tensió
percentual en
curtcircuit Ecc. Ec  C.Ecc
Rendiment del transformador
• Definim l'índex de càrrega (C) d’un
transformador com la raó entre el corrent al
primari (I2) respecte del corrent nominal del
primari (I2n)
• El rendiment d’un transformador depèn de
l’índex de càrrega

I2
C=
I 2n
Putil
η= 2
Putil + Pfe + C .Pcc
 Transformadors trifàsics
La majoria dels transformadors utilitzats en la transmissió i distribució
d'energia elèctrica són trifàsics, per una qüestió de costos, mides i transport;
però hi ha excepcions: Quan les potències són molt grans, centenars de
MVA, o es requereixen diversos transformadors de gran potència i iguals,
per exemple en una central amb una certa quantitat de màquines de gran
potència, pot convenir utilitzar bancs trifàsics armats amb tres
transformadors monofàsics, i inclusivament tenir algun transformador per
servei.
 Transformadors trifàsics
Els transformadors trifàsics resulten més petits i són més econòmics que tres
transformadors monofàsics de la mateixa tensió de línia i que sumin la mateixa
potència aparent. Però quan les potències són molt grans una sola unitat trifàsica
pot resultar molt voluminosa i de difícil transport, en aquests pot ser convenient
un banc trifàsic de tres transformadors monofàsics, a més la reparació d'una
unitat monofàsica és més econòmica que la del transformador trifàsic i quan hi ha
diversos bancs iguals, com en algunes centrals hidroelèctriques, pot resultar
convenient disposar d'una unitat monofàsica de reserva per preveure eventuals
falles.
Bancada amb monofàsics
Estructura nucli
Transformador de 3
columnes.

Construcció:

Transformador de 5
columnes.
Trafos trifàsics
Bobinats bornes de connexió
Connexió ESTRELLA
Connexió TRIANGLE
Connexió ZIG-ZAG

Amb la connexió zigzag en estar

descomposta cada fase del bobinat
secundari en dos meitats, i
col·locades en columnes
successives del nucli magnètic i
enrotllades en sentit invers, un
excés de corrent en una fase del
bobinat secundari repercuteix
directament a dos fases del bobinat
primari.
Així doncs en aquesta forma de
transformador s’aconsegueix la
mateixa avantatja que en la
connexió triangle/estrella ,però en
conserva la disposició estrella per
el primari, que millora la forma de la
corba senoidal.
 Diferents
connexions
fasorials
Diferents connexións
fasorials
Índex horari
Índex horari
 Taula de les
diferents
configuracions
dels Trafos
 Relació de transformació
En els transformadors
trifàsics la relació de
transformació està
determinada per la relació
entre la tensió primària de
línia i la tensió secundària
de línia, quan el
transformador es troba en
buit.
A causa d'això la relació pot
diferir de la relació entre
espires (Relació entre tensió
de fase primària i tensió de
fase secundària), depenent
això de com estiguin
connectats els bobinats.
Relació de transformació
Connexió trafos en paral·lel
 Connexió de transformadors en paral·lel
La connexió en paral·lel de transformadors trifàsics (o bancs trifàsics) presenta
determinats problemes. Per poder efectuar l’acoblament en paral·lel, és precís
que es compleixin les següents condicions:

- Les tensions secundaries dels diferents transformadors funcionant en buit

tenen que ser iguals, per tant tenen que tenir la mateixa relació de
transformació composta.
- Les caigudes de tensió relatives dels diferents transformadors tenen que ser
aproximadament iguals, per tant les tensions de curcircuit no tenen que ser
diferents mes d’un 10% del valor mes petit. Sino es així, no serà correcte el
repartiment de càrregues.
- Els desfases de les tensions secundaries respecte de la tensió de la línia
d’alimentació han de ser iguals en tots els trafos.
- El sentit de rotació dels vectors de les tensions secundaries han de ser el
mateix en tots els transformadors.

Les dos darreres condicions son molt importants, si no es compleixen no es

possible efectuar l'acoblament en paral·lel dels trafos.
La primera i segona condició son necessàries per assegurar el bon
funcionament del conjunt de transformadors.
Refrigeració trafos
 Transformadors de mesura
En la industria elèctrica es freqüent utilitzar tensions i corrents molt elevades
que tenen que ser mesurades.
A la practica no és possible realitzar una connexió directe dels aparells de
mesura als circuits d’alta tensió.
Els transformadors de mesura permeten separar el circuit d’alta tensió,
adaptant les magnituds de la xarxa (AT o MT) als instruments (BT).
Aquestes magnituds estan normalitzades en 5A per amperímetres i 110V per
voltímetres.
Per la connexió dels amperímetres i bobines amperimètriques s’utilitzen els
transformadors d’intensitat o corrent (TC).
Per la connexió dels voltímetres i bobines voltimètriques s’utilitzen els
transformadors de tensió o potencial (TP).
Aquest dispositius tenen que reproduir les magnituds elèctriques amb la major
precisió possible.
 Transformadors de mesura (Potencial)
Els TP se designen segons la càrrega assignada en VA denominada també
potència de precisió, La potencia normalitzada per un fp=0,8 son: 10,15, 25, 30,
50, 75, 100, 150, 200, 300, 400 i 500 VA.
El TP te que proporcionar una tensió secundaria proporcional a la tensió
primaria.
Al tenir en conte la relació existent entre les diferents tensions i la corrent de
càrrega, resulta:
 Transformadors de mesura (Potencial)
Els TP tenen dos tipus d’errors:

-a: Error de relació de tensió.

-b: Error de fase o d’angle.

L’error de tensió o relació (Ev) indica la desviació percentual de la tensió

realment existent en el secundari V2 respecte a la que tindria que tenir si fos un
transformador ideal.
L’error de fase o d’angle es la diferencia de fase existent entre els vectors V1 i
V2. aquet error té importància quan es tracta de mesurar energia ja que s’altera
l’angle entre V1 i I1.
D’acord amb aquests errors, se disposen en la
pràctica les següents classes de precisió: 0.1, 0.2,
0.5, 1 i 3.
Aquests valors indiquen el valor màxim de (Ev)
permès quant el transformador es carga amb la
seva potencia assignada i un factor de potencia
fp=0,8 inductiu.
A la pràctica s’indica també el valor del error de
fase a que correspon, se mesura en minuts.
Transformadors de mesura
(Potencial)
 Transformadors de mesura (Corrent)
Els TC treballen pràcticament en curtcircuit, per això s’utilitzen baixes
induccions en el nucli.

On K es la relació entre les corrents assignades de primari i secundari. És

necessari fer despreciable Io en front a I1 o I2’.
Les corrents primàries dels TC estan normalitzades en els seguents valors: 5,
10, 20, 25, 30, 50, 75, 100, 150, 200, 300, 400, 500, 600, 750, 1000, 2000,
3000, 4000 i 6000A.
Els TC se designen segons la càrrega assignada en VA denominada també
potència de precisió, La potencia normalitzada per un fp=0,8 son: 10,15, 25, 30,
50, 75, 100, 150, 200, 300 i 400 VA.
 Transformadors de mesura (Corrent)
Els TC tenen dos tipus d’errors:

-a: Error de relació d’intensitat.

-b: Error de fase o d’angle.

L’error d’intensitat o relació (Ei) indica la desviació percentual de la corrent

realment existent en el secundari I2 respecte a la que tindria que tenir si fos un
transformador ideal.
L’error de fase o d’angle es la diferencia de fase existent entre els vectors I1 i
I2. aquet error s'expressa en minuts.
Les classes de precisio son identiques a les indicades per els TP.
El TC te que estar sempre curtucircuitat el devanat secundari en raó que en
curcircuit obert pot haber la presencia de sobretensions perilloses.
Transformadors de mesura
(Corrent)