Principis

d'automatització
Màquines elèctriques
 Concepte d'automatització
• Diem que l'automatisme és el conjunt d'elements que,
degudament aplicats a una operació, màquina, o procés, tenen
la propietat de convertir-lo en automàtic, moguts per una font
d'energia externa, capaços de realitzar cicles complets
d'operacions que es poden repetir indefinidament amb la
mínima participació de l’home
Les característiques d'un Sistema
Automàtic
En un sistema automàtic ens podrem trobar varies de aquestes
característiques:
– Simplificar el treball de l'home.

– Eliminar les tasques complexes i perilloses.

– Facilitar els canvis al procés de producció.

– Millorar la qualitat

– Economitzar material i energia.

– Augmentar la seguretat del personal.

– Controlar i protegir les instal·lacions i màquines

 Parts d’un automatisme
• Part operativa: els accionadors
Part operativa
actuen al procés automatitzat.
• Part de comandament: que
coordina les accions de la part
operativa.
• Font d'energia : ha d'existir
una font d'energia la qual pot
ser elèctrica , pneumàtica,
hidràulica ect o combinació de
algunes d’elles...

part de comandament
Font d'energia
TIPUS DE SISTEMES DE CONTROL:
• Segons l’actuació:
• Manuals
• Semi-automàtics.
• Automàtics
• Segons el tipus de senyals:
• Digital
• Analògics
• Mixtes o Híbrids.
• Segons la resposta
• Sistemes de llaç obert.
• Sistemes de llaç tancat.
TIPUS DE SISTEMES DE CONTROL:
• Segons la tecnologia:
• Mecànica
• Elèctrica
• Electrònica
• Pneumàtica
• Oleohidràulica
Segons la connectivitat.
• Cablejada
• Programable
• Segons el tipus de procés
• Sistemes discrets
• Sistemes continus
 Sistemes de control: Llaç obert

• Les actuacions del

sistema de control
depenen només de les
ordres aplicades al
sistema de control. És un
sistema lineal.
Exemple de llaç obert
 Sistemes de control: Llaç tancat

• Les actuacions del

sistema de control
depenen de les ordres i
de la informació dels
captadors o sensors. És
un sistema
retroalimentat
 Tipus de processos:
• PROCESSOS DISCRETS
– A un procés discret la sortida s'obté realitzant u una sèrie
d'operacions de tot o res en funció de la sortida.
– Les entrades i sortides són digitals

• PROCESSOS CONTINUS
– A un procés continu el material entra constantment i
obtenim una sortida d'un manera continuada. Al sistema de
control hi disposam d'un comparador que ens manté la
sortida estable. Intervenen entrades i sortides anàlogiques
Sistema de control Sistema de control
d’un procés discret d’un procés Continu
 Tipus d’automatització

Mecànica Lògica programada

Autòmats
programables microprocessadors

Lògica calbejada Computadors (PCs)

Elèctrica Electrònica pneumàtica Hidràulica

 Automatització mecànica
• Els sistemes mecànics son complicats i poc flexibles.
• Els mecanismes que ho composen són: rodes dentades,
politges, bieles-manovelles, pinyons i cremalleres, ...

Regulador de Watt
 Automatització elèctrica
• Els sistemes elèctrics tenen
moltes aplicacions en el
comandament de motors,
il·luminació, calefacció, ...
• Es combina amb els altres
tipus d’automatització i es
l’objectiu d’aquest trimestre.
• Els mecanismes que ho
composen són : Motors,
relés, ...
 Automatització electrònica
• Els sistemes electrònics van
donat un gran impuls dins
l'automatització, en processos
complexos. Actualment els
circuits electrònics de lògica
combinacional i seqüencial no
s’utilitzen , entrant en molta
força els sistemes
programables, rellotges,
temporitzadors, sensors etc.
• Els avanços en l’electrònica de
potència ha donat un gran
impuls al control dels motors
elèctrics. Variadors de
freqüència, relés d’estat sòlid
arrencadors estàtics ...
 Automatització pneumàtica
• Els sistemes pneumàtics tenen moltes aplicacions en les
màquines-eines, especialment en la subjecció de peces,
moviments lineals, ...

Els mecanismes que ho

composen estan
accionats per aire i son:
cilindres, motors
vàlvules reguladors ...
 Automatització hidràulica
• Els sistemes hidràuliques
són molt paraescuts als
sistemes pneumàtics
emperò utilitzant oli en ves
d’aire.
• Guanyam amb força i
perdem velocitat
• Els mecanismes que ho
composen estan accionats
per oli i son: cilindres,
vàlvules, ...
 Lògica programable.
• Amb els avanços de la integració dels
dispositius electrònics han aparegut en el
camp de l’automatització els dispositius
programables. Amb aquests sistemes
s’aconseguit disminuir espai i guanyar amb
flexibilitat
• Els Microcontroladors.
• Els Ordinadors y/o computadors
• Els Autòmats programables ( PLC )
 Microcontrolador
• És un sistema basat amb un microprocessador
acompanyat per uns C.I. de memòria i d’entrades
sortides (Ara venen integrades tot en un sol chip).
• Sa programació és de baix nivell.
• S’utilitza principalment per màquines molt
estandarditzades.
 Ordinadors o computadors
• S’utilitzen quant és necessari una interfície entre l’home i el
procés molt gran.
• La programació és en llenguatge d’alt nivell.
• Tenen gran capacitat d'emmagatzematge de dades, si bé son
cars i lents
 Autòmats programables o PLC
• Inicialment es va crear per poder realitzar petis controls
automàtics relativament sofisticats amb un llenguatge de
programació senzill. S’evolució ha estat tal que actualment és
el més utilitzat ja que podem controlar plantes de processos de
fabricació sencers.
 Automatismes elèctrics
Control de motors trifàsics
• Actualment dins el camp de l’industria un gran
nombre de màquines a controlar funcionen
mitjançant motors elèctrics asíncrons. I un
element bàsic per controlar aquest motos son els
contactors.
 El contactor
• Un contactor És un
dispositiu
electromecànic que té
com objectiu obrir o
tancar el pas del corrent
en el circuit de potència
mitjançant l'acció d'un
electroimant que porta
integrat.
 Parts d’un contactor
El contactor està format per 2 nuclis magnètics (normalment de
ferro) separats per un entreferro. En un d’ells té una bobina
arrollada (part fitxa) i a l'altre ( part mòbil) està subjecta
mitjançant una molla (que permeten un retorn ràpid).
Les bornes de la bobina s’enumera A1 A2
A la part mòbil té un conjunt de contactes dividits en dos
grups: Contactes principals o de potència
Contactes auxiliars
 Contactes
i).Contactes principals o de potència: són els que suporten majors intensitats
(a l’esquema són els contactes més grans, numerats amb una sola xifra de l'1 al
6 de forma ordenada). Per norma general els nombres imparells o senar son les
entrades i els nombres parells la sortida.
ii).Contactes auxiliars: són els que suporten valors inferiors de intensitats (a
l’esquema són els contactes més petits, numerats amb dues xifres) ·
Numeració:
Xifra de les unitats: 1-2: normalment tancat
3-4: normalment obert
5-6: normalment tancat en funció especial
7-8: normalment obert en funció especial
Xifra de les desenes: indiquen l’ordre i correspondència del contacte
Els contactors duen un sistema mecànic que permet ampliar el nombre de
contactes auxiliars o afegir algun element especial.
 Funcionament
R S T CONTACTOR TRIFÀSIC AMB
CONTACTES AUXILIARS
Armadura fija

Resorte
Armadura
móvil
Bobina de
Contactos Contactos Flujo magnético
alimentación
auxiliares principales
Elements addicionals

Contactes auxiliars

Temporitzador
electromecànics
 Classificació
• Pel tipus de corrent que alimenta la bobina
– Contactors per a corrent altern.
– Contactors per a corrent continu.
• Per la categoria de servei: Les aplicacions dels contactors, en funció de la categoria
de servei, són:
– AC1: S'aplica a tots els aparells d'ús de corrent altern (receptors), el factor de potència dels
quals es igual o inferior a 0,95 (cos ϕ ≥ 0,95).
Exemples d'utilització: calefacció, distribució.
– AC2: Aquesta categoria regeix l'arrencada, el frenat a contra corrent i la marxa “a
sacsejades” dels Motors d'anells .
– En el tancament, el contactor estableix el corrent d'arrencada, aproximadament 2,5 vegades
el corrent nominal del motor.
– En l'obertura, haurà de tallar el corrent d'arrencada, amb una tensió igual a la tensió de la
xarxa.
– AC3 : S'aplica als motors de gàbia en els quals el tall es realitza amb el motor llançat.
En el tancament, el contactor estableix el corrent d'arrencada, que és de 5 a 7 vegades el
corrent Nominal del motor.
En l'obertura, el contactor talla el corrent nominal absorbit pel motor; en aquest
moment, la tensió en les bornes dels seus pols s'aproparà al 20% de la tensió de la xarxa. El
tall resulta senzill.
– AC4 Aquesta categoria s'aplica a les aplicacions amb frenat a contra corrent i marxa “a
sacsejades” amb motors de gàbia o d'anells.
El contactor es tanca sota un bec de corrent que pot aconseguir de 5 a 7 vegades el corrent
nominal del motor. En obrir-se, talla aquest mateix corrent sota una tensió tan elevada que la
velocitat del motor s'afebleix.
 Símbols

BOBINA CONTACTES
AUXILIARS
NC i NO

CONTACTORS CONVENCIONALS
BIPOLAR TRIPOLAR I TRETAPOLAR

CONTACTORS AMB CONTACTES DE

POTÈNCIA NC
 Polsador
• Es coneix amb el nom de polsador, al mecanisme elèctric
que tanca o obre un circuit elèctric mentre es mantingui la
pressió manual sobre la tecla d'accionament, tornant al
seu estat de repòs quan es deixa d'exercir aquesta pressió.
 funcionament sistema paro- marxa
Contacto
R S T N
auxiliar
Armadura fija

Pulsador Resorte
Armadura
de
móvil
marcha
Pulsador de paro

M
 Rele tèrmic
• A diferència del
magnetotèrmics aquest
element tan sols té
protecció tèrmica. La
qual pot ser ajustada
dins un marges.
S’utilitzen
principalment per la
protecció de motors.
 Funcionament
Si el motor sofreix una avaria i es produeix una sobreintensitat, unes bobines
calefactores (resistències enrolades al voltant d'un bimetall), aconsegueixen que
una làmina bimetàl·lica es deformi, desplaçant en aquest moviment una placa
de fibra, fins que es produeix el canvi o commutació dels contactes.
El relé tèrmic actua en el circuit de comandament, mitjançant els dos contactes
auxiliars (95-96 i 97-98). La làmina de compensació regula ta intensitat
necessària per realitzar la commutació. NO TALLA LA POTÈNCIA
Parts, muntatge i classe de dispar
Corba de dispar
 Enumeració relé tèrmic
Bornes principals o de potència: són els que soporten la
majors intensitats (numerats amb una sola xifra de l'1 al 6 de
forma ordenada). Per norma general els nombres imparells o
senar son les entrades i els nombres parells la sortida

Contactes auxiliars: són els que soporten valors inferiors de

intensitats (a l'esquema són els contactes més petits, numerats
amb dues xifres) · Numeració:
95-96 Contacte normalment tancat
funcionament correcta
97-98 Contacte normalment obert indica
averia
 Disjuntor magnètic
• També anomenat
Interruptor automàtic
electromagnètic.
Aquest aparell nomes
protegeix contra
curtcircuits, amés
permet la engegada i
aturada manual del
motor. Ha d’anar
acompanyat amb un
relé tèrmic
Funcionament i símbols
 Disjuntor guardamotor
Connexió línia
Aquets aparell
combina el Ubicació
Contactes auxiliar
disjuntor
electromagnètic i
el relé tèrmic. Ajust
Permet afegir intensitat motor

contactes auxiliars. Interruptors

paro marxa

Polsador de prova

Connexió contactor
Contactes auxiliars i símbols
Connexió dels Motors Trifàsics
• Per el connexió de motors trifàsics, així
com el dimensionat de les proteccions amb
de tenir en compte les característiques del
motor i de la línia de alimentació.
• Aquests motors solen dur indicat a la placa
de característiques entre altres els valors de
tensió i intensitat de línia al que se pot
alimentar.
Exemple placa característiques motor

Exemple d’aquest motor possibles tensió de línia

230/400 V intensitats de línia 5,9/ 3,4 A
Connexionat motor- estrella

Al motor anterior: Si la tensió de línia es de 230/400 V

el motor se tindrà que connectar amb ESTRELLA i per
sa línia circularà 3,4 A
Conexionat motor- triangle

Al motor anterior: Si la tensió de línia es de 132/230 V el

motor se tindrà que connectar en TRIANGLE i per sa línia
circularà 5,9 A
 Tipus d’esquemes
• Esquema unifilar
• Esquema topogràfic
• Esquema funcional
• Esquema de comandament
• Esquema de potencia
 Esquema unifilar
• Indica de una forma
breu els funcionament
general de una Protecció
instal·lació. El tècnic general
coneix el muntatge final
a realitzar. Sol tenir arrancador
bastant informació
Protecció
tècnica de intensitats, tèrmica
potencies, seccions dels
cables, etc.
receptor
 Esquema funcional
• Indica el funcionament
dels sistema. Tant sols
s’utilitza en esquemes molt
senzill. En sistemes
automàtics se substitueix
per l'esquema de potència i
el de comandament.
Esquema de potència

• Indica els elements o

part d’ells que controlen
la alimentació del
receptor. Va associat a
l’esquema de
comandament. El
mateix nom indica que
es el mateix element.
 Esquema de comandament

• Indica tots els

elements o part
d’ells que
controlen el
funcionament del
receptor
 Esquema
topogràfic
Indica la situació
física dels elements
El nom indica a quin
element correspon en
els esquemes de
comandament i de
potència