Iris: Estudi econòmic, generalment referit a un país o a una àrea més gran, caracteritzat per un

endarreriment de les forces productives i de les relacions socials respecte als països industrialitzats
amb economia expansiva.

Àgueda: L’índex de desenvolupament humà és una estadística composta utilitzada per classificar
països per nivell de «desenvolupament humà», que distingeix entre països amb: desenvolupament
humà molt alt, desenvolupament humà alt, desenvolupament humà mitjà i desenvolupament humà
baix.

Iris: L’IDH és una mesura comparativa de l’esperança de vida, alfabetització, educació i nivell de
vida d’un país. És una mitjana estàndard de mesurament del benestar, especialment benestar
infantil. També s’utilitza per a distingir si el país és un país desenvolupat, en desenvolupament o bé
subdesenvolupat. També mesura l’impacte de polítiques econòmiques sobre la qualitat de vida.

Àgueda: Característiques del subdesenvolupament.

Demogràfiques:
- Baixa renda per càpita: hi ha menor relació entre el PIB d’un país i la seva quantitat d’habitants en
comparació a un país desenvolupat.
- Altres taxes de creixement demogràfic: hi ha molta natalitat, el que provoca un augment de la
població.
- Poca formació cultural i social: l’ensenyança té un baix rendiment.
Econòmiques:
- Estructura productiva primària: produeixen productes primaris.
- Mal funcionament dels mercats: la població està explotada i els països s’aprofiten dels seus
recursos.
-Poc estalvi i inversió: al tenir mala economia no saben invertir bé en els productes.
Institucionals o públiques:
- Inestabilitat política o falta de democràcia i transparència.
- Nivell d’infraestructures deficient: no poden permetre’s més qualitat d’infraestructures per la falta
de diners.
- Elevat deute amb altres països (deute exterior): demanen ajudes i després no poden tornar-les.

Iris: causes. Durant molt de temps es va acusar com a causa del subdesenvolupament a criteris
racials i religiosos, la qual cosa va justificar ideologies racistes i xenòfobes. Altes causes possibles
apuntaven al clima, el mal clima d’alguns països els nega les condicions mínimes per establir una
agricultura productiva o explotar algun recurs comercialitzable. Criteris més històricament
documentats tendeixen a culpar el colonialisme europeu i nord-americà de mantenir en un
convenient estat d’endarreriment les nacions més febles.
Conseqüències: Les conseqüències del subdesenvolupament són clares i difícils de controlar, ja que
tendeixen a reproduir l’esquema de mancances que les va produir, com pobresa, dependència de
l’estranger, desigualtat social, inestabilitat política, fragilitat democràtica, demagògia, i en els casos
més graus, misèria, fam i pandèmia.

Àgueda: regions subdesenvolupades:

- Àfrica central: amb enormes marges de pobresa, violència, inestabilitat política sovint conduent a
guerres civils i dictadures, és el continent que presenta pitjor panorama.
- Índia i el Sud Asiàtic: societats de castes molt desiguals, com la de l’Índia, presenten alhora grans
apostes tecnològiques i enormes contingents humans a la misèria.

Iris: - El Sud-Est Asiàtic. Els arxipèlags i nacions insulars dependents del turisme, presenten, sovint,
economies fràgils i dependents, fins i tot hi ha països eternament tutelats pels EUA a la regió.
- Centreamèrica i el Carib. Inestabilitat política, altíssimes taxes de delinqüència i pobre
desenvolupament educatiu signen molts països de la regió.