Exercici 2.

Experimen-
tació gràfica.
Producte
editorial basat
una pel·lícula

Lluc Nofre Agasa - D2 - Projecte Gràfic IV

ÍNDEX
1. Pel·lícula. Anàlisi gràfica i relacions ..........................................................pàg. 6

2. Anàlisi de referents .................................................................................pàg.10

3. Format plegat i/o enquadernació............................................................pàg.14

4. Diagramació del plà gràfic ......................................................................pàg.20

5. Plà gràfic ................................................................................................pàg.24

6. Bibliografia i referències ..........................................................................pàg.26

1. Pel·lícula.
Anàlisi gràfica i
relacions

La pel·lícula seleccionada per aquest exercici
ha estat Blancanieves (2012), del director es-
panyol Pablo Berger. Es tracta d’una adaptació
lliure del popular conte dels germans Grimm,
ambientada en l’Espanya dels anys vint. Blan-
canieves és Carmen, una bella jove amb una in-
fantesa turmentada per la mort de la seva mare,
i l’esforç de la seva madrastra perquè oblidi les
seves arrels, i el passat de torero del seu pare.
Carmen emprendrà un apassionant viatge en el
qual redescobrirà la seva sang, acompanyada
dels seus nous amics: una tropa de set nans
toreros.
Cartell original de: Berger, P. (Director). (2012). Blancanieves. Arcadia Motion Pic-
tures.
1. Pel·lícula. Anàlisi gràfica i relacions
A nivell estètic, aquesta pel·lícula destaca es-
pecialment al costat de la resta de pel·lícules
espanyoles que es van fer aquell any, sent una
pel·lícula muda, en blanc i negre i en un format
que pretén imitar la cinematografia de la prime-
ra meitat del segle XX. Els plans tancats, llargs,
amb una il·luminació molt exagerada que crea
un joc de clarobscurs molt interessant; i l’ac-
tuació teatralitzada, expressiva i gairebé gens
dialogada, en són clars exemples d’aquesta in-
tenció historicista del director. Gràficament, el
film presenta unes característiques força gòti-
ques, amb un joc molt important de l’element
blanc sobre el fons negre, tipografies romanes
primes i estrades, o bé, com apareix
el diàleg al llarg de la pel·lícula, amb
una tipografia típica de la mecanogra-
fia analògica. Destaquen altres ele-
ments com els marcs delimitadors,
amb decoracions orgàniques o de
temàtiques vegetals, així com deco-
racions generals força barroques que
recorden a la vestimenta dels toreros.
Cartell de: Berger, P. (Director). (2012). Blancanieves. Ar-
cadia Motion Pictures.
7
1. Pel·lícula. Anàlisi gràfica i relacions

8
 1. Pel·lícula. Anàlisi gràfica i relacions

Concloent l’anàlisi visual i estètic de la pel·lícu-

la, cal especificar quins seran els recursos que
s’utilitzaran per fer-ne el producte gràfic. El més
evident seria l’ús total del blanc i negre, sen-
se excepció. La il·luminació directa i vinyetada
també juga un paper força important, per tan-
car allò que s’està retratant i dirigir una atenció
més cèntrica i senzilla. El clarobscur també és
un recurs interessant, podent aportar varietat de
fons sobre el que aplicar les imatges, aquests
sent o bé blancs o negres. El retrat és un en-
quadrament fotogràfic clarament molt prioritari
en aquest film, ja que també ho hauria de ser
en el producte gràfic. La tipografia de mecano-
grafia analògica, o bé alguna tipografia roma-
na prima i distorsionada, o gruixuda i pesant,
també serien interessants de contemplar. Final-
ment, els marcs delimitadors o les decoracions
barroques de l’estètica que envolta l’imaginari
dels toros espanyols, són elements gràfics inte-
ressant de poder utilitzar.

9
2. Anàlisi de
referents.
 2. Anàlisi de referents

Pòsters i altres productes editorials de films

Què inclouen?
Els productes editorials al món del cinema més co-
muns són els pòsters dels films, aquests inclouen la
informació més rellevant a destacar que acostumen
a ser el títol del film i els crèdits al cast, direcció,
producció, etc. Seguidament, presenten imatges o
gràfics en relació amb la trama.

Caixetins de títol
Els caixetins amb el nom del film acostumen a ser
el text amb el cos més gran, seguit hi trobem el
nom del director o dels protagonistes (observem Tarantino, Q. (2003). Kill Bill [Pòster]. Estats Units:
A Band Apart.
que aquest aspecte varia segons la popularitat de la
persona) amb un cos més petit que el del títol.

En el cas del director, de vegades el nom passa més

desapercebut i es troba sota el títol del film acom-
panyant els crèdits dels actors secundaris mentre
que els crèdits dels actors o actor principal els tro-
bem diferenciats (sigui en posició o en mida del cos)
un exemple d’aquest fet seria el pòster de Pearl,
aquest tipus de format és molt freqüent en els pòs-
ters de films actuals.

Per últim, hi trobem sovint crèdits als actors secun-

daris i la marca de la productora o productores.
Almodóvar, P. (1988). Mujeres al borde de un ata-
En conclusió pel que fa a estructura de text que pre- que de nervios [Pòster]. Espanya: El Deseo S.A.

senten els pòsters de films trobem que el ventall de

possibilitats és molt ampli i va molt lligat a les es-
tètiques establertes pels gèneres cinematogràfics,
però quant a jerarquització del text sempre s’acos-
tuma a mantenir una mateixa estructura.

Color
L’ús del color varia molt segons el gènere cinemato-
gràfic del film però sovint s’utilitza almenys un color
vibrant com s’observa al pòster de Kill Bill o com
s’observa al poster de Get Out molt de contrast i
impacte visual mitjançant el blanc i negre. Per tal de
generar un atractiu visual pel públic.
West, T. (2022). Pearl [Pòster]. Estats Units: A24.

11
2. Anàlisi de referents

Anàlisi Zines

Què inclouen?
Els zines acostumen a seguir un fil estètic
força semblant, que és el que els fa un pro-
ducte editorial força reconeixible, de baix
pressupost i orientat cap a una produc-
ció del dissenyador/artista personal, i més
pròxima al consumidor d’aquest. Solen
utilitzar tècniques com el collage, l’estam-
pació o el dibuix o escriptura manual (en
els casos més analògics), o bé l’ús de text,
imatges i elements gràfics en un conjunt,
que no pretén aportar una lectura acadè-
mica, exacta i neta; sinó que es nota que
s’ha jugat i experimentat amb aquest.

Respecte els zines referents seleccio-

nats.
En aquesta selecció hi abunda l’ús majori-
Peele, J. (2017). Get Out [Pòster]. Estats Units: Universal
Pictures.
tari del blanc i del negre, per jugar amb el
contrast d’aquests, per tal de cridar l’aten-
ció immediata de l’observador, els grisos
hi juguen un paper secundari. Les imat-
ges i el text conviuen en el mateix espai,
integrant-se entre aquests, denotant que
formen part del mateix element gràfic, és
a dir, que, no es llegeixen per separat. La
posterització de les imatges també és un
recurs força utilitzat, ja que permet apor-
tar un contrast molt radical en la il·lumi-
nació d’aquestes, provocant tensió i aler-
ta en el lector. També és usual l’ús mínim
d’un color vibrant, sobre aquest conjunt
de blancs i negres, que destaca i aporta
informació complementària al producte
gràfic. El barroquisme en l’hora d’organit-
zar els elements, sobresaturant el format,
també contrasta amb la senzillesa de pocs
elements sobre el paper blanc; dos recur-
sos que es fan servir per crear un fil narratiu
d’alts i baixos al llarg de la revista.

Peele, J. (2019). Us [Pòster]. Estats Units: Universal Pic-

tures.

12
 2. Anàlisi de referents

Artek Aalto Stool 60. 2022. Imperfect perfection. Nigel Tan. 2020. Burial Hill.

Mortal Genocide. 2023. Delusion.

Arxiu en línia de més de 200 números de Black Flag, un diari i revista anarquista de lluita de classes amb seu al Regne Unit fundat el 1971.

13
3. Format plegat
i/o
enquadernació
 3. Format plegat i/o enquadernació

El format del producte editorial està tret a partir

de la reticulació harmònica de dobles terços,
sobre un format 50x70cm.

15
3. Format plegat i/o enquadernació

16
3. Format plegat i/o enquadernació

17
3. Format plegat i/o enquadernació

El procés de desplegament i
de lectura del producte gràfic
ha estat pensat per seguir un
fil narratiu coherent, i que les
diferents pestanyes, en anar-
se obrint, interactuïn entre
elles de formes diferents.

CONTRACOBERTA COBERTA

18
 3. Format plegat i/o enquadernació

19
4. Diagramació
del pla gràfic

20
 4. Diagramació del pla gràfic

Per reticular el pla gràfic s’utilitzarà el ma-

teix mètode de traçats harmònics, els dobles
terços.

21
4. Diagramació del pla gràfic

22
4. Diagramació del pla gràfic

23
5. Pla gràfic

24
 5. Pla gràfic

El pla gràfic d’aquest producte ha estat fet a
partir de la combinació d’imatges posteritza-
des i text, convivint en una paleta cromàtica i
lumínica molt estreta. Tot el producte gràfic es
presenta en blanc i negre (sense la presència
de grisos). Perquè les imatges assolissin aquest
fet servir la tipografia American Typewriter, en la
seva gran majoria en cos 47 i interlínia de 49,
excepte en el cas de la coberta, que s’ha fet
servir en la seva versió Bold, cos 72 i interlínia
de 49; o en el pòster final, que s’ha utilitzat en
cos 36.

Iowan Old Style Bold

requisit han hagut de passar un procés de pos-
terització digital, amb les que s’ha jugat a inver-
tir-ne els valors per adaptar-se al fons al qual
necessitaven aportar algun tipus d’informació.
Aquest procés de posterització, també s’ha dut American Typerwriter
a terme per una raó narrativa, per tal d’aportar
una sensació, tètrica, d’intriga i de pànic (en al-
guns casos), emocions molt lligades a la trama American Typerwriter Bold
d’aquesta pel·lícula. Les imatges posteritzades
han estat extretes a partir de captures de pan-
talla de la pel·lícula original. El text que s’ha fet servir, exceptuant el que
apareix a la coberta (títol de la pel·lícula i nom
S’ha respectat de forma força evident la divisió del director), és diàleg que s’utilitza al llarg del
del format, ja que aquest producte gràfic esta- film, i que, en tractar-se d’una pel·lícula muda,
ria plegat, amb intenció de ser llegit i desplegat apareixia gràficament representat. Per aquesta
posteriorment. No obstant això, les pestanyes raó, les tipografies seleccionades s’han volgut
interactuen entre elles i segueixen un fil narratiu. apropar al màxim a les fetes servir a la pel·lícula.

S’ha utilitzat un element força recurrent que ha

estat l’asterisc, com a element gràfic. Aquest,
amb la significació que té en el títol del film, ja
que recorda a un floc de neu, ha estat fet servir
com a decoració de marcs, per separar espais
de fons blancs i de fons negre i en la coberta de
la revista. Una de les raons per les quals també
s’ha fet servir aquest element, ha estat perquè
fet servir en un tramat, és a dir, amb molt poc
espai entre un i l’altre, feia una sensació sem-
blant a les decoracions de les vestimentes del
tradicional torero espanyol.

En l’àmbit tipogràfic s’han fet servir dues tipo-

grafies:

La primera ha estat la Iowan Old Style, en dife-

rents cossos, segons la jerarquia d’importància
en el pla gràfic. S’ha fet servir en la seva versió
Bold, cos 104 i interlínia 98, així com en cos
177 i interlínia 146, i en cos 433. També s’ha

25
6. Bibliografia

26
 6. Bibliografia

Blancanieves (2012). (2012). FilmAffinity. https://www.filmaffinity.com/es/film658540.html

Berger, P. (Director). (2012). Blancanieves. Arcadia Motion Pictures.

Tarantino, Q. (2003). Kill Bill [Pòster]. Estats Units: A Band Apart.

Almodóvar, P. (1988). Mujeres al borde de un ataque de nervios [Pòster]. Espanya: El Deseo S.A.

West, T. (2022). Pearl [Pòster]. Estats Units: A24.

Peele, J. (2017). Get Out [Pòster]. Estats Units: Universal Pictures.

Behance. (s. f.). https://www.behance.net/gallery/165274551/Imperfect-Perfection-Artek-Aal-

to-Stool-60-%28Zine%29 (Artek Aalto Stool 60. 2022. Imperfect perfection.)

Behance. (s. f.-b). https://www.behance.net/gallery/161414561/DELUSION-ZINE (Mortal Geno-

cide. 2023. Delusion.)

Behance. (s. f.-c). https://www.behance.net/gallery/101387337/BURIAL-HILL (Nigel Tan. 2020.

Burial Hill.)

Arxiu en línia de més de 200 números de Black Flag, un diari i revista anarquista de lluita de
classes amb seu al Regne Unit fundat el 1971.

27