Questionario Organogra a

1. La patata té la tija en forma tubercle caulinar

2. En la imatge és un braquiblast

3. Les fulles són RENIFORMES

fi
 4. Flor unilabiada

5. Aquesta or: té la corol·la (pètals) gamopètala (els petals units)

6. In orèncència de tipus Raïm

fl
fl


Pie de foto

7. L’androceu pressenta un estam tipus: Singenèsics

8. Aquest fruit prové d’un guineceu bicapel·lar:

9- Veient el dibuix el fruit seria una drupa

10- El fruit múltiple o col·lectiu prové d’una or amb el guineceu pluricarperlar apocàrpic (els
carpels lliures). VERTADER

11- La rel és axonomorfa: tenim la branca principal i després secundaries

12- Agulló = no es lo mateix que espina

13- Aquesta fulla té circells ( és un tija molt na en forma cargolada, per subjectar-se a una planta)

fi
fl
 La corol·la (pètals) en aquesta foto só dialipètala = són lliures)

La or de la imatge és actinomorfa: té més de dos plans de simetria

La estructura és umbel·la. Totes surten del mateix punt I arriben a la mateixa alçada; en canvi en
le corimbe no surten des del mateix punt és la dife`rencia

Els estams d’aquesta planta son exserts, perquè l’estam sobresrut de la or



fl
fl
El dibuix 1 és un ovari apocàrpic: els ovaris estan lliures

El fruit és càpsula

- L’ovari del guineceu donarà lloc, una vegada s’hagi produït la fecundació, a la formació del
pericarpi del fuit. L’ovari dona lloc al fruit.

- La rel és napiforme

 És un agulló:

La fulla és dentada

La or és gibosa

- Les ors que tenen androceu o gineceu alhora s’anomenen unisexuals. FALS hermafrodites

- La in orescència del Iliri és: espàdix

fl
fl
fl
Andreoceu lliures

L’ovari és cenocàrpic (està fusionat)

Fruit polidrupa

- La cèl germinativa del gra de pol·len és la que donarà lloc al la fromació del tub pol·línic. FASL
és la vegetativa

La rel de la imatge: Fascicluda no es distingeix l’eix principal

Són tricomes o pèls

Aquestes fulles són serrades

 La or té uns petals infundibuliform

És acíclica no té simetria

La in orèscència ament

fl
fl
L’androceu té estams monadelf soldats pel lament i només hi ha un sol feix

Ovari súper i la or és hipogina

Fruit tipus Pom

fl
fi
El procés de doble fecundació només dóna en les gimnnospermes. FALS en angiospermes
també

El que anomenem com a cebes és bulb

És un braquiblast

La fulla és trifoliada

La corol·la és Urceolada

 La or de la imatge té simetría és zigomorfa només té un pla de simetría dorsoventral

In orescència un raïm

Imatge d’una antera que mostra 4 sacs pol·línics:

La maduixa és considera pluricarpel·la apocàrpic

fl
fl
Infrusctescència és diu móra

La cèl vegetativa del gra de pol·len és la que donarà lloc a la fromació del tub pol·línic. VERTADER

Es tracta de rels napiformes

Indument Híspid

 Les fulles d’aquesta planta contenen circells

La or té un calze solda o sinsèpal

La corol·la té simetria radiada o actinomorfa

fl
 - En una umbel·la les ors es disposen al llarg d’un eix al qual són unides per un peduncle. FALS

- La or té els estams: LLIURES

Aquest fruit prové d’un guineceu bicarpel·lar

Fruit de tipus Polifol·licle

- El procés de doble fecundació del cicle reproductiu és exclusiu de les angiospermes.

VERTADER.

fl
fl
La rel és fascicula no podem distingir l’eix principal

Podem observar estolons: són talls de creixement horitzontal que parteixen del tal principal

Les fulles d’aquesta imatge estan disposades sobre la tija de manera Esparsa (no estan
alternades)

 La or de la imatge és esperonada, li surt l’esperò per a baix. NO és bilabiada

La simetria és acíclica (asimètrica, no té cap pla de simetria)

La in orèscència de la imatge es coneix com AMENT

El estams són poliadelfs: els estams estan soldats en diferents feixos.

fl
fl
L’ovari és infer

Aquest tipus de fruit s’anomena drupa

- El tapet és un teixit intern del gra de pol·len en formació que serveix per nodrir-lo. FALS, és la
capa de cèls de l’antera que rodeja a les cèls mare de la microspora

Es tracta d’una arrel napiforme

Tija epigea de tipus Fil·locladi: és un tija que té forma de fulla

 És un fulla peciolada té pecíol (uneix la base amb la fulla)

La or de la imatge és esperonada, té esperó

Pla de simetria zigomorfa, només té un pla de simetria

És un corimbe: surten de diferents punts I arriben a la mateixa alçada la umbel·la, surt des del
mateix punt totes.

fl
Té els estams inclusos, no sobresurten de la or

L’ovari és súper

El fruit. Rep el nom de llegum

- En el procés de formació de la llavor, la nucel·la es transformarà en el perisperma o tx nutrici de

l’embrió. VERTADER

fl
La rel és napiforme

La estructura de la imatge és macroblast

La fulla és entera

Aquesta corol·la (pètals) són infundibuliforme (té els petals soldats i actinomorfa). No és
cruciforme perquè els pètals no són lliures

 La simetria és actinomorfa o radiada (té més de dos plans de simetria)

La in orescència és espiga

La or és monadelf els estams estan soldats en un feix

El guineceu (aparell femení, carpel) de la or és apocàrpic té els carpels lliures

fl
fl
fl
 El fruit és coneix com poliaqueni

- Tots els organismes que s’integren al regne Plantae, formen embrions, llavors i fruits com
estructures relacionades amb la protecció del zigot. FALS

La rel és axonomorfa té eix principal

La rami cació és simpòdica

fi
 La divisió del marge de la fulla és entera

La or és esperonada

- El periant està format de fora a dins, pels pètals que formen el calze i els sèpals, que
constitueixen la corol·la. FALS no té sentit la frase. Els pètals és la corol·la i el calze és el sèpal.

Umbel·la: surten del mateix punt I arriben a la mateixa alçada

fl
L’androceu té els estams de tipus diadelfs: estan soldats pels laments formant dos conjunts.

El fruit prové d’un guineceu pluricarpel·lar sincàrpic (estan units els carpels)

- El guineceu paracàrpic són els carpel que estan units pels seus marges (quan en el fruit no
veiem cap separació)

Eteri

- La transformació post-fecundació dels teguments dóna lloc a la testa de la llavor de laes

angiospermes. VERTADER Dona lloc a la testa = episperma capa externa de la llavor

fi
La imatge correspon a la part dubterrània de la canya… és un rizoma

La imatge veiem un indument (pilositat): Híspid Cubierto de tricomas o pelos muy largos y rígidos,
casi punzantes

- Glabro: Sin tricomas o pelos.

- Glabrescente: Se convierte en glabro con la edad

El limbe de la fulla és diu Cordiforme (forma de cor)

 La or té el calze soldt o sinsèpal

- Les ors que només tenen androceu (masculines) o guineceu (femenines) s’anomenen
bisexuals. FALS unisexuals

La in orescència rep el nom d’espiga

Els estams d’aquesta or són exserts sobresurten de la or

Aquest fruit prové d’un guineceu Tricarpel·lar

fl
fl
fl
fl
fl
El fruit és complex

- En el procés de gametogènesi de les angiospermes la cèl·lula mare femenina es divideix primer

per meiosi i després per mitosi per formar 8 nuclis: l’ovocèl·lula, dues cèl·lules sinèrgides, tres
antípodes i dos nuclis polars.

Les pastanaguestenen rels napiformes

Diria que té estolons (tija que surt de l’eix principal)

 Aquesta fulla té nervadura palmada

La corol·la de la foto és gamopètala o simpètala (els pètals estan soldats)

- Les plantes que tenen les ors masculines i les femenines en peus separats són monoiques.
FALS. Són dioiques

És un in orescència de tipus raïm

fl
fl
Els estams de la or són exserts (sobresurten de la or)

Aquest fruit prové d’un guineceu Bicarpel·lar

El fruit és una nou

- Els fruits col·lectius deriven de guineceus sincàrpics. FALS de guineceus apocarpics

El que denominem patata és tubercle

fl
fl
 La rami cació és monopódica tenim un eix Principal i surten branques secundàries.

La nervadura de la fulla és palmada tots surten des d’un mateix punt

La estructura és la quilla o carena

La in orescència es coneic com amnet

fl
fi
 La or té els estams poliadelfs: soldats formant molt feixos

La planta té l’ovari súper

El tipus de fruit s’anomena drupa

- En la formació dels fruits complexos hi intervenen altres parts de la or, a part dels carpels.
VERTADER.

Es tracta de tubercle radical

fl
fl
 Veiem agulló

El limbe de la fulla es diu linear

La or de la imatge té una corol·la rotàcia (els petals estan units i és actinomorfa)


Té una simetria zigomorfa (només té un pla de simetria)

fl
- El receptacle és el dics on es disposen les ors en les in orescènies de tipus espiga. FALS

L’androceu té estams tipus Monadelsf: soldats formant un sol feix

L’ovari és infer, els sèpals pètals estan a dalt d’ell

El fruit és de tipus eteri

- La cèl germinativa del gra de pol·len és la que donarà lloc a la formació del tub pol·línic. FASL
és la vegetativa.

fl
fl
La rel és napiforme

La tija és llenyosa

El conjunt de tricomes que cobreixen la superfície d’aquesta planta és un indument TOMENTÓS

La estructura de la imatge les ales

- Si la planta té totes les ors iguals a aquesta en el mateix peu i diferents en un altre peu podem
considerar que la planta és dioica amb ors unisexuals.

Umbel·la composta

L’androceu presenta els estams de tipus lliures

Aquesta planta té ovari infer

La infructescència es coneix com SICONI: carnoso recubierto de por pequeños aquenis

fl
fl
 - La paret del gra de pol·len és constituïda Per tres capes (intina,leptina i exina) d’orígens
diferents. FALS

La foto es tracta d’un tubercle caulinar

En la següent imatge observem AGULLONS

Aquestes fulles són aciculars

La or té una corol·la urceolada

fl
 - Les plantes que tenen les ors masculines I les femenines en peus seprarats són dioiques.
VERTADER.

La in orescència de tipus corimbe, el punt de sortida és diferent

Els estams de la or són exserts sobresurten de la or

El fruit prové d’un guineceu pluricarpel·lar sincàrpic

És un fruit de tipus polidrupa:

fl
fl
fl
fl
- La dispersió de llavors per mitjà de formigues s’anomena mirmecocòria

Les rels per en lar-se són Caulògenes

Les tiges epigees s’anomenen Caldodis

Les fulles són alternades

Aquesta corol·la és Infundibuliforme (petals soldats i zigomorfa)

fi
La corol·la té simetria radiada o actinomorfa

La següent estructura s’anomena pleocasi

La planta té l’ovari súper

El fruit de la imatge és complex

- La dispersió de pol·len per mitjà de formigues es coneix com mirmecocòria. FALS dispersió per
llavors.

Rel axonomorfa (veiem arrel principal)

Disposició de les fulles en la tija: ESPARSES (no hi ha ordre)

Corol·la gamopètala o simpètala (soldat)

Dialisèpala (el sèpal està lliure, calze)

La base d’aquesta in orescència és diu receptacle

L’ovari és ínfer —> Està sota de les peces orals

El fruit es coneix com hesperidi

fl
fl
- La mirmecòria és un sistema de dispersió de pol·len mitjançant Per formigues. FALS és la
dipersió de la llavor NO del pol·len

La rel és fasciculada

Aquestes tiges epigees es diuen Cladodis

La forma del limbe és linear

 Aquest calze és dialisèpal

- El periant està fromat de fora a dins, pels sèpals que constitueixen el calze i els pètals que
constitueixen la corol·la. V

És un in orescència de tipus Raïm

Els estams de la or són inclusos

fl
fl
 Aquesta or és apocàrpic

El fruit és múltiple o col·lectiu

- Lanemocòria és un sistema de dispersió de fruits i llavors mitj el vent. V

La rel es axonomorfa

fl
 Podem observar tricomes (pèls)

La fulla és abel·lada

Segons la forma de la corol·la és esperonada

fl
 - Les ors que només tenen androceu (masculines) o gineceu (femenines) s’anomenen
unisexuals. V

- El tipus de in orescència és de tipus corimbe

La or té estams monadelfs

Guineceu apoca`rpic (no està soldat)

fl
fl
fl
El següent fruit es coneix com hesperidi

- Tots els organismes del regne Plantae, formen embrions com estructures derivades del zigot. V

Macroblasts

Trifoliolades

La forma de la corol·la és gibosa

 La in orescència del Iliri és: espàdix

La or té els estams lliures: no estan unit per lament

L’ovari és súper (lòvari està per sobre de les peces orals) i és hipògonia

El fruit rep el nom de cariopsi

fl
fl
fi
fl
- Les cèls mare del gra de pol·len són haploide —> FALS són diploides que faran meiosi i
donaran cels n