La dama d'Aragó

A Aragó n'hi ha unadama

que és bonica com un sol,
té la cabellera rossa,
li arriba fins els talons.
Ai, amorosa Anna Maria,
robadora de l'amor,
ai, amorós.

Sa mare la pentinava
amb una pinteta d'or;
sa germana els hi trenava
els cabells de dos en dos.
Ai, amorosa...

Cada cabell, una perla,

cadaperla, un anell d'or;
cada anell d'or una cinta
que li volta tot el cos.
Ai, amorosa...

Sa padrina els hi untava

amb aigua de nou olors;
sa germana més petita
li posava el passador.
Ai, amorosa...

Passador que li posava,

una rosa amb nou colors;
son germà se la mirava
amb un ull tot amorós.
Ai, amorosa...
- No fóssim germans, Maria,
ens casaríem els dos;
pro, com que som germans propis,
jo et buscaré un casador. -
Ai, amorosa...

Ja la porta a la fira,
a lafira de Lió,
detants anells com li compra
li cauen del mocador.
Ai, amorosa...

Els criats li van darrera

collint-los de dos en dos.
- tingui, senyora Maria,
tingui, tingui els anells d'or. -
Ai, amorosa...

Mentre volten per la fira

toquen a missa major.
- Germà meu, anem a missa,
anem a missa major.-
Ai, amorosa...

En entrar dins del'església

els altar llueixen tots;
la pica d'aigua beneita
es torna un ramell de flors.
Ai, amorosa...

Canaló de prendre l'aigua

es torna canaló d'or,
les dames seuen a terra,
ella en cadireta d'or.
Ai, amorosa...

Totes les dames la miren

amb un ull tot envejós,
capellà que diu la missa
n'ha perduda la lliçó.
Ai, amorosa...

L'escola que l'acompanya

no n'hi sap tornar raó:
els dos han perdut lamissa,
l'han perduda al bo i millor.
Ai, amorosa...

Per dir: "Dominus vobiscum",

diu: -Quina dama veig, jo! -
L'escolà li responia:
- Per mi la'n voldria, jo!
Ai, amorosa...

- I qui és aquesta dama

que llença tal resplandor?
- Filla n'és del rei de França,
germana del d'Aragó.
Ai, amorosa...

I si no us ho voleu creure
mireu-li el sabató:
veureu les tres flors de lliri
i les armes d'Aragó.-
Ai, amorosa…