EL SEGREST DE NATASCHA KAMPUSCH

Imatge 1: Cartell que anuncia la desaparició de Natascha

PROJECTE DE RECERCA: 4rt ESO A

Júlia Closa Terré

Ida Vives Oliva
Guillem Cabra Besa
2
ÍNDEX:
1. PART TEÒRICA…………………………………………………………………………4
1.1 Introducció……………………………………………………………………………...4
1.2 Notícia principal (resum segrest).........................................................................4
1.3 Àustria al 2006 i actualment………………………………………………………….4
1.3.1 Econòmicament…………………………………………………………………..4
1.3.2 Políticament……………………………………………………………………….5
1.3.3 El seu govern……………………………………………………………………..5
1.4 El concepte de segrest………………………………………………………………..5
1.4.1 Segrestos de l’any 2006..………………………………………………………..5
1.5 Qui és Natascha Kampusch?..……………………………………………………….5
1.6 Qui era el Wolfgang Priklopil?..………………………………………………………6
1.7 Inici del segrest………………………………………………………………………...6
1.8 Què va passar durant els següents vuit anys?..……………………………………6
1.9 Com va acabar?...................................................................................................7
1.10 Repercussió……………………………………………………………………………7
1.11 Conseqüències………………………………………………………………………..8
1.12 Reflexió documental………………………………………………………………….8
1.13 Psicologia dels segrestadors…………………………………………………….….9
1.14 Què fer si rebeu una trucada que simula un segrest?......................................10
1.15 Signes d’ajuda………………………………………………………………………..11
1.16 Condemnes per segrestadors………………………………………………………12
1.17 Notícies………………………………………………………………………………..12
2. PART PRÀCTICA……………………………………………………………………….13
2.1 El síndrome d'Estocolm………………………………………………………………13
2.2 Els segrestos arreu del món …………………………………………………………14
2.2.1 Al 2006…………………………………………...………………………………..14
2.2.2 A l’actualitat……...………………………………………………………………..14
2.3 El coneixement i l’opinió de la societat.…………………………….……………….14
3.CONCLUSIONS………………………………………………………………………….14
4. BIBLIOGRAFIA………………………………………………………………………….15
5. ANNEXOS……………………………………………………………………………….17

3
 1. PART TEÒRICA

1.1. INTRODUCCIÓ

El 7 de setembre de 2006 va sortir una notícia on s’explicava la història de Natascha

Kampusch.
Natascha Maria Kampusch és una jove austríaca que va ser segrestada per
Wolfgang Priklopil quan tenia deu anys, el 2 de març de 1998. Va estar segrestada
durant més de vuit anys, fins a la seva fugida el 23 d'agost del 2006.

Els objectius del nostre treball de recerca són indagar més en els segrestos per
conèixer des de la psicologia dels qui ho fan fins a la dels qui ho pateixen.

1.2 NOTÍCIA

07/09/2006 11:38, diari “ El Mundo”

La jove Natascha Kampusch, que va estar segrestada durant més de vuit anys, s'ha
mostrat per primer cop al públic després d'escapar-se. En tres entrevistes fetes per
una revista, un diari i la televisió estatal, la noia va ressaltar la desesperació viscuda
en el seu llarg captiveri i el desig permanent de fugir.

"Em sento bé, ateses les circumstàncies. El que més faig és intentar relaxar-me",
van ser les primeres paraules davant les càmeres, i amb això també la primera
vegada que la població austríaca va poder sentir la seva veu.
La noia ha comentat que sol "parlar per telèfon" amb els pares i ha destacat que la
seva mare "mai va perdre l'esperança de que estigués viva". "Abans d'ahir ja em
vaig retrobar amb la meva mare, el meu pare i la meva germana gran”, va comentar.
Va dir que una de les primeres coses que va fer va ser "sortir a menjar un gelat
d'incògnit", amb ulleres de sol, mocador al cap i acompanyada per un metge, a un
concorregut carrer de Viena.

1.3. ÀUSTRIA

1.3.1. Econòmicament

El producte interior d'Àustria el 2006 va créixer un 3,5% respecte del 2005. Es tracta
d'una taxa 13 dècimes més gran que la del 2005, que va ser del 2,2%.

4
El 2006 la xifra del PIB (producte interior brut) va ser de 267.825 M€, de manera que
Àustria és l'economia número 26 al rànquing dels 195 països dels quals publiquem
el PIB. El valor absolut del PIB a Àustria va créixer 13.750 M€ respecte al 2005.

1.3.2. Políticament

L’1 d'octubre de 2006 a Àustria es van fer les eleccions legislatives al consell
nacional.

En les legislatives del 2006 el partit de l'Aliança per al Futur d'Àustria, el Partit
Popular d'Àustria i el Partit Liberal d'Àustria i van crear una aliança de govern al
parlament.
Finalment, però, va guanyar les eleccions el partit Socialdemòcrata d'Àustria.

1.3.3. El seu govern actual

Avui en dia, Àustria és una democràcia representativa parlamentària (un sistema de

govern en què el poble autoritza la sobirania (poders polítics) en autoritats triades
per eleccions. Aquestes autoritats en teoria han d'actuar en representació dels
interessos de la ciutadania que els tria per representar-los.). Àustria és un dels sis
països europeus que han declarat neutralitat permanent (Un país neutral és aquell
que no pren part per cap dels bàndols enfrontats en un conflicte bèl·lic amb
l'esperança de mantenir-se'n al marge). Àustria és membre de les Nacions Unides
des del 1955 i va ingressar a la Unió Europea el 1995.

1.4. EL CONCEPTE DE SEGREST

Un segrest és un delicte que consisteix en privar a una persona il·legalment de la

seva llibertat, normalment retenint-la en un espai per demanar una recompensa i
obtenir diners (rescat). Les úniques persones que poden privar una persona del dret
de moviment són els membres de la policia i altres cossos afins amb un ordre
judicial. Actualment la majoria de segrestos tenen lloc a Colòmbia i Iraq, tot i que és
un delicte present a tot el món.

1.4.1. Segrestos a l’any 2006

Un total de 22 ciutadans van patir un segrest a la regió de Madrid durant l'any 2006,
la majoria de curta durada, cosa que es coneix com a segrest express, segons
dades del Ministeri d'Interior. Aquesta xifra, comunicada en una resposta
parlamentària del Congrés dels Diputats, va ser més gran que l'any anterior, ja que
el 2005 es van registrar 16 casos a tota la regió. La dada reflecteix els cinc
segrestos express que van generar gran alarma social a la capital en produir-se
quatre cops en menys de vint dies a Moratalaz i un cinquè cop a Hortaleza.

5
1.5. QUI ÉS NATASCHA KAMPUSCH

Natascha Maria Kampusch va néixer el 17 de febrer de 1988 a Viena, Àustria. Els

seus pares, Ludwig Koch y Brigitte Sirny, es van separar quan ella era petita i té
dues germanes. Actualment fa 1,60 m d’altura, té 33 anys i treballa com a
presentadora de televisió, autobiògrafa, guionista i escriptora de no-ficció.

1.6. QUI ERA WOLFGANG PRIKLOPIL

Wolfgang va néixer a la ciutat de Hainburg an der Donau, a Àustria i va ser l’home

que va segrestar a Natascha.
Era fill únic de Karl i Waltraud Priklopil i va créixer en un ambient familiar estable. Els
seus pares eren comerciants: el seu pare es dedicava a la venda de conyac i la
seva mare a la indústria del calçat.
Tot i així, els seus companys de feina el descrivien com a masclista i alguns
asseguraven que va ser víctima d'abús escolar durant la seva adolescència. Segons
el relat de la pròpia Natascha, era admirador d'Adolf Hitler i es creia un rei o déu
egipci.
Després de la mort dels seus avis, va heredar un terreny rural als afores de
Strasshof, on hi viuria després la Natascha.

1.7. INICI DEL SEGREST

El 2 de març de 1998,Natascha va sortir de casa seva per anar a l’escola però no va

tornar.
Priklopil va veure passar a la petita Natascha de deu anys. Com qualsevol nena de
la seva edat i igual que tots els matins, anava caminant cap a l’ escola. Ell, mirant-la
de prop i des de la seva furgoneta de color blanc, no ho va dubtar: la va agafar, la va
pujar al vehicle i se la va emportar.
Al principi deien que la desaparició era a causa d’algunes discussions entre la mare
i la filla, però van canviar l'opinió quan un testimoni va explicar que havia vist pujar la
nena a una furgoneta. Aquest, recordava que la matrícula portava una G i una F.
Van examinar uns 700 vehicles fins i tot el del segrestador, però no el van acusar
perquè va donar la coartada de que el dia 2 de març estava sol a casa i, a més, com
que treballava en llocs de construcció, la furgoneta només la feia servir per
transportar deixalles.

6
1.8. QUÈ VA PASSAR DURANT ELS SEGÜENTS VUIT ANYS?

Durant el seu confinament, Natascha va viure en una habitació de només 5 metres

quadrats (2,78 metres de llarg per 1,81 metres d'amplada i 2,37 metres d'alçada)
que era el soterrani de la casa del seu raptor. Estava tancada , sense finestres ni
llum del dia i amb una porta d'acer. Priklopil va instal·lar tot un equip tècnic per
controlar cada moviment que feia en la petita habitació i li havia assegurat que la
porta tenia un dispositiu explosiu, per evitar que intentés escapar.

A Kampusch no se li va permetre sortir durant els seus primers anys de captivitat.

Va estar sis mesos tancada a la cel·la. Després, va poder pujar a la casa per
rentar-se. Després de dos anys de segrest va tenir accés a una ràdio per escoltar
les notícies i des del juny de 2005 tenia permès sortir al jardí de la casa.
Només va poguer sortir de la casa un cop, durant el febrer de 2006 quan Priklopil i
Natascha van anar a esquiar
Durant la seva captivitat, Priklopil li va subministrar llibres i la va educar. Kampusch
diu estar orgullosa d'haver escapat de les temptacions de el món exterior, com les
drogues, les males companyies i l'alcohol.
Priklopil celebrava amb Kampusch els aniversaris, pasqües i Nadal i també li feia
regals.
També tenia una actitud contradictòria a l’anterior ja que la colpejava i torturava amb
electricitat; la va mantenir quasi sense menjar i sense aigua; la va violar quan va
arribar a la seva pubertat, i en varies ocasions, li va fer tan mal que quasi la deixa
morta. Priklopil amenaçava a Kampusch de matar a qui ella demanés ajuda i també
amenaçava amb suïcidar-se si ella escapava. Kampusch en una ocasió va explicar
que havia imaginat i fins i tot somiat que si hagués tingut una destral li hauria tallat el
cap al seu raptor, encara que va rebutjar ràpidament aquesta idea.
La obligava a netejar la casa gairebé sense roba. Volia que la Natascha es sentís
com els jueus de l'Holocaust, la volia com a una esclava.

1.9. COM VA ACABAR?

Als catorze anys, la jove austríaca ja havia intentat estrangular-se diverses vegades
amb la seva pròpia roba; als quinze, va intentar tallar-se les venes amb una agulla
de cosir. No volia seguir vivint captiva d'aquell home que la maltractava, l'agredia de
totes les maneres possibles i l'amenaçava amb matar qualsevol a qui demanés
ajuda. El pànic de Natascha era tan gran que mai es va atrevir a demanar auxili
durant alguna de les sortides al jardí que l'home li va permetre durant els seus vuit
anys de captiveri. Tampoc quan van fer un breu viatge a una estació d'esquí. Però
sabia que no volia viure allà per sempre.

7
El dimecres 23 d’agost del 2006, Natasha netejava el cotxe del seu raptor, un BMW
850i. Ell estava molt distret, parlant per telèfon. Ella passava l'aspiradora mecànica
sobre els seients i les catifes del cotxe. El soroll de l’aspiradora li va permetre
escapar. Va sortir disparada i va córrer fins que va xocar amb el vidre de la finestra
de la cuina de la casa de la senyora Inge T, una senyora de 71 anys i ella va trucar a
la policia.
Ells la van identificar per una cicatriu tot i que li van fer un anàlisi d’ADN per
assegurar-se’n.

1.10. REPERCUSSIÓ

Ningú creia que Natascha estigués viva, ni la seva mare. Quan va aparèixer després
de 8 anys ningú ho podia creure.

Al contrari de la majoria dels nens que han sobreviscut a un segrest, Natascha

Kampusch no ha guardat silenci. Malgrat la protecció d'assistents socials i psicòlegs,
Natasha, que ara té 34 anys, va acabar obrint-se als mitjans de comunicació: a
entrevistes concedides a diaris, ràdios i televisions de tot el món, on va donar alguns
detalls del seu captiveri.

Ara Natascha és una reconeguda escriptora, que segueix anant a teràpia cada
setmana i que va escriure "3096", un llibre sobre el seu captiveri. Però el més
sorprenent és que és propietària de la casa en la qual va estar segrestada. Les
autoritats l’hi van lliurar com a recompensa econòmica per la seva terrible
experiència. No hi viu, però la visita amb freqüència per vigilar el seu estat. Que la
casa sigui seva, encara que sembli contradictori va ajudar a Kampusch a "tenir el
control" de la situació.
El llibre que explica el seu segrest, traduït a desenes d'idiomes, va ser un èxit, i el
mateix va passar amb la pel.lícula. Natascha Kampusch, que ja tenia una posició
econòmica bastant alta, després de les seves primeres experiències com a
presentadora de televisió, s'ha convertit en una jove rica. Viu a Viena, en un ampli
apartament, i manté una bona relació amb la seva mare, Brigitta Sirny-Kampusch,
autora d'un altre llibre sobre els anys de patiment de la seva filla. El seu pare,
Ludwig Koch, també ha donat la seva versió de la història en un llibre publicat per un
periodista britànic.

1.11. CONSEQÜÈNCIES

Poc després de l'alliberament de la jove, el seu pare va obrir un compte en un banc

austríac per recaptar fons per a Natascha, ja que aquesta requerirà durant anys un
tractament psicològic per superar els traumes patits durant el captiveri.

8
El segrestador, al saber que Natascha havia escapat es va suïcidar tirant-se a les
vies d’un tren.

1.12. REFLEXIÓ DEL DOCUMENTAL

En el documental 3096 dies podem veure a Kampusch parlant sobre com va passar
aquells 8 anys de segrest (3096 dies), d’aquí en ve el títol. Es veu el lloc real on va
passar i surten altres persones relacionades amb els fets, com la mare de la
segrestada o el millor amic del captor.
Després de mirar el documental del segrest de Natascha hem après el següent:
L’habitació on va estar segrestada, era de cinc metres quadrats i aquesta només
tenia un llit, una taula i un lavabo. Estava amagada darrere un electrodomèstic que
tenia ell a la seva cuina.
Natascha explica que el seu segrestador era un maniàtic de l'ordre i la neteja.

Per a la seva família va ser un cop molt dur, després d’uns anys de que ella
desaparegués, els policies que portaven la seva investigació van dir a la família que
hi havia moltes probabilitats de que Natasha estigués morta i que ho comencessin a
acceptar però, malgrat això, els seus pares mai van perdre l’esperança de que la
tornarien a veure viva.
Finalment, al morir Priklopi, com que ningú ocupava la casa dels fets, Natascha va
decidir comprar-la ja que no volia que es vengués ni que hi visqués ningú.

1.13. PSICOLOGIA DELS SEGRESTADORS

Segons un estudi fet a Meluk, els segrestadors utilitzen tècniques, procediments i

estratègies que, encara que semblen les mateixes en tots els segrestos,no ho són.
Tot i que tenen un objectiu comú que és sotmetre l'objectiu, no tots els captors
empren el mateix grau de violència i agressivitat.

Segons Navia i Ossa (2000), “Els mètodes per aconseguir el sotmetiment d'una altra
persona es basen en l'ús sistemàtic de tècniques de control psicològic que busquen
instal·lar el terror, la desesperança i destruir la confiança”.
El segrest és una experiència en què, a causa del nombre de variables que hi
intervenen, no es pot dir que tots siguin iguals; al contrari, cada persona que ho
pateix té una història única i diferent. No obstant això, s'identifiquen quatre moments
importants dins un segrest: la preparació, la captura, el captiveri i l'alliberament, on
cada persona experimenta aquestes etapes de maneres diferents.

9
A través de les burles, la indiferència i la incomunicació, el segrestador manifesta el
seu poder sobre la víctima fent-la sentir que no té cap autonomia, frustrant les seves
necessitats d'autoestima i produint-li sentiments d'inferioritat, debilitat, impotència i
també submissió .
Una de les estratègies més importants i utilitzades pels segrestadors per canviar les
actituds de les víctimes i aconseguir que les obeeixin és a través de la persuasió.
Això provoca dos tipus de reaccions:
- La primera és quan els segrestadors deixen clar a la víctima que si intenta
fugar-se, les conseqüències recauràn directament sobre la família, i que si no
ho aconsegueix les conseqüències seran directament la mort.
- El canvi d'actitud, en aquest cas és la decisió de no intentar escapar i
sotmetre's al captiveri.
- La segona situació és quan les víctimes poden veure paisatges desconeguts
durant els desplaçaments i a partir d’això van construint lentament a través
d'indiferències simples, el pensament d'estar allunyant-se cada cop més de
un lloc on pugui ser rescatat i per tant a la mercè dels seus captors. El
resultat d'aquests missatges indirectes és que a la víctima tingui pensaments
del tipus: “si faig el que m'ordenen potser sobreviuré al segrest”, o en el cas
dels familiars: “si fem allò que ens ordenen, potser el meu ésser estimat
sobreviurà al segrest i serà alliberat”.

1.14. QUÈ FER SI REBEU UNA TRUCADA QUE SIMULA UN SEGREST

1. Mireu quin número truca abans de despenjar:

Principalment truquen al telèfon fix de casa.

Si veieu en pantalla un número molt llarg que comença per 0056, i no espereu cap
trucada de Xile, no agafeu el telèfon.

2. Mantingueu la calma i no doneu informació:

En el cas que hagueu despenjat i us trobeu que un presumpte familiar plora o crida i
posteriorment parla un presumpte segrestador que us demana diners, intenteu
mantenir la calma i no doneu informació (per exemple, no doneu el nom del familiar
que penseu que potser han segrestat).

3. Deixeu que els delinqüents parlin:

Si us han agafat distrets o amb la guàrdia baixa i heu donat el nom o alguna dada
personal, intenteu callar i deixar que parlin els delinqüents, ja que, un cop passi el

10
primer moment de molta agressivitat verbal per “bloquejar-vos”, us començaran a
dirigir cap a fer un pagament de diners. Generalment demanen 10.000 euros
d’entrada, però veureu que estan disposats a agafar qualsevol quantitat.

4. Eviteu donar el vostre número de telèfon mòbil:

No els doneu el vostre número de telèfon mòbil. Un cop us tenen convençuts per fer
el pagament, us demanaran el número de telèfon mòbil per mantenir la línia
ocupada i que no pugueu fer comprovacions amb el vostre familiar per esbrinar si
realment es troba segrestat.

5. Amb el telèfon que tingueu lliure, truqueu al 112:

Truqueu al 112 amb el telèfon que tingueu lliure. Mossos d’Esquadra té previst un
pla d’actuació per a aquests casos i us donarem assessorament mentre enviem
efectius per localitzar el vostre familiar i confirmar que està bé.

6. No feu cap pagament o enviament de diners:

No feu cap pagament o enviament de diners sense tenir assessorament policial. Si

els dieu que no teniu diners o que no teniu targetes us animaran a buscar-los
d’alguna manera i us deixaran “més llibertat” per contactar amb tercers. Recordeu
que només sabran allò que vosaltres els digueu.

7. Intenteu enregistrar la trucada

Intenteu enregistrar la trucada. Un cop passats els primers moments d’ansietat,

intenteu enregistrar la veu del delinqüent ja que posteriorment intentarem localitzar
els autors i imputar-los la major quantitat de fets que puguem acreditar.

8. Anoteu informació d'interès:

Anoteu les dades del destinatari de l’enviament dels diners. En la fase final, un cop
la víctima ha aconseguit diners en efectiu, la fan anar fins a un locutori per enviar els
diners a un destinatari (normalment una identitat falsa o algú relacionat amb la
banda).

9. Denuncieu o informeu-ne la policia:

Denuncieu els fets o almenys informeu-ne la policia, ja que cada intent d’aquests
delinqüents pot ser una pista per identificar-los o localitzar-los.

10. Feu-ne difusió:

11
Compartiu la informació i feu-ne difusió, principalment a veïns i d’altres persones del
vostre entorn, per evitar noves possibles víctimes.

Finalment cal recordar que el cos de Mossos d’Esquadra disposen de professionals

especialitzats per lluitar contra aquests delinqüents i que donaran seguretat i
assessorament a les famílies fins a la resolució de l’incident.

1.15 SIGNES D’AJUDA

Fa poc es va crear un senyal d'auxili per ajudar les dones que pateixen violència de
gènere, promoguda per organitzacions com la Canadian Women's Foundation i la
Womens Funding Network. A part d’això, també serveix per si estàs en qualsevol
tipus de perill.
Els Mossos van difondre per les xarxes socials el gest després de que es conegués
el cas d'una jove nord-americana de 16 anys, raptada per un home de 61 anys, que
va ser rescatada per la policia després que un conductor reconegués el senyal
d'auxili quan es trobaven en un semàfor aturats. El conductor va reconèixer el
senyal per la difusió que es va fer a la xarxa social TikTok.
Un altre exemple on es va demostrar la utilitat d’aquest gest va ser quan l’any
passat, els Mossos d'Esquadra van detenir un home en una clínica privada de
Barcelona després de que la seva parella fes aquest símbol a una sanitària del
centre que el va reconèixer.

El gest consisteix en:

1. Obrir la mà i doblegar el dit gros
2. Doblegar els altres dits de manera que el dit gros quedi amagat

Imatge 2: Demostració del signe d’ajuda

12
1.16. CONDEMNA PER A SEGRESTADORS

L’article 164 del codi penal diu: “El segrest d'una persona serà castigat amb la pena
de presó de sis a deu anys. La condemna pot disminuir o augmentar segons si s’ha
exigint alguna condició per posar a la persona en llibertat”.

1.17. NOTÍCIES

Aquestes són les últimes notícies que s’han publicat sobre segrestos:

● https://amp.20minutos.es/noticia/4948118/0/el-programa-de-ana-rosa-confirm
a-que-veronica-saldana-tiene-una-orden-de-busca-y-captura-por-llevarse-a-s
us-hijos/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4947924/0/prision-para-el-acusado-de-matar
-a-un-anciano-cuyo-cuerpo-fue-hallado-en-un-vertedero-en-el-ejido/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4945509/0/el-secuestrador-de-la-nina-austra
liana-retenida-durante-18-dias-se-declara-culpable/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4942734/0/el-tribunal-europeo-de-derechos-
humanos-condena-a-espana-a-indemnizar-a-un-etarra-con-20-000-euros/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4942637/0/mafia-nigeriana-esclavitud-y-ritos
-vudu-cuatro-detenidos-en-italia/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4941842/0/fbi-identifica-hombre-britanico-res
ponsable-secuestro-rehenes-texas/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4941671/0/liberan-todos-rehenes-secuestro-
sinagoga-texas-abaten-secuestrador/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4937401/0/borja-gomez-abogado-de-la-madr
e-que-secuestro-a-sus-hijos-confiesa-que-no-confia-en-la-vacuna-de-la-covid-
19/
● https://amp.20minutos.es/gonzoo/noticia/4936166/0/un-hombre-secuestrado-
hace-33-anos-encuentra-a-su-madre-con-un-mapa-que-dibujo-de-memoria/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4930542/0/detenido-un-hombre-que-secuest
ro-durante-horas-a-dos-mujeres-en-paris/
● https://amp.20minutos.es/noticia/4917518/0/un-padre-se-reune-con-su-hijo-se
cuestrado-en-2007-gracias-a-un-analisis-de-adn/

13
 2. PART PRÀCTICA

2.1. EL SÍNDROME D’ESTOCOLM

La síndrome d'Estocolm (anomenat així ja que es va documentar per primer cop a

Estocolm, Suècia) és un estat psicològic en què la víctima d'un segrest o la persona
retinguda contra la seva voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu
segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir
els seus fins o bé a evadir la policia.
De vegades també s'aplica en alguns casos de violència domèstica o d'assetjament
de menors on l'agressor exerceix un domini absolut sobre la víctima, qui acaba
presentant una marcada submissió, dependència i aparent lleialtat cap a l'agressor.
Les víctimes que ho experimenten mostren normalment dos tipus de reacció davant
de la situació: d'una banda, tenen sentiments positius cap als segrestadors; mentre
que, per altra banda, mostren por i fúria contra les autoritats policials o qualsevol
persona que es trobi en contra dels seus captors.
Aquest síndrome no és reconegut pels dos manuals més importants de psiquiatria:
el Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals i la Classificació internacional
de malalties i per això només és reconegut com a efecte posttraumàtic.
Per superar o “curar” aquest síndrome no hi ha cap tractament especial i és un
procés lent i difícil de tractar, ja que les víctimes no en són conscients i el què
necessiten és suport emocional i psicològic.
Hi va haver rumors que deien que Natascha havia patit Síndrome d’Estocolm però
mai es va arribar a confirmar.
Per tal d’explicar bé aquest síndrome hem preparat un video que ensenyarem a la
presentació.

2.2. ELS SEGRESTOS ARREU DEL MÓN

Segons un article de La Vanguardia: “Amèrica Llatina pateix la meitat dels segrestos

del món”. Els segrestos demanen rescats i aquests, serveixen per finançar màfies
policials, negocis, guerrilles i bandes criminals.
També diu que l’emigrant, blanc, ancià i preferentment espanyol és la víctima ideal.

2.2.1. Al 2006

- La mitjana de segrestos durant el 2006 va ser de 1.9 per cada 100,000

persones.

14
 - El valor més alt va ser a Unió dels Emirats Àrabs: 18.8 segrestos per 100,000
persones i el valor més baix va ser a Àustria: 0 segrestos per 100,000
persones.

2.2.2. A l’actualitat

- La mitjana de segrestos durant el 2017 va ser de 1.8 per cada 100,000

persones.
- El valor més alt va ser a Bèlgica: 10.3 segrestos per 100,000 persones i el
valor més baix va ser a Bermudes: 0 segrestos per 100,000 persones.

2.3. ELS CONEIXEMENTS I OPINIONS DE LA SOCIETAT

Per tal de veure què en sap la gent sobre els segrestos hem preparat una enquesta.
Els resultats estan als annexos.

3. CONCLUSIONS I OPINIÓ PERSONAL

Al llarg del treball, hem arribat a diferentes conclusions. Una d'elles és que un
segrestador pot ser una persona qualsevol, ja que, segons explica el millor amic de
Priklopil, era un home normal i corrent. En cap moment va pensar que podria fer el
que va fer i tot i que aquí a Espanya el % de segrestos és molt baix, nosaltres tenim
una certa preocupació perquè un segrest pot passar en el moment i en el lloc més
inesperats.
Més endavant documentant-nos sobre els segrestos arreu del món podem dir que
normalment als països més pobres i no tant desenvolupats a causa del mal equilibri
entre els governs és on sempre hi han més segrestos i desgràcies.
La societat no hi pot fer gran cosa pero ens sembla una injustícia.
Per finalitzar, no ens podem oblidar el principal objectiu que ens va despertar interès
pel tema que hem escollit que és tota la part psicològica involucrada en aquestes
situacions tan difícils. Ara sabem que no fa falta que els segrestadors siguin
persones molt agressives sinó que han de ser molt manipuladores i amb problemes
psicològics ja des d’un principi. El què volen es sentir-se superiors sometent una
persona la qual pateix de tal manera que en surt aterroritzada, amb molts traumes i
baixa confiança per dir poc. Les dues persones, tant el captor com la víctima
necessiten una gran ajuda psicològica que és llarga i difícil de superar.

A diferència dels altres treballs de fi de curs que hem fet durant l’ESO, aquest ens
ha semblat més adeqüat ja que hem pogut triar el tema que ens interessava.

15
També hem tingut més dies per fer-lo al llarg del curs i no l’hem hagut de fer des de
0 només en una setmana. Això ens ha permès treballar amb més tranquil·litat i ens
hem pogut organitzar millor.

4. BIBLIOGRAFIA
Mundinteractivos. (s. f.). Natascha Kampusch: «Sempre vaig pensar en fugir , però
no podia córrer el risc». Elmundo.es. Recuperat 15 de novembre de 2021, de
https://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/06/internacional/1157554223.html

Col.laboradors de wikipedia. (s. f.). Natascha Kampusch. Wikipedia, l’ enciclopèdia

lliure. https://es.m.wikipedia.org/wiki/Natascha_Kampusch

El Mercuri S. A., P. (2016, agost 23). Com era Wolfgang Priklopil, l’home que va
segrestar a Natascha Kampusch durant mès de vuit anys.
https://www.emol.com/noticias/Internacional/2016/08/23/818393/Perdil-Wolfgang-Pri
klopil-Natascha-Kampusch-secuestro-diez-anos.html

Galán, L. (2018, agost 23). Natascha Kampusch, la història del segrest que va
conmocionar a Àustria. Edicions EL PAÍS S.L.
https://elpais.com/elpais/2018/08/22/actualidad/1534939624_710193.html?outputTy
pe=amp

Rodríguez, P. (2021, agost 5). Natascha Kampusch reviu l’infernal segrest durant 8
anys: “Semblava una víctima dels nazis”. La Raó.
https://www.larazon.es/internacional/20210805/3sc53iw22zhhtejx4su76qklhq.html?o
utputType=amp

García, A., & Cerbán, C. (2021, marzo 29). Natascha Kampusch: La terrible història
de la nena que va créixer en un soterrani de cinc metres quadrats. COPE.es.
https://www.google.es/amp/s/www.cope.es/programas/la-noche-de-adolfo-arjona/am
p/noticias/natascha-kampusch-terrible-historia-nina-que-crecio-zulo-cinco-metros-cu
adrados-20210329_1208481

Anònim. (2021, agostt 23). El drama de Natascha Kampusch: 8 anys segrestada,

una fugida milagrosa i el sufriment de perquè la gent no la creu. infobae.
https://www.infobae.com/historias/2021/08/23/el-drama-de-natascha-kampusch-8-an
os-secuestrada-un-escape-milagroso-y-el-sufrimiento-porque-la-gente-no-le-cree/?o
utputType=amp-type

Col.laboradors de wikipedia. (s. f.-b). Segrest. Wikipedia, l’ enciclopèdia lliure.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Segrest

16
PIB de Àustria. (2017, octubre 15). datosmacro.com.
https://datosmacro.expansion.com/pib/austria?anio=2006

Notícia directa. (s. f.). Google.Es. Recuperat el 3 de desembre de 2021, de

https://www.google.es/amp/s/amp.20minutos.es/noticia/240679/0/policia/registro/sec
uestros/

Col.laboradors de wikipedia. (s. f.-b). Àustria. Wikipedia, l’ enciclopèdia lliure.

https://ca.m.wikipedia.org/wiki/Àustria

Segrestos virtuals. (s. f.). Mossos d’Esquadra. Recuperat 25 de gener de 2022, de

https://mossos.gencat.cat/ca/temes/families-i-escoles/segrestos-virtuals/

(S. f.). Elmundo.es. Recuperat 20 de febrer de 2022, de

https://www.elmundo.es/elmundo/2006/09/06/internacional/1157554223.htmlç

(S. f.-b). Elderecho.com. Recuperat 20 de febrer de 2022, de

https://elderecho.com/el-delito-de-secuestro-del-articulo-164-del-codigo-penal-y-sus-
diferencias-con-el-delito-de-detencion-ilegal-y-con-el-delito-de-coacciones-segun-la-j
urisprudencia-del-tribunal-supremo

Gonzàlez, G. (2021, noviembre 15). Els Mossos detenen a un agresor després de

que la seva parella fes un símbol d’ajuda contra la violència masclista. El mundo.
https://www.google.es/amp/s/amp.elmundo.es/cataluna/2021/11/15/6192455cfc6c83
9c748b4591.html

Col.laboradors de wikipedia. (s. f.-c). Síndrome d’Estocolm. Wikipedia, l’ènciclopèdia

lliure.https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=S%C3%ADndrome_d%27Estocolm&
oldid=29764902

20minutos. (s. f.). Segrest - Últimes notícies de Segrestos en 20minutos.es.

www.20minutos.es - Últimas Noticias; 20minutos. Recuperat 19 de març de 2022, de
https://amp.20minutos.es/minuteca/secuestro/

Ibarz, J. (2009, diciembre 13). Amèrica Llatina pateix la meitat dels segrestos de tot
el món. La Vanguardia.
https://www.lavanguardia.com/internacional/20091213/53844154440/america-latina-
sufre-la-mitad-de-los-secuestros-de-todo-el-mundo.html?facet=amp

Taxa de segrestos per país. (s. f.). TheGlobalEconomy.Com. Recuperat 25 de març

de 2022, de https://es.theglobaleconomy.com/rankings/kidnapping

Duarte Mendoza, M. G., Mancera Bernal, G., & Rodriguez Morales, C. A. (2006).
Característiques del sotmetiment present en segrestos extorsius des de la percepció
dels professionals que treballen en el Grupo de Acción Unificada por la Libertad

17
Personal, GAULA, Cundinamarca. Diversitas, 2(1), 90.
https://doi.org/10.15332/s1794-9998.2006.0001.0

5. ANNEXOS
- Segrestos arreu del món

Gràfic 1: 100% de segrestos per als diferents països del món

18
Gràfic 2: 100% de segrestos per als diferents països del món

19
Gràfic 3: 100% de segrestos per als diferents països del món

- Resultats de l’enquesta

Gràfic 4: Resultats de l’enquesta

Segons el gràfic, més de la meitat saben què és el síndrome d’Estocolm i d’els que
no ho saben, a la majoria els sona el concepte. És a dir, la majoria han sentit aquest
nom ja que se li ha donat un gran reconeixement a través de notícies o programes
de televisió.

Gràfic 5: Resultats de l’enquesta

20
Gràfic 6: Resultats de l’enquesta

Només una persona va equivocar-se, és a dir, el 90% són conscients de que el

procés de tornar a la normalitat després de patir el síndrome no és una feina fàcil i
sovint provoca molts problemes de salut mental als afectats.

Gràfic 7: Resultats de l’enquesta

La majoria de persones creuen que la taxa de segrestos més alta és als Emirats
Àrabs i a Bèlgica, que és correcte.

21
Gràfic 8: Resultats de l’enquesta

Moltes persones pensen que Canadà té una taxa baixa de segrestos quan realment
és bastant alta. En veritat, la taxa de segrestos és baixa a les Bermudes i la majoria
creuen el contrari. Però han encertat en què a Espanya hi ha pocs segrestos.

Gràfic 9: Resultats de l’enquesta

Un 60% dels enquestats pensen que en els llocs pobres és on hi han més
segrestos. Això ens fa reflexionar i pensem que els segrestos, igual que d’ altres
desgràcies, solen passar a països més pobres i no als desenvolupats i creiem que
s’haurien d'acabar aquestes desigualtats. Aquestes diferències tan grans no
s’haurien de permetre però la societat no hi pot fer gran cosa. Opinem que els
diferents govers haurien de comunicar-se entre si i trobar l’equilibri entre ells.

22
Gràfic 10: Resultats de l’enquesta

En aquesta pregunta s’han equivocat tots, perquè encara que a Espanya hi hagi
pocs segrestos comparat amb altres països, n’hi van haver 97 l’any 2021.

Gràfic 11: Resultats de l’enquesta

Gràfic 12: Resultats de l’enquesta

23
Gràfic 13: Resultats de l’enquesta

Gràfic 14: Resultats de l’enquesta

Els factors que augmenten la preocupació de ser segrestats són:

1. El lloc
2. Tipus de persona
3. Tipus de vehicle
4. L’hora

24
Gràfic 15: Resultats de l’enquesta

Gràfic 16: Resultats de l’enquesta

Gràfic 17: Resultats de l’enquesta

Cap dels enquestats ha viscut experiències semblants a un segrest, com a molt

n’han sentit a parlar per les notícies. Per tant, podem comprovar que, tal i com
posava a les gràfiques dels segrestos arreu del món, España és un dels països que
menys en pateix i a nosaltres això ens provoca una certa sensació de tranquil·litat.

25
26