GUERRA

CIVIL---------------------------------------------------------------
1. DEFINICIÓ
És un conflicte bèl·lic, que va tenir lloc a Espanya entre el Juliol del 36 i 1
d’abril del 39. On es va enfrentar el govern legítim de la II República, contra
diverses faccions de l'exèrcit insurrectes.

2. ELS BÀNDOLS
A. REPUBLICÀ “LOS ROJOS”
- Sectors socials fidels al govern republicà, que estava
encapçalat pel front popular.
- Camperols, proletaris
- Les autonomies (catalunya, país basc)

B. SUBLEVATS “NACIONALES”
Una part de l'exèrcit organitzada al voltant alts comandaments militars
(Franco, Sanjurjo, Mola…), formaven part de la junta de defensa
nacional, presidida per Franco.
Estaven a favor: les grans elits econòmiques, falange, CEDA (molts
seguidors) i moltes seccions catòliques.

3. CARACTERÍSTIQUES
1. Superioritat militar dels sublevats (militars
professionals)
2. El bàndol republicà estava dividit en diverses
faccions polítiques i sense experiència militar.
3. Guerra de desgast (el que se rinda antes). 2
territoris, la zona dominada per la república
era la que rebia menys ajuda. I l’altra la zona
dels sublevats.
4. Recolzament exterior dels sublevats (Italia,
Mussolini i Alemanya, Hitler). Molt superior al dels republicans
5. L’ajuda de la II República, és la URSS i les brigades internacionals.
4. ETAPES GUERRA CIVIL
4.1. INICI DE LA GUERRA JULIOL 36 FINS
MARÇ 37
A. La guerra de columnes juliol 36 -
novembre 36

B. Batalla de Madrid novembre 36 -

març 37
4.2. L’OFENSIVA CAP AL NORD MARÇ 37
FINS OCTUBRE 37
A. Caiguda de Cantabria

4.3. EL FRONT D'ARAGÓ I EL MEDITERRANI

DESEMBRE 37 - AL GENER 39
A. Batalla de Terol (desembre 37- febrer 38)
B. Batalla de l’Ebre (juliol 38 - novembre 38)

4.4. FINAL DE LA GUERRA GENER/FEBRER 39 FINS A L’ABRIL 39

5. CAUSES
5.1. PROFUNDES
Xoc entre dos tradicions, dues formes de pensar:
Una que hereva de l’antic règim, molt conservadora, que defensa la
tradició, la jerarquia, la corona, la religió catòlica.

Per altre banda una tradició més nova, (una forma de pensa més
nova) , més liberal, que representa els interessos de la nova societat
urbana (burgesia)/obrera/ industrial, més laica, més democratica.

5.2. IMMEDIATES / DESENCADENANT S DEL CONFLICTE

Hi han dos:
1. Complot contra la II república, on van participar l’extrema
dreta (FALANGE) , els grans propietaris, banquers i els oficials
(alts càrrecs de l'exèrcit → UME).
Tota aquesta gent, se sentien amenaçats, pel Front Nacional
 2. Radicalització de l’enfrontament entre les forces d’esquerra i les
forces de dreta. Com a mostra, la mort del tinent Castillo i de
Calvo Sotelo.

A Europa, passen dues coses, té lloc un ascens dels règims

totalitaris i a la vegada que passa això, tenim un descrèdit del
sistema parlamentari/ democràtic.

6. “EL ALZAMIENTO” O L’ AIXECAMENT MILITAR

6.1. CONSPIRACIÓ MILITAR
Mesos abans, s’havia iniciat a Pamplona un complot dirigit per Emilio
Mola “el director”, l’eix era la UME (unión militar española, es tractava
d’una associació clandestina de caps i oficials de l'exèrcit espanyol,
que va ser creada al 1933 i que rebutjava sobretot la reforma la militar
d'azaña.) Alguns dels implicats eran Goded, Sanjurjo, Mola, Queipo
de Llano, Fanjul i Franco. El seu propòsit era un cop d’estat ràpid i
violent, seguit d’una amplia represió. El complot, es va precipitar amb
l'assassinat de Calvo de Sotelo (13-07-1936).

6.2. L’AIXECAMENT
El focus inicial es va produir el 17 de juliol a les illes canàries, des de
aquí passen al Marroc , Franco anirà en un vol privat, en un avió
anomenat “Dragon Rápido”, on se li va sumar part de l’exèrcit
colonial i posteriorment es va produir el pas de les tropes cap a la
Península Ibèrica. I llavors va tenir lloc l’aixecament de moltes
guarnicions (cuarteles) peninsulars, té lloc entre el 18 i 19 de juliol.
Els primerss resultats de l’aixecament, van ser deiguals. Triomfa a
Navarra (Pamplona), Castella la Vella (Burgos, León…), Galicia,
Mallorca i Eivissa, les Canàries i certes capitals de província (Córdoba,
Oviedo, Sevilla, Vitória).

A Barcelona, la insurrecció va ser dirigida per López Valera que va ser

executat a Montjuïc i van tenir lloc enfrontaments molt durs a la
diagonal, al passeig de Gràcia i a les places més importants (Plaça
Espanya,). Les forces fidels a la república van crear un comité de
defensa que va assetjar la capitania marítima i van empresonar a
Goded. Aquesta rebel·lió es va estendre a Girona, a lleida, a la Seu
d'Urgell, a Figueres.
 6.3. INSURRECCIÓ A LES BALEARS
Les balears aviat van ser dominades pels INSURRECTES, en especial
Eivissa i Mallorca, allà els feixistes (Italians) van establir una base aèria, i
més tard ho faran els Alemanys. Des de aquí, amenaçaran (tant
feixistes com nazis) per mar i per aire a la Costa Mediterrània, des de
Cartagena fins a Portbou. El 8-02-1939, cau Menorca.

7. INICI DE LA GUERRA (JULIOL 36- MARÇ 37)

7.1. GUERRA DE COLUMNES
La idea de Mola era fer un cop ràpid , però això va fracassar i Espanya
va quedar dividida en 2: republicans i sublevats.
Columna: nucli armat de combatents.

El bàndol republicà, les columnes eren molt heterogènies, ja que

estaven formades per unitats militars, forces d’ordre públic i voluntaris,
amb poca eficacia militar i ón era freqüent la indisciplina. En canvi les
columnes dels insurrectes mostraven una gran eficacia convativa: un
grup de columnes mòbils avançava ràpidament per carretera, feia
una maniobra de combat/asedi, controlant la situació i provocaven la
fugida dels republicans. I llavors abans de prosseguir, deixaven una
guarnició (una part petita de l'exèrcit es quedava, per si tornen els
republicans). Les columnes dels sublevats eren menys nombroses, però
més professionals i disciplinades.

Un dels primers fronts de la guerra va ser el control de l’estret, però els

dirigents del front popular no va veure la importancia del pas de
l’estret i de fet la primera victòria dels sublevats va ser l’operació de
transport de les tropes de Franco per mar i per aire gràcies a l’ajuda
d’Italia i Alemanya. L’objectiu era que aquest exèrcit arribes fins a
Madrid per ajudar a Mola. Des del sud (sevilla) s’havien de desplaçar
les tropes cap al nord per tal d’enllaçar Andalucia amb castella i
finalment Madrid. Així van caure les ciutats de Cadiz, Sevilla, Cordoba.

Les columnes de Franco van avançar per la banda oest, i al mes de

Setembre va arribar a Talavera i a Octubre a Toledo, però llavors
l’exèrcit república va rebre l’ajuda de la URSS, que va poder
organitzar un contraatac a Seseña. De manera que a inicis de
Novembre les tropes de Franco estaven molt a prop de Madrid.
 Els sublevats, van atacar la zona de Navarra, Idun i Sant Sebastian, per
aïllar la zona industrial del nord i la frontera amb França. Això es va
assolir al Setembre del 36. Yagüe era l’encarregat d’atacar per l’oest,
Madrid i Toledo.

7.2. BATALLA DE MADRID

Tot i disposar de l’ajuda d’Alemanya i Italia les tropes de Franco van
fracassar i van ser decisives les batalles del Jarama, Guadalajara, de
Brunete així com la caiguda de les tropes del general Varela a la casa
de Campo i la caiguda de la ciutat Universitaria de Madrid. La
resistencia de Madrid, es va convertir en un símbol pels republicans.
Llavors, les tropes dels sublevats es van dirigir cap al nord

8. L’OFENSIVA AL NORD (Caiguda de Zona Cantàbrica març 37 octubre

37)
A mesura que avançava al 37 es van veure les diferències entre
l'exèrcit republicà (poca formació militar) i l'exèrcit sublevat. Les
operacions militars es van traslladar al nord i allà van tenir un dels
episodis més sagnants, El bombardeig de Guernica (24/4/37). Aquest
bombardeig el va realitzar la Legió Còndor (força aèria alemana), va
provocar més de mil morts ja que es tractava d’una ciutat indefensa
on hi havia població civil. Es tractava d’una mena de preparació
abans d’atacar grans ciutat de País Basc, defet Bilbao va caure en
mans dels sublevats el 19/6/37, al octubre del 37 també va caure
Asturies.
Al estiu del 37 les forces republicanes van contraatacar (recuperar
zones que han tingut els sublevats) a Brunete (sud madrid), Belchite
(aragó). A l’hivern del 37 també van aconseguir Terol.
Malgrat això, la superioritat del bàndol insurrecte, era incuestionables,
fins mitjans del 37 els republicans no van aconseguir crear un exèrcit
popular regular sota un comandament únic. A més, Franco contava
amb l’ajuda Alemanys i Italians i el control del nord pels insurrectes
dificultaba l’arribada de provisionament per els republicans. Les tropes
dels sublevats, havien aconseguit Malaga, Bilbao, Santander, per tant
ara els esforços es van centrar a la zona d’Aragó
9. EL FRONT D’ARAGÓ I EL MEDITERRANI DESEMBRE 37 - GENER 39
A final del 37, el bàndol republicà dominava la franja mediterrània des de
Almeria, també una part de Castilla i la Nova i a zona sud d’Aragó. Malgrat
això, els bombardejos de ciutats com Barcelona, eran constants.
Franco mantenia actiu el front de Madrid, però va decidir (a causa
d’algunes derrotes) concentrar els seus esforços a un dels fronts més
complexos que era el front d’Aragó(baix Aragó).

9.1. BATALLA DE TEROL I AVENÇ CAP AL MEDITERRANI. (15.12.37-

22.2.38)
Va tenir lloc sota una gran nevada i molt de fred. Es tracta d'una
batalla de desgast, on l’única sortida era fer servir tots els mitjans, ja
que Terol havia estat conquerit primer per sublevats, després per
republicans. Per això els nacionals (sublevats) van organitzar una gran
contraofensiva amb un cost humà elevadíssim. El 22.2.38 va caure a
mans de Franco i llavors aquest inicia una gran ofensiva cap a l’est.
Per tal d’aïllar Catalunya de Valencia.
Franco va atacar el Maestrat, el 14.04 arriba a Vinaròs i per tant arriba
al mediterrani. Als territoris ocupats pels nacionals (sublevats) la
repressió va ser molt forta

9.2. BATALLA DE L’EBRE (25.07.38-16.11.38)

La nit del 25 de juliol els republicans van decidir fer un atac per
sorpresa transportant tropes republicanes en barcases a l’altre riva de
l’ebre (direcció sud). Franco va decidir d'obrir les comportes dels
embassaments i inundar la zona baixa de l’ebre. Durant el dia els
republicans no podien travessar el riu, perquè l’aviació Italiana i
Alemana, els perseguia. Les operacions només es podien fer de nit. Els
franquistes van concentrar tota la maquinaria de guerra a la zona. Al
mes d’octubre el president de la II república (Negrín), va ordenar la
retirada de les brigades internacionals i al 16.11 les tropes republicanes
travessen l’Ebre en direcció contraria.

Context internacional: Al setembre del 38 va tenir lloc la conferència

de munic, on va quedar clar la debilitat de les democràcies en front
de l’avenç feixesta -nazista.
10. FINAL DE LA GUERRA NOV/FEB -1.04.39
L'exèrcit de franco va fer un atac simultani, sobre Catalunya, tant pel nord
com pel sud. El 15 de gener va arribar a Tarragona, al 26 gener Barcelona, el
9 de febre arriba a la frontera amb frança i el 10 de febrer tanca la frontera.
L’avenç de Franco, va provoca una estampida de refugiats, que molts cops
eren atacats per l’aviació de Franco. Aquests refugiats es van establir als
camps improvisats a les platges del sud de França.
Un cop va caure Catalunya, va atacar la zona de Llevant i finalment va
caure Madrid i l’1 d’abril es va fer el comunicat de fi de guerra.

11. L’ORGANITZACIÓ A LA ZONA REPUBLICANA

President: Manuel Azaña (cap d’estat)
Caps de govern: José Giral 19.07.36/4.09.36, Largo Caballero 4.09.36/17.05.37,
Negrín 17.05.37/31.05.39
L’acció del govern republicà, es va mantenir durant tota la guerra però amb
una capacitat molt limitada, a més d’intentar controlar el territori republicà
havia d’enfrontar-se amb les dificultats de mantenir Madrid com a seu del
govern, és per aquest motiu que al llarg de la guerra, el govern es va
trasllada a altre ciutat, com València i Barcelona. Duran la guerra la
república, va passar per diversos canvis de govern:

José Giral 19.07.36/4.09.36:

A la primera etapa de la guerra i paral·lelament, van tenir lloc inicis de
revoltes comunistes i anarquistes. Moltes es van iniciar a Barcelona i es van
estendre a altres ciutats, com per exemple les que va liderar Buenaventura
Durruti, Antonio Ortiz. Era una etapa de desorganització, on el poder
republicà estava molt desarticulat i van aparèixer a les ciutats comitès de
defensa que funcionaven de manera independet (CNT, UGT…).

LARGO CABALLERO 4.09.36/17.05.37:

Al setembre del 37 el govern estava presidit per Largo Caballero,
representant de la part més radical del PSOE, que també va ocupar el
càrrec de ministre de guerra. En aquest cas el govern davant el setge de la
capital (Madrid), el govern es va traslladar a Valencia. Els objectius
d’aquesta etapa consistien en crear un exèrcit regular, restaurar l’estat i
imposar-se als grups més radicals que intentaven fer la guerra pel seu conte.
 Al maig del 37 a Barcelona quan van tenir lloc enfrontaments armats entre
revolucionaris (militants de (CNT-FAI i el POUM) contra les forces de govern de
la generalitat i el partit comunista. Això va provocar una crisi de govern.
Llavors Manuel Azaña aparta a Largo Caballero i va formar un nou govern
amb Negrin.

NEGRÍN 17.05.37/31.05.39
ABANS DEL 6.04.38
S’intenta formar un govern de col·lisió més moderat i que va intentar
negociar una pau sense èxit (los 13 puntos de Negrín).

Durant el seu govern, la por a una revolució de tipus comunista va aïllar a la

república des d’un punt de vista internacional. Respecte a França i Gran
Bretanya. La seva estrategia va consistir en unificar en un mateix ministeri de
defensa els ministeris de terra, mar i aire i al cap davant va posar a Indalecio
Prieto. Es va traslladar la seu de govern de Valencia a Barcelona. Els
anarquistas, no estaven contents, i van fer evidents les divisions dins del
bàndol republicà.

DESPRÉS DEL 6.04.38

A la segona fase del seu govern es van presentar els 13 punts, es tracta d‘un
document polític, on s’establien les condicions per negociar una pau.
Aquesta proposta suposava una línia continuista i buscava una sortida del
conflicte, aquesta proposta va ser vista com una debilitat del bàndol
republicà i no va agradar a la URSS

12. ORGANITZACIÓ BÀNDOL FRANQUISTA

A mesura que els sublevats, ocupaven territori la república perdia
poder. En aquests territoris s’establia un control militar i una política
repressiva. Al abril del 37 es va fundar el partit únic del nou règim, que
s’anomena Falange Española Tradicionalista i de las JONS (juntas
ofensivas nacional sindicalista) que en realitat està format per grups
feixistes i nacionalistes violents i eren contraris a l'existència d’altres
partits polítics.
Defet Franco el 29 de Setembre del 36 va ser nomenat cap de govern
i “generalísimo” de l'exèrcit de terra, mar i aire i concentra el poder
 militar cosa que li permet centralitzar la direcció de les operacions
militars i evitar divisions internes.
Es va constituir a Burgos el primer govern presidit per Franco per donar
aparença de legalitat sobre el territori que té controlat a més, es va
anar fent un seguit de normes i lleis per substituir les republicanes,
també s’anava creant un nou model de societat amb símbols feixistes i
ón l'exèrcit i l'església tenien un gran protagonisme

13. LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

ECONOMIA
A Barcelona, la insurrecció va ser dirigida per López Valera que va ser
executat a Montjuïc i van tenir lloc enfrontaments molt durs a la
diagonal, al passeig de Gràcia i a les places més importants (Plaça
Espanya,). Les forces fidels a la república van crear un comité de
defensa que va assetjar la capitania marítima i van empresonar a
Goded. Aquesta rebel·lió es va estendre a Girona, a lleida, a la Seu
d'Urgell, a Figueres.

A l’inici de la guerra el poder real va quedar en mans de milicians de

la CNT i el POUM que van organitzar comites de pobles/barri fins i tot
per fàbriques on es discutia, si el control de les empreses havia d’estar
en mans dels treballadors, ja que molts empresaris havien fugit de la
ciutat o bé havien marxat al juliol de vacances i no havien tornat.
Relacionat amb això, es va crear el decret de col·lectivitzacions.

La generalitat es va mantenir i es va crear també un comité central de

milícies antifeixistes. Els anarquistes van intentar implantar el comunista
llibertari i fer desaparèixer la propietat privada, davant això Lluís
Companys es va reunir amb una comissió anarquistes i van decidir
mantenir la generalitat i crear el comitè de milícies antifeixistes: aquest
comitè feia d'òrgan d'enllaç amb els milicians que anaven a Aragó i
s’encarregava organitza les columnes de milicians, a més garantir
l’ordre públic mitjançant patrulles de control armades per evitar
robatoris i assassinats. Al mes d’octubre del 36 es va realitzar un decret
nomenat decret de col·lectivitzacions que establia les bases per
col·lectivitzar les fàbriques de manera que els treballadors participessin
en la gestió de l’empresa i així es fixaven les bases per a una
socialització de l’economia, criteris: les empreses estan dividides en
empreses col·lectivitzades o privades, a més es va establir que les
empreses es col·lectivitzen quan:
- Més de cent treballadors abandonades per empresaris o bé que
els seus patrons fossin culpables (col·laboració sublevació),
havien de ser col·lectivitzades.
- Les empreses entre cinquanta i cent treballadors si com a minin
¾ parts dels treballadors ho acordaven.
- Les de menys de cinquanta treballadors podien quedar sota
control del propietari, però mantenir un consell obrer que faria
d’observador per tal de controlar la producció i l’administració.

Els perjudicats van ser els grans propietaris, mentre que els petits van
poder mantenir la seva propietat.
L’economia de guerra implicava qula producció s’havia d’orientar a
les necessitats de l'exèrcit, per això era important controlar la
producció de les fàbriques els resultats de les col·lectivitzacions van ser
força irregulars, ja que el que es buscava era una reconversió de les
indústries/empreses i això no era fàcil, on va ser més positiva va ser en
la indústria del metall i la química, però la manca de matèries
primeres, manca d’inversió, l’escassetat de combustible, i el bloqueig
econòmic (dels estrangers) van incidir molt negativament en la
producció.
Es va crear un comitè d'indústries de guerra, es tracta d’una gran
organització que tenia com a objectiu adaptar part de la indústria
catalana a les exigències de la guerra, en van formar part més de 500
empreses i més 8000 treballadors. Les fàbriques catalanes, s’havien
d’adaptar a la producció de material bèl·lic (motors, fusells, pistoles)
però en realitat no podien competir amb les fàbriques específiques , i
el material resultat, per tant, no era l’idoni.
OBRA DE LA GENERALITAT
La generalitat va intentar desenvolupar les funcions pròpies amb
normalitat, el president era Lluís Companys i el seu conseller primer era
Josep Tarradelles. Van intentar forma un govern per integrar les forces
obreres ( fins i tot anarquistes) fet que els va portar molts problemes.
Les tasques va fer:
- Conservar l’ordre públic, és a dir, desarmar la població civil i
desmantellant les barricades. Intent de recuperar el sistema
judicial, i va crear tribunals populars.
- Salvar el patrimoni, de la destrucció, els incendis i les rapinyes.
Per això va crear un consell de cultura, encarregat Ventura
Gassol.
- Es crea el consell de l’escola nova unificada (CENU), intenta
mantenir un bon nivell educatiu, fins i tot per l'educació
secundaria. Es va crear l’institut escola i fins i tot es va mantenir
oberta la universitat autònoma.
- Els comissariat de propaganda, encarregat Jaume Miravitlles,
promou la causa republicana al món, organitzant exposicions
fent cartells publicitaris o fins i tot creant un símbol “El més petit
de tots”.
- Sanitat: la generalitat s'encarregara d’organitzar tot un sistema
hospitalari i sanitari, fent grans campanyes a la població i també
va crear una xarxa de llars d’infants, sobretot pels orfas.
- El comitè d’ajut dels refugiats, s’encarregava de donar acollida
a la gent que arribava a Catalunya fugint dels nacionals.

FETS DE MAIG 37 : UNA GUERRA CIVIL DINS DE LA GUERRA

A l’estiu del 36, un cop la sublevació va ser sofocada, es va posar en
marxa el procés de les col·lectivacions i els diversos comitès per
organitzar la vida del territori i d’aquesta manera donar sortida als
problemes socials i econòmics que provocava la guerra, per
normalitzar la vida quotidiana, es va mantenir institucions de govern,
com ara la generalitat. Però a partir del gener el 37, dins del bàndol
republicà, va tenir lloc una escissió:
D’una banda estaven els militants de la CNT- FAI i POUM que
promovien una revolució de tipus marxista .
D’altre banda estaven els militants de ERC i membres del PSUC, UGT,
partidars de restablir l’ordre i crear un exèrcit regular per combatre als
nacionals.
Aquestes diferències, feien molt difícil poder establir una acció
comuna.
El 3 de maig del 37 a generalitat, va voler ocupar l’edifici de la
telefónica situat a la plaça catalunya, que estava en poder dels
anarquistes i va esclatar una lluita armada de tres dies que va acabar
amb més de 300 morts i 1000 ferits. El resultat va ser la derrota de la
revolució i es va considerar ilegal al POUM, la CNT va veure baixar la
seva popularitat. El Govern central va decidir assumir alguna de les
competències de la Generalitat, com a ara garantir l’ordre públic,
controlant les indústries de guerra i reduint l’autonomia de Catalunya;
quan a l’octubre del 37 el govern de la II República es va establir a
Barcelona, la situació de pèrdua de poder de la Generalitat es va
agreujar encara més.

LA BATALLA DE L’EBRE