Biotecnologia--------------------------------------

1. Conceptes de biotecnologia-----------------------------------------------------

- Biotecnologia: és la ciència que estudia com dur a terme processos en els quals
s’utilitzen sistemes biològics.
- OMG: és un ésser el genoma del qual ha sigut modificat.
- L’ADN recombinant: és aquell que conté un fragment que no és de l’individu. És
obtingut per la enginyeria genètica.

a. Organismes que es poden modificar genèticament

Es pot modificar qualsevol organisme, però per temes de morfologia i fisiologia alguns
són més fàcils que altres, com es pot veure en la classificació següent:

Organismes fàcils de modificar Organismes difícils de modificar

Plantes de conreu Aus

ratolins Primats

Drosophila

Bacteris

Llevats

Cèl·lules eucariotes en cultiu

b. Modificacions que es poden fer:

● Afegir un o més gens (incorporar una característica biológica)
● Modificar un gen (alterar una característica biològica)
● Eliminar o inactivar un gen (suprimir una característica biològica)
c. Com es modifica:
Modifiquem l’ADN, utilitzant el que anomenem: tècnica del ADN recombinant.
2. Tècniques de l’enginyeria genètica. ADN recombinant--------------------------
Conjunt de processos i tècniques que permet:
- Construir noves combinacions de material hereditari.
- Alterat genèticament cèl·lulas i organismes eliminant, introduint o
modificant la selecció dels gens.

I. Tècniques per tallar l’ADN en punts específics. ( Enzims de restricció)

Es selecciona la part que es vol tall i es col·loca

en un altre lloc.

Es selecciona la seqüència que es vol tallar

amb la hibridació. Crea una seqüència x, que
dona una malaltia. Llavor es crea una sonda
complementaria a la ebra que es vol.

Els extrem són cohesius, ja que tendeixen a

associar-se amb altres fragments d’extrems de
cadenes complementàries. Aquest com avantatge tenen que es poden unir a
diferents ADN que també siguin extrems cohesius i complementaris.

Amb els enzims de restricció s’obté ADN recombinant format per molècules
d’ADN de diferent origen.

II. Mètodes per localitzar les seqüències específiques d’ADN. HIBRIDACIÓ

Quan ja tenim els fragments de restricció d’una molècula o inclús d’un genoma,
com es localitza una seqüència específica d’ADN?
Això és fa a través de la hibridació de l’ADN, es crea molècules d’ADN o ARN
complementàries al la seqüència que es vol localitzar, aquesta es marca amb
fluorescent o radioactivament. Aquestes molècules s’utilitzen com a sondes que
hibridaran de manera selectiva.
III. Síntesi de molècules ADN recombinant.
Per obtenir una molècula d’ADN recombinant a partir de molècules d’ADN
d’organismes diferents, es tracten els ADN dels dos organismes amb la mateixa
endonucleasa de restricció. D’aquesta manera, s'obtenen fragments d’ADN
amb extrems cohesius complementaris que es poden associar entre si. Una
vegada associats, els fragments d’ ADN s’uneixen per mitjà de l’enzim ADN
ligasa.

IV. Reacció en cadena de la polimerasa (PCR)

La PCR és una tècnica basada en utilitzar l’ADN polimerasa per poder replicar
molecules monocatenaries d'ADN que s’han unit a fragments encebadors (ADN
monocatenari), aquests tenen seqüències complementàries dels dos extrems
de la secció que volem clonar. Els encebadors són importants perquè l’ADN
polimerasa comenci la replicació en els punts de l’ADN que volem.

A. Components necessaris

- Fragments d’ADN
- Encebadors (seqüències complementàries
de 3’)
- ADN polimerasa (resistent al calor)
- Desoxiribonucleòtids trifosfat
Es fan tres cicles:
- Desnaturalització → eleva la temperatura
per separar les cadenes
 - Hibridació de cada cadena d’ADn amb la seva complementaria.
- Elongació → l’ADN polimerasa activa i sintetitza les cadenes noves
d’ADN

V. Llibreries de gens clonats

Conjunt de fragments d’ADN clonats,
gràcies a un genoma, genoteca.
Els plasmidis, no són els únics vectors
d’ADN utilitzats, els virus bacteriòfags o
fags, també son molt utilitzats. Finalment,
l’ADN recombinant del fag s’introdueix al
bacteri (a través d’un virus), aquest es
replica i fa nous fags. Aquests també són
portadors de l’ADN estrany.

Un altre exemple de vector son les llibreries

d’ADN, un cromosoma artificial de bacteris,
aquests son plasmidis llargs on únicament
tenen els gens per la replicació. Aquests
poden emmagatzemar segments d’ADN
molt més grans que els plasmidis o els fags.

VI. Les cèl·lules i els organismes recombinants com a productors de proteïnes

Els resultats de les tecnologies de l’ADN, són utilitzats per produir un altre
producte, principalment és la proteïna. La transferència d’un gen que codifiqui a
una determinada proteïna, que sigui capaç de reproduir-se activament, pot fer
que obtinguem quantitats elevades de proteïna a curt termini. Els bacteris son
els que s’acostuma a utilitzar per la producció de proteïna industrial.

De vegades s’utilitza les cèl·lules eucariotes per tal de produir una substància
proteica. El llevat va estar el primer organisme eucariotic emprat per obtenir un
aliment proteic. Alguns llevats tenen la mateixa funció que un vector de gen,
gràcies als plasmidis, i aquests poden arribar a ser més útils. Un altre exemple
de proteïna que es pot obtenir a través del llevat i dels bacteris és l’interferó.
(tractament càncer o esclerosis múltiple)
3. Eines biotecnològiques per al diagnòstic clínic---------------------------------
Els biosensors utilitzats per al diagnòstic
Biosensors: dispositiu d’anàlisis, utilitzat per un ésser viu o producte que prove
d’aquest, com els anticossos o enzims. Acostumen a fer servir els enzims, (són més
fàcils d’utilitzar i els resultats són més precisos) ja que aquests donen la possibilitat de
modificar especificament una substància continguda en una mescla complexa, com la
sang o l’orina.

Tractament personalitzats: bioxips

Bioxip: suport sòlid, normalment de vidre, on es dipositen moltes taques petites de
molècules d’ADN de cadena senzilla. N’hi ha tipus de xips, aquest s’utilitzen per poder
reconèixer altres molècules de cadena senzilla, però amb seqüència complementaria,
això depèn de si s’utilitza oligonucleòtids o fragments d’ADN.

Per això, els bioxips, s'utilitzen per poder identificar molècules d’ADN o d’ARN, les
quals estan en mostres determinades. Com ara el teixit d’un tumor.

Els bioxips són molt útils a l’hora d’identificar quan un individu és més freqüent de patir
una malaltia, i així poder escollir bé el tractament.

a. Diagnòstic de malalties
Malalties genètiques
Les tècniques de diagnòstic en malalties genètiques, permet la aplicació de
tractaments preventius o modificar els costums o les dietes que poden
endarrerir o evitar patologies.

Diagnòstic i tractament del càncer

La biotecnologia permet noves formes de diagnòstic. L'anatomia patològiques
molecular per causes patògeniges, per causes d'alteracions tant bioquímiques com
genètiques, permet diagnosticar el càncer.

Però, aquestes tècniques no son l’únic que poden prevenir, un exemple seria un tumor
en fase inicial i classificat, es pot evitar que passi a major, abans de la metàstasi amb
l’ús de la PCR i anticossos monoclonals.

També, hi han persones que tendeixen a desenvolupar càncer, per un gen mutat
heretat, aquests permet determinar les alteracions i identificar a les persones que
tendeixen amb alt risc de crear tumors.
b. Aplicacions terapèutiques
Teràpia gènica
La majoria de malalties dels éssers humans, son el resultat directe de defectes en els
enzims o altres proteïnes codificades per gens mutats. Aquestes mutacions quan son
identificades, es poden reparar-les mitjançant les tecnologies de l’ADN. Això,
majoritàriament consisteix en introduir gens per tal de reparar la mutació.

Les cèl·lules diana es poden manipular en vivo (introduint els gens directament) o ex
vivo (aïllant les cèl·lules diana ).

Depenent en la fase de desenvolupament de l’organisme diana, es diferencien de dos

tipus:
- embrionària: utilitza embrions
- somàtica: s’aplica a cèl·lules somàtiques.

En molts casos el desenvolupament de la tecnologia, no és prou avançat per poder-ho

fer amb seguretat.
La teràpia gènica, és idònia per les malalties hereditàries relacionades amb la
mancança d’enzims o proteïna.

c. Cèl·lules mare
Cèl·lula mare. cèl·lula que té les següents característiques:
- Poden dividir-se i autocopiar-se
- Es pot diferenciar en altres tipus i llinatges cel·lular quan se li proporcionen
determinades condicions fisiològiques o experimentals.
- Pot crear teixits i òrgans

Cèl·lules mare totipotents, donen lloc a tots els teixits i òrgans. Com ara el zigot.
Les cèl·lules mare es classifiquen per l’origen i propietats:
- Cèl·lules mare embrionàries. proceden de la massa intern del blastocist
- Cèl·lules mare adultes. provenen de teixits adults.

Tot i que també hi ha del tipus fetal, les germinals i les que proceden de la sang del
cordó umbilical.

Usos potencials de les cèl·lules mare

- Teràpia cel·lular per regeneració i la reparació de teixits danyats.
- Teràpia cel·lular i modificació genètica.
 Teràpia cel·lular
A partir de cèl·lules mare embrionàries es poden generar altres tipus de cèl·lules.
Tenen l’avantatge que creixen més fàcilment, encara que, en models animals, poden
generar tumors.

Les cèl·lules mares adultes es poden obtenir directament d’un gran nombre de teixits
adults.
La teràpia cel·lular s’ha utilitzat per curra animals amb malalties com ara càncer,
cardiopaties, etc. Tot i que encara no s’han aconseguit els resultats desitjats en els
assaigs amb persones.

d. Producció de fàrmacs
Els productes, abans es produien per la sang de donants, com el factor VIII contra la
hemofilia, aquests tenen un alt risc de contaminació amb el viruss dela sang.

La biotecnologia permet otenir a gran escala i de manera segura productes naturals

que altrament no es podrien extreure en prou quantitat.

Per obtenir les vacunes, es pot fer per diversos mètodes:

- Utilització d’organismes per produir algunes de les proteïnes del patogen.
- Mitjançant un mutant del patogen menys violent per alteració d’un dels seus
gens o més.
- Utilització d’un virus o d’un bacteri no virulent al genoma dels quals
s’introdueixen el gen o gens que codifiquen antígens del patogen del qual es
vol obtenir immunitat.

Per mitjà de processos basat en la tecnologia recombinant s'ha obtingut una gran
nombre de vacunes. Actualment, es desenvolupen vacunes formades per partícules
víriques buides, sense capacitat de reproduir-se i obtingudes per enginyeria genètica.

e. Producció de vacunes
Vacuna. és una modificació o derivat d’un patogen, generalment un virus o un bacteri,
que s’utilitzen com a antigen per estimular el sistema immunitari a produir defenses
contra el patogen.

4. Ús de microorganismes en processos industrials-------------------------------

a. Plantes transgèniques
Plantes transgèniques. són aquelles que tenen el genoma modificat per
enginyeria genètica, per tal d'introduir nous gens o inclús per modificar la funció
del gen, el qual permet modificar les seves característiques. Aquest es transmet
a la descendencia.
 A les plantes transgèniques, la modificació es fa de manera dirigida i afecta a
un nombre reduït de gens perfectament coneguts. Això deriva en que no hi ha
molta diferència entre plantes transgèniques i unes normals.

Formació plantes transgèniques

Dos etapes:
1. Transformació. És el procés d’inserció del gen en el genoma d’una
cèl·lula de la planta que es vol transformar.

2. Regeneració. Obtenció de la planta completa, a partir d’aquesta cèl·lula

vegetal transformada utilitzant un bacteri del terra (Agrobacterium), per
introducció directa dels gens en el nucli de la cèl·lula vegetal.

Per tal que a la nova planta només es regenerin les parts que han estat
modificades, s’introdueix al costat del transgèn, un gen adicional que
confereixi una característica selectiva. Es fan servir gens que tenen
resistència a diversos antibiòtics per tal de que només les noves
cèl·lules siguin capaces de sobreviure.

Utilitat de les plantes transgèniques

Les plantes transgèniques permeten obtenir una diversitat de conreu
amb noves característiques d’interés, com ara plantes resistents a
organismes perjudicials. A més de que aquestes són molt útils a l’hora
de produir vacunes o substàncies terapèutiques.
A més de que són molt útils per la recerca científica, per tal de conèixer
la funció dels gens d’una planta modificar-los i observar els efectes.

b. Els aliments transgènics

Aliments transgènics. són aquells que han estat produït a partir d’un organisme
genèticament modificat.

5. Biotecnologia i biomedicina-----------------------------------------------------
La biotecnologia ajuda a millorar processos com el tractament de l’aigua i residus, com
ara prevenir determinat riscos mediambientals com la contaminació. Aquesta està
provocada per l’acumulació de compostos químics en proporcions perjudicials per
éssers vius i el medi ambient. Per eliminar-la les tecnologies fisicoquímiques
tradicionals es combinen amb la biotecnologia.
a. Recuperació de zones contaminades extenses. Bioremediació i bioacumulació
Bioremediació: recuperar una zona terrestre o aquàtica contaminada pels
éssers vius, normalment són microorganismes, els quals eliminen les
substàncies perjudicials. Aquesta és complementària a altres mètodes
mecànics o fisicoquimics, els procediments poden ser molt variables i depenen
dels compostos que es necessitin eliminar i l’ubicació.

La bioremediació es pot fer a lloc d'origen o un diferent. En el cas que sigui en

el d’origen, hi ha dues possibilitats:
- Bioestimulació. S’estimula l’activitat degradativa del organismes
descomponedor presents en el lloc contaminat, mitjançant nutrients i les
condicions adequades d’aeració.

- Bioincrement. Consisteix en afegir organismes amb propietats

específiques per degradar el contaminant.

En el cas que el contaminant no es pugui degradar, es fa se la bioacumulació,

aquest és un procés on els contaminants no es degradan, sino que s’acumulen
de forma fixe a l’interior de l’organisme, i es poden immobilitzar mitjançant la
precipitació o formació de complexos insolubles.

Avui dia s’acostuma a utilitzar la fitoremediació, recuperació de indrets que no

han estat exposats a la contaminació artificial, que tenen concentracions
elevades de substàncies perjudicials per l’ésser humà.