L’ORACIÓ COMPOSTA

1. COORDINADES: Uneix per mitjà de conjuncions, proposicions jeràrquicament iguals.

Copulatives, expressen una relació d’addició: Ha comprat una casa i ha plantat un jardí.

NEXES: i, ni, que

Disjuntives, alternativa entre dos elements: Vaig al cinema o vaig al teatre.

NEXES: o, o bé

Distributives, alternança i van encapçalades cadascuna amb un element: Ara diu açò, ara diu allò.

NEXES: o...o, ara...ara, adés...adés, l'un...l'altre, no sols...sinó, ni...ni, el mateix...que, ja...ja, etc.

Continuatives, assenyalen continuïtat, successió o acumulació: A més d'explicar--nos la pel·lícula, no

ens la deixa veure.

NEXES: encara, a més, d'altra banda, fins i tot, de més a més, endemés, així mateix...

Explicatives, la segona proposició aclareix el significat de la primera: Em digué que estava cansat, o
siga, que se n'anava a casa.

NEXES: això és, és a dir, o siga.

Adversatives, expressen un contrast: No m'agraden les matemàtiques però les estudiaré.

NEXES: però, altrament, sinó, sinó que, tanmateix, no obstant això, nogensmenys, així i tot,

amb tot, per contra, en canvi, ans al contrari, més aviat.

2. JUXTAPOSADES: Són oracions coordinades o subordinades que han substituït la conjunció per una pausa (a l’oral) o un
signe de puntuació com ara la coma i el punt i coma: He anat a classe; no ha vingut el professor -- Cada vegada estic més
cansat, no entenc res de la lliçó -- Et suspendré; no estudies gens.

3. SUBORDINADES: Relacionen mitjançant connectors dues proposicions de manera que l’una depén formalment de
l’altra.

SUBSTANTIVES: realitzen en l'estructura de l'oració principal la mateixa funció que pot realitzar un substantiu o
un SN: SUBJ, CD , CI, CRV, ATR, CN, CADJ.

Em sembla greu que li ho digueres = Em sembla greu l’anunci (ambdós casos, un SUBJ).

TIPOLOGIA de les oracions subordinades substantives:

A. Completives: introduïdes per la conjunció QUE: Em van dir que ho tenies tu.

Funció: SUBJ , CD, CRV, CN, CADJ, ATR.

Remarques:

*Recorda que la conj. que no admet al davant cap preposició ni tampoc cap article. *El que sigues tan irresponsable, et
durà problemes, *M’alegre de que vingues.

*No es pot ometre la conjunció que: Li van pregar que es presentara a la reelecció.

*Es pot utilitzar la conj. que sense accent per a introduir interrogacions i exclamacions: Que tens fred? -- Que
n’és de bonic!

*Que + infinitiu (castellà) = a + infinitiu (valencià) : No tinc res a dir.

 B. Interrogatives: Introduïdes per un pronom interrogatiu o per la conjunció SI. Em va preguntar
quina volia. Em preguntaren si ho volia.
Remarques:

* La conjunció ‘si’ introdueix les interrogatives totals : Li vam preguntar si faria bon temps.

*Els pronoms interrogatius introdueixen les interrogatives parcials: No sé on anava; Us va demanar què volíeu;
Em pregunte per què has vingut; Li vaig preguntar com havia de fer--ho.

C. Infinitiu: quan tenen el mateix subjecte que la principal: Ell volia entrar (ell) el primer

Funció: SUBJ, CD, CRV, ATR.

Remarques:

* Davant d’infinitiu sols podem utilitzar les preposicions a i de: Sempre pensa a divertir--se.

* Poden portar la preposició de quan funcionen com a subjecte i van posposades: Us interessa d’acabar el
treball. També quan funcionen com a CD depenent d’un verb de voluntat, desig,: Aquest estiu han decidit
d’anar a París.

* L’infinitiu no porta mai l’article davant: No m’agrada menjar fora.

D. Substantives de relatiu: introduïdes per un pronom relatiu que realitza sempre alguna funció
sintàctica en l'oració en què va inclòs. Hi podem trobar els relatius QUE i QUI.
Remarques:

* Aquest relatiu no té antecedent explicit dins del text: Qui no vulga pols, que no vaja a l'era.

*QUI fa sempre referència a persones: pot portar determinants al davant, i pot anar precedit de preposició:
Per mi, pots parlar amb qui vulgues.

* QUE va sempre precedit d'un determinant o d'un pronom demostratiu neutre: El que dius no m'interessa
gens, Això que tens m'agrada molt

* Poden utilitzar la construcció preposició + article + que: Del que ell va dir, no en faces cap cas"

ADJECTIVES: realitzen la funció pròpia i característica d'un adjectiu o d'un S. Adj. Per tal de formar una
oració adjectiva és necessari que les dues proposicions tinguen un element en comú.

Ahir vaig comprar el llibre. Un amic meu ha escrit el llibre.

Ahir vaig comprar el llibre que ha escrit un amic meu.

Funció: totes les adjectives tenen la funció de CN

Remarques:

* Davant de la preposició adjectiva sempre hi ha un nom al qual complementa i que és l’antecedent: El

professor que vas veure ahir és anglés.

* Poden ser:

a) Explicatives, quan afegeixen informacions o circumstàncies no necessàries entre comes: Els alumnes, que
han suspés, no passaran de curs

b) Especificatives, quan restringeixen el significat del SN que complementen, sense comes: Els alumnes que han
suspés no passaran de curs

* Van introduïdes per un pronom relatiu

 o Que: La xica que has vist és veïna meua.

o prep. + qui: L’amic a qui li he donat el llibre és argenti.

o prep. + què: L’assumpte de què t’he parlat és secret.

o prep. + el qual: Els llibres amb els quals hem fet el treball són molt cars.

o prep. + on: El carrer per on anem és molt llarg.

o la qual cosa (neutre): No fas bé el treball, la qual cosa em disgusta.

Estructura de les adjectives:

A. De participi: Hem vist la pel·lícula dirigida per Almodóvar.

B. De relatiu. Aquest, a més de fer una funció sintàctica en la proposició, substitueix un element ja
contingut en la principal, anomenat antecedent: Ahir vaig comprar el llibre que ha escrit el meu amic.

CIRCUMSTANCIALS ADVERBIALS: realitzen la funció de complement circumstancial de temps, lloc, manera i

quantitat.

A. Temps: l’acció expressada en la principal pot ser anterior, simultània o posterior en relació a la
proposició inserida. Els nexes són:

o Simultaneïtat: quan, mentre, a mesura que: Quan tu has vingut, ha tornat ell.

o Anterioritat: abans que ( no), fins que (no): Abans que vingues, avisa’m.

o Posterioritat: després que, des que, d’ençà que, fins que, tot just, tot seguit que, així que, tan aviat
com, tan prompte com, a penes, tot d’una que: Tot just arriben a casa, us telefonarem.

o Reiteració: cada vegada que, sempre que: Sempre que em truques, et contestaré.

També poden ser introduïdes per les formes no personals del verb:

o Infinitiu: En arribar a Menorca, visitàrem Alícia

o Gerundi: Ferrant, ferrant, perdrem l'ofici (Indica una acció simultània o immediatament anterior a
la indicada pel verb de l'or. principal).

o Participi: Finalitzada la sessió, començà el debat.

B. Lloc : El nexe és: (a) on, i no té antecedent: Anirem on voldrem.

C. Manera: Els nexes són: com, tal com, així com, segons, com si, igual que, igual com, etc.

He fet l'exercici com m'ha dit el professor.

També pot anar introduïda per un gerundi: Parlant la gent s’entén.

D. Quantitat:

a. Comparatives: tan...com, més...que, menys...que, com més/menys...més/menys. Enric

estudia més que tu -- Com més gran més animal és, Lluís és tan simpàtic com Mercè.

b. Consecutives intenses: Tan (davant d’adjectiu)/ tant (davant de substantiu i quan modifica un
verb)...que, tanta...que, de forma...que, de tal manera que... : És tan estudiós que no li pots dir res
CIRCUMSTANCIALS ADVERBIALS D’IMPLICACIÓ LÒGICA:

CAUSALS, la proposició introduïda pel nexe assenyala la causa d’allò que s’expressa en la principal:
Aniré al cinema perquè no tinc ganes de fer res.

NEXES: perquè (+ indicatiu), ja que, a causa que, puix (que), com que, per tal com, vist que...
REMARQUES:

*La locució ‘degut a’ és un calc del castellà. Cal substituir--la per: a causa de, per raó de, gràcies a... És correcta
quan manté el caràcter verbal de participi del verb deure: El retard va ser degut a una avaria.

* ‘Doncs’ no té mai valor causal, és consecutiu: Som set persones, doncs necessitarem dos cotxes.

* ‘Pues’ castellà amb valor causal és perquè, ja que o puix que (arcaic), o car (literari).

FINALS, expressen la finalitat de la proposició principal: Ho ha explicat perquè ho entenguem.

NEXES: perquè (+ subjuntiu ), a fi que, per tal que, per, per a, a fi de, per tal de.
REMARQUES:

*Per a què equival a preposició + interrogatiu: Per a què has portat això? No sé per a què ho vols. No s'ha
d'utilitzar com a connector final.

*Es pot construir amb un infinitiu precedit de per: Joan estudia per aprovar l'examen.

CONSECUTIVES IL.LATIVES, expliciten la conseqüència d’allò que ha estat indicat en la principal: M'ha
pegat, doncs em tornaré.

NEXES: doncs (= per tant), de manera que, per tant, de forma que, així doncs, en conseqüència.

CONDICIONALS, assenyalen una condició que s’exigeix perquè es puga dur a terme l’acció de la
principal: Si estudieu molt, aprovareu - Mentre acabe el treball a temps, pot fer el que vulga.

NEXES: si, a condició que, sols que, en cas que, posat que, amb que, només que, mentre, llevat que.
REMARQUES:

* Mentre no és igual a la locució amb valor adversatiu mentre que: Joan és ràpid, mentre que Pere és lent.

CONCESSIVES, introdueixen una proposició que no impedeix la realització de l’acció expressada en la

principal: Malgrat que havíem estudiat, no hem aprovat.

NEXES: encara que, malgrat que, per més que, tot i que, per bé que, ni que, baldament, a pesar que.
REMARQUES:

*Són calcs del castellà per molt que, per a + infinitiu, així + subjuntiu : *Per molt que / Per més que ho intentes,
no t’acceptaran.