2.

2 CLASSIFICACIÓ EN DOMINIS
ARCHAEA BACTERIA EUKARYA
EUCARIOTA: amb nucli,
ribosomes més grans,
TIPUS DE PROCARIOTA: sense nucli, amb ribosomes diversitat d’orgànuls i
CÈL·LULA xicotets i ADN únic circular ADN agrupat en
cromosomes
Monocapa (més resitent)
MEMBRANA o bicapa. Enllaç èter. Bicapa lipídica. Enllaç èster. Fosfolípids
PLASMÀTICA Fosfolípis sense àcids amb àcids grasos
grasos
PARET Pot ser a soles de De pepTdoglicans De cel·lulosa o de
CEL·LULAR proteïnes o de (mureïna) quiTna
pseudomureïna
ALTRES ARBRES EVOLUTIUS
 2.3 CLASSIFICACIÓ EN 6 REGNES
TIPUS NIVELL
TEIXITS NUTRICIÓ REPRODUCCIÓ
CEL·LULAR ORGANITZACIÓ
Unicel·lular Autòtrofa o Asexual
MONERA * Procariota
(colònies) heteròtrofa (biparTció)
Algues:
Sense autòtrofa
PROTOCTISTA
Unicel.lular o teixits Protozous: Asexual o sexual
pluricel·lular heteròtrofa (pot haver-hi
FUNGI alternància de
Heteròtrofa
generacions)
Eucariota
PLANTAE Teixits i
Autòtrofa
òrgans.
Animals
Pluricel·lular
també Heteròtrofa Predomini
ANIMALIA sistemes i sexual
aparells

*Inclou Bacteria i Archaea

 2.3.4 Regne FUNGI (EUMICOTS o EUMICETS)

Eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars

Heteròtrofs, amb digesQó enzimàQca externa
Parets cel·lulars de quiQna, glucogen com a substància de reserva
Principalment terrestre

-  Cos del fong: es denomina TAL·LUS
-  Fongs pluricel·lulars: la majoria tenen el tal·lus filamentós, denominat
MICELI, format per nombroses HIFES
 Classificació en funció de la nutrició

NUTRICIÓ HETERÒTROFA
SAPRÒFITS SIMBIÒTICS PARÀSITS
LÍQUENS MICORRIZES
DESCOMPONEDORS
Fong (resistència a la Miceli del fong S’alimenten
Important paper en la dessecació) (augmenta la dels
degradació de la + supergcie d’absorció) organismes
matèria orgànica i els Alga o cianobacteri + hostes.
cicles BGQ de la matèria (FS) Arrel vegetal (la Poden arribar
planta propociona a causar-les la
Els llevats (encarregats Poden colonitzar nutrients orgànics) mort
de les fermentacions) ambients que no
també són sapròfits poden colonitzar les
plantes
 Classificació en funció de la reproducció

REPRODUCCIÓ
SEXUAL ASEXUAL
GEMACIÓ o FRAGMENTACIÓ ESPORES
Fusió d’hifes i BIPARTICIÓ D’HIFES ASEXUALS
producció
d’espores sexuals Com els llevats A parTr de una part Denominades
de les hifes del miceli CONIDIS

Poden alternar diverses formes de reproducció al llarg del seu cicle vital
Classificació en funció de les hifes

Vinculada amb les

relacions
evoluTves.
1. ZYGOMICETS: Microscòpics, 2. GLOMEROMICETS: Simbionts,
principalment floridures sapròfites. formen micorrizes. A soles tenen
Poden ser també paràsits o micorrizes reproducció sexual
3. ASCOMICETS: Grup molt variat. Unicel·lulars o pluricel·lulars. Paràsits, sapròfits o
simbionts. Molts estan relacionats amb l’alimentació

Saccharomyces sp
Morchella sp

Tuber sp
4. BASIDIOMICETS: Unicel·lulars i 5. DEUTEROMICETS: Floridures, a soles
paràsits (“rovell” de les plantes) o reproducció asexual. Sapròfits o paràsits
pluricel·lulars (bolets). Paràsits,
sapròfits o simbionts

Penicillium sp

Tinción Aspergillus hpps://

youtu.be/wSZ77T5L6e8
 2.3.5 Regne PLANTAE

Eucariotes pluricel·lulars, amb teixits i òrgans especialitzats

Autòtrofes fotosintèQques
Parets cel·lulars de cel·lulosa
Principalment terrestres
Junt amb els cianobacteris i les algues són les productores d’O2 i consQtueixen
la base alimentària de les xarxes tròfiques


Les classificarem segons
la presència o no de vasos conductors,
llavors i fruits


Classificació en funció de la seua morfologia

LLAVOR: Es genera a parTr de la maduració

d’un òvul. Requereix l’existència de flors.

FRUIT: Es genera a parTr de la

transformació i maduració de l’ovari.
Requereix l’existència de flors
especialitzades.
 No vasculars, sense flors ni llavors
Mida xicoteta, requereixen humitat constant BRIÒFITS
Pioneres en la colonització d’ambients humits

1.  MOLSES
2. HEPÀTIQUES
 Sense flors ni llavors
Requereixen humitat per a la reproducció PTERIDÒFITS
Van ser molt abundants al Carbonífer (fa uns 350 Ma)

1.  FALGUERES
2. CUES DE CAVALL
(Equisetum)

Marsilea batardae

Doradilla vellosa
 1.  GIMNOSPERMES
Flors poc especialitzades i sense fruit. Fulles
ESPERMATÒFITS
normalment perennes, aciculars o escamoses
2. ANGIOSPERMES
Plantes més modernes i diverses.
Ò v u l s p r o t e g i t s d i n s d ’ u n e s
estructures que donaran lloc als fruits
 2.3.6 Regne ANIMALIA

Eucariotes pluricel·lulars heteròtrofs sense parets cel·lulars

ELEVAT GRAU D’ORGANITZACIÓ: teixits, òrgans, sistemes i aparells especialitzats
Lípids i glucogen com a substància de reserva
Funció de relació molt desenvolupada, amb òrgans sistemes especialitzats
La majoria mòbils, encara que sigui a una de les fases del cicle vital
Normalment reproducció sexual
Consumidors primaris i secundaris
Grup molt divers que ha colonitzat disQnts Qpus d’ambients
Classificació en funció de la seua
estructura interna

TEIXIT: Presenta uns

Tpus de cèl·lules i una
ubicació determinada.
Nerviós, muscular,
connecTu, epitelial

CELOMA: Cavitat
corporal que conté els
òrgans interns
 Asimètrics, sense òrgans, sèssils
Molt simples, a soles amb tres Qpus de cèl·lules PARAZOUS
Estructura porosa
PORÍFERS Sense sistema nerviós
Filtradors
 Amb teixits, òrgans i sistemes
Els pòlips tenen simetria radial DIBLÀSTICS
CNIDARIS
 Amb teixits, òrgans (primiQus) i sistemes
Simetria bilateral, cefalització incipient ACELOMATS
SENSE celoma
Paràsits o depredadors

PLATELMINTS (cucs plans)

 Amb teixits, òrgans i
sistemes
Cos cilíndric, pseudoceloma PSEUDOCELOMATS
ple de líquid
Paràsits o de vida lliure (sòl o
medis aquàQcs)
Mida mil·limètrica

NEMÀTODES
 CELOMATS
1. ANÈLIDS

2. MOLUSCS
 3. ARTRÒPODS

CELOMATS

4. EQUINODERMS
 CELOMATS

5. VERTEBRATS