Model-Examen-2n-Parcial.

pdf

GerardBurriel

Procesos Psicológicos: Memoria

2º Grado en Psicología

Facultad de Psicología
Universidad Autónoma de Barcelona

Reservados todos los derechos.

No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 PREGUNTES MODEL EXAMEN SEGON PARCIALCurs 2020-2021

1. Els experiments realitzats per Tulving i els seus col·laboradors per posar a prova la
hipòtesi de l’especificitat de la codificació van permetre comprovar que:

a) el reconeixement sempre produeix millors resultats que el record amb claus.

b) a vegades es poden aconseguir millors resultats amb una prova de record ambclaus
que amb una de reconeixement.
c) si hi ha congruència entre els processos realitzats durant la codificació i els
realitzats durant la recuperació s’obtenen millors resultats.
d) les respostes b) i c) són correctes
• En l’experiment, es va observar que en la prova de reconeixement hi
havia paraules que no es reconeixen però després en la prova de
record amb claus quan se’ls hi donava la primera paraula del parell
associat si que recordaven les paraules
• A més, també es va veure que les millors claus de recuperació són
aquelles que es van generar en el moment de la codificació

2. Segons el punt de vista de Schacter, el “pecat” de fallada en l’atribució, des del punt de
vista evolutiu, es pot classificar com un “spandrel”. Tal com vam comentar a les
sessions de teoria, una de les possibles explicacions del valor adaptatiu relacionat amb
aquest tipus de fallada podria ser:

a) és més important poder recuperar una informació de manera ràpida que no pasfer-
ho de manera acurada.
b) amb el pas del temps alguns detalls de la informació emmagatzemada resulten
sobrers i és millor oblidar-los.
c) el sistema cognitiu humà dona prioritat al “saber què” (semàntic) més que no pasal
“qui ho va dir” (episòdic).
• És un spandrel perquè és una fallada, no és una verdadera
adaptació, però presenta aquest avantatge de que és millor el saber
què que no el qui
d) pensar que les idees que ens han aportat altres són nostres ens fa augmentar la
nostra autoestima.

3. Si tal com es van proposar Collins i Quillian (1969) volem crear un programa
d’ordinador que sigui capaç d’entendre una llengua humana real (p.e. anglès) la
dificultat més gran que ens trobarem serà aconseguir que el programa disposi de:

a) una llista de totes les paraules possibles en aquesta llengua amb els seussignificats.
b) una llista de totes les combinacions possibles de paraules en aquesta llengua.
c) coneixement del món.
•
Per poder relacionar una informació lingüística, s’ha de saber a què
fa referència. Li hem de donar una memòria semàntica a la màquina
per a qu tingui coneixement del món
d) totes les combinacions de fonemes possibles en aquesta llengua.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 4. Alguns treballs posteriors a Craik i Lockhart(1972) van substituir la noció de profunditat
per la d'elaboració. Posteriorment, el 1979 Jacoby i Craik van matisar que no sols és
l'elaboració del material, sinó que un factor prou important que subjau a aquest
efecte d'elaboració és:

a) el grau de comprensió.
b) la formació d'una empremta més distintiva, és a dir, el grau de distintivitat.

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
• Tenir més informació afegeix distintivitat
• Exemple: Dos bessons idèntics els pots confondre quan no els
coneixes. Quan més els coneixes més distintius són
c) el nivell d'esquematització.
d) aquests autors van tornar a fer èmfasi sobre el nivell de processament.

5. La hipòtesi de la transferència apropiada del processament de Morris, Brandsford i

Franks postula que:

a) la millor tasca recuperació és la que utilitza les mateixes claus que es van
generar durant la codificació.
• No està relacionada amb la transferència apropiada, sinó amb la
hipòtesi de codificació
b) el reconeixement obté sempre millors puntuacions d’encert que el record.
c) per a una recuperació fonètica va millor una codificació fonètica.
• Experiment on hi ha dos tipus de codificació. També hi ha dos tipus
de recuperació: fonètica i semàntica. En la recuperació fonètica és
millor haver codificat fonèticament.
d) la codificació semàntica és sempre millor que la fonètica.

6. En la pràctica sobre record d'anuncis publicitaris que vam fer a través del Moodle vam
poder observar que hi havia anuncis que es recordaven més que altres. En el cas de
l'anunci de SANYO l'explicació a aquest bon nivell de record es podia deure a un efecte
de:

a) la posició serial dins la bateria dels 23 anuncis.

b) la repetició: la marca apareixia moltes vegades.
c) la durada de l'anunci en comparació amb els altres.
d) totes les respostes són correctes.

7. Una de les teories que ens permet explicar el fet que és més fàcil recordar llistes de
paraules concretes que de paraules abstractes és:

a) nivells de processament
b) codificació específica o especificitat de la codificació.
c) codificació dual de Paivio.
• Una paraula concreta és més fàcil de visualitzar que una paraula
abstracte. Per tant la podem codificar com a un component lingüístic
i la seva imatge mental. En canvi en una paraula abstracte tenim el
component lingüístic però és molt difícil és obtenir la seva imatge
mental.
d) cap de les anteriors és correcta.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Un bolígrafo para cada uno de tus estilos :)

 8. Segons la classificació sobre els diveros tipus d’esquemes que podem activar en un
determinat moment, la seqüència de les diverses accions que hem de realitzar quan
anem a l’aeroport a agafar un avió correspon a:

a) un esquema situacional o guió.

•
Els esquemes socials i de domini es troben dins els esquemes
situacionals

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
b) un esquema social.
c) un esquema de domini.
d) un esquema d’autoconcepte.

9. Dins del tema de la memòria de testimonis distingim entre l'exactitud i la credibilitat

del testimoni. Sobre la credibilitat podem dir que:

a) es refereix a la fiabilitat que altres persones (p.e. el jutge, el fiscal, etc.)atribueixen a

la declaració del testimoni.
b) és una avaluació subjectiva de l'exactitud de la declaració d'un testimoni.
c) té a veure amb si la declaració del testimoni s'ajusta a tal com van succeir els fets o bé
es troba sota l'efecte d'alguna de les variables sobre l'exactitud.
d) les respostes a) i b) són les dues correctes.

10. Per tal de poder determinar el tipus de format que utilitzen les imatges mentals
Kosslyn va utilitzar uns experiments en els que els participants s'havien d'imaginar una
illa i se'ls demanava que realitzessin diversos recorreguts mentals sobre aquesta illa.
Aquests experiments van posar de manifest que el format de representació de les
imatges mentals és:

a) verbal-propoposicional.
b) digital.
c) analògic.
• A major distància amb el mapa de la imatge mental, més temps
tardaven a recòrrer aquella distància mentalment. Per tant la imatge
mental guarda relació amb les dimensions del mapa real. Si fos
digital no guardaria relació el mapa mental amb el real.
d) semàntic.

11. Segons Elliot, en publicitat la marca del producte:

a) ha de ser complexa, perquè la informació elaborada es recorda millor.

b) és millor que no tingui il•lustracions perquè són elements distractors que desvien
l'atenció de la marca en si.
c) ha de poder evocar elements emocionals.
d) ha de ser descriptiva del producte

12. Entre les situacions o malalties que poden donar lloc a amnèsies permanents hi ha:

a) la teràpia electroconvulsiva.
b) l'estat de fuga dissociativa.
c) la malaltia de Korsakoff
d) la hipòxia.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Un bolígrafo para cada uno de tus estilos :)

 13. En relació amb la memòria dels testimonis, un exemple de l'efecte “post-succés”
podria ser:

a) recordar uns dies més tard del robatori clarament l’olor de colònia de l’agressor però
no ser capaç d’identificar si tenia els ulls blaus o verds.
b) identificar un mes més tard a l’assalt incorrectament a un agressor d'ètnia gitana en
funció dels meus pensaments racistes.
c) no ser capaç de recordar la cara de l’agressor que em va apuntar directament a la cara
amb una pistola.
d) declarar que l’agressor portava el ganivet a la mà dreta després d'haver parlat amb la
resta de testimonis posteriorment a l’atracament, tot i que en un primer moment no
tenia clar en quina mà el duia.

14. Quan s'ha investigat si la pèrdua d'informació en la memòria és deguda al simple pas
del temps o bé a la interferència d'altre informació s'ha observat que:

a) la taxa d'oblit és més baixa mentre dormim a la nit que mentre fem activitats durant
el dia.
b) si dormim durant el dia la taxa d'oblit és més baixa que si dormim les mateixes hores
durant la nit.
c) en el cas dels insectes perden més informació quan estan a temperatures baixes que
quan estan a temperatures altes.
d) una persona que està molt activa perquè fa moltes activitats durant el dia acostuma a
perdre menys informació de la seva memòria que una persona que fa poca activitat
durant el dia.
• És al contrari, acostuma a perdre més informació

15. En l’estudi de la naturalesa dels conceptes i de les funcions que realitzen s’han
proposat teories com ara la dels prototips (p.e. Rosch). Segons aquestes teories:

a) tots els elements d’una mateixa categoria conceptual (p.e. FRUITA) han de tenirel
mateix grau de prototipicitat que la resta de membres de la mateixa categoria.
b) en cada categoria conceptual s’observen alguns elements que són més
prototipics que altres.
• Hi ha uns conceptes en abstracte. Dins de cada categoria hi ha
elements més prototípics que d’altres
c) les categories conceptuals (p.e. FRUITA) tenen els limits perfectament definitsen
relació a altres categories i no es poden produir solapaments entre elles.
d) les teories sobre la prototipicitat es refereixen als models de xarxa semàntica i notenen
res a veure amb la naturalesa del conceptes.

16. Segons les teories .................................... es pot interpretar que no tinguem records
personals anteriors als tres anys (amnèsia infantil) pel fet que els hem apartat de la
nostra consciència ja que ens produirien alguna mena de malestar:

a) del desús o del decaïment.

b) de la repressió.
c) de la interferència.
d) de la disponibilitat i de l’accessibilitat.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 17. En la pràctica que vam fer sobre la memòria dels testimonis en les rodes d'identificació
d'un possible delinqüent vam comentar que en general (independentment dels
resultats concrets d'aquest semestre) s'observa que:

a) la roda seqüencial permet obtenir un major número d'encerts que la rodasimultània.

b) la roda simultània permet obtenir un major número d'encerts que la rodaseqüencial.
c) en la roda seqüencial s'acostumen a obtenir més falses alarmes que en la roda

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
simultània.
d) en la roda seqüencial s'acostumen a obtenir més omissions (resposta "no hi és")
que en la roda simultània.
• En la seqüencial, en cas de dubte, és més difícil que ens decidim. En
canvi en la simultània s’actua més per comparació i no fem tantes
omissions.

18. Segons un model de xarxa semàntica ("redes") com el Collins i Quillian (1969), quan es
realitza una tasca de verificació de frases s'observa que l'ordinador que ha de donar la
resposta:

a) tarda més temps a respondre a la frase "un canari és un ocell" que a la frase "un
canari és un animal".
b) tarda menys temps a respondre a la frase "un canari és un ocell" que a la frase
"un canari és un animal".
• Quan més distància hi ha dintre la xarxa, més temps tardarà
l’ordinador en respondre
c) tarda més temps a respondre a la frase "un canari respira" que a la frase "un
canari es mou".
d) tarda menys temps a respondre a la frase "un canari respira" que a la frase "un
canari es mou".

19. En els resultats dels experiments de Craik i Tulving (1975) es va posar de manifest que
les paraules que s'havien associat a una resposta SI (p.e. "gos és un animal? - SI) es
recordaven millor que les que s'havien associat a una resposta negativa (p.e. "gat és un
moble? - NO"). Segons aquests autors aquests resultats posaven de manifest que:

a) estar d'acord amb una informació millora la memòria en comparació amb estar-hi en
contra.
b) la paraula NO té unes connotacions emocionals negatives que perjudiquen el
record.
c) el factor rellevant era el temps ja que es tarda més temps a respondre SI que a
respondre NO.
d) la resposta SI produeix una codificació més rica o més elaborada.
• Les respostes negatives no afegeixen informació

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Un bolígrafo para cada uno de tus estilos :)

 20. Si comparem les diferencies que es produeixen entre les proves de memòria explícita
(mesura directa) i les de memòria implícta (mesura indirecta), s'observa que:

a) l'efecte dels nivells de processament durant la codificació es produeix per igual en els
dos tipus de proves.
b) l'efecte de realitzar una tasca concurrent (p.e. record serial de dígits) durant la
codificació perjudica les tasques de memòria implícita però no perjudica les tasques de

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
memòria explícita.
c) l'efecte de generació millora els resultats en tasques de memòria explícita peròno
en tasques de memòria implícita.
d) en una prova implícita canviar la modalitat sensorial entre codificació i recuperació
(p.e. aprendre auditivament i fer la prova visualment) no perjudica els resultats mentre
que aquest mateix canvi de modalitat si que perjudica els resultats en una prova
explícita.
• És just al contrari, el canvi de modalitat perjudica els resultats de la
mesura directa, no indirecta

21. Entre els factors o variables que permeten millorar els record d'un anunci de televisió
hi podem trobar:

a) donar una gran quantitat d'informació.

b) fer aparèixer nens petits en l'anunci.
• Passa el mateix amb animalons i mascotes.
c) elaborar un anunci amb un contingut emocional molt fort.
• Un contingut emocional MOLT fort és perjudicial
d) fer aparèixer el nom de la marca només una vegada just al final de l'anunci però no
presentar-lo durant l'anunci.

22. Una de les diferències entre la memòria episòdica i la memòria semàntica és:
a) la memòria semàntica comença a aparèixer abans en la infantesa que la memòria
episòdica.
•En la vellesa, és perd més fàcil la memòria episòdica abans que la
semàntica.
b) la memòria episòdica s'organitza segons relacions temporals i, en canvi, la memòria
semàntica a més de les temporals utilitza també relacions espaials.
c) en les persones grans la memòria semàntica acostuma perdre's abans que la memòria
episòdica.
d) quan recuperem un record de la nostra memòria episòdica utilitzem una serie de
raonaments, deduccions i inferències, en canvi en la memòria semàntica recuperem la
informació automàticament i no permet fer deduccions o inferències.

23. Hi ha diversos enfocaments sobre com tenim representats els conceptes abstractes en
la nostra memòria. Un d'aquests enfocaments és el d'Eleanor Rosch sobre la
prototipicitat. Aquest punt de vista correspon a un enfocament:

a) clàssic.
b) probabilistic
c) d'exemplars.
d) cap resposta és correcta.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Un bolígrafo para cada uno de tus estilos :)

 24. Quina de les següents hipòtesis o teories pot donar explicació als efectes de context
extern que s'observen en proves de record?

a) la hipòtesi dels nivells de processament.

b) la hipòtesi de l'especificitat de la codificació.
• Les millors claus de recuperació són aquelles que es van generar en
el moment de la codificació, entre les quals es troben les claus
contextuals, tant de context extern i intern
c) la hipòtesi de la transferència apropiada del processament.
d) la teoria de la codificació dual de Paivio.

25. Un estudiant que té bons coneixements d'anglès ha començat a fer un curs intensiu
d'alemany. Quan després viatja a Anglaterra de vacances en intentar parlar en anglès li
venen al cap paraules en alemany en lloc de les corresponents en anglès. Aquest
fenòmen el podem interpretar com:

a) una insuficient capacitat de la seva memòria semàntica.

b) un efecte de l'oblit en funció del temps.
c) una interferència proactiva.
d) una interferència retroactiva
• les paraules en alemanys noves xafen paraules en anglès d’abans

26. Sobre les amnèsies podem afirmar el següent:

a) en general les amnèsies retrògrades acostumen a tenir unes repercussions menys
greus que les amnèsies anterògrades.
b) hi ha moltes malalties que poden donar lloc a problemes de memòria, com ara la
malaltia d'Alzheimer, però que en canvi no tenen als problemes de memòria entre els
seus símptomes principals.
c) entre les amnèsies temporals una de les més greus és la síndrome de Wernicke-
Korsakoff .
d) en general, l'amnèsia psicògena acostuma a donar perdues de memòria permanents.

27. Un dels fenòmens que s'observa en la quantitat de records que una persona acostuma
a tenir de les diverses èpoques de la seva vida és el que anomenem "bump" o "bache"
de reminiscència. Segons aquest fenòmen:

a) en infants de més de 3 anys posteriorment a l'amnèsia infantil s'observa un creixement

exponencial o "bump" en el número de records que els nens i nenes recorden de cada
any de vida.
b) a mesura que els nostres records són més allunyats en el temps s'observa unagran
caiguda o "bump" en el nombre de records que tenim de cada any de la nostra vida.
c) encara que a mesura que ens allunyem més en el nostre passat la quantitat de
records que tenim de cada any va disminuint, s'observa un "bump" o creixement en
el nombre de records que tenim dels anys de la nostra joventut (en les societats
occidentals).
d) aquells anys de la nostra vida en que vam viatjar més o vam canviar de residència
experimenten un creixement o "bump" en el nombre de records que tenim d'aquells
anys.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
 28. En l'experiment sobre el model de working memory que hem treballat a pràctiques
s'observa que:
a) una tasca de record amb claus es veu més perjudicada per haver fet record serialde
dígits durant la codificació que una tasca de priming.
• S’havien d’escriure pseudoparaules que s’escoltaven amb auriculars
mentre intentàvem retenir sèries de dígits. Després es feia una
prova de priming i finalment una prova de record amb claus. La

Reservados todos los derechos. No se permite la explotación económica ni la transformación de esta obra. Queda permitida la impresión en su totalidad.
prova de priming puntuava igual les peseudoparaules amb dígits i
sense dígits. En els records amb claus, les pseudoparaules amb
dígits tenien menys encerts
b) la tasca de record serial de dígits es veu perjudicada pel record amb claus peròno
pel priming.
c) per poder avaluar la memòria implícita (mesura indirecta) es va utilitzar unaprova
de reconeixement de pseudoparaules.
d) en aquest experiment s'observen resultats molt similars als de Baddeley i Hitch
(1974) que van donar lloc al model de working memory.

a64b0469ff35958ef4ab887a898bd50bdfbbe91a-4233093

Un bolígrafo para cada uno de tus estilos :)