TEMA 1: COS HUMÀ (2ona part)

1.4. ELS TEIXITS

En el cos humà hi ha 4 tipus bàsics de teixits:

A) El teixit epitelial

Les cèl·lules que el constitueixen tenen forma geomètrica, polièdriques o planes i estan
disposades les unes al costat de les altres (molt juntes), sense deixar-hi espais buits (KIT-
KAT: això vol dir que no hi ha MEC (=matriu extracel·lular: formada per aigua, fibres i altres
biomolècules; la matriu extracel·lular (MEC) també s’anomena substància intercel·lular).
Normalment formen com capes. Té una funció de revestiment o secretora. Hi ha 2 grups de
teixit epitelial:

A.1.) El teixit epitelial de revestiment protegeix i recobreix la part externa del cos, així
com les cares internes i externes dels òrgans. Entre aquest tipus de teixits
destaquen: A.1.1.) l’epidermis, que és la capa més externa del cos (= la capa més
externa de la pell); A.1.2.) les mucoses, que recobreixen l’interior de les vies
respiratòries, el tracte intestinal, la cavitat bucal i dels òrgans; i A.1.3.) els endotelis,
que recobreixen l’interior del cor i dels vasos sanguinis.

A.2.) El teixit epitelial secretor o glandular elabora i secreta substàncies. Les cèl·lules
del teixit secretor s’agrupen i formen glàndules. Entre aquest tipus de teixits
destaquen: A.2.1.) glàndules exocrines, les substàncies que produeixen són
abocades a l’exterior o a l’interior de cavitats del cos. Exemples: gl. sudorípares, gl.
salivals, gl. lacrimals, el fetge, gl. sebàcies, gl. gàstriques, etc; A.2.2.) glàndules
endocrines, les substàncies que produeixen s’anomenen hormones que aboquen a
la sang. Exemples: la tiroide, la hipòfisi, etc; A.2.3.) glàndules mixtes, actuen com a
glàndules exocrines i endocrines alhora. Exemple: el pàncrees.

B) El teixit connectiu

Està format per cèl·lules de diferents tipus (seria el “calaix de sastre” perquè hi ha de tot).
Conté un nombre reduït de cèl·lules, que estan aïllades les unes de les altres i estan
envoltades per una gran quantitat de substància intercel·lular (MEC=matriu extracel·lular)
que té fibres abundants. Agrupa els teixits següents: el conjuntiu, l’adipós, el cartilaginós,
l’ossi i la sang (teixit sanguini).
 B.1.) El teixit conjuntiu. Està format per diferents tipus de cèl·lules però les més
representatives són els fibròcits. Està distribuït per tot el cos i és l’encarregat d’unir
altres teixits i òrgans. Es troba en tendons i lligaments.

B.2.) El teixit adipós. És similar al teixit conjuntiu, però es diferencia del primer
perquè hi predominen els adipòcits, unes cèl·lules que emmagatzemen lípids (greix).
Té una funció protectora, d’ aïllant tèrmic i de reserva.

B.3.) El teixit cartilaginós. Té una consistència semirígida i revesteix les superfícies

articulars per evitar-ne el desgast (formen els cartílags, com els de les articulacions).
També es troba al nas i a l’orella. Conté unes cèl·lules anomenades condròcits.

B.4.) El teixit ossi. És el teixit més resistent i dur de tots i el component principal de
l’esquelet (formen els ossos). Les cèl·lules s’anomenen osteòcits, que s’encarreguen
d’elaborar una substància intercel·lular (MEC) que conté sals minerals riques en
calci i fòsfor (biomolècules).

B.5.) La sang. Considerat una varietat de teixit connectiu, el teixit sanguini és líquid
(en la qual el MEC (substància intercel·lular) és el plasma sanguini). Conté diversos
tipus de cèl·lules i les funcions principals són transportar nutrients i substàncies de
rebuig.

C) El teixit muscular

Està format per cèl·lules allargades, anomenades fibres musculars; aquestes cèl·lules
contenen proteïnes fibril·lars molt primes d’actina i miosina. Les fibres es contrauen i es
relaxen seguint les ordres del sistema nerviós (és a dir, aquestes fibres són les
responsables de la contracció i la relaxació muscular). Hi ha 3 tipus de teixit muscular:

C.1.) El teixit muscular llis. Està format per cèl·lules allargades amb un sol nucli. Es
contrau involuntàriament i es troba a les parets dels vasos sanguinis, de l’úter, de la
bufeta i la paret del tub digestiu.

C.2.) El teixit muscular estriat. Conté cèl·lules allargades, cilíndriques i amb diversos
nuclis (polinucleades). Es contrau voluntàriament i constitueix els músculs
esquelètics responsables del moviment, com ara els bíceps, els quàdriceps, etc.

Al microscopi s’hi veuen bandes / franges clares i fosques com si fossin estries; fet
que li dóna el nom.

C.3.) El teixit muscular cardíac. Està format per cèl·lules allargades, amb un o dos
nuclis, i unides entre si en forma de xarxa. Es contrau involuntàriament i només és al
cor.
 D) El teixit nerviós

Les cèl·lules d’aquest teixit tenen la capacitat de percebre estímuls, tant de l’exterior com de
l’interior de l’organisme, de transmetre aquests estímuls i d’elaborar-ne respostes. Conté
dos tipus de cèl·lules:

● les neurones, són les cèl·lules fonamentals del teixit nerviós. Les cèl·lules són
estrellades (forma d’arbre), molt ramificades i que poden transmetre els impulsos
nerviosos.
● les cèl·lules glials o cèl·lules de la glia , són cèl·lules que acompanyen les neurones i
fan una funció de suport, de nutrició i de defensa/protecció de les neurones.

El teixit nerviós, que és el més especialitzat de tots, forma els nervis, la medul·la espinal i
l’encèfal.