A. Lemaire, “Athalie anti-heroïne où heroïne tragique”, Le jeune héros, OBO 250 p.

261-272.
L’obra més representativa de la literatura universal que tracta aquest personatge
és l’obra teatral de Jean Racine, Athalie, del 1691, en francès. En aquesta recreació del
personatge bíblic, Atalia apareix clarament com l’anti-heroïna, la dolenta per
excel·lència. A més a més, Atalia és la filla del rei Ahab d’Israel, i potser filla de Jezabel,
encara més dolenta. Atalia morirà de mala manera, executada pels seguidors del rei
legítim, el seu net Joash (Jehoash).
El que fa Lemaire és proposar una alternativa més plausible, històrica, al relat que
ens dona el text bíblic. Lemaire diu que la història bíblica no li sembla plausible ni
probable, i ofereix un relat diferent. La història de la que Atalia n’és la protagonista, tal i
com apareix a la Bíblia, s’explica d’aquesta manera (2 Reis 11): Atalia és la reina mare
de Judà, mare del rei Ahazià. Ahazià és mort mentre era de visita al regne del nord, a
Israel, per part de soldats comandats per Jehú, que ha fet un cop d’estat i usurparà el tron
a Israel. Quan Atalia s’assabenta de la mort del seu fill, fa que matin tota la seva
descendència, però el text no ens explica pas la raó d’aquesta massacre, que no té cap
sentit. I llavors Atalia “regna sobre el país (Judà)”, diu el text bíblic, el qual, però, no
explicita amb quin títol, reina, reina mare? Suposem que aun el seu fill Ahazià va accedir
al tron de Judà ella devia ser la reina mare, per tant, ja tenia un títol i exercia una certa
autoritat. En vida del seu fill no sembla que hi hagués hagut cap mena d’oposició a la
seva autoritat. Això entraria amb contradicció amb el que suggereix el text, que Atalia
hauria fet matar la descendència del seu fill, el rei, per emparar-se del poder, perquè, de
fet, ja tenia poder. Mentrestant, un dels fills d’Ahazià, el rei assassinat per ordre de Jehú,
i de nom Joash, va aconseguir escapar de la massacre, perquè la seva tia Jehosheba,1 el
va salvar, amagant-lo al temple de Yahweh durant sis anys, ajudada pel summe sacerdot
Joiadà (en francès diuen: Joad). Sis anys més tard, quan el nen ja en té set, s’organitza un
cop d’estta contra Atalia, fomentada pel sacerdot Joiadà (ajudat sens dubte per mercenaris
Kereteus = Caris? Cretencs? Vid. 2 Reis 11:4 i per la guàrdia reial.) Al final, el poblem
accepta el jove rei, que és ungit. De seguida entra en escena Atalia, que es dirigeix al
Temple i veu el que ha passat, crida traïció, però al final és morta pels soldats, que l’han
fet fora del Temple. El temple de Baal és destruït i Joash és entronitzat. La història és
clara i exemplar, Atalia és “la dolenta”, però no queda gens clar qui és “l’heroi”. El jove
rei Joash no, que té un paper passiu al principi, al moment del cop d’estat d’Atalia, i al
final, el seu paper és merament de figuració. La figura d’aquest rei no és gaire reexida,
més endavant serà assassinat després d’una conspiració. De fet, el veritable heroi de la
història és el sacerdot Jehoiadà, que és el que està al capdavant de l’acció conspiratòria i
de la mort d’Atalia.2
Segons Lemaire, i també Liverani,3 el veritable beneficiari de la mort d’Atalia, i
de l’entronització de Joash, no és el mateix Joash, sinó el sacerdot Jehodaià, i qui hauria
estat a l’origen de la manipulació política i de la propaganda política relacionada amb la
mort d’Atalia. Llavors ens hauríem de preguntar quin hauria estat el veritable paper
d’Atalia en la història del regne de Judà a mitjans del segle IX a.C.

1
Jehosheba seria germana d’Ahazià, potser mig germana, i no seria filla d’Atalia. Sabem per 2
Cròniques 22:11 que Jehosheba seria la dona del sacerdot Joiadà.
2
Al llibre de Cròniques hi ha tot un Midrash al voltant de la figura de Jehodaià, és qui tria les dones
del rei, está al seu costat quan emprèn la restauració del Temple; quan mor, ja vell, és enterrat a la ciutat de
David, entre els reis. I que després de la seva mort, tot va malament, Joash serà un rei impiu i cruel, que
tindrà una mala fi, 2 Cròniques 24 :3-25.
3
M. Liverani, “L’histoire de Joas”, VT 24, 1974, pp. 438-453.
 Com hauria sigut l’Atalia històrica, proposta de Lemaire: aquest autor proposa
que Atalia s’haurà de comparar amb una veritable heroïna tràgica. Diu Lemaire que la
part principal del text seria un relat de propaganda política en favor de la reialesa de Joash
i del cop d’estat del sacerdot Jehoiadà. El relat tenia com a objectiu enfosquir el paper
polític d’Atalia, per tal de justificar el cop d’estat de Jehoiadà. Els historiadors ja estan
habituats a aquest fet de manipulació de la tradició historiogràfica bíblica, i un exemple
clar és la mala fama del rei Ahab d’Israel, i la seva dona Jezabel, que els redactors van
pintar d’una manera terrible, per tal de justificar millor la legitimitat del cop d’estat de
Jehú.4
L’acusació clara que el text bíblic pronuncia contra Atalia és que “va fer
exterminar tots els hereus del tron” (2 Reis 11:1), cosa absolutament normal en el moment
que hi ha un cop d’estat. Però en aquest cas concret hi hauria dues coses estranyes, la
primera, com és possible que un fill del rei, Joash, un bebè, hagi pogut escapar de la
massacre refugiant-se durant sis anys al Temple, que es troba al costat del palau reial, i
que ve a ser com una capella del mateix palau; a més a més, una dificultat afegida és que
aquella que amaga el nen és una germana del rei mort (Ahazià), ella mateixa en perill, per
ser filla del rei anterior.
La segona cosa estranya és que, com ja hem dit, el text diu que Atalia és la
responsable de la massacre dels “hereus del tron” (a 2 Reis 11:1), però al capítol anterior,
es diu que és Jehú el que elimina tots els possibles hereus al tron, no només d’Israel, sinó
també de Judà, a 2 Reis 10:12-14:

“12Després d’això Jehú emprengué la marxa cap a Samaria. Pel camí, a Betéqued
dels Pastors, 13va trobar uns parents d’Ahazià, rei de Judà, i els preguntà: ‘-Qui
sou?’ Ells li van respondre: ‘-Som parents d’Ahazià, que veim a visitar els fills
del rei i els fills de la reina mare.’ 14Jehú va ordenar: ‘-Agafeu-me’ls vius!’ Els
van agafar vius i els van degollar a la cisterna de Betéqued. Eren quaranta-dos
homes. No se’n va escapar ni un de sol”.

Poc abans ja havia matat Ahazià, rei de Judà, a 2 Reis 9:27:

“Ahazià, rei de Judà, en veure-ho, va fugir pel camí de Betagan. Però Jehú es posà
a perseguir-lo i ordenà: ‘-Aquest també! Mateu-lo dalt el carro a la pujada de Gur,
vora Ibleam!’ Ahazià es va refugiar a Meguido, on va morir.”

Així doncs, el responsable de la massacre dels possibles hereus al tron de la casa

regnant a Judà sembla que va ser Jehú, i no Atalia. Atalia seria innocent d’aquest crim
que se li atribueix al capítol 11. Atalia seria filla (però segons Grabbe, 1 & 2 Kings.
History and Story in Ancient Israel, 2017 p. 54, Atalia seria germana d’Ahab, i no la seva
filla) del rei Ahab d’Israel, descendent d’Omrí. Va ser casada amb el rei Joram de
Jerusalem, fill de Josafat, que va regnar cap al 848 a.C. Aquest matrimoni va tenir sens
dubte motivacions polítiques, ja que segellava la reconciliació entre els regnes d’Israel i
Judà, després d’un temps, gairebé mig segle, d’hostilitats i guerres, durant els regnats de
Josafat (a Judà) i Ahab (a Israel), com s’indica a 1 Reis 22:45:

“Josafat va viure en pau amb el rei d’Israel.”

4
Diu Lemaire, p. 268, que la destrucció del temple de Baal i l’execució del sacerdot Mattan, seria
un afegit del relat deuteronomista, en el moment de la reforma de Josies. En cap moment el text bíblic no
diu que Atalia hagués afavorit el culte a Baal; a més a més, Atalia (͑Atalyahu) és un nom típicament Jahwista,
igual que el del seu marit, el rei Joram, i el del seu fill Ahazià (Ahazyahu).
Les dificultats i problemes per a Atalia comencen quan mor Ahab d’Israel, el seu pare(?),
després mor el seu germà Jehoram. La cronologia dels fets va anar així: hi ha revoltes a
Moab i a Edom, que s’estenen cap a Judà, i la conseqüència és la mort de Joram, rei de
Judà, i marit d’Atalia, potser cap al 841 a.C. Immediatmaent després, Jehú fa el cop
d’estat a Israel i mata el rei Jehoram, germà d’Atalia, i poc després fa matar també
Ahazià,5 rei de Judà, fill d’Atalia, i també la resta dels seus fills i altres parents, inclosa
Jezabel (potser la seva mare). En aquestes circumstàncies Atalia hauria hagut d’assumir
responsabilitats de reina mare, primer (quan el seu fill Ahazià accedeix al tron després de
la mort del seu pare Joram), de reina regent després (quan Ahazià mor i el succeeix el seu
fill Joash, i net d’Atalia, un bebè). L’escenari és, llavors, bastant diferent a com el presenta
2 Reis 11; el seu net Joash ha pogut escapar a la massacre, però encara és massa petit per
regnar; la mare de la criatura, Sibià de Beer-Sheba, no té cap paper en la història, ja sigui
perquè fos massa jove, o bé perquè va morir en el part o poc després. Llavors, de manera
natural, qui s’ocupa del petit rei i de la regència és l’àvia, Atalia, encara relativament jove
(poc menys de 40 anys).6
Llavors, el que podria haver passat és que la criatura, òrfena de pare, i
possiblement també de mare, se li va donar a la seva tia Jehosheba, dona del sacerdot
Jehoiadà, que l’hauria cuida’t i instruït, al Temple, sota la vigilància de l’àvia, la reina
mare i regent Atalia, que es trobaria al palau, just al costat. Pel fet de ser l’únic descendent
de la casa regnant i que era un bebè, no és estrany que durant sis anys hagués estat amagat
per la seva família.
Mentrestant, el perill s’hauria trobat entre les mateixes parets on es guardava
aquest nen, el sacerdot Jehoiadà, potser nomenat preceptor d’aquest nen, hauria aspirat a
ser el regent del regne, mentre el rei Joash fos encara massa petit. Llavors, la seva àvia
Atalia hauria estat un obstacle per a les seves ambicions, i s’hauria fet necessari organitzar
un cop d’estat per eliminar-la. Jehoiadà hauria aconseguit guanyar-se els oficials de la
guàrdia reial, gairebé tots ells mercenaris “caris”. El cop d’estat s’hauria justificat com
que era el moment idoni de l’adveniment de Joash com a rei de Judà, i això hauria tingut
lloc al Temple, és a dir, sota la protecció de Yahweh.
Tot i que el text bíblic no en diu res, molt bé podria ser que el rei Jehú estigués al
darrere d’aquesta maniobra. A la mort dels dos reis, d’Israel i de Judà, que haurien signat
la pau amb el matrimoni inter-dinàstic d’Atalia i Joram, es trenca també la pau entre el
nord i el sud. Així, el sacerdot Jehoiadà hauria eliminat la seva rival Atalia, per arrabassar-
li la influència sobre el rei Joash i la regència. Hauria re-escrit la història fent d’Atalia la
malvada reina, àvia desnaturalitzada i assassina, sinó una heroïna tràgica, que va protegir
el seu net i li va salvar la vida, i que va veure com el rei eseu pare, el rei el seu marit, el
rei el seu germà, el rei el seu fills, i els seus altres fills, van desparèixer assassinats per
ordre de Jehú. Atalia seria, molt probablement, innocent dels crims que se li van atribuir.

5
Ahazià tenia 22 anys quan va començar a regnar, i va regnar un any, segons 2 Reis 8:26, 9:29. Jehú
ha de matar necessàriament Ahazià i els altres fills d’Atalia perquè tots ells eren nets d’Ahab, rei d’Israel,
i per tant tenien dret al tron d’Israel.
6
Vid. Lemaire, OBO 250, 2011, p. 270-271.